Quan
Vicent2011 va pujar una
ruta visitava tres coves als voltants de la Pobla ja vaig baixar el track per a fer-la algun dia. Poc després
Tiocanya va fer la
ruta i en va penjar una
ressenya i em va deixar amb més ganes de fer-la, però no ha sigut fins hui que hem pogut anar a recórrer-la.
En principi pensàvem anar de matí però al final hem eixit just després de dinar i hem hagut de recurtar-la per por que se'ns fera de nit, així hem eixit de davant la fàbrica Itaca, des d'ara ja hem fet més d'una ruta pareguda, i només hem visitat dos de les tres coves de la ruta original.
Hem eixit pel camí del Pou de la Figuera que passa per l'ombria del Tossal de la Vila. De seguida deixem enrere les fàbriques i travesssem un pinar de pi blanc que creix als antics bancals.
 |
| La Balaguera darrere les fàbriques. |
El paisatge però és molt variat i de seguida canvia el substrat i la calcària deixa pas al rodeno del Maset, i el bosc passa a ser un pinar de pi rodeno amb un abundant sotabosc de bruc que ens recorda als racons més frescos del proper Desert de les Palmes.
 |
| Camí del Pou de la figuera. |
El camí passa per la vora del Maset, on als pins s'afegeixen alguns grans exemplars de carrasca que creixen per les vores dels vells bancals i al voltant de l'edifici, tapat ara pels matolls i amb el sostre afonat. Els bancals que s'estenen baix del Maset cap al barranc encara estan treballats i la pista que seguim hi baixa.
 |
| Pinar de rodeno al Maset. |
Nosaltres la deixem seguint una senda que continua per la vora del barranc travessant un racó ombrívol i frescal on creixen les enfiladisses com l'heura i l'arítjol.
Travessem finalment el barranc i de l'altra banda, de la solana, la vegetació canvia i no només per l'orientació sinó també perquè tornem a xafar terreny calar. El coscoll substitueix el bruc i el pi blanc al rodeno mentre pugem cap a una ampla collada que separa el barranc del Maset del de la Rambleta.
 |
| Pujant al collet de dalt del Maset. |
Ací al coll hi ha un encreuament de camins. El de la dreta puja cap a la Penya Roja, per on passarem més tard, però nosaltres seguim avall cap a la Rambleta. Baixem per un espès pinar que ocupa els bancals que s'estenen per l'ombria.
 |
| Baixada a la Rambleta. |
La primera part de la baixada és més pendent però més endavant es suavitza fins que enllacem amb el camí del Mas més Alt o camí de la Serra que remunta la Rambleta cap a la Serra passant pel Mas més Alt.
Ací els pins van acompanyats d'algunes carrasques que voregen la Rambleta. Seguim el camí amunt (avall tornaríem al lloc on hem deixat el cotxe) i de seguida la vall s'obre. Ens trobem a la Foia Blanca, ocupada per amples bancals de cereals voltats de pinar que recorda paisatges d'altres terres.
 |
| La Foia Blanca. |
A meitat foia deixem el camí que va a la Serra pel Mas més Alt i girem a l'esquerra per la foia.
Una ampla collada tanca la foia i al darrere destaquen les muntanyes del Desert amb la Roca Blanca en primer terme.
 |
| La Roca Blanca des de la Foia Blanca. |
Arribem al coll i des d'ací agafem un vell camí de ferradura que va cap a la Cova Negra. Només traspondre el coll trobem de l'altra banda i davall nostre les Costes de la Pobla per on passava l'antic camí dels romans, convertit després en Camí Real i per on ara passa la moderna autovia.
 |
| Les Costes de la Pobla i el Desert al fons. |
Nosaltres seguim avall pel camí de la Cova Negra, que davalla cap a la vall de Borriol on el pinar dels faldars deixa pas a camps treballats, però no arribem a baix. Uns centenars de metres més avant deixem el camí i pugem a la dreta per un senderol, que no mereix tal nom, que puja pentre bancals i pedreres fins que arribem a la boca de la Cova negra. Boca ampla que mira a llevant i amb poca fondària, i negra del fum d'anys de fogueres.
 |
| La Cova Negra. |
Des d'ací es domina la part alta del corredor de Borriol i les Costes de la Pobla i també la cara nord del Desert de les Palmes. Tot i que la vegetació que creix davant en dificulta la visió.
Després d'estar una estona allí desfem el camí d'anada fins el coll i des d'ací enfilem per un corriol obert entre un bosquet de pins joves que creixen molt junts i dificulten el pas fins que trobem una senda que puja recte amunt cap al cim de la Penya Roja des del barranquet que baixa a les Costes.
Si girem la vista enrere veiem el tossal de la Cova Negra cobert de pins i l'allargada vall de Borriol. Nosaltres seguim pujant cap a al Penya i, quan la senda suavitza la pujada i passa a l'ombria s'obre a la seua vora la boca de la Cova dels Malandrins.
 |
| Pujant a la Penya Roja. |
Per baixar a la cova cal dur un tros de corda de 3 o 4 metres i una llum per a fer la volta per dins. Nosaltres llencem una corda i despengem els xiquets per baixar, i fem la volta a la sala principal (i única) de la cova on hi ha algunes formacions càrstiques.
Per sort a la cova ja no hi ha malandrins dels que s'amagaven ací després d'assaltar els viatgers a les Costes de la Pobla.
 |
| Cova dels Malandrins. |
Eixir de la Cova ens costa més que entrar i cal pujar per la corda un parell de metres per assolir la boca.
Seguim cap a la Penya Roja on el rocam torna a canviar i passa a ser rodeno roig, tal i com indica el topònim.
 |
| Pels cims de la Penya Negra al Tossal de la Vila. |
A partir d'ací seguim carenant pels cims en un tram molt bonic entre pins i pedres de rodeno, i amb magnífiques vistes de les dos bandes: per la dreta les Costes als nostres peus i al fons el Desert i per l'esquerra el barranc del Pou de la Figuera per on hem passat abans.
 |
| El Desert de les Palmes. |
Passem el punt on enllaça la senda que puja del Maset i apretem el pas cap al Tossal de la Vila que ja tenim davant. El dia ja s'acaba i el sol que s'amaga darrere la Penya el Corn ens deixa una bonica posta.
 |
| Sol ponent per la Penya del Corn. |
Arribem així als peus del Tossal on hi ha una fita de terme que marca la ratlla dels termes de la Pobla i Borriol i també sembla que marque el punt on el roig rodeno entra en contacte amb la blanca calcària del Tossal. Des d'ací baixa una senda a la Pobla fent la volta al Tossal per la dreta, nosaltres seguim amunt per la blanca drecera que hi puja.
 |
| Senda al Tossal de la Vila. |
El pinar queda enrere i deixa pas a un coscollar on creixen pins esparsos.
Arribem al cim a sol post, però encara queda prou claror per trobar el geocache que hi ha ací i des d'on es veu la Pobla des de dalt.
Signem i mirem al llibre la darrera vegada que vam estar ací, quan el xiquet tenia un anyet. Ja ha plogut.
 |
| La lluna dalt el Tossal de la Vila. |
No ens entretenim gens i comencem a baixar mentre va fent-se fosc a poc a poc, i comença a eixir la lluna creixent i els primers estels, i a brillar les llums dels pobles que s'escampen per la Plana de l'Arc.
 |
| La Pobla Tornesa. |
Quan arribem finalment al cotxe ja és de nit fosc i el fred de la posta ens embolcalla al mateix temps que les ombres de la nit així que no ens entretenim gens i de seguida busquem recer i escalfor.
Ací està el track:
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
la pobla - vilafamés - les useres més informació
ací
la pobla - moró més informació
ací
la pobla - tossal de la vila
la pobla - tossal de la vila - la foia blanca
la pobla - la penya
Més informació:
Hola Xavier.
ResponEliminaMolt pareguda a aquesta la vam fer a principis d'any, sols que nosaltres vam pujar primer al Tossal de la Vila ¿es diu així? i després vam anar a les coves, encara que a la dels Malandrins no vam baixar per no dur material.
Ja fa temps que vull tornar amb una corda i amb l'arnés per visitar-la, a vore si abans de que acabi l'any.
Hola Dani:
EliminaLa veritat és que la cova dels Malandrins està prou bé i és fàcil, tot i què les estalactites que hi havien les van saquejar després de la guerra, però encara queden algunes columnes.
Mira de portar alguna cosa per pujar per la corda perquè només són 2 o 3 metres i hi ha algunes preses però jo vaig patir per a pujar, no vaig aconseguir fer un pedal amb cinta i em va tocar improvisar una altra cosa.