Un dimecres més
eixim a caminar. Hui però no tenim massa temps ni massa ganes de fer
una ruta dura així que decidim anar més prop i fer una ruta
exploratòria per tal de mirar de fer una ruta més interessant per
pujar al vèrtex del Sitjar.
Així que sense
moltes pretensions deixem el cotxe al pàrquing del bar del Pi, al
camí Fondo, i ens posem a caminar cap al mas de la Ximorra per un
camí de terra que passa pel costat del mas.
|
Restaurant el Pi. |
Ací ja podem
fer-nos una idea del paisatge que anirem trobant al llarg del
recorregut: antics bancals de garroferes deixats ermar, altres
transformats totalment en camps de tarongers, alguns camps de
taronger abandonats, casetes i paranys, rodals de malea i alguns
pinarets, tot això acompanyat de la rambla i d'algunes
urbanitzacions.
|
Mas de la Ximorra. |
Pot ser no és el
paisatge més interessant ni bonic però té la seua història
darrere i com a ruta etnogràfica és més que interessant.
Deixem enrere el mas
de la Ximorra i arribem al parany de Balaguer, ara sense ús. Ací hi
ha un antic encreuament d'assegadors. El que segueix recte és el del
mas de Capblanc, mentre el camí per on hem vingut es correspon a
l'assegador que va del riu a la rambla. Ara és molt difícil
seguir-lo perquè al transformar finques no n'han respectat el traçat
i s'han apropiat del terreny públic de manera que dels 15 metres
d'ample que li pertoca per llei només hi ha 5 metres justos, allí
on s'ha aprofitat per a fer-ne camí de cotxe. En altres llocs ni
això.
|
Hort Solar. |
Seguim ara per un
camí asfaltat, deixant a la dreta un «hort» solar, un dels dos que
podem trobar per ací. No farem però molt de tros per l'asfalt
perquè l'abandonem per baixar cap a un barranquís que travessem
remuntant a l'altra banda per la vora d'un hort de tarongers fins que
arribem a un rellomet.
|
Caminant amb la mar al fons. |
Per ací dalt
passava un camí que ara s'ha convertit en una senda, molt usada per
les bicicletes, i la seguim enfilant avall cap a una granja.
No arribem tampoc a
la granja perquè abans girem a l'esquerra baixant a un altre
barranquís. Ens trobem ara dins del coto Paco León. Este va ser un
dels darrers terratinents del Sitjar al qui pertanyia un gran rodal
de terres.
A baix trobem antics
bancals de regadiu, ara embassats per les pluges caigudes, on encara
podem distingir si ens fixem bé els reguers i les parcel·les mig
colgades per l'herba.
|
Antics bancals de regadiu. |
Avall continua una
senda que seguim deixant a l'esquerra el mas de Font (o de Paco León)
i a la dreta el fumeral d'un antic pou.
Seguim baixant i
quan ja tenim davant la carretera de Castelló a Ribesalbes abandonem
la senda que baixa a buscar-la i trenquem a la dreta, per un sender
que passa per una ombria coberta de pinar.
Davant nostre hi ha
la urbanització del Pinar de la Rambla que, malgrat el nom, no té
ja pinar.
|
Urbanització del Pinar de la rambla. |
El pinar s'acaba
quan la senda aboca a una pista. Davant nostre queda la rambla i cal
baixar per la pista a buscar-la.
|
Senda per l'ombria. |
Arribem a la vora de
la rambla en un lloc també molt transformat i que no fa molts anys
va servir d'abocador. Ara ja no però encara hi ha restes d'escombro
escampades.
|
La Rambla des de dalt. |
Seguim rambla avall
per un camí que la voreja fins que este s'enfila a les finques que
baixen des del Sitjar. Ací ja no tenim més remei que continuar per
dins de la rambla per on, en alguns moments, corre l'aigua.
|
Rambla de la Viuda. |
Anem buscant a la
dreta la manera de pujar per la font dels Xaquets però l'antic camí
es troba totalment tapat, així que ens cal seguir un poc avall i
buscar un pas per un antic hort de tarongers abandonat. Seguim la
senda que han fet els senglars per a pujar i travessem el brossegam
que cobreix els cavallons on abans hi havia arbres.
|
Aigua que baixa de la font dels Xaquets. |
A la punta baixa una
bona fila d'aigua des de la font dels Xaquets i després de
travessar-la trobem el vell camí formigonat que baixava, ara molt
tapat per la vegetació.
|
Camí de la font dels Xaquets. |
|
Font dels Xaquets. Inaccessible. |
Pugem un poc i a
l'esquerra veiem la caseta de la font on és impossible arribar de
tan tapada que queda pels esbarzers. Des d'ací per la dreta puja una
senda (suposem que al Panyet) però decidim assegurar i pugem per la
pista que ens porta als plans que queden dalt, on el pinar i la malea
tornen a deixar pas a finques de tarongers.
Eixim al camí del
Panyet davant del parany del Coheter. Ací hi ha una pirotècnia i
entre les garroferes tot de casetes per a confeccionar els cohets.
|
El Panyet. |
|
Masos assolats al panyet. |
Ara toca seguir la
tanca cap a la dreta mentre els gossos ens segueixen. On acaba la
tanca hi ha les casetes del Sitjar, més conegudes com el Panyet, per
ser un pany de cases que formen un carrer, l'únic per ací. Un poc
més avant hi ha l'antiga ermita que fins fa poc només s'obria a
l'octubre quan feien la festa on acudien tots els paranyers de les
rodalies.
|
Ermita del Panyet. |
Després de guaitar
per fora les casetes (per dins estan en molt males condicions),
seguim per la vora d'un gran hort fins a una altra casa. Ací
continuem al recte pel pinar que cobreix els antics bancals de
garroferes, travessant un altre barranquís molt frondós. De l'altra
banda trobem uns caminals i finalment eixim a un camí que, entre
pinars i tarongerars, ens portarà al camí Fondo.
|
Camins entre el pinar. |
Ens queda remuntar
el camí Fondo, sempre que podem per fora perquè és molt estret i
amb molt de trànsit, fins que arribem a un camí travesser que passa
per la sobalba de la urbanització del Sitjar Baix.
|
Travessant la urbanització del Sitjar Baix. |
El travesser ens
porta al camí de la Cantera i el seguim fent la volta a la
urbanització fins que ens desviem per un entrador entre casetes. Ací
es troba el vèrtex, voltat de cases i dalt d'un alt piló amb un
rètol que prohibeix pujar-hi. Fem cas al rètol i no pugem.
|
El piló del vèrtex entre casetes. |
|
Vèrtex geodèsic. |
Continuem recte per
un reguer que ens porta entre masets al camí de la Cantera que ací
pren el nom de les Delícies i el seguim entre els masets fins que,
quasi passada la urbanització, trenquem a la dreta per la vora
tornant al bar del Pi des d'on hem eixit.
|
Les Pedrisses des del Sitjar. |
Ha estat una ruta
més interessant del què semblava en un principi, i que es pot
completmentar amb una volta pel Pla dels Olivars per fer una excursió
més completa per un terreny molt transformat i humanitzat però així
i tot interessant com és el Sitjar de baix, part de la gran partida
del Sitjar.
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada