Feia anys que no caminava pel Port i esta tardor ja és la segona vegada, i és que ha estat massa temps sense acostar-nos a una de les zones de muntanya més salvatges i impressionants, ja no de les nostres terres, sinó de tota la península.
Com cada tardor des de fa ja vint-i-cinc anys, el centre excursionista de Vila-real organitza una excursió pel Port. Els primers anys l’organitzava Eliseo Arrufat, president emèrit i fundador del centre, els darrers han estat Àlvar i Joan, companys de caminades. Enguany però per temes sanitaris no han pogut fer de guies cap dels dos, així que Àlvar m’ha passat la informació i m’ha tocat tornar a xafar uns camins que, en alguns casos, feia prop de vint anys que no xafava. I ha estat tota una experiència tant pels records com pel què ja no recordava.
La ruta l’hem començada a l’àrea de lleure de la Fou, on s’arriba des del pantà d’Ulldecona per una llarga pista en bon estat. Només esta part d’aproximació ja paga la pena i ens donarà un tast dels paisatges que trobarem a partir d’ací.
Comencem a caminar per un dels senders del parc Natural dels Ports, en este cas l’itinerari del camí dels Hortets, que ens passa per la font dels Hortets per anar a la Cova dels Bous.
El camí comença pujant per una costera coberta de pins amb un espès sotabosc de boix. El boix el tindrem omnipresent a tots els Ports i, personalment el tinc tant associat a estes muntanyes que només sentir la penetrant olor del boix ja sembla que estiga caminant per elles.
Després de salvar un desnivell de cent metres trobem un enforcall de camins. Nosaltres continuarem a la dreta seguint les indicacions del parc cap a la font dels Hortets (a l’esquerra puja a la Cova Roja, en direcció contrària a on anem). El camí baixa a travessar el barranc de les Tosques, on trobem un nou trencall de camins. Per l’esquerra puja també a la Cova Roja completant una circular. Nosaltres però continuarem a l’esquerra, pujant un poc més, a buscar la Solà dels Hortets.
Cal seguir per la Solà dels Hortets, des d’on ja veiem el Catinell i els seus cingles, dominant la capçalera del barranc de la Fou. Travessem ací un pinar madur de pi blanc amb ginebres i savines que, més amunt, deixarà pas a un pinar de pi negre acompanyat de boix quan entrem als Hortets, on no entra tant el sol.
A sota nostre, quan el bosc ho permet, podem vore una sèrie de gúbies que s’estenen cap a la font del Teix per la vora del barranc. Al Port s’anomenen «gúbies» els cingles espadats que s’hi formen a alguns barrancs, semblants al què en d’altres llocs anomenen «frares». Les més famoses de totes són les Gúbies del Parrissal, encara que no en són les úniques i estes formes s’estenen arreu del paisatge del Port.
Travessem ara el pinar dels Hortets i, a la part més espessa i fresca se’n desvia un senderol que baixa a la font dels Hortets, un simple brollador al llit d’un barranquet, on ens estem una bona estona perquè al baixar una part del grup a vore-la i retratar-la els ha caigut la càmera a dins.
Passada la font cal pujar una costera sota el pinar fins que arribem a la Cova dels Bous, on hi ha una font pobreta que, ara, es troba seca.
 |
| Àrea de lleure de la Fou. |
 |
| Barranc de la Fou i el Morral del Catinell. |
 |
| Camí dels Hortets per la Solà. |
 |
| Gúbies al barranc de la Fou. |
 |
| Font i cova dels Bous. |
Des de la Cova dels Bous baixa a la font del Teix l’itinerari del Parc, retornant per la pista a l’inici. Nosaltres però hem vingut a fer una ruta prou més llarga i continuarem recte amunt, pel camí de la Fou, que remunta cap al mas de la Vallcanera, a la part alta de la vall.
Passem sota la Canal de Berlín, que baixa entre gúbies i on creix un bosc frescal al peu dels cingles, i seguim travessant sota les gúbies que s’hi fan als peus del Turmell, situat a l’extrem de la serra del Negrell. Anem travessant la solana on creix un bonic bosc de pi negral i carrasca. Només a les ombries tornem a retrobar el pi rojal, i fins i tot alguns cirers i fajos.
El vell camí de ferradura va pujant constantment fins que acaba a una vella pista traçada sobre el camí, i per on ara ja no passen cotxes. Uns metres més avant eixim al Collet de Moles on ens desviem uns metres de la pista per a acostar-nos a la punta del collet, excel·lent mirador sobre la Fou, el Retaule i el Catinell.
Després de disfrutar de les impressionants vistes que hi ha, continuem camí pista avant fins que arribem al barranc dels Cirers. Ací hem de seguir recte per a trobar la pista de la Vallcanera, que puja des del barranc de la Fou, però no ens estem de fer una ullada al barranc de Cirers i visitar la curiosa cova dels Cirers.
Un ample caminal ens porta a la Mallada dels Cirers, ample i pla prat que s’estén als peus dels cingles que volten el barranc. Des d’ací remuntem el barranc per un sender que travessa un espès boixar que creix a l’ombra de fajos i teixos. En uns pocs metres sembla que ens trobem en un altre lloc doncs el paisatge s’assembla més al de les terres del nord que al de la propera Mediterrània.
Continuem amunt fins que trobem la font dels Cirers, situada uns metres per baix de la senda i al bell mig del barranc. Un gamelló nou de trinca rep l’aigua que baixa per una canaleta. Els voltants estan coberts de molsa i d’una espessa capa de fulles caigudes dels fajos i cirers que creixen per tot arreu.
Continuem pujant un poc més i arribem així a la Cova dels Cirers. La cova es troba en la part més ombrívola del barranc i es troba tancada per una paret de fusta per a poder ser utilitzada com a refugi. Abans deguere ser molt usada per bosquerols i roders però ara no es veu cap mostar d’ús recent.
Visitada font i cova ens toca tornar enrere sobre els nostres passos, cosa que ens permet tornar a disfrutar del magnífic barranc dels Cirers.
 |
| Foto de grup davant del Turmell. |
 |
| Entrada del barranc dels Cirers. |
 |
| Descans de la ruta a la Mallada dels Cirers. |
 |
| Mallada dels Cirers. |
 |
| Font dels Cirers. |
 |
| Fajos al barranc de Cirers. |
Eixim novament al camí de la Fou i seguim la vella pista traçada per ell cap a l’esquerra. De seguida trobem la pista de la Vallcanera que des de la Fou puja al mas de la Vallcanera. De fet tots els nostres voltants formen part de la Vallcanera o les Vallcaneres, una extensa partida del terme de la Sénia que ocupa tota la part alta del barranc de la Fou i els barrancs que hi aboquen com el del Retaule o el de l’Avellanar. Cal per tant recordar que estem dins d’un parc natural però que, llevat dels camins, la resta són terres particulars, tal i com ho han estat des de fa molt de temps. Per tant hem de respectar-les.
Per davant tenim la part més còmoda i fàcil de la ruta. Només hem de seguir pista avall cap al barranc del Retaule. Mentre baixem podem disfrutar de les vistes sobre la Fou i sobre lo Retaule, conjunt de cingles que formen la part nord del Catinell i què semblen un retaule treballat a la pedra d’on pot ser li vinga el nom.
En esta part més assolellada els pins negres s’entreveren amb les carrasques en un bosc completament diferent del què hem deixat enrere fa tan sols uns minuts al barranc dels Cirers.
Seguint la pista arribem al punt on travessa el barranc del Retaule. Un poc més avant hi ha una pista que remunta el barranc fins a dalt de tot, on hi ha la Portella de Calça que el separa de la Vall. Eixa és l’opció més fàcil però optem per pujar per dins del barranc, més complicat però molt més bonic.
La pujada pel barranc ens torna a transportar a terres més llunyanes. Conforme pugem els fajos es fan dominants i conformen una xicoteta fageda. Les pedres estan completament cobertes de molsa i les fulles seques dels fajos entapissen el sòl de manera que cal anar esplai de no fer un mal pas. Feia molts anys que no hi passava precisament per això, l’última vegada, fa més de vint anys, un mal pas em va provocar un esquinç de turmell i com no hi havia alternativa els companys em van anar animant fins que vam retornar al refugi de la Font Ferrera, on fèiem nit.
Esta vegada anem amb més cura i pugem sense més complicacions fins al punt on s’alça el Faig Pare, a la vora de la pista del Retaule. Ací cal fer la foto de grup, però sense pujar a les arrels de l’arbre per tal de cuidar-lo perquè és un dels destins més populars, i més a la tardor, i sempre hi ha gent.
Després de fer-nos la foto continuem pista avall buscant un lloc més assolellat per a dinar, i ho fem a un morret que guaita el barranc del Retaule des de dalt.
 |
| Lo Retaule pròpiament dit. |
 |
| Pista de la Vallcanera. |
 |
| Barranc del Retaule. |
 |
| Remuntant el barranc. |
 |
| Fageda del Retaule. |
 |
| El faig pare ... |
 |
| ... molt ben acompanyat. |
 |
| Vista del barranc del Retaule fins a la Portella Calça. |
Després de dinar cal continuar la ruta, ja de retorn al punt d’inici.
Seguim pista avall fins que gira a la dreta. Ací cal seguir el camí recte que, en unes poques passes, ens porta per davant de la font del Retaule que aboca les aigües a un conjunt de gamellons que s’escampen a l’ombra d’un gran teix.
Passada la font a un centenar de metres camí avant trobem una fita que marca l’inici del sender que puja al Pi Gros de les Vallcaneres (o del Retaule), magnífic exemplar de Pinus Nigra d’una edat aproximada de 700 anys i que s’alça per damunt la resta del pinar del voltant. Este pi s’ha salvat de la destral gràcies a fer de fita entre finques de manera que s’ha pogut desenvolupar en tot el seu esplendor. A la base hi ha una capella feta pels hòmens per tal d’aprofitar-ne la tea.
Deixem enrere el Pi Gros i retornem al camí que planeja a la falda del Catinell, oferint-nos la visió contrària a la què hem tingut este matí. Quan arribem a l’altura del Morral del Catinell, el camí baixa per la solana amb una pendent més pronunciada. Ací el pinar de pi negre s’entrevera amb les carrasques i el sotabosc de boix s’alterna amb romer i argelaga fruit de la menor humitat.
La baixada es fa més costeruda abans d’arribar al collet de l’Herba Sana, per on passa la pista de les Vallcaneres, on arribem just al punt on un cadenat en barra el pas.
Des d’ací tenim dos opcions per a baixar: la més fàcil és seguir la pista que baixa a buscar el fons del barranc de la Fou i, passant per la font del Teix, retorna a l’àrea de lleure de la Fou.
Nosaltres però seguirem la segona opció, que baixa recte a buscar el barranc a l’altura dels Forats. Més curta i més interessant.
 |
| Font del Retaule. |
 |
| El Pi Gros. |
 |
| Barranc de la Fou des del Collet de l'Herba Sana. |
 |
| Pista barrada al Collet de l'Herba Sana. |
Baixem per un camí molt costerut i amb pedra solta que en fa difícil la baixada. Per sort no és molt llarg i de seguida trobem un tram que comença a fer revoltes per suavitzar la pendent. A més (i per sort) s’ha netejat recentment de manera que és clar i fàcil de seguir.
El camí ens baixa al barranc de la Fou, que ací forma una vertadera fou que s’obre pas entre les penyes. Els orons li posen un toc de color a la verdor dels pins i carrasques que dominen al bosc.
Camí caminant arribem als Forats, on el camí s’obre pas sota unes grans pedres. A la punta de les pedres hi ha una escala de fusta per ajudar a salvar el desnivell. Fa molts anys que no passava (ben bé més de vint) i no recordava l’escala, supose que les riuades han fet més gran l’esglaó i cal una escala per a baixar sense dificultat.
A partir d’ací el camí és més fàcil i seguim per la vora del barranc de la Fou fins que, uns metres més avant, enllacem amb la pista que baixa des del collet.
D’ací fins al final de la ruta tot el què hem de fer és seguir la pista de les Vallcaneres que segueix el barranc. Pot semblar avorrit però si anem alçant el cap les vistes de banda i banda de la vall ens sorprendran i distreurant de manera que no se’ns faran llargs els dos quilòmetres que ens queden per acabar la ruta.
Abans d’arribar encara passarem per la font del Teix, punt on el barranc s’estreta entre dos parets i on baixa el camí de la Fou des de la Cova dels Bous. La font naix al mateix barranc, als peus d’una penya d’on brolla l’aigua clara. Uns xops, ara sense fulla, envolten la font.
El camí continua entre pinars i penyals, sempre prop del barranc, fins que a l’altura del toll dels Sabaters el creua per un pont. Quan el passem estem ja prop del final.
Així arribem finalment a l’àrea de lleure on finalitzem una ruta, tan clàssica com bonica, pel barranc de la Fou i del Retaule.
Esperem poder-la disfrutar la tardor que ve i amb tant bona companyia.
 |
| Baixant a la Fou. |
 |
| El barranc de la Fou. |
 |
| Los Forats. |
 |
| Escala de fusta per a baixar pels Forats. |
 |
| Les puntes del Negrell des de la Fou. |
 |
| Font del Teix. |
 |
| Les gúbies de la Fou des de baix. |
 |
| Toll dels Sabaters. |
Ací teniu el track de Javier perquè el meu GPS va deixar de funcionar:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
El Port: de la Tenalla al barranc de Cirers per la Font Ferrera tornant per la Fou
De Marturi al Retaule: pel cor de lo Port
Salt – Fredes – Retaule – Font del Teix
Casetes Velles – Teixet – Retaule – Casetes Velles
Més informació:
Arnau Juan, Òscar (2009) La Tinença de Benifassà. Mapa i guia excursionista. El Tossal cartografies
Diversos autors (2002) El Port. Mapes excursionistes 1:30.000 Ed. Piolet
Tirón, J. et al. (1998) El Port. 40 rutes de senderisme Ed. Piolet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada