dissabte, 17 d’agost del 2013

CIRCULAR A LA LAGUNA DE UÑA

Aprofitant la visita a la Serrania de Cuenca hem fet un curt i fàcil recorregut al voltant de la Laguna de Uña; planer, senzill i sense cap dificultat, ideal per a fer amb xiquets.
Al voltant de la mateixa també existeix un PR, el PR-CU-37 que fa la volta a la Laguna però per dalt dels cingles que l'envolten, pujant per l'Escalerón i baixant per la Raya. Així és pot allargar una excursió que és més que interessant. Tot i això des de sota també es pot disfrutar de les grans canteres que envolten la Laguna només fent-li la volta.

Comencem la volta al mirador que hi ha a l'eixida del poble, on hi ha lloc de sobra per aparcar i des d'on es pot baixar a una passera que s'endinsa dins l'estany. Des d'ací es divisa tota la Laguna i els farallons rocosos que l'envolten.
Laguna de Uña des del Mirador.
Des d'ací seguim les marques blanques i grogues del PR que continuen per una ampla pista asfaltada que passa per la falda de les muntanyes que envolten la llacuna fins a la piscifactoria situada a la capçalera del Arroyo de la Barbarija. Com que estem a l'ombria un bosc de roures acompanyats d'espinals i altres plantes frescals cobreix les vessants.
Cortados que tanquen la Laguna.
Al poc de tros un cartell assenyala l'existència de la Virgen del Espinal, situada en un racó entre roques d'arenisca molt atacades per l'erosió.
Capella de la Virgen del Espinal.
Després de visitar la xicoteta capelleta rupestre continuem camí per l'asfalt fins que arribem a l'entrador a l'Escuela de Pesca, on abandonem el PR que continua recte per enfilar el Escalerón, i girem a l'esquerra per un camí de terra envoltat de sargues i xops, arbres que marquen la proximitat de l'aigua.
Camí de la piscifactoria.
A l'apropar-nos a l'Escuela de Pesca Fluvial el soroll de l'aigua que corre sota les sargueres fa fugir la calor de ple sol i convida a relaxar-se i descansar.
Pont sobre el Arroyo de Uña.
Passat el pont es troba l'edifici de l'Escuela de Pesca, just sota els Cortados que tanquen tota la vall, enmarcant-la en un paisatge de postal.
Escuela de Pesca sota los Cortados.
Des d'ací mateix ix un ample camí de terra que voreja per dalt la Laguna, i que hem de seguir.
Passem per la vora d'un canal que deriva aigua cap a la central elèctrica d'Uña, feta a l'altre cap de l'estany i pugem un poc de manera que estem al punt de contacte entre la vegetació de ribera i els roures i carrascars que ocupen la part baixa dels vessants.
Camí vora la Laguna.
Una derivació del camí ens acosta a la Laguna, fins a un mirador per a la fauna enclavat a la vora poc fonda de la mateixa.
Després de fer una ullada i observar que els ànecs i demés aus s'estan ben amagades, continuem pel camí, on trobem de tant en tant banquets per a seure i descansar.
Mirador de fauna.
Una trossada més tard enllacem altra vegada amb el PR-CU-37, ja  a la vora de les cases de la Central Elèctrica, ara abandonades i en dessús.
Just a l'arribar a elles connecta també amb la nostra ruta el GR-66 que ve de las Majadas i amb les marques blanques, grogues i roges, seguim per un ample camí que passa per la vora de les cases i a poca distància del mur que tanca la Laguna i la converteix en un pantà.
Central eléctrica.
Per dalt del mur també es pot passar, però per a això ens hauriem d'haver desviat abans. Ara una xicoteta tanca ens barra el pas.
El mur es va construir a principis de segle XX per augmentar la capacitat de la Laguna, incrementant la seua superfície.
Laguna de Uña des del poble.
Així arribem al poble de Uña i, després de travessar-lo passant per una font i un parc infantil (ideal per a acabar la ruta amb xiquets) arribem a l'eixida del poble al mirador des d'on havíem començat la ruta.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc
Més informació:
  • Senderos de Cuenca
  • Blog de Drakis
  • Diversos Autors (2006) Registro oficial de senderos. Provincia de Cuenca. Diputación provincial de Cuenca
  • Monge, Alfonso; Bocos, Mª Victoria (1997) Rutas y paseos por Serranía de Cuenca Ed. SUA

8 comentaris:

  1. Bonica ruta Xavier, segur que els xiquets van gaudir molt.

    No se si el coneixes, però et passe l'enllaç al blog Magia Serrana de Toni Virtudes, autentica passió per Cuenca i la natura en general.

    Per cert, no se si hauràs coincidit amb ell, l'altre dia pujant al Tozal del Mallo a Ordesa, vaig coincidir amb un xic de Vila- Real i xarrant d'unes coses i altres resulta que et coneixia, li diuen Manolo (ara no recorde el malnom, pot ser cassola?), ens vam fer una foto junts i tot que no sé si te la haurà ensenyat...

    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se m'oblidava l'enllaç: http://elbrilloenlamirada.blogspot.com/

      Elimina
    2. Gràcies per l'enllaç Dani. Si que havia vist el blog i em va resultar molt interessant.
      Respecte al Manolo ... conec uns quants Manolos que fan muntanya però no el malnom de cap d'ells, però ja me'l trobaré pel poble a festes.

      Elimina
  2. Hace tres años hice la circular del escaleron y la ralla, y es realmente impresionante, nos encantó las vistas desde los cinglos, y encima no cayó una ligera nevada sobre una laguna semi helada.
    Gracies Xavier per portar-nos a la Serranía.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jose:
      Jo també volia fer la ruta llarga, segur que és tan impressionant com dius, i amb eixa intenció vam anar, però crec que no era el millor dia per la calor i pels xiquets.
      Una altra vegada serà perquè tornarem per eixes terres.

      Elimina
  3. ¡Hola Xavier! Curteta i familiar ruteta pel voltant de la llacuna. Millor per al majors fer la ruta llarga per dalt dels cingles, però amb xiquets i la calor, millor el que feres tu. Els xiquets agraïts.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que si. Ja els vam fer una ruta més llarga l'endemà de matí amb la fresca.

      Elimina