Una vegada més
tornem a fer ruta pels voltants del riu de Montlleó i és que els
seus voltants conformen una de les raconades més espectaculars (i
alhora desconeguda) que ens amaguen les nostre muntanyes. Esta vegada
aprofitem per pujar al poble de Benafigos i, a més, visitar un nou
vèrtex geodèsic situat dalt del dipòsit d'aigua de la població.
Des d'Atzeneta hi ha
un sender abalisat que ens condueix a Benafigos, però per recurtar
la ruta (i allargar-la cap al Montlleó) hem decidit començar a
meitat camí dels dos pobles, dins ja del terme de Benafigos i sense
eixir-nos-en d'ell en cap moment.
Així que aparquem
el cotxe a l'Olivar, punt de pas del PR que segueix el camí del
Clapissalet, defugint el més curt camí vell d'Atzeneta que
coincideix en bona part amb la carretera.
Des del collet que
queda davant del mas de l'Olivar, just on el sender abalisat el
travessa per l'asfalt, aparquem el cotxe i comencem a caminar.
El camí mou amunt
entre els bancals d'oliveres que li donen nom a la partida, i puja,
empedrat, a buscar el tossalet de l'Olivar.
Al tossalet els
bancals deixen pas al coscollar amb pins i carrasques que ens
acompanyarà en la resta de la pujada a Benafigos.
Enllacem amb una
pista que planeja fins que arriba a un encreuament. Ací per la dreta
ve un camí des de la Roca Trencada, per on tornarem, i per
l'esquerra ix la pista a buscar la carretera. Nosaltres seguim recte
pel vell camí de ferradura que puja cap al tossal de les Forques.
 |
| Començament de la ruta a l'Olivar. |
 |
| Camí de l'Olivar. |
El camí va pujant
de manera pausada però constant de manera que quan fa unes revoltes
per superar la part alta de la costera ens sorprén vore que ja estem
prou amunt i, darrere nostre, queda mig entelat per les boires del
matí, el pla d'Atzeneta.
Un parell de voltes
i ens trobem amb la carretera de Benafigos. Des d'ací ja podem vore
la Plana amb la mar al fons, flanquejada per la serra d'Espadà i la
de Moró.
Seguim pista avant
amb la vista posada en el poble que veiem davant nostre i no massa
lluny (o això sembla). El camí ara és planer i voreja les llomes
que ens separen del poble.
Arribats als
Extremals, el terreny canvia i la calcària deixa pas al sauló que
aflora en estes parts altes. Ací la vegetació també canvia i la
flor dels aranyoners emblanquina les vores dels camins anunciant la
primavera que ja està a tocar.
Arribem a la falda
del tossalet on s'alça Benafigos, i un camí formigonat puja davant
nostre cap al cim de la Penna Ficus que li va donar nom al poble
(segons Coromines).
Encara que el poble
sembla pla conforme anem pujant ens n'adonem que s'alça sobre un
costerut tossal. Així que des de les primeres cases del poble que
davallen pel cara-sol fins al capoll on hi ha l'església i la casa
de la vila hi ha un desnivell considerable.
Arribem a la part
més alta (i més antiga) i ens entretenim un poc buscant el dipòsit
d'aigua on està el
vèrtex. Unes escales pugen fins a dalt però no
tentem la sort i fem la foto des dels peus.
 |
| El vèrtex, dalt del dipòsit. |
Una vegada complert
el primer objectiu, ara cal anar a per la segona part de la ruta, més
aventurera.
Baixem del poble per
les Serretes cap al Pla del Pou, per on passa la carretera (i també
l'antic camí de Culla i de l'Hortisella).
A l'esquerra queda
el Pla de les Sèquies, un polié més menut que el del Pla de
Vistabella però també interessant, sobretot per estar envoltat de
gresos i saulons.
La Redonda és una
denominació medieval que fa referència a una devesa acotada per a
ús dels veïns del poble on no poden entrar els ramats forasters.
Semblant al bovalar però amb la diferència que aquell s'usa per a
pastura dels animals de llaurada (a l'edat mitjana bous) i esta per a
ovelles i cabres (i en menor mesura porcs). Com correspon a la seua
natura es troba a la vora del poble, en una zona no apta per al
cultiu i voltada de diferents assagadors que permeten el trànsit
d'animals sense entrar en les terres vedades. Com altres terres
comunals va ser desamortitzada al segle XIX i hui en dia el que podem
vore és un conjunt de bancalets i parcel·les tan poc productives
com ràpidament abandonades i que conforma l'habitual paisatge de
pedra en sec que entapissa les vessants de molts tossals de l'antic
Maestrat.
Seguint la pista
quan arribem al collet de la Pedrenyera deixem a l'esquerra un pas
que pel Morral de la Buitrera traspon cap a l'Hortisella.
Seguidament fem la
volta al tossalet de la Pedrenyera i entrem al Pla d'en Tossals. Ací
abandonem la pista (i assegador) que continua recte cap al Tossal de
les Trencades i trenquem a l'esquerra per una pista menys important
que passa per davant d'uns bancals, ara plantats de carrasques, que
ocupen la part més plana del Pla en Tossals.
La pista ha
substituït ací el vell camí que anava just per la vora dels
bancals, però torna a coincidir quan se n'entra al bosc, format ací
per pins amb algunes carrasques. Este pinar en procés de
transformació és el que s'estén per les vessants que baixen cap al
Montlleó i ens acompanyarà durant la llarga baixada al riu.
A partir d'ací el
paisatge esdevé espectacular. El riu serpenteja allà baix ... quasi
quatre-cents metres més avall. Mirant amunt podem distingir com
s'obre pas entre la Penya Calva i la Lloma de Benafigos, i al fons de
tot el Picaio de Vilafranca.
Però no cal mirar
tan lluny perquè la baixada per la Morranda ja té prou al·licient
per sí sola. Es tracta d'un dels camins més bonics del Montlleó
que baixa fent voltes i revoltes entre pedreres i penyals, sempre
sota un bosc madur de pi blanc que entapissa esta part del riu.
Llevat d'algun tram
travessant les pedreres la senda està prou clara, i de tant en tant
es pot trobar alguna fita.
Ens acostem ací per
fer un mos mentre observem les cabres que ens miren de l'altre costat
de riu i pensem en la continuació de la ruta. Hem baixat fins ací
seguint un
track
de
Miquelcorrecamins
però ara l'abandonarem. Ell anava des d'ací a buscar la pista del
riu, per dalt dels bancals de garroferes encara treballats que hi ha
als peus del mas en una de les terrasses del riu. Nosaltres seguirem
en direcció contrària, per una senda netejada, que ens porta riu
amunt cap a la volta de la Mangranera.
La senda travessa
antics bancals i ens porta al mas de la Mangranera, dalt la volta que
ací fa el riu.
Des del mas (i
l'aljub) continua un senderol xafat que baixa entre bancals al riu,
arribant a ell entre les arrels d'una gran figuera que s'arrapa a la
vessant ombrívola de la volta.
Fem la volta de la
Mangranera a la vegada que el riu seguint en alguns trams l'antiga
pista del riu que només es troba als llocs on retallava les voltes;
de la resta les riuades no n'han deixat cap rastre.
Els pinars cobreixen
les vessants i entre la grava creixen alguns baladres i vimeteres.
Per les ombries els marfulls mostren els ramallets de flors blanques.
I així travessant el ferèstec paisatge del riu Montlleó arribem al
punt on la pista se n'ix del riu i enfila amunt cap als bancals del
mas de Llaó.
Per
ací
ja vam passar a primers d'any i esta ruta és hereva directa
d'aquella que ens va deixar amb ganes de més Montlleó.
Continuem pista
amunt passant per la vora dels bancals de garroferes. Continuem pista
amunt retallant la volta que fa al riu al Cabeçolo, on enllacem amb
l'antic assegador del Plantossal que coincideix, en part, amb la
pista.
Quan la pista baixa
a travessar el barranc de la font de la Figuera nosaltres estem
atents a unes fites a la dreta que assenyalen el lloc on la senda
se'n desvia per a remuntar el barranc.
 |
| El mas de Lleó des dels bancals. |
 |
| Desviament al barranc de la Figuera. |
Seguim una senda
perdedora que remunta el barranc per la vora fins que baixa al
mateix. Al bell mig del barranc hi ha una gran fita i per l'altra
banda continua la senda que sembla recular. Ací ens torbem un poc
fins que finalment retrobem el camí que remunta el barranc. No està
massa xafat però quan l'agafem és bo de seguir. Ens hem torbat
perquè el
track
que portem ve de l'altra banda del barranc i ens ha costat trobar el
punt on enllaça.
Conforme pugem la
traça es fa més clara i després de passar el desvio al mas de la
Font de la Figuera encara més.
El camí puja ací
sota un pinar adult de pi blanc, fent revoltes per a superar amb un
desnivell constant la dura costera que ens separa del collet.
Travessem un parell
de pedregals on el camí està mig esborrat i els pocs caminants que
passen pugen al recte fent que el vell camí, poc a poc, caiga en
l'oblit.
 |
| Camí de la font de la Figuera. |
 |
| Fent les voltes del camí quasi perdut. |
Arribem finalment al
coll de les Trencaes que separa el tossal de les Trencaes del Pla en
Tossal. Per ací passa la pista de la Pedrenyera que baixa cap al riu
fent més volta. Nosaltres la seguim amunt pels bancals del mas del
Clotero, ara plantats de carrasques truferes i voltats de tanca
metàl·lica per protegir-les dels senglars i les cabres.
Quan la pista fa una
volta gran a la dreta l'abandonem per l'esquerra, seguint un corriol
que baixa per l'assegador del Pla en Tossals que baixa recte avall per
la Lloma de la Foradada.
 |
| Pista del Pla d'en Tossals. |
 |
| Benafigos des de dalt la Roca Foradada. |
La senda és clara
però la baixada no és fàcil per la pendent i la pedra solta, i
també pel desnivell perquè en poc de tros baixem els quasi
dos-cents metres que ens separen del fons del barranc de la Redonda o
del Marfullar (per la font que hi ha barranc avall).
Ací trobem una
pista (que baixa pel mas de les Monges des de les Trencaes) i que
seguim amunt muntant per l'altra banda del barranc fins que arribem a
una llometa, la mateixa que segueix el camí del Clapissalet (o de
l'Olivar) per on hem passat al començar la ruta.
Però el dia no
acaba ací, sinó a casa Ramon d'Atzeneta, per celebrar que hem
completat la ruta prevista sense cap imprevist.
Ací està el track:
I ací un altre track que comparteix part del traçat:
Més informació:
- Penya Independent de Benafigos
- Blog de Miquel correcamins
- Botella, Miguel (1910) Minuta del mapa topográfico nacional. Termino municipal de Benafigos. Ed. IGN
- Borrege, Eduardo (1949) Minuta del mapa topográfico nacional. Termino municipal de Benafigos. Ed. IGN
- Bernat Agut, Jesús (2016) Toponímia dels pobles valencians: Benafigos Ed. AVL
Hola, estic intentant contactar amb l'editor d'aquest bloc, però no veig on hi ha el contacte. Necessito fer una consulta urgent? Em podríeu indicar un correu electrònic?
ResponEliminaxgoterris@gmail.com
Elimina