dissabte, 25 de març de 2017

DE RIBESALBES A LA COVA DEL NEGRE PER LA VORA DEL PANTÀ DEL SITJAR

A primers de mes va tindre lloc la XI marxa senderista de Ribesalbes. La marxa de Ribesalbes no és una volta a peu a l'ús, de les que cada any repeteixen el traçat, sinó que Pascual (entre d'altres) busca i dissenya un traçat nou per a cada edició buscant els racons més interessants del terme i voltants i, netejant, recuperant i obrint noves sendes si cal.
Encara que no hem pogut acudir mai a la marxa no és la primera vegada que seguim els seus passos, ni serà l'última.
Esta vegada amb un track de Emilio al GPS vam aparcar a la part alta del poble per seguir el traçat de la marxa.


El primer que fem és buscar la manera de baixar al pantà perquè la primera part de la ruta és per la vora del mateix.
Ribesalbes es troba a la cua del pantà del Sitjar i no es va vore massa afectada per la seua construcció. De fet l'única cosa (i no menor) que va perdre van ser les hortes de baix del poble i com a compensació als propietaris els van oferir una zona de secà transformada en horta nova al Campillo, dalt del poble però curiosament dins del terme d'Onda. Així de les hortes tradiconals no queda quasi res. Quasi perquè entre les cases de baix del poble encara queden alguns bancals de l'horta de la Solana, els que estaven més amunt. I travessant estos bancals comencem la marxa per arribar a la vora del pantà que gràcies a les pluges i nevades de l'estiu està ple a més no poder.
Continuem per la vora del pantà on hi ha un passeig fins que s'acaba. En este punt s'ha obert una senda que entra a la fonteta del Molí Racó. La font trau un rajolinet d'aigua i es nota que estava molt perduda. El molí se'l va engolir el pantà ja fa temps i només en resten quatre parets que sobreïxen un poc de l'aigua.
Des d'ací la senda voreja el pantà, sempre prop de l'aigua passant sota la Cova Pastora fins al Molí Paper, també sota les aigües. De l'altra banda del riu queden les fàbriques al Pla que conforme avancem van quedant enrere quan arribem a l'altura del tossal de Jan, que s'alça a l'altre costat del riu coronat amb una antena.
Ací la senda deixa la vora del pantà i puja recte amunt pel coscollar fins que arribem al camí que entra a uns vells corrals i, seguint-lo, a un xicotet polígon industrial.


Ribesalbes des de la carretera de l'Alcora.

L'Horta de la Solana.

La cua del pantà.

Pujant des del Molí Paper.
Ací només hi ha unes naus dedicades al reciclatge i la depuradora del poble, que passem per davant abans d'arribar a una rotonda final de carrer.
Hem hagut de pujar i baixar per a passar per dalt el xicotet però profund barranquet de Ràtils, curiós topònim que es repeteix al terme d'Onda a un barranc més gran i llarg.
Ací trobem el vell camí de l'Arquet, sepultat pels carrers del polígon i netejat recentment, i el seguim mentre va fent la volta a la Solana fins que arribem a la font dels Arquets, situada sota unes garroferes en uns bancals abandonats.
La font trau un bon canyo d'aigua que, tan a prop de les fàbriques pot ser no siga massa potable.
Des de la font continua una senda traçada als peus d'un morralet rocallós i que continua penjada de la vessant que cau cap al pantà. Ací s'ha fet una bona faena de recuperació i fins i tot trobem un tram on s'han fet escalons de fusta per facilitar la baixada.

Camí de l'Arquet.

La font de l'Arquet.

Escales de baixada.


De l'altra banda del pantà s'alça la Penya de Ramos, tossal calcari que cau sobre les aigües que està desapareixent menjat per una pedrera.
La senda aboca a un camí que entra als bancals de garroferes al punt on també gira cap a l'esquerra resseguint un promontori que entra dins del pantà. A partir d'ara seguim el camí fins que arribem a un hort de tarongers. Ací el camí continua per l'esquerra però nosaltres, seguint el track, trenquem a la dreta per un senderol que segueix pel pinar que creix a la vora del pantà.
Passem per davant de l'assolat mas de Mílio. Les terres que l'envolten s'han replantat de pins, com la majoria de les vores del pantà, per evitar l'erosió i l'aterrament prematur.

La Penya Ramos.

Camí al mas de Mílio.

Tram sota el pinar.

Restes del mas de Mílio.

Un poc més avant tornem a eixir al camí que ja no deixem fins que arriba a la carretera. En este mateix punt mou la senda a la Cova del Negre, dalt nostre, però seguim el track que encara fa una volta pels pinars que envolten el pantà. Així seguim per una senda que queda entre la part alta de les aigües i la carretera, sempre sota el pinar que va escapar de l'incendi del 93 que van apagar just a la carretera.
Continuem un parell de centenars de metres fins que trobem un tossal que ara està envoltat de les aigües del pantà. El track trenca a la dreta i ressegueix la vora de l'aigua fins a la punta que enfila a les dos illetes que se formen quan l'aigua està alta. Quan baixa el nivell encara es pot distingir el traçat de la vella carretera de Castelló i les restes dels masos que s'escampaven per les partides de prop del riu.
Arribats a la punta girem a l'esquerra i resseguim un senderol que puja al cim del tossal abans de baixar per l'altre costat. A la nostra dreta queda el merendero de la conselleria i entremig el barrranc de Parents, ací convertit en un golf.
Pugem i baixem el tossalet i retrobem la carretera, que ara seguirem a l'esquerra passant per dalt del camí anterior.

Tram vora el pantà.


Merendero a l'altre costat del "golf de Parents".

Travessant el pinar.

Arribem al punt on una paleta ens avisa de la senda de pujada a la Cova del Negre i encetem la pujada que va fent voltes entre els bancals abans d'arribar al bancal que té davant de la boca.
Ací ens aturem a descansar i a visitar l'entrada de la cova. Des d'ací hi ha una magnífica vista del pantà.
La cova és una cavitat oberta al sud, una paret a l'entrada protegeix l'interior del vent de fora i és que al segle XIX va ser usada com a vivenda o habitatge. No és la primera vegada que s'usaria doncs a l'interior també s'han trobat fragments ceràmics de l'edat del bronze.
La veritat és que convida a viure-hi, tan per l'orientació com per disposar d'una primera sala gran i planera, i també un bancal (segurament adequat al segle XIX) al davant on fer la vida.
Nosaltres no ens estem massa, només un traguinyol i un mos, i continuem camí amunt cap al cim del tossal del Negre.

Senda a la Cova del Negre.

Pujador entre bancals.

Boca de la Cova del Negre.

Interior de la cova.

El pantà del Sitjar des de la cova del Negre.

Uns metres a l'esquerra de la cova unes grapes i cadenes ajuden a salvar el cingle que tanca per dalt per un ample gorgontxo que ens porta al cim de l'ample tossal. Ací mateix hi ha un corral i deixant-lo a l'esquerra travessem els plans que coronen el cim per a baixar per l'altra banda, cap al barranc de Parents.
La senda ens porta a uns bancals treballats i, per l'altre costat, continuem pel camí que entra als bancals i seguint-lo arribem a un collet baix d'un parany.

Pujador amb grapes i cadenes.

Corralissa als plans.

Travessant els bancals.

Planet per a caçar a l'enfilat.

Per l'esquerra i entre els bancals mou una senda que ens baixa cap al barranc. 
Deixem enrere els bancals i baixem a travessar el barranc de Parents. A l'altra banda i dalt d'un morret dominant-ho tot hi ha un altre parany. I seguint la senda de pujada encara fem cap a un tercer. Esta sempre ha segut una zona de cacera tradicional i arreu podem vore paranys per a caçar al tord, encarats sempre a la mar i en lloca salts, i també planets per a caçar a l'enfilat. Ara les dos modalitats estan prohibides i només trobarem caçadors d'escopeta que, als llocs alts, deixen grans quantitats de cartutxos buits que s'haurien d'emportar a casa.

Senda per la vora dels bancals.

Parany al morret.

Barranc de Parents.

Garroferes per a parany.

Al parany enllacem amb una pista que seguim una trossada fins que a l'altura d'una caseta tornem a desviar-nos enfilant recte amunt cap al tossal del Negre.
Conforme pugem comencem a vore el Campillo. Els camps de tarongers, d'un verd lluent, destaquen entre el verd apagat dels coscolls i oliveres.
Quan ens acostem al cim del tossal tornem a vore el pantà, que queda quasi als peus per l'altra banda, amb la mar al fons.
Enfilem l'última part de la pujada entre botges i romer fins que arribem a una gran fita que marca la ratlla de terme entre Onda i Ribesalbes. Les vistes des d'ací són les millors del dia. Als nostres peus queda el Campillo i en la mateixa direcció i al fons Penyagolosa. Més a l'esquerra Ribesalbes i al fons el Turio i d'Espadà al fons, i a llevant i darrere del pantà, la mar.

Camí als paranys.

Senda al tossal del Negre.

El pantà del Sitjar amb la mar al fons.

Fita de terme al cim del tossal.

El Campillo amb Penyagolosa al fons.

Unes fites ens marquen el camí de baixada del tossal que fa algunes voltes per a salvar el Cingle que envolta el cim.
Mentre baixem anem trobant pins tallats a una certa altura. Ací es deuen ficar els caçadors de tords que tallen els pins per a tindre millor visibilitat i que mantenen deforestades les vessants del tossal.
Resseguim per baix dels cingles el cim del tossal fins que finalment baixem al Campillo. Des d'ací el track que seguíem busca la carretera de Castelló per a tornar al poble. Nosaltres no volem xafar tant d'asfalt i continuem per la vora del Campillo, pel camí que segueix la ratlla d'Onda.
Anem ara alternant els horts de tarongers i els bancals d'oliveres i garroferes passant per les cases del Campillo. Les cases velles resten assolades però hi ha tot de casetes noves d'estiueig als voltants.

Fita marcant la baixada.

Baixant per una cingla.

El Campillo.

Les Cases del Campillo.

El camí ens porta fins a un encreuament on passa el vell camí de Ribesalbes a l'Alcora, que ací retalla la carretera que es va fer seguint el seu traçat.
Trenquem doncs a l'esquerra de pujada a buscar el Collado i quan eixim a la carretera passem a l'altre costat on està la bassa del Campillo, des d'on es rega tota la seua horta. Al davant hi ha un monolit amb una placa d'inauguració.
Uns cavallistes que ens seguien ens avancen ací, i baixen pel Collado buscant el poble. Nosaltres també ho fem i eixim al camí del Campillo. Ja tenim el poble a tocar.
Camí caminant arribem a l'ermita del Calvari, dalt del poble, i decidim baixar pel Calvari com ja ho vam fer una altra vegada.
El calvari va fent voltes i voltes amb una pendent mínima, vorejat de xiprers i amb les capelletes de les quinze estacions fetes amb taulellets de Ribesalbes, com no.
Quan arribem al començament ens trobem que la porta està tancada i per no tornar enrere ens toca passar per un racó perillós. Un veí ens explica que ho tanquen per a que no puge la gent amb els gossos a embrutar-ho tot.

Camí vell de l'Alcora.

Bassa del Campillo.

Camí del Campillo.

Ermita del Calvari.

El Calvari.

Ja estem novament a Ribesalbes i només ens queda buscar el lloc on hem aparcat i un bar on recuperar forces per cloure una ruta més que interessant al voltant del pantà del Sitjar.
 

Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací una altra ruta que comparteix part del traçat:

Ribesalbes a la Serra

Més informació:
  •  Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.
  • Ajuntament de Ribesalbes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada