diumenge, 23 de setembre del 2012

GR7: ARES - BENASSAL CULLA

Per a commemorar el 25 aniversari de la publicació de la Topoguia del GR-7 al seu pas per Castelló (Sector I: Fredes - S. Joan de Penyagolosa) el centre excursionista de Vila-real està realitzant la ruta per etapes tal i com va proposar Josep Antoni Martin a la guia (amb una xicoteta variació).
Ja s'han cobert tres etapes i en totes les ocasions una o altra circumstància ens ha impossibilitat anar, però hui hem pogut col·locar els xiquets i, sense cap impediment d'última hora ens disposem a cobrir el tram Ares - Culla del GR-7.
Abans de res comentar que les etapes marcades a la topoguia són:  Fredes - Vallibona; Vallibona - Morella; Morella - Ares; Ares - Benassal i Benassal - Sant Joan de Penyagolosa, però per igualar les etapes s'ha preferit variar el recorregut anant directament d'Ares a Culla i de Culla a Sant Joan de Penyagolosa. Encara que no es respecte la divisió original cal dir que aquesta no fou un capritx sinó una necessitat, donat que a l'any 1987 no hi havia cap lloc on pernoctar a Culla i per eixa raó es va optar per fer una etapa curta a Benassal i una llarga a Sant Joan.
No és el moment ací de contar la història del marcatge del que fou (i és) el primer sender abalisat valencià, només de comentar que el Centre Excursionista de Vila-real va tindre una part destacada en el marcatge i, un membre del mateix, fou qui confeccionà finalment la topoguia que va vore la llum fa 25 anys després d'anys d'esforços, però això queda per a un altre dia.

El dia de hui comença a les 8 del matí a Vila-real, agafant l'autobús que ens durà al coll d'Ares per començar la marxa. Un autobús ben carregat i no només de ganes i d'il·lusions de reprendre el curs senderista després de l'estiu, sinó de quasi seixanta excursionistes amb ganes de passar-s'ho bé per la muntanya i fer realitat el vell lema del sender "una jornada de sender, una setmana de salut".
Baixem de l'autobús al coll a hora d'esmorzar; uns a fora, prenent el sol que s'obri pas entre les boires que queden als peus, els altres a dins amb la taula parada i carajillo al final.
Alçant-se la boira al coll d'Ares.

La primera dificultat del dia la tenim abans de començar. Encara que la veda no s'obre fins el dia del Pilar les batudes de senglars ja han començat, i justament ens trobem amb un grup molt nombrós de caçadors d'Ares que van a realitzar una batuda als peus de la Mola del Vilar, i nosaltres els passem pel mig! Sort que amb bona voluntat tot s'arregla, així nosaltres ens apressem tot el que podem per acabar d'esmorzar (els de fora més que els de dins) i ells s'esperen a començar mitja hora després de moure nosaltres. Supose que algun senglar els deguerem espantar però posant tots un poc de la nostra part podem gaudir junts de les nostres aficions sense perjudicar-nos.
Iniciem així la marxa seguint el GR-7 per davant de les darreres cases de les Ventes del coll, que miren cap a la mar, tot i que les vistes es troben tapades per la boira que encara s'arrapa a les muntanyes de llevant.
Anem seguint el vell camí de ferradura que unia els pobles d'Ares i Benassal i ja ho diu la dita "entre Ares i Benassal, tot és roca i carrascal, argilaga i romeral, i el perill sempre és igual", i ens trobem "entre Ares i Benassal".
El camí circula en balcó sobre el barranc de la Covençalla, que baixa del coll, i passa per dalt dels Bassiets, però a la vora de la font dels Bassiets, sempre sota els cingles de la mola del Vilar.
Camí real de Benassal; Ares al fons.

Anem deixant enrere el poble d'Ares, situat entre el Castell i la Mola, i ens dirigim cap al mas de Rufa, que encara no veiem doncs es troba just dalt d'un portell que ens dona pas a l'ample llom de la Mola.  Al arribar ens trobem un cartell que ens avisa que ja hem eixit del terreny de batuda, així que ja podem anar més tranquils.
Pujador al mas de la Rufa.

Passat el portell deixem enrere les vessants costerudes de la Mola i se'ns obri davant les planes que coronen els cims. El paisatge vegetal però no canvia i és igual de pelat, amb herbes baixes i algunes argelagues negres que els fan companyia.
Mas de la Rufa.

Després de reagrupar-nos al mas continuem per un camí entre parets, que coincideix i es separa d'una pista, passant per la vora de la Mola en el que serà el tram més alt de tot el recorregut.
Només toquem la mola de passada i el camí la voreja baixant cap al mas de la Mola, que s'està a la vora d'un barranquet, quasi fora de la mola.
Mas de la Mola.

Arribem per un camí entre parets, a trams empedrat, i que passa per l'era del mas. Des d'ací hem de baixar a buscar un camí que voreja els bancals del mas, que s'estenen entre el mas de la Mola i del de la Cova ja en terme d'Ares, i passem per dins d'un rodal de roures i orons madurs i ben conservats on és una delícia el caminar.
Roureda al mas de la Cova.

Eixim dels roures i enfilem el mas de la Cova, passant per la vora d'un pouet.
Camí del mas de la Cova.

Passem per davant del mas i el camí s'arrima al cingle on es troben les coves que li donen nom al mas (també conegut com les Covatelles o mas de la cova d'en Gastó) i anem baixant per una senda que travessa un espès, però jove, carrascar.
En este tram el traçat del vell camí real s'ha vist alterat per la recent construcció d'una pista que ha eliminat alguna revolta i ha convertit el que era una agradable baixada sota les carrasques per un camí no massa costerut i de bon ferm en una perillosa i costeruda baixada plena de pedra solta, molt problemàtica en cas de pluges.
Carrascar als morrals de Benassal.

Arribem al collet que uneix el Tossal de la Nevereta a les moles d'on venim i el trasponem baixant per la vora d'uns vells bancals que encara no han estat envaits pel carrascar, i tot seguit ens endinsem novament al carrascar que s'estén als morrals que s'allarguen a Benassal.
Eixim novament a la pista i seguim baixant, més planers, deixant a la dreta el camí del mas de Monterde, que resta al final dels bancals, i ens endinsem de nou al carrascar, pel camí que ara ha esdevingut pista vorejada per parets de pedra.
Camí real pels Morrals.

Deixem a l'esquerra un bonic carrascar adevesat on pasturen els bous i el camí segueix llarg i pla deixant a la dreta la Verola de Grau i a l'esquerra la Verola de Fabregat.
A les Quatre Carreres el GR7 enllaça amb el SL-CV-102 que baixa al Pla de la Mançanera, vora la Rambla Carbonera, pel Manyà.
Camí entra bancals.

A partir d'ací el terreny calar deixa pas al saulonar i els bancals de cereal o ametlers deixen pas a l'avellaner, omnipresent a les rodalies de Benassal.
Deixem a l'esquerra i dalt un tossalet l'ermita de Santa Magdalena i enfilem la baixada encimentada per entrar a les primeres cases de Benassal, on ens trobem uns homes picant olives per ficar-les en salmorra.
Just a la vora de la carretera es troba una font on aprofitem per reomplir les ampolles d'aigua doncs no n'esperem trobar cap fins a Culla i ja comença a fer molta calor.
Agafant aigua a Benassal.

Amb la calor i acostant-se l'hora de dinar travessem el poble cap a la Font d'en Segures.
Passem davant el poliesportiu i agafem el camí de Culla que puja també cap a l'ermita de Sant Cristòfol i coincideix amb el traçat del PR-CV-395.
Cami de Culla amb Benassal al fons.

El camí puja formigonat entre parets de bancals d'avellaners i amb una forta pendent. Poc a poc el camí es va fent més estret i al final, quan ja quasi estem a l'altura de la font d'en Segures, es converteix en una senda de terra que remunta per les Serrades de baix fins a la carretera de Culla.
La forta pujada i la calor del migdia passen factura i el grup s'estira, i fins i tot hi ha qui ho passa mal per falta de menjar i d'aigua, però amb un bon glop i un mos tot solventat.
Camí vora carretera cap al Rivet.

El camí continua recte però nosaltres des d'ací ens dirigim, seguint la carretera, a la roureda del Rivet. Al Rivet es troba una magnífica roureda amb excel·lents exemplars, que no té res que envejar-li al barranc dels Horts del veí Ares. A la temporada d'estiu hi ha piscina i bar, a més d'una font (eixuta per la seca) amb taules i banquets per poder menjar a l'ombra dels roures i nosaltres ho aprofitem per a dinar.
Dinant al Rivet.

Després de dinar hi ha qui encara té temps de fer una becadeta. Altres se'n tornen cap al punt on hem deixat el camí (i on hem deixat també un bar) per avançar feina. Al final el grup o el que en resta es posa en marxa sota un sol que no afluixa, tot i que corre un airet no massa calent.
Refem el camí i ens reagrupem per continuar camí de Culla.
Pugem pel camí encimentat de Sant Cristòfol però de seguida l'abandonem per seguir a la dreta el vell camí que discorre entre parets, just per dalt del Paratge Natural Municipal del Rivet.
Camí de Culla entre parets.

El camí continua pujant entre els antics bancals de les Serrades de dalt fins a la ratlla del terme de Culla, on travessa un assegador que puja directe al Montcàtil, on es troba l'ermita de Sant Cristòfol de Benassal (i on puja el PR CV-395).
Nosaltres seguim planers i baixant un poc cap al mas de Sant Cristòfol, passant per la vora de la font del mas, també eixuta, i travessant-lo per seguir un camí que travessa una omeda, segurament una de les darreres que queden, amb oms joves que (de moment) s'han salvat de la grafiosi.
Mas de Sant Cristòfol i oms.

Passem per la vora d'un piló amb una creu de fusta encastada. Ens trobem en una ampla lloma desarbrada, coberta només d'argelagues, que baixa cap al Bovalar de Culla.
Lloma de sant Cristòfol.

El Bovalar és un ample espai pla, cobert de carrasques, que ens separa del tossalet on s'alça el poble i castell de Culla.
Sense paraules.

Baixem cap al Bovalar i el travessem recte per l'extrem nord, deixant a banda i banda un carrascar jove.
Camí pel Bovalar.

Descartem altres camins que se'ns obrin a banda i banda i arribem al final del carrascar on apareix ja clarament Culla al davant nostre. Enllacem ací amb el PR CV-297 que ens acompanyarà fins al poble.
Travessem un ample camí asfaltat i encetem la pujada final a Culla passant per la vora de les Fontanelles, amb una poca aigua pudenta, i travessant els bancals que baixen del poble cap al pla dels Noguerals.
Arribem així finalment a Culla per l'est, deixant a la nostra vora l'edifici polifuncional.
Arribant a Culla.

Acabem l'excursió a l'ombra, recuperant forces i fent estiraments perquè el dia ha sigut dur, no tant pel recorregut com per la calor, i tornem a casa pensant en tornar el dia de Tots Sants, quan es clourà la celebració del 25 aniversari de la publicació de la topoguia arribant a Sant Joan de Penyagolosa.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc
Més informació:

3 comentaris:

  1. Hola, bones. Ha passat prou de temps des de que vau fer l'excursió però estic pensant de fer l'etpa i volia saber si encara estava ben senyalitzada amb les marques del GR.
    Gràcies!

    ResponElimina
  2. Hola Josep:
    Fa temps que no passe per la major part de trams però les senyals (als llocs que he vist) continuen estant i les marques també. Les sendes sempre han estat clares i fàcils de seguir.
    No crec que tingues problemes. Disfruta-ho.

    ResponElimina