Hui tocava fer una volta curta i distreta, al final ha estat un poc massa llarga per al poc de temps que teníem i hem hagut d'apretar el pas, però ha pagat la pena.
Antic poble de Xinquer. |
Hem aparcat davant de Xinquer. la pista que puja està formigonada fins a la meitat del camí i la resta està en prou bon estat així que hem arribat sense problemes, i no erem els únics, hem trobat un parell de cotxes de gent que anaven a vore el paisatge, fer fotos i, com no, a replegar castanyes.
Nosaltres hem baixat al poble i l'hem travessat pujant fins a la vella esglèsia sense sostre per agafar una senda recuperada l'any passat que puja cap a la font de la Solana passant per la vora del castell.
Senda al castell. |
La senda està en prou bones condicions llevat d'un tros, just davall el castell on els rosers i els esbarzers creixen amb molta rapidesa, tot i així no hi ha cap problema per a passar ... per als majors, per als xiquets és un poc més complicat, però com només són unes desenes de metres tampoc passa res.
Tram de senda en males condicions. |
Després de travessar un barranquís la senda s'enfila per un rellomet rocós on no hi ha problemes per a passar i des d'on hi ha unes magnífiques vistes del Castell de Xinquer.
Castell de Xinquer. |
Després de la curta pujada arribem al final d'una pista. A la dreta mou una senda, que no agafarem, on podem vore unes marques blanques i grogues d'un PR que ve del mas de la Campana a la partida de Pedralba, a Suera, just a l'altre costat de la muntanya. Hi ha un desviament acabat de netejar que ens puja a la Talaia i que baixa per les fonts de la Talaia i el Cantal a les fonts de Castro.
Hui però, toca fer una volta curta així que seguim la pista recte. De l'altra banda del barranc veiem la pista que discorre per l'ombria i per on tornarem. Es tracta de l'ombria de la Ràpita, verdajant de pinar, llevat de les parts altes on s'arrecera un reducte de roure reboll, i a les parts baixes es troben bancals d'anouers i castanyers. La solana per on passem contrasta vivament en ser una zona més eixuta coberta de matolls i pins blancs. El contrast està augmentat per la diferència litològica, així la solana passa per un terreny calar i argilós mentre que l'ombria està formada per gresos rojos (rodeno) i altres materials silicis.
Arribem a la font de la Solana, just a la vora del camí que vessa les aigües a una bassa arreglada de fa poc, i seguim camí fins enllaçar amb la pista que puja per l'altra banda.
Deixem el camí que puja en forta pujada cap a cuatro caminos i comencem la suau però constant baixada que ens duu de retorn al punt d'inici. Travessem el barranc de Xinquer quasi al seu naixement i només travessar-lo ja trobem els primers castanyers.
Castanyers. |
Encara que no formen un bosc, trobem ací la major concentració de castanyers de la serra. També en podem trobar d'ací d'alli per altres racons de la serra però generalment es tracta d'exemplars solts o en xicotets grups, ací hi ha més exemplars, més grans i més junts. (Encara que el castanyer més gran es troba a Almedíjar)
Castanyes hi ha moltes o, millor dit, hi havia perquè entre les que ha plegat la gent i les moltes que s'han menjat els senglars ben poques en queden, però tot i així després de molt de buscar encara en recollim una dotzena per a que els xiquets les coneguen.
Pista de Xinquer amb la Ràpita al fons. |
Continuem camí pista avall, passant per alguns bancals d'anouers i voltats de pins i sureres.
Deixem a la dreta la pista del Puntal Gordo que fa cap al collado de la Nevera i de seguida tornem a vore el castell de Xinquer en una zona especialment ombrívola.
Travessem un parell de barranquets que baixen de l'ombria del Xinquer i arribem finalment al lloc on havíem començat la ruta.
Ací està el track:
Powered by Wikiloc
Rutes que comparteixen part del camí:
4 camins - campana - 4 camins
alcudia - xinquer - campana
alcudia - 4 camins
pedralba - la rapita - pedralba
sueras - 4 camins - sueras
alcudia - xinquer - campana
més informació ací.
alcudia - espada - rapita - xinquer
fonts de castro - 4 camins
més informació d'esta ruta ací.
Hola Goterris esta ruta es fantástica para los peques bonita , con castillo y poblado abandonado y con Castañas. Seguro que les resulta curiosa su cubierta de pinchos jejeje. Respecto a los castaños de espadán yo conozco un bosquecillo en la cordillera del pico espadan que creo rivalizaría con el del Jinquer. Y un par de castaños en esta montaña que no le tendrán nada que envidiar al de Almedíjar.Sin duda que este árbol es uno de los tesoros de espadán ya que no se encuentra en el resto de la provincia. Respecto a lo de los seguidores del blog ,esto sirve par estar al tanto de las publicaciones de tus blogs favoritos. Cuando te haces seguidor de un blog te salen las últimas publicaciones de este en tu escritorio. Espero haberte servido de ayuda a si mismo si tienes alguna duda mas no dudes en preguntármelo.
ResponEliminaSaludos
Et refereixes als castanyers que hi ha pujant per la senda d'Alcudia? si no és així dis-me per on paren i com arribar.
ResponEliminaGràcies per tot.
No están en la senda que sube desde Alcudia pero para llegar allí utilicé esta senda , es difícil de explicar así. Bueno te pongo el enlace ha la entrada que le dediqué ha esta ruta en mi blog haber si te sirve. http://trotasendas.blogspot.com/2009/12/subida-al-pico-espadan.html
ResponEliminaTambién te puedo enviar por correo el waitpoint que marque con en el Gps de este bosquecillo si quieres. Saludos