Per recurtar la ruta i estalviar-nos un bon tros amb poca vegetació (i molt de sol i calor a l'estiu) hem fet uns quilòmetres en cotxe des de Fortanete direcció Villarroya. Hem aparcat a la vora de la carretera a la vora del barranco del Tajo i hem començat a caminar.
Tot i això és millor desviar-se per la carretera vella que ix un quilòmetre abans a l'esquerra i deixar el cotxe en qualsevol punt d'ella, ens estalviarem així un bon tros de carretera monòton i sense interès a la tornada.
 |
| Barranco de Tormosa. |
Des d'ací baixem al barranc i travessem per baix la carretera nova, remuntant per una vella pista que mou per l'altra banda i passa per sota de la carretera vella. A partir d'ací el barranc s'estreta i la pista comença a aparèixer una vegetació amb clara tendència eurosiberiana amb moixeres, púdol, aranyons, mariotxes i, ja més avant, teixos que van apareixent d'ací d'allà fins que, passat las tres cruces, comencen a sovintejar fins a ser més abundants que els pins.
 |
| Barranco del Tajo. |
Tot i això el que més abunda és el pinar. De fet travessem una extensa massa forestal de pi negre i pi rojal, negre en les parts més baixes i assolellades i roig a les més altes i fresques.
El camí no té pèrdua, sempre pel mig del barranc, de vegades més tancat i altres més obert fins que trobem las Tres Cruces, que no fa referència a l'encreuament de tres camins sinó a l'encreuament de quatre termes: els de Fortanete, Villarroya, Valdelinares i Allepuz, que es troba ben aprop d'ací.
Ací el barranc es bifurca i hem de seguir per l'esquerra, entrant a la zona amb més abundància dels teixos (en aragonès Tajos) que li donen nom.
 |
| Tajos al barranco del Tajo. |
Després de deixar a la vora del camí alguns exemplars ja crescuts, tot i que la gran majoria són joves, arribem a una ampla pista a la vora de la qual es troba la fuente del Mosquito. La gran quantitat de mosques, mosquetes i palometes que volen fa honor al seu nom però l'aigua és fresca i bona.
 |
| Fuente del Mosquito. |
Travessem la pista que ve de la carretera local de Fortanete a Valdelinares, i fa cap al puerto de Villarroya i continuem per dins del barranc per una zona més humida amb menta i molses encara que enguany està tot tan sec que només hi ha alguns tolls d'aigua fangosa.
 |
| Tram mitjà del barranc. |
La vegetació poc a poc va canviant i el pinar va esclarint-se deixant pas a un pinar obert amb xaparra.
Pugem per la dreta del barranc cap a uns cingles donada la impossibilitat de continuar per dins a causa de les grans xaparres que cobreixen el fons.
 |
| Tram alt del barranco del Tajo, cobert de xaparres i ginebres. |
Al fons s'obri una gran collada on es troba el mas de la Zaragozana, envoltat de prats amb xaparres i ginebres per les vores. El mas es troba entre el Alto de la Nave i el de la Zaragozana, tots dos de més de 1900 metres.
Arribem al mas on hi ha ovelles al corral i trobem al pastor dinant però l'interromp per xerrar una llarga estona amb nosaltres. Sempre són interessants les explicacions del medi que ens fan els que millor el coneixen, qui ha viscut tota la vida d'ell.
 |
| Mas de la Zaragozana. |
Continuem camí pels amples prats que s'obrin a la banda de dalt del mas. El paisatge és més propi del prepirineu amb llomes cobertes d'herba, ramats de vaques i els pinars quedant a sota.
 |
| Prats de la Zaragozana. |
Seguim unes rodades que ens adrecen cap al vèrtex geodèsic de l'Alto de la Nave, i quan ens acostem comencem a vore als nostres peus l'ampla vall de Sollavientos, plena de masos entre els grans prats, un paisatge extrany tan aprop de la mediterrània.
Arribem finalment al vèrtex i aprofitem per fer-nos la foto de rigor.
 |
| Alto de la Nave. |
Tot i que fa calor ací dalt corre un airet fresquet però el sol pica, així que decidim baixar i mirar de trobar algun rodal de pins per dinar a l'ombra que ja és hora. Tot molt diferent de l'única vegada que havia pujat, al pic de l'hivern i amb bon toll de neu per totes bandes.
 |
| Inici del barranco de la Tormosa. |
Anem baixant mirant de seguir un vell camí que apareix als mapes però no a la realitat i comencem a distingir un barranquís incipient que seguirem avall fins a la carretera de Fortanete, des d'ací ben llunyana. Es tracta del barranco de la Tormosa que ens farà de guia en la baixada, així com el del Tajo ens ha guiat en la pujada.
Dinem als primers pins que veiem i continuem avall passant per les runes del mas de Gómez, on el barranc comença a dibuixar-se més clarament.
 |
| Mas de Gómez. |
Seguim avall pels vells bancals del mas colonitzats pel pinar, en una zona molt oberta i plana fins que arribem a la pista de Villarroya que havíem travessat abans a la fuente del Mosquito.
Ens desviem a la dreta uns metres per trobar la casa forestal del Tarascón, encara en acceptable estat de conservació tot i que tancada (excepte l'estable).
 |
| Caseta forestal. |
Des d'ací anem directes a buscar el barranc que trobem a la vora del corral del Rito. El barranc ací també és ample i poc definit però poc a poc comença a perfilar-se.
Trobem una primera pista forestal que ens acompanya un tros per la vora del barranc i esta serà la constant fins quasi al final: trams de pista per la vora o per dins del barranc alternant altres on no hi ha cap tipus de camí.
 |
| Camp a través i pista. |
Deixem la pista i el barranc comença a enfonsar-se amb uns vessants més escarpats que enllacen amb les amples llomes de les bandes: la Loma del Medio, que el separa del barranco del Tajo i les llomes de Tarrascón, que fan d'ample interfluvi amb el llunyà barranco Zoticos.
 |
| Tram inaccessible. |
De tant en tant trobem algunes zones on hi ha grades o esglaons al bell mig del barranc que ens obliguen a resseguir la vora fins trobar un lloc per baixar. Just en estos fondals la vegetació és més pròpia de llocs més humits i frescos amb púdols, cirerers de pastor i, fins i tot trobem un til·ler.
Al final el barranc s'encaixa entre altes vessants de pedra per on fugen muntanya amunt unes poques cabres mentre nosaltres continuem per dins d'un pinar amb un abundant sotabosc de boix, que juntament amb les formacions rocoses, ens recorda el massís del Port.
 |
| Tram final del barranc. |
Quasi de sobte la vista s'obre al davant i el barranc ix de les muntanyes enfilant el Río Pitarque, que ací encara no mereix tal nom sinó més bé el de rambla. Els sotabosc és molt més sec i els pins es fan més escassos conforme ens arrimem a la carretera.
 |
| Carretera de Fortanete a Villarroya. |
Ja només ens queda fer poc més d'un quilòmetre d'avorrida i recta carretera fins al punt d'inici
Ací està el track:
Ací un altre track que puja al Alto de la Nave:
Més informació:
- González Cano, J. M. et al. Inventario abierto de los bosques singulares del sector S.E. de la provincia de Teruel Ed. Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón, 2001
- Peña Monné, J. L. et al. Paisajes naturales de la provincia de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada