DEL VORAMAR A LA RENEGÀ PEL JUVELLÚS

Com tots els estius ens toca fer ruta pel Desert i voltants a causa de l'èxode vacacional d'alguns de la colla. Hui hem fet una volta fàcil i curta que després hi havia que prendre el bany, cervesa i dinar.

Hem eixit des del Voramar de Benicàssim, a l'indret que antigament anomenaven "el racó de l'olla" i on es van construir les primeres vil·les residencials d'estiu fa més de 100 anys.
Per baix del pont de l'antiga via de tren enfilem un camí que per la vora del camping enfila cap al mas de Vila-roig. Ja al fons podem distingir les Agulles de Santa Àgueda.

Camí del mas de Vila-roig.

Passem pel mas i ens desviem per agafar el barranc de Santa Àgueda, seguint el recorregut de la carrera de muntanya del Bartolo però en sentit invers.
Seguint el barranc passem per baix de la carretera nacional primer, i de l'autopista després fins que eixim al camí asfaltat de Juvellús que puja des del cementeri de Benicàssim.
Seguim un tros per l'asfalt passant per la vora del mas de Sabata, reconvertit en corral de bous ara sense bous i quan el camí gira a la dreta per arribar a l'antic abocador de Benicàssim, on ara s'acumulen contenidors d'escombreries de tots colors, seguim recte per un entrador que, de seguida, abandonem per agafar una senda que puja per un rellomet.
La senda al principi és un poc perdedora, amb diferents traces que s'encreuen, però totes segueixen la mateixa direcció, deixant a l'esquerra el barranc de Santa Àgueda i a la dreta el camí de Juvellús.
Ací i allà trobem restes de l'antic camí de ferradura i quan ja hem assolit certa altura gira cap a l'esquerra a buscar el barranc, passant per davant d'un corral assolat.

Senda de pujada al Juvellús.

Continuem pujant remuntant deixant sempre a l'esquerra el barranc fins que arribem a la capçalera on el travessem i el remuntem deixant-lo a la dreta i, al cap de poc, arribem a la vora del camí del Juvellús, que puja per pista.
Descartem el camí i continuem pujant a la dreta per senda en forta pendent que ens duu a coronar just al mas de Pauet.
Des d'ací continuem una pista que passa per la vora d'uns bancals treballats i arribem a un 'encreuament prop del Pou del Juvellús on puja el camí de Juvellús de Benicàssim i el d'Orpesa.

Pista a Juvellús.

Continuem recte pel llom de la Serra d'Orpesa, cobert d'un pinar jove que creix amb força i ens desviem a la dreta per baixar cap als Tres Barrancs. La pista s'acaba i deixa pas a una senda que s'obri pas entre el pinar, amb la mar al fons. Tots els voltants estan coberts d'un espès pinar.

Baixant cap als Tres Barrancs.

Continuem baixant fins que enllacem amb el barranc del Pou del Juvellús, que ens ve per la dreta i que seguirem fins a arribar al barranc de la Rampuda on s'ajunten els tres barrancs: el del Pou del Juvellús, el de la Rompuda i el del Forat de Ferràs. Just en eixe punt continuem pel camí asfaltat que baixa del Juvellús cap a la carretera General.

Baixant cap al Rodejo, al fons la mar.

Baixem pel camí seguint el traçat de la carrera de muntanya d'Orpesa i travessem la carretera general per enfilar un tallafocs que puja cap al Rodejo, vorejant-lo pel nord sense arribar a les antenes.
Transponem un collet i baixem cap a l'autopista seguint el tallafocs obert sota una línia d'alta tensió. El camí no és fàcil i presenta baixades molt tècniques amb pedra solta i molta pendent.

Seguint el tallafocs cap a la Renegà.

Arribem finalment al camí de servei de l'autopista que seguim per passar per sota i continuem per l'altra banda per una senda un poc tapada que puja cap al Camp de Batalla, on ara hi trobem una urbanització fantasma amb carrers, rotondes, faroles, ... però sense cases ni gent.

Urbanització al Camp de Batalla.

Fem la volta a la rotonda i agafem el carrer de la banda de la mar. Enfront nostre hi ha alguns blocs d'apartaments però d'aquesta banda no trobem res.
Arribem a unes escales per on baixem cap als plans de la Renegà on hi ha una antiga urbanització vorejada de pins.

Escales de baixada a la Renegà.

Baixem les escales i travessem els camins asfaltats de l'urbanització fins que els abandonem per enfilar cap a la mar. Trobem al cap de poc el terraplé de l'antic ferrocarril, ara via verda, i el passem per baix, arribant finalment a la mar.

Thalata! Thalata!

Continuem des d'ací per vora mar, seguint les marques blanques i roges del GR-92 que tot i no estar  homologat està abalisat al llarg de la costa des de Vinaròs fins a Benicàssim almenys.
Continuem per la vora de la mar fins a les Roques del Xivero, on la via passa arran de mar i ens toca pujar-hi. Continuem tot seguit per la via verda, ben concorreguda, sobretot si ho comparem amb el tros que duem fins ara on no ens hem trobat a ningú.

Trinxera de les Roques del Moro.

Passem per la trinxera oberta a les Roques del Moro que dona pas a un barranquís on hi ha uns banquets per descansar, i per la trinxera que travessa la Roca del Gegant, on es troba la Torreta Colomera, i enfilem entre les platgetes i la Torre Bellver arribant a l'antic baixador de les Vil·les on finalitzem l'excursió.




Ací està el track:





I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

via verda Benicàssim - Orpesa i GR92
Benicàssim - ermita santa àgueda - voramar
benicàssim - juvellús - benicàssim

Més informació:

• Andreu Bellés, J. Toponímia dels pobles valencians: Benicàssim Ed. AVL, València, 2010 accessible a la web.
• Terrasit