DE SUERA A AYODAR PEL CAMÍ VELL I TORNADA PER LA RAMBLA DE VILLAMALUR

Aprofitant que ha plogut prou esta setmana i que este divendres acabe pronte de treballar he quedat amb Carlos Janés per anar a fer una volta per la muntanya.
Quedem a les onze i mitja sense saber on anirem. Al final ja dalt del cotxe Carlos em proposa anar a revisar una ruta que ha de fer per al Centre Excursionista de Vila-real l'any que ve, com que hi ha un tros que no l'he fet i li tinc ganes allí que anem.
La ruta prevista és fàcil, anar de Suera a Ayodar pel camí vell, dinar a Ayodar i retornar a Suera per dins la rambla de Villamalur que com ha plogut portarà un poc d'aigua i estarà molt bonica. Tornarem a Suera pel PR que enllaça Suera i Villamalur per Benalises.
La volta és llarga i el temps curt, però calculem que ho podrem fer sense problemes.

Antics llavadors, ara piscines.

Eixim de Suera des del Llavador, ara reconvertit en piscina i travessem el barranc de Castro que ve ple d'aigua i ha inundat el camí.

Barranc de Castro i castell al fons.

Travessem el barranc i continuem pel camí de Villamalur que ací comparteix traçat amb el camí de Benalises per on està balisat el PR-CV-136 però només uns metres doncs abans de passar per uns tallers i naus ens desviem a la dreta per la vora, pujant a la carretera d'Aiòder. Hi ha fites i ratlles blanques que ens acompanyaran fins a Aiòder fetes per la Mancomunitat Espadà-Millars per a la VII marxa senderista del 2010.
Travessem la carretera i comencem a pujar la Pujada de Maldo per la Sendera del Malladar per on passa també el vell camí d'Aiòder.

Camí vell d'Aioder o Sendera del Malladar.

El camí ample i empedrat puja per la solana envoltat d'un pinar jove que ha pres el lloc dels bancals de garroferes.

Carlos a la pujada de Maldo.

Passem per la vora del Corral de Maties i per la vora d'una caseta des d'on se'ns ofereix una ampla panoràmica del Barranc de Castro i del Pla de Benalises i seguim pujant per ddalt de la nova carretera d'Aiòder fins arribar a un parany prop d'on està el Corral de Pere. Deixem ací la senda empedrada per pujar per la vora de la paret de pedra seca que separa el pas d'uns bancals ara en procés de conversió en pinar fins arribar al capoll de la muntanya on passem per la vora del Corral de Maldo. A partir d'ací la senda es fa pista i baixa a la carretera.
Continuem per la carretera ja que la sendera que anava recta travessant un tossalet està totalment perduda. Passem per la Vinya alta i l'Algepsar on trobem una parella plegant olives i ens expliquen que eixa zona és propensa a les solsides perquè hi ha un riu d'aigua soterrani per sota. També ho serà per l'argila i els algeps que són els materials dominants i que li donen nom.
A la dreta deixem un camí que entra al pou de l'Algepsar i a un antic forn d'algeps on coïen l'algep per a usar-lo en la construcció. Nosaltres continuem un poc més fins trobar la carretera vella d'Aiòder que puja directa des d'Artesa (ara CV-201). Just en este punt hem de seguir una pista que continua recte, entre les dos carreteres.

Carretera vella.

Seguim la pista de bon ferm i a trossos empedrada que en realitat és la vella carretera, abandonada al fer la nova i convertida en una pista d'accés als bancals d'oliveres d'esta part del terme. Ens trobem a la partida de la Basseta que està un poc més avall.
A una revolta de la carretera l'abandonem i seguim recte per una pista més nova oberta en uns terrers d'argila molt erosionats que entra fins una finca amb una tanca i des d'ací continuem per la vella senda que voreja els bancals que baixen al barranc de la Basseta i pugen fins el Corral Blanc, just a sota de la Mola que domina tota esta part del terme de Suera.

Camí d'Onda.

La senda sembla un riuet després de les plogudes d'estos dies i hem d'anar fugint de l'aigua per a no banyar-nos massa els peus.
Al cap de poc, i sempre entre bancals, arribem a la pista del Corral Blanc que seguim recte pujant uns metres per arribar al Coll d'Aiòder on eixim a la carretera.
Només fem uns metres per la carretera i just al coll ixen dos pistes, la primera i que puja amb forta pendent és la pista de la Mola que no hem d'agafar, seguim recte per una pista que comença a baixar cap a Ayodar i que poc després es converteix en senda.
La senda coincideix en el seu traçat amb el Barranco del Collado, encara que ací només és un regueret menut però després de les plogudes baixa amb un fil d'aigua que s'entolla a la senda i fa que haguem de prestar molta atenció on posem els peus i també li posa una nota de color al passeig.

Baixem pel pinar fins trobar una bifurcació de sendes, hem de seguir a la dreta, primer per dins el barranquet ple d'aigua i després eixint d'ell i, per un corriol de mal peany, travessant vells bancals per damunt d'un estret del barranc. La senda vella eixia per l'esquerra a la carretera i només tornem a trobar-la molt més avall passant la Fuente de la Canaleta.

Baixant al barranco del Collado.

Baixem pel senderol obert en la vessant fins al barranc en una zona on el pinar jove ha deixat pas a un pinar més madur, amb carrasques i trobem també un xicotet xopar. És ací on es troba la fonteta de la Canaleta que deu estar normalment eixuta i ara només duu un filet d'aigua que ix de la vora del barranc.
Uns metres més avant trobem les marques grogues i blanques del PR-CV-398 que seguirem fins Ayodar, i trobem també la traça del vell camí d'Ayodar a Onda.
Es nota que fou un camí important, ample, empedrat i en alguns trossos picat a la roca.

Camí picat a la penya.

El camí ens trau a una pista traçada per damunt del vell camí de Fanzara, i per on arribem a la carretera. El PR gira a l'esquerra per anar a la Fuente Larga, nosaltres acurtem camí girant a la dreta per arribar al poble després de travessar el pont vell.

Ayodar.

Com que ja és l'hora de dinar ben tocada Carlos proposa anar a fer-li una visita a un vell amic seu que viu a Ayodar des que es va jubilar així que aprofitem la seua hospitalitat per dinar en taula parada amb bona companyia i fem un poc de tertúlia, menys de la que voldríem però massa per que el dia acurta molt.
Així que a les quatre tocades eixim d'Ayodar cap a la Fuente Larga i agafem la senda que puja al castell per on també puja el PR-398 que passa pel Castell camí de la Viñalta per a baixar a la Rambla per l'Ojal de Reca.
Nosaltres seguim recte per una senda poc xafada però neta que ressegueix la rambla de Villamalur per dalt. Hem mirat d'anar pel camí que passa per baix però la rambla baixa amb prou aigua i no tenim ganes de descalçar-nos per haver de travessar-la.
Eixim al mateix camí però prou més avant i tirem pista recte fins a trobar altra vegada el PR que ve de l'Ojal de Reca. El Barranco de Reca ve de gom a gom amb l'aigua que ix de l'ullal, si tinguerem temps ens arrimaríem a vore'l però com que pronte es farà de nit seguim camí i ja el visitarem un altre dia. L'ullal sempre sol dur aigua molts dies després de fortes pluges.

Travessant el barranco de Reca.

Un poc més avant hem de travessar el barranc i ací ens toca descalçar-nos per a travessar-lo. De totes les vegades que hem passat per ací amb l'ullal actiu és la primera que no podem passar sense banyar-nos, això vol dir que ha plogut molt, sort que la rambla ja no duia quasi aigua.
Seguim rambla amunt per la pista que passa per baix de la Jara Alta fins que s'acaba i continuem pel mig de la rambla. Cal anar atents a les marques de pintura blanques i les fites doncs les marques del PR són prou escasses i ens hem de desviar a la dreta per una senda poc visible sinó volem trobar-nos sota d'un salt d'aigua que no podrem pujar.
Passem per la vora del salt i ara ve la part més bonica de la ruta, llàstima que el temps se'ns tira al damunt i no tenim temps d'aturar-nos a fer fotos.
Passem pels estrets de Los Morrones amb conte de no caure dins els tolls, i en alguns llocs ens toca fer equilibris per no ficar els peus a l'aigua.

Los Morrones.

Al final eixim a una altra pista que baixa des de la Jara Alta on abandonem definitivament el PR-398 que puja, per agafar una vella pista ara només senda que ens retorna a la Rambla.
Travessem la rambla i seguim per la senda que travessa el pinar, que ens ha acompanyat des d'Ayodar, eixint una altra vegada a la rambla que seguirem fins que trobem una ampla pista que entra a un pla amb cultius abandonats. Seguirem la pista que entra i ix de la rambla fins la carretera de Villamalur.
(el track puja a la carretera aprofitant el tallafocs fet sota la línia elèctrica però no és aconsellable).

A la carretera trobem les marques del PR-CV-136 (Suera - Villamalur) que hem de seguir a l'esquerra cap a Villamalur.
800 metres de carretera més tard i abans d'una fonteta que ara baixa amb força enfilem la senda que puja cap al collet del Matissar sota un pinar que abans de transpondre i passar al terme de Suera, ens deixa una bonica posta de sol sobre Villamalur.

Villamalur al sol ponent.

Transponem el collet i ja comença a enfosquir. Baixem pel Matissar a buscar la pista de Benalises. Després d'enllaçar amb la pista que baixa cap al pla de Benalises se'ns fa de nit. Encara ens queda més d'una hora de camí així que cal prendre una decisió. Abandonem la idea de baixar pel camí de Villamalur fins a Suera, tinc un mal record d'eixa senda de nit i sense llum i l'arribada a Suera pel barranc de Castro ple d'aigua no millora el panorama així que cal molestar els amics.
Cridem per telèfon a Vicent Fausto que s'està a Suera que no s'ho pensa i de seguida ens ve a buscar amb el cotxe i ens troba al bell mig al Pla de l'Arrier estalviant-nos tres quilòmetres de camí a les fosques.
Acabem així una jornada ben completa on ens ha faltat mitja horeta llarga de llum per arribar bé a Suera (o una llanterna a la motxila). De ben segur que a la propera no ens tornarà a passar.

Moltes gràcies a Vicent per portar-nos amb cotxe, a José per acollir-nos a sa casa i per suposat a Carlos per totes les coses que he aprés caminant amb ell.

Ací està el track de la ruta:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

Suera - camí Fanzara - Suera

Suera - camí Villamalur - castell

ayodar a villamalur per la rambla i el jupillo

ayodar - villamalur - ayodar

informació detallada d'esta ruta ací.

ayodar - villamalur - ayodar 2

ayodar - camí Torralba

fuente larga - barranco del madroñal

fuente larga - ojal de Reca

ayodar - el cascall - ayodar


benalises - el rubielo

espadilla - ayodar - espadilla

suera - camí de villamalur

suera - villamalur - suera

Bibliografia:

• Fausto, Vicent Caminant per suera. Ed. Llibreria Salvador, l'Alcora, 2009
• Estall i Poles, Vicent Toponimia dels pobles valencians: Suera. Ed. Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2006