dimecres, 21 de maig de 2014

L'ARTANA RAMADERA: ELS CORRALS D'AIGÜES VIVES I L'ASSEGADOR DE LA SERRA


Ja fa temps que venia pegant-li voltes a vore com pujar des d'Aigües Vives a la Cova del Tronc. De fet des que Carles Janés ens va dur per primera vegada a la Cova i per fi he pogut complir el vell desig tot i què el dia no acompanyava massa.
L'excusa per a fer la ruta, per tant, era pujar des de les Sendes a la Serra, per una senda que es veu a les fotos aèries, fins al capoll de davant la Cova del Tronc. Seguint el que marca el sentit comú de fer primer la part desconeguda de la ruta i deixant per al final els camins sabuts, comence la ruta en Aigües Vives, just a la vora del barranc del Rodaor, remuntant el barranc de la Penya del Migdia.
Corral de Filibert.
Només eixir passe per un gran conjunt de corrals, el més espectacular del terme d'Artana on, en poc de tros hi ha el corral de Filibert, el del Pelat, i entremig un abellar.
Continue pel vell camí que els unia amb la font d'Aigües Vives i per on s'acostaven les ovelles a beure. Ara el començament està tapat de malea però la part final es troba completament conservat.
Camí dels corrals a la font d'Aigües Vives.
Arribe així a la font, quasi eixuta amb la seca que patim, però d'on encara raja un fil d'aigua que aboca a la bassa d'Aigües Vives.
Font d'Aigües Vives.
Per ací passa el camí i l'assegador d'Aigües Vives que puja seguint una fondalada coberta d'olivars i tarongerars fins a un collet.
Just al collet hi ha una estació de control i regulació del nou reg per degoteig. Des d'ací el camí d'Aigües Vives baixa a buscar la carretera d'Artana. Des del coll però també ixen dos camins més, l'un puja a la dreta cap a un tossalet que domina la Plana, l'altre és el que seguisc i puja cap a les Sendes. Per ací puja també l'assegador però més recte.
El primer tram del camí, ample i ben conservat, continua per la falda dels tossals cap a la Bassa de l'Obrer, gran bassa de reg on s'acumula l'aigua per al sistema de degoteig. Cal però deixar el camí i trencar a l'esquerra per una pista vella que puja molt erosionada fent alguna volta.
Quan la pista arriba quasi al cim d'un tossalet trobem un ample tros pla i desarbrat, amb restes de parets i tanques on, no fa tants anys, hi havia una ramaderia de bous. Ara el lloc que ocupava comença a ser envaït per la brossa i n'esborra les restes.
Antics corrals a les Sendes.
Ací acaba el camí i mou una senda que puja recte pel vessant cap al cim. Ací també deixem l'assegador d'Aigües Vives que continua pel coll de les Sendes a les Fontanelles.
La senda travessa el pinar i de vegades es perd, sembla més traces d'animals que una senda clara però es passa bé, sense malea fins que assoleix un replanell. A la part de dalt s'endinsa en un pinar madur i es perden les traces però per la vora d'una caseta assolada i travessant bancals arribe al camí que puja a la cova del Tronc.
Senda de pujada a la Bandera.
Ací en conte de seguir cap a la Cova baixe cap a les Fontanelles, per tota l'ombria de la Serra.
La baixada per l'ombria és un dels trams més bonics de tot el recorregut, sota el pinar, amb trams ombrívols i raconades entapissades per la molsa. Hui però la calor apreta i el ponent ho ha eixugat tot i la molsa està més que seca.
Senda a la cova del Tronc.
La senda acaba a una pista. Ací un pal indicador indica la direcció de la cova del Tronc. Des d'ací també baixa una senda a les Fontanelles. Però cal seguir recte per la pista fins que a l'esquerra ix una altra senda que puja al recte sota el pinar. Per ací puja l'assegador de la Serra, el principal assegador que travessa el terme d'Artana i per on baixaven els ramats trashumants des de l'Aragó a la Serra d'Espadà i al sud de la Plana fins fa molt pocs anys.
Assegador de la Serra.
L'assegador i la senda que el segueix puja recte per un contrafort fins al cim de la Serra, primer sota un pinaret i després per una zona més oberta on només creix algun pi i algun ginebre.
Avenc a l'assegador de la Serra.
Es passa per la vora d'un avenc, que s'obre vora la senda i, un poc més avant enllaça amb el camí que puja des de la Cova del Tronc passant pel clotxó de la Bandera.
A partir d'ací el camí entra al pinar i es troba delimitat per dos murets de pedra no massa alts, que el separen dels antics bancals de cultiu, ara també convertits en pinar.
Assegador de la Serra.
Després d'una curta pujada arriba al cim de la serra i continua per dalt. Es tracta d'un ample llom que s'allargassa cap al Puntal.
La darrera vegada que vam passar per ací era l'hivern i estava tot ben verd però després de la seca històrica que tenim ara està més que sec i, per dalt, pins i ginebres groguegen i perden la fulla i fins i tot hi ha pins morts.
Pins morts per la sequera.
El camí continua pel llom. En alguns trams va entre parets que delimiten vells bancals mentre que en altres s'obre pas entre les clapes de pinar o els matolls.
La Serra.
Finalment arriba a un tallat i per la dreta baixa la senda cap al colladet Roig, també conegut pel colladet de les Serveretes doncs sembla ser que sovintejaven abans. El nom de colladet Roig és també molt gràfic doncs al mateix coll deixem enrere les blanques pedres calars i deixa pas al roig rodeno que s'estén cap al Puntal.
Per la dreta puja el camí que ve d'Artana per la Marjaleta i que baixa pels Castellets al Racó. L'assegador continua recte cap al Puntal mentre que ara gire i continue pel camí que baixa al Racó.
Senda al Racó.
Normalment este tram és verd, ombrívol i humit doncs passa per tota l'ombria del Puntal coberta per un bosc de sureres dels millors de la serra. Malauradament ara es troba ben sec i les sureres comencen a perdre la fulla.
Ombria del Puntal.
Així arribe al colladet dels Moros que separa els Castellets dels contraforts del Puntal. Aprofite l'ocasió i puge fins al cim dels Castellets. Es passa bé sota el pinar llevat del darrer tram doncs la punta de dalt està coberta de coscoll i es fa difícil arribar (i impossible traure una foto del cim).
Sota els Castellets.
Retorne al camí i continue la baixada per un morret on creixen les carrasques fins que la senda aboca a un vell terrer des d'on continua una pista que passa vora un abellar.
Camí al Racó.
La pista mor a un barranquet. Abans arribava al camí del Racó que puja des d'Aigües Vives, però l'aigua se la va endur i ara cal seguir pel barranquet fins al camí.
El camí del Racó entra al Racó, però continua i puja cap a Font de Cabres i l'Ereta de la Vall, per on passa el GR-36. Però eixa ruta ja l'he feta moltes vegades, hui toca baixar de retorn vora el barranc del Rodaor fins a Aigües Vives.
El Puntal des del Racó.
Trobe un xic de Nules que baixa pel camí i li pregunte pels noms dels llocs, al cap i a la fi encara que estem en terme d'Artana el terme de Nules és a tocar. M'explica el millor camí per a tornar on tinc el cotxe i també hem diu que ell sempre ha conegut tota la partida com Aigües Vives, i la seua família tenia terra allí. Així que continue pel camí de la Penya del Migdia, que passa sota d'ella doncs el vell camí hi pujava però ara està perdut.
Camí de la Penya del Migdia.
L'asfalt deixa pas a la terra i els pins donen pas als tarongers quan s'arriba al Pla de l'Abellatjar. A l'esquerra es troba la Serra per on he passat abans per dalt, i destaquen diferents penyes que aguaiten: la Penya Roja, la Penya del Colmenar i la Penya del Migdia, però verament no sé quina és quina, llàstima no trobar ningú per preguntar-li-ho en estos moments.
El Puntal i el Pic de Font de Cabres des del Pla de l'Abellatjar.
El camí enllaça amb el camí del Racó uns metres abans d'on he començat la ruta i així es tanca el cercle d'un dia on el ponent anuncia ja l'estiu.

Ací està el track:


 I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

artana - cova del tronc - puntal - clot de blai crònica ací
volta al puntal d'artana crònica ací
artana - puntal - clot de blai crònica ací
barranc rodaor - puntal artana - puntal font de cabres crònica ací
la vilavella - puntal font de cabres - paioni crònica ací

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada