dissabte, 21 de desembre del 2013

DE BETXÍ A LES PENYES ALTES PER LES VINYES DE PIQUER I TORNADA PER LA MURTERA

Hui hem tornat a Betxí, a visitar llocs coneguts passant per sendes noves però ens ha costat molt de fer la ruta com cal doncs com diu la dita "no deixes les sendes velles per les novelles" i amb raó.
Quan vam estar a la inauguració del PR-CV-428 vam vore una senda que movia avall des de dalt les Penyes Altes i ens van dir que per ella es podia baixar a Betxí, així que buscant tracks a wikiloc al final vam trobar un  track de piq que hi passava i, a més, anava des de Monserrat al Colladet de Parrús per la Rabosera, un tram que ja vam provar de fer una vegada i no vam trobar el pas.

Així que hem eixit, com altres voltes, des de la part alta de la urbanització Versalles de Betxí, vora el barranc de les Vinyes de Piquer i baix de Monserrat.
Camí del Cocó del Barber cap a Monserrat.
El primer problema és el track, al final sembla que no el vaig carregar al GPS (de fet el vaig enviar a un altre lloc), de tota manera la senda que hem d'agafar ix des del capdamunt de la urbanització de Monserrat, així que cap allí anem.
Trobem un cartell abans de la urbanització que marca el "camí a la senda Rabosera i el cocó Barber", així que anem bé.
Pugem pel carrer principal de la urbanització des d'on n'ixen altres amb noms d'espècies autòctones (margalló, timonet, ...). Arribem a un collet i trenquem a la dreta passant per la vora de la piscina i els camps de tennis de la urbanització.
Anem pujant entre les cases i els pins fins que arribem a la part més alta. Ací acaba el camí i l'única manera de seguir és entre dos cases per un estret caminal que acaba a la muntanya. De senda no en veiem cap però hi ha traces de pas.
Com que no tenim clar per on és cal recórrer a les noves tecnologies i descarregar el track per a seguir-lo, i així veiem que estem sobre el mateix tot i que ens hem desviat un poc per a agafar el camí correcte.
Ja fora de les cases seguim pel llom de les muntanyes per on hi ha una sendeta poc xafada.
Senda a la Rabosera des de les cases més altes de Monserrat.
Suposem que esta és la senda de la Rabosera doncs va cap allí. Anem tota l'estona per dalt la carena, entre romers i pins.
Pujant cap a la Rabosera.
La senda no sempre és fàcil de seguir però no per culpa de la malea sinó per l'infinitat de caminois d'animals i senderols de caçadors que hi ha.
Cim de la Rabosera. PUntal d'Artana i Font de Cabres davant.
Després d'unes roques arribem al cim de la Rabosera i baixem per l'altra banda, travessant un llomet més pelat i on hi ha uns parapets de pedra seca. No sabem si són restes de trinxeres de la guerra o estan fets pels caçadors, tot i que sembla molt antic.
Restes de trinxeres baixant de la Rabosera.
La lloma acaba en un collet poc evident. Ací trobem alguns pins tallats i unes carrilades obertes per una màquina. Entrem a un pinaret i podem vore que s'han tallat els pins més grossos i els carrils oberts són de les màquines que arrosseguen els troncs. Ja fa anys ja van tallar pins per esta part però en aquella ocasió van arrossegar els pins amb matxos, com tradicionalment es feia, de manera que només obrien ròssecs pels vessants que als pocs anys es tapen de malea. Ara la vegetació tardarà molts més anys en recuperar-se i alguns carrils oberts restaran per sempre cicatrius als vessants de les muntanyes.
Seguint el carril passem per dalt del Racó de la Gitana i enllacem amb l'assegador de la Gitana que puja cap a la Ràpita ja dins el terme d'Artana.
Ròssec de pins a la Gitana.
El carril però deixa l'assegador i per l'ombria d'un tossalet arriba a un collet al capdamunt del barranc de Xarlits i acaba.
Per sort fins ací vam entrar una vegada buscant la continuació de l'Assegador i sabem que ve una vella senda des del coll de Parrús així que la busquem i trobem un senderol que, resseguint els bancals, ens duu a la senda que del camí vell de Betxí a Artana duu a les Vinyes de Piquer.
Quan arribem al vell camí empedrat ens sembla una autopista i el seguim avall a buscar les Vinyes de Piquer, que ara ja no són vinyes sinó tarongers, i tampoc són de Piquer.
Pista de les Vinyes.
Baixem una trossada no massa llarga i arribem a una pista que puja des de Betxí, si vullguerem tornar al punt d'inici només hauríem de seguir-la avall però nosaltres tirem amunt, cap a la Ràpita, però no fem ni cent metres per ella que veient una fita, trenquem a la dreta a buscar la finca de tarongers que ha substituït les velles vinyes.
Travessant cap a les Vinyes de Piquer.
El camí es perd sota el pinar però sense massa dificultat seguim passos de caçador i eixim als tarongers. A partir d'ací i durant molta estona només hem de seguir els camins que travessen la finca fins al capdamunt on hi ha una bassa d'incendis.
Anem pel camí de fora de la finca, entre esta i el pinar que davalla pels vessants i el sòl canvia, el calcari deixa pas al rodeno i és que bona part dels tarongers estan plantats sobre rodeno.
Per dalt dels tarongers.
Travessem la part final de la finca seguint el vell camí que de les Vinyes de Piquer puja a les Penyes Altes, desaparegut i alterat al fer la transformació agrícola fins que arribem al dipòsit d'aigua que hi ha al capdamunt dels horts.
Des d'ací cal buscar la continuació cap a les Penyes que és una estreta senda, desdibuixada a l'inici i més clara conforme anem pujant.
Vell camí d'Artana a les Vinyes.
La senda puja pel rodeno passant per fenassars i pinars, i fins i tot per algun rodalet de sureres que ens recorda que estem a Espadà.
Els pins es fan més espesos quan més amunt anem i alternen amb garroferes, ameters i alguna olivera dels vells bancals abandonats de fa molts anys.
Sureres dalt les Vinyes.
Així arribem al cim per on passa el PR-CV-428 a pocs metres d'on es troba la baixada al peu de les Penyes.
Nosaltres girem a l'esquerra i pugem pel PR uns centenar de metres fins que trobem un corriol que enfila al capdamunt de les Penyes Altes, com li diuen a Artana o les Penyes Aragoneses com solen anomenar-les a Betxí.
Rambla d'Artana des de les Penyes Altes.
Tantes vegades que hem passat per dalt i per baix però mai hem aguaitat dalt d'elles així que hui toca.
Entrem pel corriol, poc fressat però l'únic practicable per arribar a dalt, i visitem els dos cims centrals dels quatre que conformen les Penyes.
La vista des de dalt és magnífica sempre i quan no es tinga vertigen, i fa cosa arrimar-se al tallat i vore allà baix la rambla d'Artana, tan prop i tan lluny al mateix temps.
Cims centrals de les Penyes Altes.
Després d'estar als dos cims i de provar de passar (impossible) al tercer retornem al PR. Retornem al punt on hem pujat i, uns metres més avant, trobem el baixador a la rambla i comencem a baixar per ell.
Desviament al PR.
Baixem a bon pas per la senda, cada vegada més xafada, que davalla a la rambla. Es tracta d'una baixada llarga però no massa pendent. Quan arribem baix seguim el camí d'Artana a Onda que passa sota les Penyes seguint la rambla, i per on ara passa el PR-CV-161 i el PR-CV-360 .
Baixada a la Rambla.
Nosaltres seguim cap a Onda passant sota el Carrascal on es troba un dels Colmenars o Abellars que hi ha escampats per la serra. Este encara en ús com hem vist al baixar.
Un poc més avant passem un tram més ombriu on abunda la murta, possiblement el lloc de la serra on més hi ha. Just a la nostra dreta ix una senda marcada amb una fita que puja a les vies d'escalada de Muxa Pixa.
Un centenar de metres més avant veiem una furgona aparcada sota les vies d'escalada de les Penyes Aragoneses.
Camí vell d'Onda a Artana.
Al remat la furgona és de Fede Almela que està ensenyant l'escola a uns amics polonesos de visita i ens entretenim una estona xerrant amb ell doncs ja feia temps que no sabíem res d'ell.
Reprenem la marxa a bon pas i després de travessar la rambla arribem a la Murtera on s'obri una clota ocupada pels tarongers.
Travessem per darrera vegada la Rambla i l'abandonem definitivament.
Deixem a la dreta un entrador per on comença la senda que recorre els cims cap a les Penyes Aragoneses, just uns metres abans que la terra deixe pas a l'asfalt. Ací deixem el camí d'Onda a Artana i trenquem a la dreta cap a Betxí empalmant camins sempre apegats a la falda de les muntanyes.
Des de la Murtera a Betxí.
Seguim per un camí entre camps de tarongers i, quan gira avall, nosaltres seguim amunt i busquem la vora d'un bancal per travessar els horts enllaçant amb un altre camí.
Per la vora dels bancals de tarongers empalmant camins.
Seguim per caminets i arribem a un corral on tanquen ovelles. Des d'ací el camí està asfaltat però té molt poc ús. Passem ara entre el pinar i uns camps abandonats fins que tornem a travessar un hort per enllaçar amb un camí recte que ens duu a la ratlla entre Onda i Betxí.
Tram asfaltat.
 Ací trobem unes fletxes blanques que indiquen la continuïtat del circuit de BTT marcat per Juanen. Des d'ací només l'hem de seguir en direcció contrària fins al punt d'eixida.
Baixem primer per la vora de l'hort de Conill i trenquem a la dreta per una senda preciosa que passa sota un pinar als peus del tossal de l'Espartera fins que eixim per l'altra banda.
Senda pel pinar.
Passem per la vora de la caseta de Gines i eixim a la fàbrica de Pavimbe. Esta és la part més lletja de tot el recorregut però ens cal fer-la per retornar al punt d'eixida. Per sort és curta i de seguida arribem al punt on travessem el barranc de les Vinyes de Piquer i als cotxes.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc

Ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

Betxí - mina - penyes - solaig - montserrat
betxí - penyes altes - rapita més informació ací
betxí - pic espadà 2005
betxí - ràpita - camí vell d'artana
murtera - penyes altes - penya parda
artana - penyes altes més informació ací
Vila-real - espadà 2010
Betxí - Ràpita - camí vell d'Artana
Murtera - Xotena
Betxí- mina- Penyes - Solaig - Monserrat
toll del bou - toll xotena - penyes altes
pr-cv-428 sender de la mina al solaig més informació ací

Més informació:



Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,
Ubicació: Bechí, Castellón, España

3 comentaris:

  1. Daniel Alcalá Almela26 de desembre del 2013, a les 17:03

    He de reconèixer que els senders de la primera part de la ruta no els conec..."en casa el herrero cuchillo de palo"..., però existeix un sender més practicable per a arribar a dalt de les Penyes, quan agafes el senderol en baixada que enllaça amb el PR del Camí d'Artana, no mes botar l'únic ribàs que hi ha, naix una sendeta a l'esquerra que s'enfila cap a dalt de elles.
    Després quasi al final quan agafeu el sender BTT, abans hi ha un altra alternativa que és en vegada de seguir el formigonat, on tens marcat el waypoint "enllaç amb circuit BTT" hi ha una senda a la dreta (encara que han tallat uns pins per fer més hort i no es veu molt bé, i també marcada BTT) que fa cap a una bocamina, i d'ahí ja enllaces amb el PR de Juanen, a mi m'agrada més que la que vau anar vosaltres ( pa gustos colores).

    Ara no em queda més remei que buscar eixes sendes de Montserrat jejeje.

    Salut i bones festes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. goterris26 de desembre del 2013, a les 20:01

      Hola Dani. Gràcies per les recomanacions.
      El primer sender crec no el conec, tot i que crec que tinc clar d'on s'agarra (supose que quan parles de camí d'Artana és el d'Onda a Artana, perquè el de Betxí a Artana és un altre). Vam vore'l i hi ha un cache allí dalt.
      La segon variant la vam descartar per dos raons; la primera per creure que era més llarga i la segon perquè no coneixíem el principi del circuit de btt.
      Per a l'altra queden per fer eixes sendes ... i les que vindran.

      Elimina
    2. goterris26 de desembre del 2013, a les 20:03

      L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)