Després de passar la nit a l’Hotel Suiza de Bronchales toca completar el cap de setmana senderista a la Sierra de Albarracín amb una ruta a l’altura d’esta, i per a fer-ho ens desplacem fins a la veïna població de Noguera per a travessar tota la Sierra del Tremedal de punta a punta fins a Orihuela.
Ben desdejunats i després dels estiraments de rigor comencem a caminar des de Noguera, on vam passar ahir caminant (i teníem previst acabar una ruta que vam allargar fins a Bronchales).
Comencem a caminar des de la carretera, travessant el poble de baixa cap a dalt per a eixir pel camino de la Garganta. El camí, des de les darreres cases del poble, puja fent amples voltes per la vessant herbosa que baixa des del Peirón de la Virgen del Carmen. Conforme prenem altura les vistes del poble són cada vegada millors fins que arribem al collet on hi ha el Peirón, dedicat a la Virgen del Carmen, que marca el punt on el camí traspon cap a la vall que forma el río Garganta.
Ací mateix travessem la carretera i de l’altre costat el vell camí de ferradura ha estat substituït per una ampla pista, oberta als anys 60 per a accedir a les mines de ferro que hi havia a la part alta de la vall. A l’esquerra, a un centenar de metres, hi ha l’antiga àrea recreativa de la Virgen del Carmen, ara molt degradada.
Cal seguir pista avant, baixant cap al río Garganta, i aprofitem per apretar el pas. La pista passa entre prats i boscos on s’alternen els pins i els roures (Quercus Pyrenaica) que conforme baixem formen bosquets més i més grans. De fet a tota la solana del río Garganta trobarem la major concentració de roures “melojos” (Quercus Pyrenaica) de tota la serra, o si més no, la més ben conservada.
El groc dels roures, acompanyat del roig del rodeno que aflora en alguns llocs, contrasten amb la verdor apagada dels prats i el verd fosc dels pins composant una paleta de colors que fa goig de vore.
Cal seguir la pista baixant lleugerament en un agradable passeig de poc més de dos quilòmetres fins que, dins de l’espès rebollar que creix als peus de la Peña del Castillo, travessem el barranco de Peña Aguda. Ací cal estar atents per a trobar la senda que puja per la vora i per on cal continuar.
 |
| Estiraments de rigor abans de començar la ruta. |
 |
| Pujant cap a la Virgen del Carmen des de Noguera. |
 |
| Peirón de la Virgen del Carmen. |
 |
| Pista de la Garganta. |
 |
| Travessant el rebollar. |
Des de la pista cal buscar per la vora del barranc el millor pas i anar seguint el track que portem, una combinació del que vam fer de baixada fa uns anys i el del marató de muntanya de Bronchales, que també passa per ací. De fet ens costa prou de trobar el pas perquè el track no sempre va pel millor camí, o el més fàcil. Per sort quan pugem trobarem un vell camí prou més clar que ens ajudarà a no haver d’anar mirant el GPS en la part final.
Malgrat la dificultat d’orientació es tracta d’un dels trams, sinó el què més, més bonics de la ruta. Anem sota el rebollar que ací és dominant i que amb les fulles grogues ens envolta d’una aura daurada.
Després d’un primer tram més difícil, enllacem amb el camí de la Olmeda, que puja per la dreta (molt perdut) i continua amunt per la vora del barranc i ens portarà a eixir a la carretera de Noguera a Griegos.
Cal eixir a la carretera i seguir-la a l’esquerra travessant el barranc i passant a l’altra vessant per a retrobar el sender, pot ser un poc més clar que l’anterior.
El camí puja per una vessant herbosa i entra novament al bosc que ací deixa de ser de roures per a passar a ser un bosc mixte de roures i pins, més pins conforme anem pujant fins que acabarà sent un pinar de pi roig.
El sotabosc abundant del rebollar, sobretot a causa dels rebrots dels roures tallats, va deixant pas a un pinar sense quasi sotabosc. Això sí la pendent és cada vegada més forta i fa que ens hàguem d’aturar per a recuperar l’alé.
El sender puja per un reguer que baixa des de la Laguna, que tot i estar dalt no vorem fins que no arribem ben prop. Quan arribem a la part alta, la pendent se suavitza i trobem unes carrilades entre el pinar que seguirem en direcció cap a la Laguna, i que no abandonarem fins que ja estem ben a prop, arribant a ella camp a través.
La Laguna del Cerritón o de Noguera, què és com l’han batejada, encara que per als autòctons és la Laguna i prou. La Laguna es troba en la part més fonda d’un ample pla i és més que somera, amb una profunditat màxima que no arriba a un metre. S’alimenta de la pluja que cau als voltants i el fet de tindre poca capacitat i una conca d’alimentació tant menuda fa que sovint estiga seca, tal i com la trobem hui. Tot i això el lloc on es troba bé mereix una visita, format per un pinar de pi rojal madur i ple de líquens que cauen de les branques com si foren les barbes.
Aprofitem per descansar i fer un mosset per a recuperar forces abans de continuar seguint el vell camí de Bronchales a Griegos, que passa per ací mateix, i que ja vam seguir en una ocasió.
 |
| Senda a través del rebollar. |
 |
| Barranco de Peña Aguda. |
 |
| Pedregal o río de Piedras. |
 |
| Camino de la Olmeda. |
 |
| Travessant la carretera del Puerto. |
 |
| Recuperant forces per acabar la pujada. |
 |
| Pinar de la Laguna del Cerro. |
 |
| Laguna del Cerritón, completament seca. |
Ara seguim el camí vell de Griegos en direcció a Bronchales, però només el seguirem uns metres perquè abans d’arribar al collado de las Salegas (lloc on es donava sal a les raberes), trenquem a l’esquerra agafant una senda que passa per la Era Carrasco.
La senda travessa el magnífic pinar de pi roig que creix a tota la contornada del Puerto, i baixa cap al río del Puerto per l’ombria en un paisatge de conte de fades.
La senda ens porta a enllaçar amb una senda que ve de la fuente del Canto, just abans d’arribar al río del Puerto. Seguint-la arribem al riu on ens desviarem per un antic carril, mig esborrat, que ens portarà a la carretera del Puerto o de la fuente del Canto, la que puja des de Bronchales. A la dreta deixem la fuente del Canto, on a més de la font hi ha una àrea recreativa què és tota una referència en la zona.
Travessant els pinars procurem eixir a la carretera a l’entrada de la pista forestal que s’acosta a la casa forestal del Puerto. Cal seguir ara per la pista forestal que puja a la casa fins que arribem a ella. Ací aprofitem per a fer un mos al cara-sol d’un tallafocs que segueix el mateix camí que hem de seguir.
 |
| Camino viejo de Griegos a Bronchales. |
 |
| Panoràmica de la Sierra del Tremedal des de la Era Carrasco. |
 |
| Senda de la Era Carrasco. |
 |
| Penyes al Alto del Tremedal. |
 |
| Umbría del Puerto. |
 |
| Senda de la fuente del Canto. |
Després de dinar cal continuar la ruta, i ho fem seguint la Vuelta al Tremedal, sender abalisat com a SL i que des de l’ermita del Tremedal fa la volta a l’alt que s’alça al darrere (i dalt nostre). El sender segueix el camí vell de Griegos a Orihuela per a deixar-lo posteriorment i continuar fins a la Casa Forestal per l’oest de l’Alto del Tremedal, on enllacem amb ell, retornant per la vessant est a l’ermita.
El primer tram segueix un sender improvisat que recorre el peu d’uns cingles quarsítics per on s’ha traçat un tallafocs, fins que aprofitant que els cingles s’acaben, enfila amunt pel pinar per a assolir un ample planell que s’estén als peus del Alto del Tremedal.
Fins ací arriba un carril que puja des de las Botaderas (i baixa per allí a la pista de l’ermita). Nosaltres però trencarem a l’esquerra per un carril que, travessant el pinar, mor entre unes penyes. Ací trobem un vell camí que baixa cap a l’ermita del Tremedal. De fet este és el camí més curt per anar de Bronchales al Tremedal i el que, segurament, seguien els fidels (o no tant) per a acostar-se a l’ermita els dies de festa.
El camí s’arrapa a les faldes de la muntanya travessant el pinar que, arribant ja prop de l’ermita comença a estar clapejat de roures. Ací el camí comença a baixar entre penyes fins que, quasi de repent, apareix entre el pinar la gran ermita del Tremedal.
L’ermita de la Mare de Déu del Tremedal té el seu origen a l’edat mitjana. De fet la imatge que se’n venera és d’una Mare de Déu romànica. El nom de Tremedal el deu a l’abundància de tremedals (i a algun proper, ara desaparegut) o terrenys d’aiguamolls que hi ha a la serra, sobretot a la part quarsítica. Ara a la comarca se’ls coneix com a Gotiales o Botiales quedant només el mot tremedal per al topònim.
De la primitiva església romànica, de la qual hi ha constància indirectament per alguns documents no n’hi ha cap rastre. Devia estar abandonada o molt malmesa quan al segle XVIII se’n va construir una de nova, que va quedar mig assolada a raó de la guerra del Francès el 1814, de manera que el 1884 se’n va construir una de nova que és l’actual, amb un parell d’hospederies per tal d’allotjar als pelegrins que acudien de bona part de la comarca i més enllà. Actualment l’hospederia ha estat reconvertida en un centre d’interpretació que, normalment, trobarem tancat, com és el cas hui.
L’ermita està situada en un esperó rocallós del massís del Tremedal i domina l’altiplà que s’estén des d’Orihuela a Pozondón, i també els accessos a Orea, ja a Castella, i a Griegos pel Puerto.
 |
| Casa forestal de la Fuente del Puerto. |
 |
| Dinant a la solana del Alto del Tremedal. |
 |
| Senda del Tremedal al Puerto. |
 |
| Pinar al Alto del Tremedal. |
 |
| Camí de Bronchales al Tremedal. |
 |
| San Ginés des del Tremedal. |
 |
| Ermita del Tremedal. |
 |
| Orihuela des de l'ermita del Tremedal. |
 |
| Foto de grup a l'ermita. |
Després de disfrutar de les vistes i de fer-nos una foto de grup continuem cap a Orihuela, però no baixem pel camí de l’ermita, més curt, sinó per la senda que baixa cap a la fuente de los Colladillos, molt més bonica.
Passem pel costat de la Nevera del Tremedal, ben conservada, i a la punta del prat anem buscant fins que una fita ens marca el punt on comença la senda que ens baixarà a la font.
Seguim la senda que baixa a los Colladillos primer entre un pinar, girant després cap a les penyes que envolten l’ermita del Tremedal i comença a baixar entre les penyes fent voltes per a salvar el desnivell i buscant sempre el millor lloc de baixada. Ací els roures substitueixen als pins, i s’arrapen a les penyes i els pedregals que es troben als seus peus.
La senda no és molt llarga però és d’un traçat espectacular, sobretot a la part central de la baixada. La part final s’endinsa en l’espès pinar que davalla des del Puerto, i seguint-la arribem a la fuente de los Colladillos, situada al capdamunt de les penyes.
A la font hi ha un cobert amb taules, tot voltat per una tanca. Per la part de baix arriba una pista que es correspon amb el camino de los de Griegos (SL-CV) i quan acaba continua el vell camí de ferradura. Nosaltres no ens acostem a la font sinó que passem per la part de dalt, quedant-se uns metres més avall.
Seguim un carril que travessa el pinar cap als Colladillos pròpiament dits, una ampla i soma collada que queda entre penyals quarsítics. El pinar deixa pas ací als prats amb bosquets de roures. Travessem la collada i de l’altra part enllacem amb el camí vell que baixa de l’ermita del Tremedal fins al poble.
Seguim ara avall, travessant el rebollar que acaba quan arribem a l’ermita de Santa Bárbara. Ací acaba el bosc i els prats continuen fins al poble.
L’ermita de Santa Bárbara, possiblement del segle XVIII, és una xicoteta construcció quadrada on hi ha la imatge de la santa.
Deixem enrere l’ermita i baixem fins al poble, on arribem pel costat del càmping situat a l’antic camp de futbol passant per les serreries que hi ha a la part sud del poble.
Ens encaminem a la carretera a on ens espera el bus i on acabem una magnífica ruta travessant els espectaculars pinars i rebollars de la serra del Tremedal.
Ja només ens queda fer els estiraments de Ceci abans de pujar al bus i tornar cap a casa, esperant que l’any vinent puguem repetir.
 |
| Nevera del Tremedal, per on continua la ruta. |
 |
| Senda de baixada a los Colladillos. |
 |
| Fuente de los Colladillos. |
 |
| Los Colladillos. |
 |
| Arribant a Orihuela |
 |
| Acabada la ruta i estiraments només queda pujar al bus. |
Ací està el track:
I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:
de Bronchales a Griegos per Peñablanca
de Noguera a Tramacastilla per la Laguna, Peña Aguda i el río Garganta
Orihuela - Sierra Alta - Bronchales
Més informació:
- De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
- VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
- VV.AA. (1996) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames
- Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín
- Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
- De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
- VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
- Senderos de Aragón
- Turismo sierra de Albarracín
- Martínez González, Javier (coord.) (2008) Comarca de la sierra de Albarracín Ed. CECAL accessible a la web.
- Rutas de Noguera de Albarracín
- Noguera naturalmente
- Libro de Noguera
- VI Trail Bronchales
- Diversos Autors (2004) Senderismo en Bronchales Ed. Ayuntamiento de Bronchales
- Ermitas de la Sierra de Albarracín
- Orihuela del Tremedal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada