dimecres, 1 de març del 2017

VOLTA AL SITJAR


Un dimecres més eixim a caminar. Hui però no tenim massa temps ni massa ganes de fer una ruta dura així que decidim anar més prop i fer una ruta exploratòria per tal de mirar de fer una ruta més interessant per pujar al vèrtex del Sitjar.
Així que sense moltes pretensions deixem el cotxe al pàrquing del bar del Pi, al camí Fondo, i ens posem a caminar cap al mas de la Ximorra per un camí de terra que passa pel costat del mas.
Restaurant el Pi.
Ací ja podem fer-nos una idea del paisatge que anirem trobant al llarg del recorregut: antics bancals de garroferes deixats ermar, altres transformats totalment en camps de tarongers, alguns camps de taronger abandonats, casetes i paranys, rodals de malea i alguns pinarets, tot això acompanyat de la rambla i d'algunes urbanitzacions.
Mas de la Ximorra.
Pot ser no és el paisatge més interessant ni bonic però té la seua història darrere i com a ruta etnogràfica és més que interessant.
Deixem enrere el mas de la Ximorra i arribem al parany de Balaguer, ara sense ús. Ací hi ha un antic encreuament d'assegadors. El que segueix recte és el del mas de Capblanc, mentre el camí per on hem vingut es correspon a l'assegador que va del riu a la rambla. Ara és molt difícil seguir-lo perquè al transformar finques no n'han respectat el traçat i s'han apropiat del terreny públic de manera que dels 15 metres d'ample que li pertoca per llei només hi ha 5 metres justos, allí on s'ha aprofitat per a fer-ne camí de cotxe. En altres llocs ni això.
Hort Solar.
Seguim ara per un camí asfaltat, deixant a la dreta un «hort» solar, un dels dos que podem trobar per ací. No farem però molt de tros per l'asfalt perquè l'abandonem per baixar cap a un barranquís que travessem remuntant a l'altra banda per la vora d'un hort de tarongers fins que arribem a un rellomet.
Caminant amb la mar al fons.
Per ací dalt passava un camí que ara s'ha convertit en una senda, molt usada per les bicicletes, i la seguim enfilant avall cap a una granja.
No arribem tampoc a la granja perquè abans girem a l'esquerra baixant a un altre barranquís. Ens trobem ara dins del coto Paco León. Este va ser un dels darrers terratinents del Sitjar al qui pertanyia un gran rodal de terres.
A baix trobem antics bancals de regadiu, ara embassats per les pluges caigudes, on encara podem distingir si ens fixem bé els reguers i les parcel·les mig colgades per l'herba.
Antics bancals de regadiu.
Avall continua una senda que seguim deixant a l'esquerra el mas de Font (o de Paco León) i a la dreta el fumeral d'un antic pou.
Seguim baixant i quan ja tenim davant la carretera de Castelló a Ribesalbes abandonem la senda que baixa a buscar-la i trenquem a la dreta, per un sender que passa per una ombria coberta de pinar.
Davant nostre hi ha la urbanització del Pinar de la Rambla que, malgrat el nom, no té ja pinar.
Urbanització del Pinar de la rambla.
El pinar s'acaba quan la senda aboca a una pista. Davant nostre queda la rambla i cal baixar per la pista a buscar-la.
Senda per l'ombria.
Arribem a la vora de la rambla en un lloc també molt transformat i que no fa molts anys va servir d'abocador. Ara ja no però encara hi ha restes d'escombro escampades.
La Rambla des de dalt.
Seguim rambla avall per un camí que la voreja fins que este s'enfila a les finques que baixen des del Sitjar. Ací ja no tenim més remei que continuar per dins de la rambla per on, en alguns moments, corre l'aigua.
Rambla de la Viuda.
Anem buscant a la dreta la manera de pujar per la font dels Xaquets però l'antic camí es troba totalment tapat, així que ens cal seguir un poc avall i buscar un pas per un antic hort de tarongers abandonat. Seguim la senda que han fet els senglars per a pujar i travessem el brossegam que cobreix els cavallons on abans hi havia arbres.
Aigua que baixa de la font dels Xaquets.
A la punta baixa una bona fila d'aigua des de la font dels Xaquets i després de travessar-la trobem el vell camí formigonat que baixava, ara molt tapat per la vegetació.
Camí de la font dels Xaquets.

Font dels Xaquets. Inaccessible.
Pugem un poc i a l'esquerra veiem la caseta de la font on és impossible arribar de tan tapada que queda pels esbarzers. Des d'ací per la dreta puja una senda (suposem que al Panyet) però decidim assegurar i pugem per la pista que ens porta als plans que queden dalt, on el pinar i la malea tornen a deixar pas a finques de tarongers.
Eixim al camí del Panyet davant del parany del Coheter. Ací hi ha una pirotècnia i entre les garroferes tot de casetes per a confeccionar els cohets.
El Panyet.

Masos assolats al panyet.
Ara toca seguir la tanca cap a la dreta mentre els gossos ens segueixen. On acaba la tanca hi ha les casetes del Sitjar, més conegudes com el Panyet, per ser un pany de cases que formen un carrer, l'únic per ací. Un poc més avant hi ha l'antiga ermita que fins fa poc només s'obria a l'octubre quan feien la festa on acudien tots els paranyers de les rodalies.
Ermita del Panyet.
Després de guaitar per fora les casetes (per dins estan en molt males condicions), seguim per la vora d'un gran hort fins a una altra casa. Ací continuem al recte pel pinar que cobreix els antics bancals de garroferes, travessant un altre barranquís molt frondós. De l'altra banda trobem uns caminals i finalment eixim a un camí que, entre pinars i tarongerars, ens portarà al camí Fondo.
Camins entre el pinar.
Ens queda remuntar el camí Fondo, sempre que podem per fora perquè és molt estret i amb molt de trànsit, fins que arribem a un camí travesser que passa per la sobalba de la urbanització del Sitjar Baix.
Travessant la urbanització del Sitjar Baix.
El travesser ens porta al camí de la Cantera i el seguim fent la volta a la urbanització fins que ens desviem per un entrador entre casetes. Ací es troba el vèrtex, voltat de cases i dalt d'un alt piló amb un rètol que prohibeix pujar-hi. Fem cas al rètol i no pugem.
El piló del vèrtex entre casetes.
Vèrtex geodèsic.
Continuem recte per un reguer que ens porta entre masets al camí de la Cantera que ací pren el nom de les Delícies i el seguim entre els masets fins que, quasi passada la urbanització, trenquem a la dreta per la vora tornant al bar del Pi des d'on hem eixit.
Les Pedrisses des del Sitjar.
Ha estat una ruta més interessant del què semblava en un principi, i que es pot completmentar amb una volta pel Pla dels Olivars per fer una excursió més completa per un terreny molt transformat i humanitzat però així i tot interessant com és el Sitjar de baix, part de la gran partida del Sitjar.


Ací està el track:



Powered by Wikiloc


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada