L'AGULLOT DES DEL PLA DE SALANDÓ

Com cada any el Centre Excursionista de Vila-real organitza la clàssica pujada a les Agulles. Com sempre es fan dos recorreguts; un fàcil pujant a l'Agulló i fent la volta per baix i un més difícil fent la travessa per dalt. Enguany però no es fan les dos rutes al mateix temps sinó en dies separats.

Hui toca fer la ruta fàcil i com que és dissabte allí que hem anat a acompanyar Joan que fa de guia. Com que és una ruta fàcil ha vingut també el xiquet per a pujar per primera vegada a l'Agullot.

L'Agullot i el barranc de la Comba des del Pla del Salandó.

Hem deixat els cotxes a la carretera del Desert prop del mas del Salandó i hem travessat el pla cap al corral de la Comba on enllacem amb el PR-CV-397 que puja pel barranc de la Comba.

Corral de la Comba.

Visitem el corral, una molt bona construcció de pedra picada i continuem pel camí amunt. Dalt del coll que corona el barranc de la Comba s'escampa la boira i pel barranc baixa un aire fred de manera que encara que anem pujant no acabem d'entrar en calor.

Camí de la Comba.

Conforme pugem anem deixant a la dreta el crestall que puja cap a l'Agulla Grossa més coneguda com l'Agulló (o Agullot) i a l'esquerra l'Agulla del Salandó que també té una pujada interessant. A les faldes d'esta es troben restes de les canteres d'on es treia la pedra per a fer rastrells a les voreres, pedra dura però fàcil de treballar.

Arribant al coll de la Comba.

Quan arribem al coll la boira s'escola pel mateix des de la Vall de Miravet, que es troba tota tapada de boira. Conforme pugem un poc per la senda que enfila recte cap a l'Agullot la vista de la vall de Miravet coberta de boira contrasta amb el castell de Sufera i les faldes de l'Alt del Colomer on ja pega el sol.

Drecera de pujada a l'Agulló.

Al primer (i únic) descans de la pujada ens aturem a fer fotos i disfrutar del paisatge.

Boira a la vall de Miravet.

Reprenem l'ascensió pujant per la "via directa" entre els molts senderols que s'encreuen per a pujar al cim i ens toca fer unes grimpades on cal posar les mans.
Qui millor s'ho passa és el xiquet que va davant davant obrint camí.

Primeres grimpades.

La pujada però no té cap dificultat excessiva i només al final quan ja estem sota les penyes que coronen l'Agullot hi ha un parell de passos difícils.

Grimpant cap al cim.

El primer és un llis de roca que sembla un tobogan equipat amb una corda i on el xiquet (i algun major) aprofita per pujar i llançar-se com si estiguera al parc.
El segon, uns metres més amunt, és el tall per on s'ha de passar per accedir al cim i que ha estat equipat de fa poc amb una cadena.

Darrer tram de pujada.

Arribem al cim i esmorzem al solet i mirant el paisatge.

Cim de l'Agullot.

Després d'esmorzar iniciem la baixada i ens despedim de la resta de companys. Nosaltres anem a fer un tram de cresta i baixem directament a buscar la Carrerassa del Reboll a l'altura dels Covarxos. Ells continuen fent la volta a les Agulles seguint el PR.
El primer tram és el més difícil, passant per un tall sota la roca i per un llis de pedra que s'ha de baixar amb el cul a terra fins a despenjar-nos després per un tall entre penyes. Pensant en això ja dalt li he posat l'arnés al menut i el duc lligat amb una corda per precaució. Ell aprofita per baixar per les penyes com si foren un tobogan, sense por de caure.

Pel badall de l'Agullot.

Després d'este tram arribem a un ampla collada on enllacem amb el sender enfitat que passa a frec de les crestes i per on es pot accedir a peu pla des de la senda de pujada a l'Agulló.

Baixant amb el cul a terra.

Seguim pel sender enfitat que evita els passos complicats passant sota les crestes fins que trobem una corda que baixa.

Inici de la drecera als Covarxos.

L'any passat quan vam vindre ja vam vore-la i enguany venim disposats a baixar per ella pensant en enllaçar amb la carrerassa del Reboll per on passa el PR.
Baixem per la corda fins al final i després per un corriol que baixa per la vessant coberta de brucs i argelagues. Els trams de roques alternen amb la pedra i terra solta en una baixada pronunciada però poc difícil.

Drecera de baixada a la Carrerassa del Reboll.

Passem per la vora d'alguns grans alborcers i aprofitem per collir i menjar alborços que estan al punt i, finalment arribem a la senda de les Agulles que puja no sabem bé on ni per a què.

Collint i menjant alborços.

La seguim avall i enllacem amb el PR-CV-397.1, en un pinar, a pocs metres del lloc on es bifurca de l'original que baixa pel camí dels Covarxos. Per ací prop es trobava el carregador de Carros fins on arribaven els carros a carregar pedra.

Camí de les Agulles.

Seguim ara la Carrerassa del Reboll que un poc més avall es converteix en un camí ample i empedrat per on pujaven els carros a carregar pedra roja.

Empedrat per a passar els carros a la Carrerassa del Reboll.

Passem així entre el barranc de les Agulles i les Agulles pròpiament dites, just per la seua falda on, en molts llocs, es veu el treball dels pedrapiquers fins que enllacem amb el PR original a sota del corral de la Comba.
Desfent el camí d'anada travessem el pla del Salandó fins a la carretera finalitzant una curta però sempre entretinguda visita a les Agulles.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

pla del salandó - agulla del salandó - agullot - travessa de les agulles més informació ací
integral de les Agulles
pla del salandó - agullot
volta a les agulles de santa agueda
cresta de les agulles més informació ací
pla del salandó - miravet - juvellús més informació ací
benicàssim - ermita santa àgueda - voramar

Més informació:

• Cartoweb
• Sos Baynat, Vicent El valle de Miravet y les Agulles de Santa Àgueda BSCC 1959 accessible a la web.
• Web del parc natural del Desert de les Palmes
• desertdelespalmes
• Marco Moreno, F. i Mateo Font, I. (2002) Rutas circulares - paraje natural Desert de les Palmes Ed. Diputació de Castelló
• Ajuntament de Benicàssim