Ja fa anys que tenia pendent fer la pujada de la Nevera d’Atzeneta, marcada com a PR-CV-358. Com que la ruta és prou llarga per a fer-la en un matí vaig pensar en fer només la part més allunyada del poble que també semblava ser la més interessant. Com que el PR fa un huit és fàcil partir-la en dos de manera que només farem la part de dalt, però per a fer-la més interessant ens desviarem per a visitar la Cova dels Aragonesos, que es troba a les faldes de la serra de la Nevera i de la qual Jesús Bernat en va fer una detallada descripció de la ruta.
Per a començar la ruta ens hem acostat als masos del Pou de la Riba, gran masada dins de la partida de Cap de Terme d’Atzeneta i on fins i tot es va construir una ermita, l’ermita del Pilar, construïda l’any 1951 per subscripció popular entre els masovers dels voltants. Davant de l’ermita hi ha una xicoteta zona d’esplai.
Des d’allí mateix comencem la ruta seguint les senyals del PR que ens adreça cap al Pou de la Riba pròpiament dit, que no es troba ací sinó a 300 metres d’ací, just a la vora de la rambla del Pou de la Riba.
El camí passa entre parets de pedra que delimiten els bancals d’ametlers perfectament treballats. Avancem ràpid aprofitant la frescor del matí que ja tindrem temps més tard a patir calor. Arribem així en quatre camellades al mas de Cento l’Obrer, que presenta un magnífic treball de picapedrer tant al mas com als voltants. Des del mas baixem al pou pel vell camí, vorejat per una barana de fusta.
El Pou de la Riba, també anomenat Pou de la Rambla, és el punt d’aigua més important dels voltants, quasi l’únic, i d’ell depenien tots els masos de la contornada que en són uns quants. El pou es va fer a la vora de la rambla per a punxar l’aigua que baixa sota la grava. Es troba ben cuidat i emblanquinat i consta de pou, llavadors i piques per a beure els animals.
Deixem enrere el pou i continuem, ara pujant lleugerament, cap als Plans de la Torrentina. La pista que seguim passa sota el mas de Felip el Selletero que, com la molts dels masos d’esta partida, es troba ben arreglat i amb gent. Al ser un lloc accessible i haver-se portat la llum molts dels masos abandonats s’han recuperat reconvertits en segones residències, sovint pels descendents dels antics masovers però també per nous masovers.
Passat el mas deixem la pista i seguim el PR cap a la Torrentina. La pista de fet retalla el recorregut uns metres però preferim seguir el PR que, a més, segueix un sender que passa per l’assegador de l’Andreva i el de la Torrentina.
 |
| Ermita del Pilar del Pou de la Riba. |
 |
| Inici de la ruta seguint el PR-CV-358 |
 |
| Mas de Cento l'Obrer. |
 |
| El Pou de la Riba. |
 |
| Els masos del Pou de la Riba amb Benafigos de fons. |
 |
| Assagador de l'Andreva. |
 |
| La Torrentina, encreuament de camins. |
Just a l’ample coll que hi ha davant del mas de la Torrentina trobem el punt on el PR forma un huit fent dos cercles. Nosaltres recorrerem la part de dalt, pujant i baixant d’ací a la Nevera per a tornar al Pou de la Riba. Des d’ací el PR baixa (i puja) a Atzeneta per la Font del Forcall i el Mangranar, d’una banda, i l’Andreva i el barranc de l’Aigua Nova, de l’altra.
Nosaltres seguirem ara amunt, cap a la Nevera pel camí del mas de Fandos. Seguint camí tornem a caminar entre parets i bancals de pedra plantats d’ametlers majoritàriament, un bon lloc per a vindre al febrer a disfrutar dels ametlers en flor. Després d’un bon tros de camí fàcil que ens permet avançar de pressa arribem al mas de Fandos, este sí deshabitat i sense rehabilitar. Llàstima perquè pel què es veu deguere ser un dels vells masos de la zona.
Passat el mas girem a l’esquerra acostant-nos als peus de la Serra de la Nevera. Per la dreta ens arriba un carril que puja del Pou de la Rambla per on podríem haver retallat la ruta en quasi un quilòmetre, però hui no ha sigut el cas.
El camí ens porta a la falda de les muntanyes, on els bancals d’ametlers deixen pas al carrascar i la malea. Des d’ací mirant enrere veiem clarament tot el què hem caminat: els Plans del Pou de la Riba, la rambla del Pou, els Plans de la Torrentina, el mas de Fandos, ... i també el Tossalet i les Llometes cap a on anem.
Deixem a la dreta el PR que puja directe cap a la Nevera i camí caminant passem per baix del mas del Peraire que deixem enrere enfilant cap al mas del Regall, que es troba de l’altra banda del barranc que li dóna nom. Just abans d’arribar a la dreta trobem una paleta que marca la pujada a la Cova dels Aragonesos. També podríem anar per ací fent la ruta més curta però decidim pujar per l’altra banda, més entretinguda i totalment circular.
Seguim per l’estreta pista que ens porta per davant del mas del Regall on hi ha una curiosa construcció circular moderna que sembla un temple. Ací també viu gent i fins ací entra un camí formigonat. Passem el mas i als bancals de la vora trobem un estable amb cavalls que ens miren des de dalt. Nosaltres no els diem res i continuem amunt cap al Tossalet.
 |
| Camí del mas de Fandos entre bancals ben cuidats. |
 |
| El mas de Fandos. |
 |
| Curiosa construcció al mas del Regall. |
 |
| Camí del mas del Tossalet. |
Arribem finalment a un collao entre el Tossalet i la Tanyadeta on trobem una paleta de fusta que ens marca també la direcció de la Cova dels Aragonesos. Deixem així el camí formigonat que, recte, ens portaria a la carretera de Xous i continuem a la dreta pujant per la vora del mas de la Tanyadeta, encara cuidat, que s’alça a l’esquerra del camí.
Només passat el mas, en una revolta a l’esquerra, cal seguir recte per un camí de ferradura que ens portarà cap al maset de la Crebada, situat sota els Clapissals. Tal i com ens ensenya el mestre Jesús al seu blog, ací podem «vore la diferència entre 'clapissa', roca erosionada fixada al sòl, i el 'crebadal', roques ja partides i a punt per esdevindre 'cantalars' o 'xargallars'. Un terreny càrstic on no és difícil trobar d'altres coves i forats, com ara l'alvenc del Moro.» i és que passat el maset passarem primer per la clapissa i després pel crebadal. El camí s’obre pas entre el crebadal voltat de carrasques i pins fins que quasi de repent apareix davant nostre la Roca de la Cova.
La cova dels Aragonesos és una gran balma sota una roca, situada a la part alta del barranc del Regall. Als seus peus hi ha el pouet de la Cova que recull l’aigua que es filtra als peus de les penyes. Al davant hi ha un vell safareig on anaven a llavar els masos veïns. Ara no fora possible perquè la falta de neteja deu haver obstruït la filtració que omplia el pou i només en èpoques molt humides el trobarem ple.
Rodem un poc pels voltants acostant-nos al Badall de la Cova i mirant si es pot pujar dalt, però finalment desistim i seguim el camí que baixa pel Bancalàs cap als Bassis. Una cadena ajuda a baixar millor encara que no fa molta falta. Passem per davant dels Bassis, ara sense aigua, i continuem avall sempre sota un pinar espès fins que trobem un encreuament de sendes. Unes paletes ens indiquen que la senda que baixa va al Regall, per on hem passat abans, i la que puja a la fonteta de l’Ullal, per on seguirem ara.
Continuem pujant pel pinar i passem per dalt de la fonteta de l’Ullal, que queda baix de la senda. Seguim amunt per on hi ha una indicació a «l’Ombria del Carrascar» que ens portarà en poc tros a una pista poc transitada que puja des dels plans de sota cap a la Serra de la Nevera.
 |
| El tossal de la Caseta i la Serra d'en Galceran des de la Tenyadeta. |
 |
| El maset de la Crebada. |
 |
| Arribant a la Cova dels Aragonesos. |
 |
| La Roca de la Cova. |
 |
| Pas equipat per a continuar cap als Bassis. |
 |
| Els Bassis. |
 |
| Senda cap a la fonteta de l'Ullal. |
 |
| Fonteta de l'Ullal. |
Des d’ací tenim unes magnífiques vistes dels plans i tossals que s’allargassen des de la falda de les muntanyes cap a Atzeneta, i per ací passa també el PR-CV-358 que havíem deixat poc després de passar el mas de Fandos. Si vulguerem acabar la ruta només hauríem de seguir-lo per a baixar al Pou de la Riba, però ens queda la part més muntanyera del matí i continuarem amunt pujant cap a l’Hortàs i la Nevera.
Conforme puja el sol cap al cel nosaltres també pugem cap a la Nevera per la llarga pista que ens portarà a l’Hortàs. Deixem enrere els pinars que envolten la Cova dels Aragonesos i entrem en una llarga lloma que s’allargassa cap a la Serra de la Nevera, coberta per una malea de romer clapejada per ginebres, savines i algunes carrasques i pins solts que es fan més abundants conforme anem pujant.
Després d’una pujada constant arribem als Plans de la Llosa. A la dreta destaca l’emblanquinat mas de la Llosa de Dalt, als peus del Morral de la Russa. A l’esquerra queden alguns bancals treballats al voltant del mas de la Llosa. Nosaltres els passem per dalt i continuem pujant seguint el carril que s’estreta i munta per un llom cobert de savines i ginebres fins que, ja prop de l’Hortàs, trenquem a la dreta per una ampla senda que enfila amunt entre els ginebres cap al capoll de la muntanya. Una fletxa al terra ens indica el camí a seguir i una cadena ens convida a no continuar cap a l’Hortàs.
Entrem ara en un paratge dominat per un bosc aclarit de carrasques, ginebres i savines que ens acompanyarà mentre travessem la serra de la Nevera, que no pugem al recte sinó que resseguim sense perdre altura fins que enfilem avall cap al barranc de la Nevera. A l’altura que estem distingim clarament la silueta del tossal del Marinet i, un tros més enllà, el perfil inconfusible de Penyagolosa.
El camí baixa suaument cap al barranc de la Nevera per un carrascal jove entreverat de pins fins que arribem al barranc mateix. Seguim ara barranc amunt passant pel pou de la Nevera, situat a la vora del barranc. Dalt queda el mas de la Nevera envoltat de pinars de repoblació que creixen als antics bancals. Deixem enrere el pou i seguim un tros més per dins del barranc fins que arribem a un punt on el PR gira a la dreta pujant recte entre els pins cap al colmo de la serra. Nosaltres però allargarem la ruta un poc més per a pujar al vèrtex geodèsic situat al tossal de la Burra, part més alta de la serra de la Nevera.
 |
| Els plans i tossals del voltant del Pou de la Riba. |
 |
| Pista de l'Hortàs. |
 |
| Senda a la Nevera. |
 |
| Penyagolosa i el Marinet des de la Serra de la Nevera. |
 |
| Barranc de la Nevera. |
 |
| Remuntant el barranc de la Nevera entre ginebres i savines. |
 |
| El Pou de la Nevera. |
Deixant el PR seguirem barranc amunt per un senderol poc clar que ens porta fins al Roure de la Nevera que s’ha salvat de la destral i mostra quina és la vegetació potencial de les ombries de la serra. Amb els seus quasi 500 anys i més de 5 metres de perímetre de soca és l'exemplar de roure més gros del terme. Ara de roures en trobem pocs i abunden les carrasques, baixes al ser rebrots crescuts després d’haver-se tallat per a carbó. Els antics bancals comencen a colonitzar-los els ginebres i els pins però no formen un bosc espès sinó aclarit i ens faciliten continuar amunt seguint la línia del barranc fins a la capçalera, pujant recte cap al tossal de la Burra.
Travessem una pista que entra cap al corral de l’Albarder i continuem pujant per a enllaçar amb el camí de la Nevera que travessa tota la serra de punta a punta, i per ell arribem al capoll del tossal de la Burra on hi ha el vèrtex geodèsic de la Nevera. L’última (i única) vegada que vaig pujar el piló no es veia quasi tapat com estava per quasi un metre de neu, hui el paisatge és molt diferent però igual de bonic.
 |
| Senderol que remunta el barranc cap al ... |
 |
| ... Roure de la Nevera. |
 |
| Remuntant la capçalera del barranc ... |
 |
| ... cap al Tossal de la Burra on hi ha el vèrtex geodèsic. |
 |
| Camí de la Nevera. |
 |
| Vistabella des del Tossal de la Burra. |
 |
| Vèrtex geodèsic de la Nevera. |
Després de descansar i fer un mos disfrutant de les vistes sobre tots els voltants continuem la ruta, ja tota de baixada. Per no repetir retallem camp a través per les llomes mirant d’eixir a la pista que havíem travessat abans i que va cap al corral de l’Albarder. Eixim a la pista i la seguim fins que arriba a un ample collao on trobem les marques del PR que havíem abandonat abans. Ací mateix hi ha també un curiós refugi, obert en una banda, que ofereix protecció de la pluja i del vent gelat del nord. Ací hem d’abandonar la pista i buscar les marques que ens adreçaran avall a buscar la capçalera de la rambla del Pou de la Riba per l'ombria de la Porcella.
Deixem els pinars de repoblació i baixem per la vessant entre carrasques i pins per un camí ben traçat que baixa fent voltes. Conforme baixem el bosc es fa més espès i dominen les carrasques. Arribem finalment al fons del barranc i la senda es torna pista travessant els bancals del mas de Ximata, ara tots plantats de carrasques truferes. Seguirem ara la pista que va paral·lela al barranc travessant els carrascars naturals o plantats mentre baixem cap al pla.
Les carrasques ens acompanyen per la Foia del Coscollar fins que passem uns quants masets ben cuidats a la vora dels bancals. Els diners no s’han invertit només en plantar carrasques i posar-los aspersors sinó també en arreglar els masos i masets que hi havia. Després de deixar enrere el mas de Falques, l’últim dels masos, deixem enrere la Foia i entrem al Pla de les Saleres. Ací les carrasques deixen pas als ametlers que ens acompanyaran fins als masos del Pou de la Riba, ja a tocar.
Arribem prou d’hora, per sort, perquè la calor ja comença a apretar. Sort que l’últim tram de ruta era tot de baixada però així i tot hem acabat suant més que no voldríem. Ara toca buscar un bon lloc per a refrescar-nos per fora i per dins, però això ja és una altra història.
 |
| Baixant camp a través. |
 |
| Refugi obert a la Serra de la Nevera. |
 |
| Baixant per la Porcella. |
 |
| Capçalera de la rambla del Pou de la Riba. |
 |
| Plantacions de carrasques truferes. |
 |
| Ametlars al Pla de les Saleres. |
 |
| Retornant a les cases del Pou de la Riba. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
Del Mangranar al tossal de l'Andreva: una volta pel terme d'Atzeneta
El tossal de la Nevera d’Atzeneta des del mas de Morratges
Més informació:
Bernat Agut, Jesús (1994) Toponímia dels pobles valencians. Atzeneta del Maestrat. Ed. Generalitat Valenciana
Bernat Agut, Jesús Imatgies blog en línia
Fuster Puig, Pau (2010) Vistabella del Maestrat. Entre Penyagolosa i el Montlleó Ed. elTossal cartografies
Fuster Puig, Pau (2008) Xodos. Mapa del terme municipal. Ed.XO2 naturalment
Serrador Almudéver, José Pascual (2007) Descubriendo Penyagolosa. El río Montlleó. Ed. avantpress. I també al blog de l'autor.
Soler, José Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per a viure Ed. Diputació de Castelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada