diumenge, 8 de juliol de 2012

BARRANCO DE LOS TRANCOS

Després de llegir la crònica que va fer Tiocanya de la seua ruta pel Barranco de los Trancos ens vam decidir a acostar-nos a fer-lo.
Barranco de los Trancos.

La ruta completa que proposa l'ajuntament de Villel lo podeu vore ací o ací



però com és un poc massa llarga per a nosaltres la recurtem anant directament a la fuente de la Chartera seguint el GR-10 tot per pista.

A la vora de la fuente de la Chartera hi ha espai per aparcar i un panell que ens informa de l'itinerari a seguir.
Comencem a caminar i el primer que trobem és el manantial de la Chartera, que neix entre les penyes, tot i que hi ha altres fontetes que van eixint d'ací i d'allà.
Deixem enrere l'aigua i després d'uns metres ens trobem davant el encaixonat barranc.
Inici del barranc.
De seguida deixem enrere la calor i entrem en un paratge fresc on no entra el sol. A l'esquerra trobem xapes d'algunes vies d'escalada.
Encara hi ha alguns xops i esbarzers, però conforme avancem el barranc s'encaixona i la vegetació desapareix.
Primers estrets.

De moment el camí és planer i estret i el gps comença perdre senyal dins la gorja.
Trobem un primer ressalt equipat amb una escala de ferro que no presenta cap dificultat per als infants, només cal anar amb precaució per l'altura.
Primera escala.

Seguim avançant i els xicotets "trancos" o escalons, que eixe és el significat de la paraula en aragonés, es troben equipats amb passamans, agafadors, esglaons de ferro i fins i tot alguns d'obra.
Esglaons a la roca.

Els xiquets no tenen cap dificultat i s'ho passen d'allò més bé pujant per les pedres i remuntant el barranc, de fet, és ideal per a iniciar-los en el barranquisme.
Passem un darrer tram amb una escala i poc després eixim de la part més estreta del barranc.
La veritat és que esperàvem que fora més curt però hi ha almenys un quilòmetre de barranc encaixonat (la veritat és que el gps falla prou dins el barranc i és fiable).
A l'eixir ens espera la part més dura del recorregut: la curta i fàcil pujada pel GR pero amb un sol de justícia i unes temperatures més que elevades.

Tram més obert.
El barranc continua però més obert. Trobem també més vegetació, sobretot de pins que van fent ombra de tant en tant i anem aturant-nos per refrescar-nos a l'ombra, i fent temps per vore si conforme avança la vesprada refresca un poc, però no tindrem eixa sort.
Arribem finalment al punt on el vell camí de Rubiales baixa al barranc i trobem un pal indicador amb la ruta que hem de seguir i una bona senda, enfitada i neta, que puja cap al collado de las Vigas.
Antic camí de Rubiales a Villel.
La pendent no és molt gran i està ben portada però la calor apreta. Arribem però al collado las Vigas per on passa un tallafocs i on canvia completament el paisatge.
Collado las Vigas.

Els pins i savines que ens acompanyaven es fan més escassos i se'ns obri a la vista la vall del Guadalaviar i la foia de Teruel, excavada en argiles, algeps i margues del terciari amb un paisatge propi de l'oest americà.
Baixant cap a la rambla Chartera.

Només ens queda baixar pel vell camí que va fent voltes fins arribar a uns corrals assolats on, girem a la dreta per arribar al punt d'inici en uns metres.


Ací està el track:



I ací l'aproximació des de Villel:



Més informació:


3 comentaris:

  1. Me encantó el Bco de los Tranco cuando lo recorrimos. Recomendado para toda la familia

    Saludos

    ResponElimina
  2. La veritat és que si. Els menuts s'ho van passar d'allò més bé, l'única pega va ser la calor.

    ResponElimina
  3. Ya veo que no paras. Yo hago lo que puedo. Por cierto, te mandé un correo diciendote que no podía linkar el track con el blog. No veo la dirección en wiki que hay que pegar en el blog. Gracias por adelantado. Carlos Escriba

    ResponElimina