dissabte, 10 de desembre de 2011

DEL TORMO A LA BENACHERA

Hui per fi hem fet una ruta que feia uns quants anys que li anava al darrere. Hem anat des del Tormo fins a l'ermita de Santa Rosa de la Benachera pel Pairón del Jupillo, los Gavites i Casa Tadeo i hem tornat per los Zafones, la Noguereta i el Pozuelo.
Gràcies a la neteja i marcatge de sendes que ha fet, entre altres, Jesús Minguillón hem pogut fer la ruta sense massa complicacions. És una ruta llarga, d'orientació complexa tot i que totes les sendes estan marcades d'una o altra manera i dura però el recorregut s'ho val.
El Tormo.

Hem eixit del Tormo que encara feia fred i ens hem hagut de tapar per primera vegada este hivern que sembla que no vol arribar.
La Muela.

Després de passar per les granges de la Balseta hem agafat el vell camí de ferradura que puja al Pairon del Jupillo i que travessa la pista un parell de vegades fins arribar al coll que separa el Cabezo de la Muela.
Des d'ací hem baixat recte a trobar la pista de los Gavites, on hem començat a trobar el sol i ja ens sobrava tot.
Baixant a los Gavites.

En poc més de mitja hora hem arribat a Los Gavites per on passa el PR de las Masías del Tormo (no oficial) netejat i marcat pels xics del CAMET, gràcies als quals podem disfrutar i descobrir de racons i paratges del Tormo com el Barranco del Lobo o el de Santana.
Los Gavites. Cartell del PR.

No seguirem però el PR i girem a la dreta per travessar l'era del mas i baixar per la banda de baix de les enrunades cases, per un senderol que baixa al Barranco Santana. Trobem ací i allí velles marques de pintura rosa, ja molt descolorida, i noves fites de pedres que ens ajuden a no perdre el camí.
Prats vora la rambla Santana.

Travessem el Barranco Santana i un prat de la vora per pujar l'últim tros de la pista que entra a la Casa Tadeo. És l'únic mas de la zona que no està assolat i, ens trobem amb sorpresa i alegria que sembla que algú hi ve de tant en tant. La darrera vegada que vam estar vam trobar un pot de cervesa que algú s'havia deixat i devia fer molts anys doncs caducava l'any 1992.
Casa Tadeo.

Com que han barrat el pas al mas pugem a l'era des d'on mou la senda que hem de seguir un poc abans. Ací ens equivoquem i hem de recular perquè no trobem les marques que indiquen el camí. Està ben marcat però ens hem saltat la primera i hem agafat una direcció errònia. Retornem a la era i seguim les marques que pugen per un llomet amb forta pendent, primer sense camí aparent sota els pins per trobar més tard la traça d'un vell camí que s'enfila cap a la Benachera.
Marques als pins.

Seguim pujant deixant un parell de ramals a l'esquerra, un d'ells amb marques roges, no sé si de sender o per marcar alguna finca, fins que passem un parell de parets de vells bancals i trobem el final d'una pista.
Senda de pujada. La Muela des de l'altra banda.

La darrera vegada que havíem passat la pista estava totalment perduda i era poc més que una senda i molt tapada però han passat una màquina i torna a ser una pista però molt poc transitada, que ens acompanyarà fins la Benachera.
Bona cacera.

Ens entretenim un poc en el camí de pujada quan trobem un rovelló i, posats a buscar-ne, en fem una bosseta. Sort que Jesús havia dut una bossa de malla per anar escampant les espores a falta de cistella.
Amb tot arribem per fi al pla de la Benachera, després d'haver-nos desviat l'últim tros de la pista per una senda neta que baixa pels bancals treballats.
La Muela i la Serra d'Espadà des de la Benachera.

Les vistes des d'ací són espectaculars: la serra d'Espadà, sierra Espina, el Alto de Santa Bàrbara, ...
No visitarem la Benachera perquè ens hem entretingut massa amb els rovellons i cal apretar el pas però es queda a poc més de cinc minuts de senda planera.
Ermita de Santa Rosa.

Passem però per l'ermita de Santa Rosa on toquem la campaneta i saludem a la Santa abans de desviar-nos per baixar cap a los Zafones, que deixem a la dreta i seguim avall per una pista que baixa de la Peña Parda resseguint un llomet per entre els espessos pinars que voregen esta part del Barranco Santana.
Baixant de la Peña Parda.

La pista baixa recte cap a la rambla fins que, passat un bassot, es va perdent i convertint en senda que gira cap a Ludiente paralel·la al barranc. Enllacem ací amb el Camino Real de Cirat que unia els pobles de Cirat i Ludiente.
Senda a la Noguereta.

La senda va baixant molt lentament per tota la solana fins que arriba finalment a la pista que baixa des de La Crevá a la Noguereta. Seguim a la dreta per una ampla pista que baixa amb gran pendent fins arribar a la Noguereta.
La Noguereta.

El mas de la Noguereta està habitat i en procés de restauració per part dels nous veïns que s'han instal·lat. Ens trobem gossos, oques i gallines i tancats per a cavalls que hem vist en altres ocasions, però no trobem ninguna persona.
Travessant la rambla.

Baixem vora els bancals recuperats i arribem al Barranco Santana que baixa amb aigua. Seguim a la dreta cap al Pozo Negro, a l'esquerra aniríem a Ludiente però no és el cas.
Seguim pujant per pista vora el barranc però no arribem al Pozo Negro, uns centenars de metres abans trobem una gran fita de pedres que marca l'entrada del camí de Torrechiva, netejat este estiu per les brigades del PAMER, per on seguim.
Senda neta.

La pujada és llarga però còmoda per l'ombria del Morrón Negro. La senda està a estones entapissada de molsa i tot i que ja són les dotze passades el sol encara no ha entrat i fa fred.
Al final de la llarga però bonica pujada arribem a un ample coll. Estem al Pozuelo, tot i que el pouet que li dona nom no el trobem.
Seguim per pista a la dreta (a l'esquerra continua el camí de Torrechiva) i una trossada més avant trobem una alta fita que marca l'entrada de la senda del Tormo.
La senda no està tan neta com l'anterior però s'hi passa bé. Va baixant progressivament per entre el pinar cap al Tormo. Sort que l'han netejada i enfitada perquè costa de seguir enmig d'un pinar que sembla tot igual.
Senda del Tormo al Pozuelo.

Travessem la pista del Tormo a Toga per on passava antigament la carretera abans de fer l'actual que passa per Torrechiva i trobem una senda més ampla i xafada que s'enfila directa cap al Tormo passant a la vora d'alguns bancals treballats.
Arribem així a la carretera d'entrada al Tormo, just al punt verd de recollida d'atifells vells. Passem per la vora de la piscina, el frontó i la zona de jocs infantils i retornem al punt d'inici.
Recuperant forces.

Ja només queda anar a fer una visita al bar per recuperar forces doncs l'excursió ha estat llarga i dura.

Ací teniu el track:




I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

el tormo - el cabezo - la muela

el tormo - hostal - los mores

el tormo - los gavites - el cabezo

poza negra - benachera - la casica


ludiente - pozo negro - pozuelo - collao

ludiente - la benachera

Donar les gràcies per marcar i netejar sendes i per ampliar informació:


4 comentaris:

  1. Ya me comentaste que tenías pendiente esta ruta.

    Ahora la tenemos pendientes el resto

    Saludos

    ResponElimina
  2. ¡De nada!
    Un auténtico placer saber que aquellas marcas naranjas pintadas hace tantos años por mi colega Albert todavía están ahí... haciendo un buen trabajo. El tramo Casa Tadeo-Benachera hace una eternidad que no lo pisamos.

    ¡Y subir desde El Tormo tiene bemoles, un buen rompepiernas! Una circular magnífica. ¡Enhorabuena!

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu Julio, pels magnífics mapes i treballs de toponímia de Ludiente.
    Els he descobert buscant informació per saber com es diuen els llocs per on hem passat però des d'ara ja tens un seguidor més.
    Uns magnífics posts, molt treballats i amb molta informació.
    Les marques taronja (ara quasi rosa) encara estan, i algú ha ficat fites fa poc. Ara em queda fer el Camino de Cirat des de la Casica a la Noguereta.
    Ja em diràs com està el camino de Alcora i el de Lucena, eixa part del terme la tinc pendent.

    Tiocanya, et recomane la ruta i la zona, crec que dona per a moltes rutes magnífiques. Ja m'ho diràs. I si vols saber més dels llocs per on passa mira el blog de Ludiente.

    ResponElimina
  4. Buenas Xavier,

    acabo de leer tu comentario y me he percatado que has colocado un enlace al blog de Ludiente. Procedo, en justa reciprocidad, a hacer lo propio con el tuyo en el nuestro.

    En cuanto a los caminos, del de Lucena,... espera un poco, que tengo previsto que sea el segundo camino histórico desde Ludiente al que le dedique un post y habrá cartografía detallada, incluyendo la ruta integral verdaderamente "histórica" y algunos tramos alternativos para salvar los todavía intransitables. En esa ruta también llevamos años de "curro", pero la "integra" está por terminar. Y de la de Alcora,... ni te digo. Tendríamos que juntarnos, tus amigos, los amigos del CAMET, las brigadas PAMER que mencionas y alguno más para dedicarle unas jornadas de duro trabajo de "machetería" hasta cruzar la ctra. Argelita-Lucena. Se puede hacer...pero...¡uff!...es complicado.

    ResponElimina