dissabte, 27 de març de 2021

A BIBIOJ PEL BARRANCO MAGRO TORNANT PER LA SERRETILLA

L’estiu passat ja vam fer el barranco Magro, combinant-lo amb la Hoz del río Carbo en una ruta senzilla i apta per a tota la família. Hui però tocava fer una ruta més aventurera per un dels racons més poc transitats de, la ja de per si poc xafada, vessant sud de Penyagolosa. Així que la idea era remuntar el barranco Magro fins a Bibioj i després continuar el vell camí de Llucena fins a la Serretilla per a retornar pel Plano del Villar.


Comencem la ruta just al punt on la carretera vella salva el barranco Magro. Des d’ací comença la ruta que l’ajuntament de Villahermosa ha condicionat remuntant el barranc, en un primer moment fins a la Casa del Cura i, més recentment, fins a las Pozas que s’hi troben més amunt.

La primera part de la ruta és tan senzilla com espectacular. Només cal baixar al llit del barranc per unes escales d’obra fetes per a tal propòsit i continuar per dins del barranc mirant de no caure dins l’aigua. Pel barranc corre un fil d’aigua, no tan com per a dificultar el pas però suficient per posar-li un toc d’agradable color a la ruta. El barranc s’obre pas per una estreta gorja. En els punts un poc complicats s’han ficat escales i algun cable per tal de facilitar el pas que, per a un senderista mitjà, no presenta cap complicació.

La llum del matí no entra a l’estretor del barranc i la humitat i la frescor fan que apretem el pas. La vegetació que ens envolta està formada per un pinar de pi blanc amb algunes carrasques però el que més sorprén és trobar-nos grans rodals de boix, un arbust que no és massa abundant en estes terres tot i què es pot trobar en diversos rodals d’ací i d’allà, segurament per l’ús abusiu i també per la manca de terra bona on créixer.


Inici de la ruta del barranco Magro.

Estrets del barranco Magro.

El tram de barranc és curt i en menys d’un quilòmetre ja l’hem completat. Arribem així a enllaçar amb el camino de la Serretilla que ve des de Villahermosa pel Plano de Santa Bárbara i la Casa del Cura que es troba a pocs metres d’ací. Per ell continua la ruta que ha fet l’ajuntament de Villahermosa però nosaltres no el seguirem cap allí sinó en direcció contrària, cap a la Serretilla pujant al Plano del Villar.

Este tram de camí ha estat desbrossat de fa poc i és fàcil de seguir sempre sota un pinar de pi blanc. En uns centenars de metres arribem al capdamunt de la costera just on el camí de ferradura enllaça amb una pista que puja des de la carretera vella. Davant nostre hi ha el Plano del Villar i la pista continua cap al Villar, i també cap a la Serretilla.

Serà per ahí per on tornarem i refarem el camí que portem fins ara però en sentit contrari però ara ens toca continuar barranc amunt i ho fem seguint a l’esquerra un camí que remunta cap a Bibioj, també netejat de fa poc i amb un senyal que ens adreça cap a las Pozas. Seguim doncs camí amunt passant per l’ombria del Pinar del Obispo coberta d’un pinar de pi blanc que ara ja no és del bisbe. El camí ens porta sense perdre altura a buscar el barranc. Una escala baixa per l’esquerra a les dos primeres de les tres «pozas» que s’hi troben. Baixem i podem disfrutar d’un xicotet xorrador que aboca l’aigua a la poza. Cal tornar a pujar l’escala per a seguir camí fins que el camí conflueix amb el barranc un pontet de troncs ens permet travessar-lo per a accedir a la tercera i darrera «poza».

A partir d’ací el camí ja no s’ha netejat però es pot passar bé. Seguim per la vora del barranc fins que pugem als bancals de ponent per a seguir avançant doncs és més fàcil el pas. Després d’un tram per dalt tornem a baixar al barranc quan arribem al que foren les hortes de Bibioj. A partir d’ací eixim del barranc i pels antics bancals que ara s’han convertit en pastures pugem a buscar el que fou el poble de Bibioj. Per sort la rabera d’ovelles que encara hi pastura ens permet passar bé i manté nets els bancals de Bibioj. Només el punt on ens toca travessar el barranco de Bibioj, que baixa de la font del mateix nom, es troba un poc més embardissat però sense dificultat per a passar per on ho fan les ovelles.

Palanca de la Casa del Cura.

Desviament a las Pozas des del Plano Villar.

Ombria del Pinar del Obispo.

Baixant a las Pozas del barranco Magro.

Final de la ruta a las Pozas.

Continuant la ruta barranc amunt.


Antics bancals de Bibioj. Al fons trau el cap la Golosilla.

Bibioj.

Només un parell queden en peu de la vintena llarga de cases que hi va haver. Fins i tot dos tavernes van arribar a funcionar i és que Bibioj va ser la masada més gran del terme de Villahermosa ... i és dir molt. Fins a cent persones hi van viure i ara no hi viu ningú ni queda cap casa en bon estat, el temps i el fet d’estar construïdes sobre les argiles i algeps del keuper, molt inestables, han arruïnat la majoria de cases que només són un munt de pedres. Este mateix substrat argilós és el que ha obert l’ampla clotada on hi ha el poble que, unit a l’abundància d’aigua que aflora ací provinent de Penyagolosa, va facilitar la creació d’una notable extensió de bancals, molts d’ells de regadiu.

Passem sota les ruïnes de Bibioj i enllacem amb el camí de Bibioj (i de Villahermosa) a Llucena. Bé, un dels camins que hi va haver i el més curt per anar a peu. Només eixir deixem a l’esquerra el camí que pel Montudillo puja a los Rincones, un camí preciós però ara molt poc xafat tal i com vam poder comprovar l’estiu passat. Ara toca seguir recte després de travessar per darrera vegada el barranco Magro que baixa des dels peus de la Moleta de la Clocha.

Seguim el camí obert per les ovelles que no és exactament el vell camí però sí el més fàcil de passar. L’estiu passat vam estar conversant llargament amb el pastor de Bibioj que ens va explicar tots els camins que hi passaven ... i també ens va informar del seu estat, ell ens va recomanar seguir ací el camí obert per les ovelles si no volíem punxar-nos perquè el vell camí que va directe a la Serretilla sense passar per la Meja està molt perdut.

Li fem cas i no deixem en cap moment el camí més fressat que, en bona part, segueix el vell camí del mas de Aragón. Pugem primer recte per unes clapisses on el vell camí muntava fent voltes i enllacem amb el camí vell que remunta per la vora del barranquet que baixa de la Meja. Avancem sota la Peña la Hiedra travessant un paisatge on els pins s’alternen amb les carrasques, ginebres i la malea d’argelagues i romer. Fins ací va arribar el gran incendi de Cedraman que va estar a punt de cremar Penyagolosa i ací el van aturar, així que encara queden grans rodals de pinar que es van salvar mentre que en altres llocs els pins joves creixen per fer tornar allò que el foc es va endur.

Pugem pel barranquet amunt fins que trasponem una espècie de collet sota un pinar de pi ver. A partir d’ací el camí continua més planer i quasi a cota fins al mas de Aragón. Nosaltres no anirem així que estem atents per a trobar el pas que ens portarà a baixar cap a la Meja, situada sota el tossalet a què li dóna nom. Deixem ací a l’esquerra el camí que continua cap al mas de Aragón, prou xafat, i des d’on també es pot pujar al Montudillo.

Ruïnes de Bibioj.

El barranco Magro amb el Tis al fons.

Camino del mas de Aragón. Al davant hi ha el Montudillo.

Pinar de pujada a la Meja.

A partir d’ací la senda es fa perdedora i decidim buscar el millor camí per a baixar a la Meja. Per sort la malea no dificulta massa el pas i anem trobant la manera de baixar cap a les ruïnes del mas. Finalment trobem traces de sender i, seguint-lo quan no es troba tapat de malea, arribem al que fou mas de la Meja. Només queden alguns trossos de parets del que fou una masada gran, situada a un collet des d’on es domina bona part de la vall del riu Villahermosa.

Després d’aturar-nos una estona busquem la continuació de camí al collado de la Serretilla. Trobem el vell camí sense dificultat doncs mou pel costat d’una paret. El camí, tot i què no és una meravella, és prou clar i fàcil de seguir (amb pantaló llarg) de manera que avancem a bon pas i sense complicacions per un llomet que ens portarà cap a la Serretilla. Algú es va entretindre en obrir i netejar el pas fa uns anys encara que ara ja li tocaria una bona repassada.

Sense massa complicacions arribem al collado de la Serretilla per on traspon el camí cap a Llucena baixant a l’Algezar on travessa el barranco de Juaneta pujant cap al coll de Portapaus. El tram de baixada ara es troba quasi impossible de passar així com el tram que va del mas d’Evaristo al de la Calçadeta, és llàstima perquè és un dels camins antics més bonics del voltant de Penyagolosa tal i com ens ho conta i descriu Roncero (2005).

La Meja i la Serretilla al darrere.


Baixant sense camí a la Meja.

Mas de la Meja.

Penyagolosa des del mas de la Meja.

Camino de la Meja a la Serretilla.

Barranco de la Manzanera i el Tis al fons.


Collado de la Serretilla.

Arribem al collado de la Serretilla on puja una pista des del Villar passant per la capçalera del barranco de la Manzanera. La idea original era continuar per ella i baixar novament al Plano del Villar però després de descansar i fer un mos al collado decidim fer una visita a la Serretilla.

Fins a la Serretilla entra una pista que mor entre les restes del què foren les cases del mas. Arribats ací mirem de seguir camí doncs antigament hi havia un camí cap a la Serretilla Baja i, des d’allí, al Villar. Mirem de continuar pista enllà i trobem un pas que fa de camí entre el pinar jove que creix als bancals repoblant-los després de l’incendi. És un pas de persones que s’han entretingut en tallar pins encara que ara sembla que no està gens usat. De tota manera anem trobant-lo i el seguim sense complicacions fins a la Serretilla Baja, també assolat, que es troba damunt d’un tossalet dominant els bancals que en graderia es troben a la seua vora. Des d’ací mirem de seguir el camí avall però després d’uns tres-cents metres fàcils de seguir el camí es perd i després de perdre un cert temps buscant-lo acabem decidint tornar enrere i baixar per la pista.

Mas de la Serretilla.

Camino de la Serretilla Baja.

Villahermosa des de la Serretilla Baja.

La Serretilla Baja.

La Loma Fría i la Lloma Saltadora de Llucena.

Barranco de Juaneta entre las Peñas de la Cambreta i la Loma Lengua.

Refem doncs el camí d’anada fins al collado de la Serretilla i continuem ara la ruta pista avall. La pista és llarga i baixa fent moltes més voltes que el camí vell. A la primera revolta tancada ix per la dreta el vell camí de Llucena i comprovem com està impossible de passar, ja hem fet bé seguint les indicacions del pastor de Bibioj.

Continuem baixant entre el pinar jove que creix (massa) espès després de l’incendi fins que, ja a la part baixa, deixem enrere el tros cremat i entrem a un pinar madur, entreverat de ginebres, què és la part que ja no va cremar el foc.

Poc després arribem al Plano Villar, antigament tot treballat i on ara només queda un olivar on trobem els propietaris sulfatant les oliveres. Saludem les úniques persones que hem trobat en la ruta i continuem travessant el pla fins a la punta, on retrobem el camí que hem fet a l’inici de la ruta pujant pel barranco Magro. Des d’ací només ens queda tornar a baixar al barranc i continuar barranc avall fins al punt d’inici.

Encara que no ens agrada tornar a passar per un mateix lloc en esta ocasió repetim encantats el barranco Magro, el punt més bonic d’una ruta que ens ha portat a conèixer un dels racons més oblidats de les ja de per si poc conegudes terres de la vall del Villahermosa.

Pista de baixada al Villar.

Oliveres al Plano del Villar.

Camino de la Serretilla a Villahermosa.

Palanca i Casa del Cura.

Estrets del barranco Magro de baixada.

Malauradament el dia no acabarà ací doncs al finalitzar la gosseta mostra símptomes de trobar-se malament i només arribar a casa la portem al veterinari. En principi sembla una intoxicació o enverinament i, quan després d’una nit amb suero li baixa la inflamació el veterinari troba la vertadera causa: sembla ser que li ha pegat un mos a una eruga de processonària de les poques què hem vist hui. Sortosament la gosseta se salvarà no així tota la llengua que queda ratada com a record del què no ha de tornar a fer.


Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací dos rutes que comparteixen part del recorregut:

Villahermosa: Hoz del Carbo i barranco Magro

de Villahermosa al Montudillo tornant per Bibioj a l'ombra de la Golosilla

 

Més informació:

  • Ayuntamiento de Villahermosa del Río
  • Calderón, Faustino Los pueblos deshabitados: Bibioj pàgina web <http://lospueblosdeshabitados.blogspot.com/2012/09/bibioj-castellon.html>
  • Fuster Puig, Pau i Castillo gil, José (2018) Puertomingalvo. La Peñagolosa aragonesa. Mapa y guía excursionista. Ed. el Tossal cartografies
  • Monferrer Catalán, Luis (2010) Villahermosa. Una mirada al fin de una época. Ed. Ayuntamiento de Villahermosa
  • Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, L'Alcalatén, Ducado de Villahermosa. Ed. Atinea
  • Roncero i Ventura, Enric (1999) Penyagolosa. Mapa y guía excursionista. Ed. Alpina
  • Roncero i Ventura, Enric (2005) Al voltant de Penyagolosa Ed. Tandem de la Terra
  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada