Per la nit ha estat plovent però el matí s'ha alçat núvol però sense aigua i fins i tot amb alguna ullada de sol, per tant hem seguit el pla A, és a dir, anar a la Barona i fer una ruta fins als estrets i tornar, quasi tota per pista o sendes amples i amb trossos asfaltats, o siga, la ruta que defugiríem al mes de juliol però que amb el cel cobert i els matolls i arbres banyats ens assegure acabar el més eixuts possible.
El pla A ha durat poc, al arribar a la Barona estava plovent finet, però constant i poc després s'ha posat a ploure amb força amb un oratge tancat així que hem hagut d'improvisar sobre la marxa i decidir a quin dels tres bars del poble anar a esmorzar.
 |
| Per entrar en calor. |
La tria semblava correcta amb els entrants, encertada amb el plat principal i satisfactòria a l'acabament.
 |
| Cal agafar forces. |
 |
| Sense paraules. |
Al final s'ha alçat l'oratge un poc i ha deixat de ploure així que com ja no teníem excusa ens hem posat en camí pel carrer de la Rambla, passant davant d'un dels molins d'oli de la Barona on hi havia més gent que a la Pobla esperant a moldre les olives i això que hui no han pogut anar a plegar-ne.
 |
| Eixint de la Barona. |
Hem eixit cap al mas de la Basseta per camins de terra molls però no massa enfangats, alternant-se amb alguns trams asfaltats que s'agraïen per llevar-nos el fang dels peus, passant per les vinyes de la vora del celler de Colomer i travessant tot el pla de la Fenosa que s'estén fins la rambla de la Viuda.
 |
| Vinyes. |
Arribant al barranc dels Estrets el camí asfaltat passa a ser de terra i promte arribem al camí dels Estrets que ve de Vilafamés a la Rambla (i a la font de la Penella) passant per dins els Estrets. El paratge dels Estrets no és cap congost com els molts que hi ha sota el nom d'estrets, més bé és un pas ample que ha obert el barranc entre el tossal d'en Bosc i el Palmeral, però que contrasta vivament amb les planes que enllaça, a l'est el pla de Vilafamés i a l'oest el pla de les Useres.
 |
| Arribant als Estrets. |
Després de passar el barranc, entollat i fangós per les pluges, encetem la pujada més forta del dia que se'ns fa molt i molt pesada després de l'abundant esmorzar.
 |
| Pujant al Rodamont des dels Estrets. |
Així anem aturant-nos sovint per observar el paisatge. Entre els núvols podem vore les Useres i el mas d'Avall al fons, el pou d'En Calbo als nostres peus i la Barona més lluny. Entre els Estrets es distingeixen les cases de Vilafamés. És tot el que ens permeten les boires i els núvols, en un dia més clar les vistes són molt millors sobre tota la Plana de l'Arc i les serres que l'envolten.
Al acabar la pujada la senda es fa pista i va planejant paral·lela als Estrets que tenim a l'esquerra cap al mas del Palmeral que tenim davant. Des d'ací ja podem vore perfectament Vilafamés al fons, deixant la Rambla enrere.
 |
| La Rambla i el pla de Formany. |
En tota aquesta pujada el matollar es troba clapejat de pins jòvens que auguren un futur pinar com el que ha repoblat totes les vessants més properes a la rambla engolint els vells bancals i masos ara abandonats. Malgrat tot, encara es troben bancals treballats i masos arreglats a les zones més planes, dalt dels tossals i baix als barrancs.
 |
| Capelleta. |
Arribem al mas del Palmeral i crida l'atenció una espècie de rotonda amb quatre palmeres que hi ha al voltant d'una capelleta.
 |
| Sant Antoni del porquet. |
Com és normal anem a mirar qui pot ser el Sant de les Palmeres i ens trobem davant una capella a Sant Antoni, com moltes altres que hi ha en tots els tossals que dominen la rambla d'esta banda del terme de Vilafamés, ara bé, esta és totalment nova.
 |
| Senda del Palmeral. |
Baixem un poc pel camí asfaltat per a deixar-lo a l'esquerra per un vell camí que entra cap al mas del Palmeral on, abans d'arribar, ens desviem per una senda enfitada a la dreta per a baixar cap a l'entrada dels Estrets. També podríem anar pel mas però encara que no hi ha ningú hem preferit fer més volta.
 |
| Fornet del mas. |
La senda està xafada i neta i de seguida fa cap a un mas amb un fornet molt ben conservat, des d'on baixa un camí ample entre els bancals a buscar un fondo on hi ha un grupet més gran de masos, alguns ben conservats i des d'on un camí entre bancals erms ens duu fins als canyars que voregen el barranc dels Estrets.
Travessem el barranc on corre un poc d'aigua i seguim recte uns metres per agafar una senda que va vorejant la falda del Tossal Redó fins que trobem un vell sender que puja per la vessant est i que fa cap a una nova pista oberta per a pujar al tossal.
Com que no estem molt segurs del camí preguntem a uns conilleros que estan caçant i baixen per on pugem que ens confirmen que anem en la bona direcció.
 |
| Torre defensiva del Racó de Rata (els Estrets). |
Arribem a un coll on seguim a la dreta per una ampla sendera, però abans cal desviar-se uns metres seguint la pista fins el Tossal Redó on es troba el poblat ibèric del Racó de Rata (o dels Estrets) amb una torre ben conservada i consolidada arran de les excavacions fetes a principis de segle. Trobem també les restes consolidades i ben conservades d'una vivenda i d'un carrer. (Barrachina, LLorens, Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló nº 17, 1996)
 |
| Vista dels Estrets des de la torre. |
Després de visitar el jaciment retornem al collet i seguim pujant pel senderol obert per les ovelles entre els matolls fins el vèrtex geodèsic del Tossal d'en Bosc, i continuem per dalt del tossal deixant a l'esquerra la part més alta del tossal que no coincideix amb el vèrtex.
 |
| Vèrtex geodèsic del tossal d'en Bosc. |
Continuem per una pista que coincideix amb l'assegador del coll de Fenosa passant pel costat d'una calera i d'una gran i moderna granja d'ovelles abans d'arribar al coll de Fenosa per on passa la carretera de la Barona a Vilafamés.
Travessem el coll i continuem recte per un pista que passa per dalt de la urbanització de la Foia abandonant l'assegador i pista que seguíem per girar a la dreta de baixada cap a la Barona pel Bornell, deixant a la dreta però lluny el mas del Bornell.
Ací ens enduem una sorpresa al trobar-nos a la vora del camí i en uns bancals de garroferes un centenar de caixes d'abelles. Tot i que el dia no acompanya el brunzit de les abelles ens fa apretar el pas recordant recents picades passant més lluny de les colmenes del que passem hui. Es possible que només les trobem quan floreix el romer, però tot i així si fa un poc de calor més val fer una volta llarga pel matollar que arriscar-se a patir algunes o moltes picades.
Des d'ací el camí baixa per un pinaret dret a la Barona.
 |
| Baixada a la Barona. |
Arribem a un camí asfaltat perpendicular al nostre camí i el seguim a la dreta defugint la carretera i passem per la vora d'un curiós aljub redó. El camí continua vorejat d'algunes carrasques fins al mas del Regall on, abans d'entrar, girem a l'esquerra recte al poble per l'assegador de la Barona, acabant així una jornada incerta on ja ens pensàvem que no caminaríem gens.
 |
| Arribada a la Barona per l'assegador. |
Ací està el track de la ruta:
Powered by Wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada