Hui ens ha tocat treure'ns l'espineta que teníem clavada des de fa un any quan vam vindre a Figueroles per a fer una circular pel Pantà pujant a Torremundo i ens va tocar canviar la ruta perquè estaven de batuda. Hui també hem trobat el camí ocupat però pels corredors de la
Mitja Marató de Muntanya de l'Alcora amb qui hem compartit un curt tram de camí.
Hem eixit del poble per l'Era Nova on es troba ara el molí d'oli i la cooperativa. A la vora es troben aparcats els cadafals que just han acabat de
deixar ací i és que Figueroles està celebrant les festes de Sant Mateu i
pel poble encara no han desmuntat les barreres del bou.
Seguim un ample caminal que enfila recte cap al pantà de l'Alcora, es tracta, com no, del camí del Pantano que ens porta cap a la cua del pantà travessant olivars i, quan comencem a baixar vora riu, hortetes.
El camí baixa a buscar el riu i en eixe punt abandonem la pista principal que travessa el riu (i que puja a Torremundo per la senda de les Ombries) i continuem recte seguint el traçat d'un pas ramader ara ocupat per una pista que entra al Pla de la Castilla, extens replanell plantat d'oliveres a cavall dels termes de l'Alcora i Llucena. I és que l'extens terme de Llucena arriba pràcticament fins al pantà de l'Alcora mentre que l'antiga alqueria de Figueroles, a l'independitzar-se de Llucena en el segle XIX només li va tocar un menut terme municipal, el que corresponia a la Redonda de Figueroles dins del terme de l'antic municipi de l'Alcalatén.
 |
| Començant la ruta a l'almàssera de Figueroles. |
 |
| Figueroles i Llucena al fons. |
 |
| Camí del Pantano des de l'Era Nova. |
Entrem al Pla de la Castilla i seguim l'assegador fins que se'n va a l'esquerra. Nosaltres seguim per la dreta la senda de la Ferrissa que ja vam passar l'any passat quan estaven desbrossant el camí, ara es troba net i fàcil de seguir en tot el seu traçat fins a la paret del pantà.
La senda munta per la vessant del tossal de la Ferrissa amb unes vistes magnífiques del pantanet. La senda baixa per l'altra banda i passa per dalt de les instal·lacions de l'empresa de turisme actiu
Viunatura que realitza les seues activitats en els voltants del pantà, entre elles (a l'estiu) el lloguer de barquetes. Deixem enrere les tauletes i pont tibetà que han instal·lat vora el pantà i de seguida arribem al pantà de l'Alcora.
El pantà de l'Alcora es va construir el 1958 aigües avall d'on, ja al segle XVII es va bastir un pantà per tal de recollir aigua per a les hortes de l'Alcora. El primitiu pantà de presa recta va acabar sent inservible (per aterrament o per les avingudes d'aigua) a finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX van haver distins intents de recuperar-lo que només van reeixir a meitat del XX.
Per l'altre extrem de la paret del Pantà puja la senda que hem de seguir però no es pot travessar per dalt la presa així que hem de baixar al molí del Pantà per travessar el riu i pujar per l'altra banda. Preguntem a uns pescadors que arriben i ens expliquen la manera més fàcil de travessar, així que continuem per la carretera uns metres i de seguida trobem a la dreta un sender que enfila avall. El seguim mentre baixa uns cingles i en poca estona arribem al riu just davant del molí del Pantà o del Comte (per ser propietat del comte d'Aranda i Senyor de l'Alcalatén). Ací el riu sol dur aigua i fa una bassa on s'estan tota classe d'ànecs domèstics, alguns ja grandets.
Travessem el riu i arribem al molí que s'està als peus de la Roca del Molí on Viunatura ha equipat algunes vies d'escalada i fins i tot una ferrata. Ara però no hi ha escaladors als peus sinó un parell d'homes que estan animant els corredors de la Mitja Marató i és que ací comença l'anomenat "quilòmetre vertical" (què ni és un quilòmetre ni tan vertical).
 |
| Senda de la Ferrissa. |
 |
| Pantà de l'Alcora. |
 |
| Paret del Pantà de l'Alcora. |
 |
| La Roca del Molí. |
 |
| Baixant al Molí del Comte. |
 |
| El molí del Comte. |
 |
| Inici del quilòmetre vertical de la cursa de l'Alcora. |
Animem els primers corredors i ens afegim a la cursa sempre mirant enrere per a deixar pas als participants que van més ràpids que nosaltres, encara que quan comença la costera no van molt més ràpids.
Pugem a la paret del pantà on hi ha una caseta antiga i més gent animant i seguim amunt cap al tossalet de Florins. Ací la costera sí és més dura però de seguida acaba al capoll del tossal, entre uns pins més grans que van escapar del darrer incendi. Ací dalt hi ha muntat un avituallament on ofereixen aigua als participants i també a nosaltres que agraïm l'oferta però anem servits.
La pujada ens ha fet suar de valent sobretot per l'alta humitat que hi ha i els corredors pugen totalment xops com si hagueren caigut al pantà. Estant ací dalt ens passa la primera corredora que, casualitats de la vida, és una companya del treball.
Després d'estar una estona animant (i descansant) a l'ombra dels pins continuem camí per l'assegador de Florins que puja cap a la Serra. Ací sembla que s'han acabat les pujades però encara ens separen 200 metres en alçada del cim de Torremundo on ens dirigim. Però ara el camí és pla amb algunes costeres. La primera i més dura serà la que ens portarà a dalt la Serra per on passa el camí de Llucena. Nosaltres el seguim per la dreta mentre que els corredors trenquen a l'esquerra per a entrar a l'Alcora per l'ermita de Sant Cristòfol.
 |
| Pujant el quilòmetre vertical. |
 |
| Pujada al tossalet de Florins. |
 |
| Avituallament al tossalet dels Florins. |
 |
| Camí de la Serra. |
 |
| Punt on es desvia la carrera baixant de la Serra cap a Sant Cristòfol. |
Continuem muntanya avant per la ratlla que separa Llucena i l'Alcora i abans d'un nou tossalet per la dreta trobem el camí de les Ombríes que puja des de la cua del Pantanet de l'Alcora. Ramiro s'ha ressentit d'una lesió en la pujada i decideix tornar-se'n per ací cap a Figueroles mentre la resta continuem amunt cap a Torremundo.
Deixem a la dreta el tossal de les Tigres i un poc més avant mou a la nostra dreta una nova senda que també baixa a Figueroles pel mas de Mundo i sembla que l'han netejada. No baixarem per esta sinó per una que trobem tres-cents metres més avant de l'altra banda d'un nou tossalet. Però abans de baixar continuem per l'assegador que corre per la fita de termes i per on passa el camí de Llucena. El camí va fent-se ample a mesura que pugem i finalment es converteix en un estret camí de cotxe que planeja als peus de Torremundo. Només queda muntar la costereta que ens separa del capoll de la muntanya on hi ha la creu de Torremundo i per on passa el PR-CV-120 o "camí dels
Pelegrins de l'Alcora" per ser esta la ruta que fan en pelegrinació per les ermites de l'Alcora cada dissabte abans de Sant Vicent dotze pelegrins.
Torremundo és el punt més alt de tot el terme de l'Alcora i encara que no siga un cim destacat les vistes des d'ací són magnífiques, sobretot si fa vent i no hi ha boirines. Des d'ací dalt es veu bona part de l'antic senyoriu de l'Alcalatén, des de Penyagolosa a la rambla de la Viuda, i més enllà.
Ens estem una bona estona al cim descansant, fent un mos i un glop i disfrutant de les vistes i, en conter de continuar cap a Llucena pel Mal Passet tornem enrere a buscar el camí que baixa a la font de l'Om.
 |
| Camí de les Ombries. |
 |
| Torremundo. |
 |
| El Salt del Cavall des de Torremundo. |
 |
| Creu de Torremundo. |
Tornem planejant pel xicotet Pla de Centelles i quan el camí comença a baixar de veritat trenquem a l'esquerra per la senda que ha estat netejada i recuperada recentment per
Carlos.
La senda travessa un bancal i per l'altra banda comencem a trobar les traces de l'antic camí que baixa entre bancals amb forta pendent però molt ben negociada.
El camí ens porta a la Casa de Torremundo, totalment assolada, i per baixa d'ella un caminal més ample ens fa passar per davant de la font de l'Om, encara emblanquinada i amb una aigua ben clara encara que no s'ha netejat de fa temps.
Ens entretenim llegint el verset que acompanya la font i continuem camí avall travessant una vessant on molt humida com ho demostren els joncars, xops, àlbers i esbarzers que hi creixen.
 |
| Lloc on es pren la baixada a la font de l'Om. |
 |
| Camí de baixada a la font de l'Om, netejat per Carlos Escrivà. |
 |
| Casa de Torremundo. |
 |
| Font de l'Om. |
Continuem avall per una pista que ens fa passar per davant l'assolat mas de Mundo i enllacem amb una pista més ampla que ve d'un curiós mas de nova planta bastit dalt d'un tossalet que domina el barranc de la Torre. Nosaltres no hi pugem sinó continuem per la pista que baixa paral·lela al barranc fins que trobem una altre encreuament on, ara sí, trenquem a la dreta.
La pista ens portaria cap al Pantanet però a l'arribar a un pla plantat d'oliveres on trenquem a l'esquerra pel camí que el travessa.
De l'altra banda del pla una barrera barra el pas als vehicles però els caminants podem passar per la dreta i continuem pel caminal travessant unes casetes, de l'altra banda mou una senda recte que cal seguir només uns metres perquè de seguida mou a la dreta un baixador que davalla pel coscollar a buscar uns bancals d'oliveres i per la seua vora baixem fins a un altre camí. Ací cal estar atents als entradors dels bancals perquè cal entrar a un bancal i per la vora trobar la senda que ens portarà a baixar al barranc de la Torre, ací ben frondós i fresc.
 |
| Figueroles des de la font de l'Om. |
 |
| Pista baixant de Torremundo. |
 |
| Travessant per unes casetes en un antic parany. |
 |
| Camí de baixada al barranc de la Torre. |
Travessat el barranc per l'altra banda passa una sèquia i la seguim un bon tros fins que arribem al riu. Ací mou un camí de ferradura cap a la dreta però nosaltres busquem el millor lloc per travessar el riu, que no és fàcil entre els canyars que tapen el camí. Per l'altra part trobem la continuació d'un camí que puja entre els bancalets de l'horta que davalla del poble fins al riu. Camí amunt passem per sota de l'Era Nova i anem a parar just al davant de la cooperativa d'on hem eixit unes hores abans.
 |
| Travessant el riu de Llucena. |
 |
| Curiós i gran recer de pedra seca sota l'Era Nova. |
 |
| Camí de la Torre arribant a Figueroles. |
 |
| Ofrena de fruites i verdures en honor a Sant Mateu. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
de Figueroles a l'ermita del Salvador per terres de l'Alcalatén
Figueroles - Torremundo
Alcora - Torremundo
Més informació:
- Escorihuela Casademont, Xavier (1992) "Toponíma de l'Alora: les partides." Societat d'onomàstica butlletí interior nº 48 accessible a la web.
- Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau (2008) Mapa del terme municipal. L'Alcora. Ed. Ajuntament de l'Alcora
- Turisme de l'Alcora
- Museu de la Ceràmica de l'Alcora
- El camí
- Ajuntament de Figueroles
- Escrig Fortanete, Joaquin coord. (2000) Mongrafia de Llucena Ed. UJI
- Escrig Fortanete, Joaquin (1998) Llucena: una historia de l'Alcalatén Ed.UJI
