dissabte, 9 de març de 2019

AL TURIO DES D'AYÓDAR

Hui toca fer una ruta d'exploració per Ayódar, una ruta de les que els Casiaventurilla qualificarien de I+D i Ramflor com a ruta "para intrépidos aventureros" que sembla que és el que som nosaltres.

Este hivern han netejat el camí vell d'Ayódar a Fanzara que puja a la Mola per la Tejería estalviant així les revoltes que fa la pista i, com no, calia anar a trepitjar-lo per a vore com està.
Pujant per eixe camí es pot baixar al collado de Ayódar i tornar al poble pel camí vell de Suera. Eixa fóra la millor opció per a una ruta senzilla i sense contemplacions, però hui tocava fer una ruta més "interessant" així que en conte de pujar a la Mola la idea era desivar-nos per las Picorzas a pujar al Turio, i després ... però cada cosa al seu temps i anem a poc a poc.
Comencem la ruta des de la fuente Larga on encara no pega el sol i la temperatura és baixa, tan baixa que està prop dels zero graus així que sense massa preàmbuls cal començar a caminar per a entrar en calor.
Encaminem els nostres passos cap a la carretera d'Onda i la seguim uns metres fins que en una revolta trobem les marques del PR-CV-398 que seguirem. El PR segueix el vell camí d'Onda (i de Suera) que seguim baixant cap a la Tejería.
Quan la pista traçada sobre el vell camí travessa el barranco de la Canaleta l'abandonem i seguim a l'esquerra el camino de Fanzara, recentment desbrossat que puja al recte.
La primera part del camí té una pendent més gran i puja per l'ombria travessant un entrador a uns bancals. A partir d'ací el camí fa voltes fins que arriba a la pista del Turio que travessa per primera vegada. Per pista també es pot pujar però el camí vell és més curt retallant les moltes revoltes que fa la pista i també és més bonic i agradable de xafar.
Seguim pujant sempre per l'ombria entre el pinar que ha colonitzat els antics bancals. Encara que la pujada és dura no acabem d'entrar en calor doncs el sol encara no ens ha tocat.
Travessem novament la pista i, un poc més amunt, ho tornem a fer deixant a l'esquerra el corral de la Peña del Mediodía. La Peña pròpiament dita queda més amunt però ens la tapen els pins.
A partir d'ací el camí suavitza la pendent i fem una llarga travessa en diagonal per dalt de los Planos Royos que no són ni tan plans ni tan "royos" com el nom faria creure. Arribem novament a la pista a l'altura d'uns bancals d'oliveres encara treballats i ací ja toca seguir la pista que coincideix amb el camí vell.
La pista fa un parell de revoltes per a passar per dalt dels bancals i continua planejant entre el pinar que ha ocupat el lloc de les garroferes i oliveres recuperant per al bosc allò que en altres temps ja fou seu. Sota el pinar també trobarem algunes carrasques, sobretot en aquelles zones que no es van abancalar mai i que són la promesa d'un bosc mediterrani més variat i madur.
Seguim uns centenars de metres per la pista que no puja molt, flanquejant la vessant de la Mola fins que trobem una pista a l'esquerra. La pista continua recte mig quilòmetre més fins que a l'esquerra se'n desvia el vell camí que ens portaria a Fanzara per la Mola però nosaltres l'abandonem ací seguint a l'esquerra per a pujar a las Picorzas.
La pisteta que seguim puja amb decisió entre el pinar fins a un collet on trobem la caseta del Rubio, ben arreglada encara que no hi ha ningú.
Ayódar des de la fuente Larga.

Carretera d'Onda amb las Picorzas al fons.

Desviament al camí vell.

Camí vell de Fanzara per la Tejería.


Corral de la Peña del Mediodía.

Travessant la pista del Turio.



Pista del camino viejo de Fanzara.

Desviament a las Picorzas.

Collet a la caseta del Rubio.

La Caseta del Rubio.

Arribats a la caseta ens aturem un poc per a recuperar l'alè després de fer la part més dura de la pujada i per a escalfar-nos al sol que per fi ens toca. Fins ací han estat 250 metros de pujada en un parell de quilòmetres i encara ens en queden quasi un centenar per arribar al punt més alt de la ruta.
Deixem enrere la pista i des de la caseta del Rubio seguim una senda estreta que puja pel costat d'una tanca metàl·lica. De seguida deixem enrere la tanca i la senda s'embosca al pinar.
Després d'un primer tram de pujada la costera se suavitza quan eixim del pinar. A partir d'ara anirem carenant seguint els cims desarbrats de las Picorzas on la vegetació dominant és el coscoll.
Passem per un ample cim que es troba a la part més alta de la muntanya i comencem a baixar lleugerament cap al canto de las Picorzas.
Las Picorzas fan honor al seu nom pel canto que mira al río Pequeño de Ayódar, si per la banda de llevant (o de Fanzara) el terreny baixa més o menys suaument cap al barranco de las Picorzas, cap a la banda de ponent trobem una llarga cantera que domina el río Pequeño, i en ella anem trobant diferents pics o picosses que s'han separat de la cantera principal conformant allò que en molts llocs es coneixen com "flares" (o gendarmes).
La senda que seguim s'acosta a la cantera i ens permet de disfrutar de magnífiques vistes de las Picorzas que queden al davant i davall nostre, i també de l'estreta fou que obri el río Pequeño camí del río Mayor o riu de Millars. De l'altra banda queda la Peña Saganta amb els seus cingles que miren cap al riu de Millars. Més lluny queden la resta de muntanyes de l'Alto Mijares i dominant-les i vigilant-les a totes des de dalt Penyagolosa.
La senda és poc clara i no sempre fàcil de seguir però amb atenció i cura no es perdedora, o no massa. Només hi ha un punt difícil quan passa a tocar de la cantera per dalt i cal anar pendent de no fer un mal pas.
Finalment s'acaba el tram de la riscla de las Picorzas i arribem a un collet que la separa del Alto de la Sillata. Ací la senda se'n va per la dreta evitant pujar dalt al Alto, però és difícil de destriar el camí bo entre els molts senderols que fan les cabres, a més ací les fites que hom posa les cabres també les tiren (involuntàriament) al passar de manera que cal anar pendents de no perdre la millor traça que nosaltres no hem seguit. De tota manera acabem de fer la volta al Alto i retrobem la traça, més evident i única, a la cara nord i, seguint-la baixem al Alto de la Sillata.
Inici de la senda de las Picorzas.

Alto de las Picorzas.

Fanzara des de las Picorzas.

Travessant els coscollars que s'estenen per la part alta dels cims.

Peña Saganta amb Penyagolosa al fons.

Ayódar des de las Picorzas.

Cantera de las Picorzas.

La Sillata i el Turio.

El río Pequeño.

Peña Saganta, el río Pequeño i Penyagolosa.

Avançant per la senda, no sempre clara i evident.

Cantera o riscla de las Picorzas.

Fent la volta al Alto de la Sillata.

El Turio des de la Sillata. La ruta a seguir passa al peu del gran cingle.

Barranco del Turio amb Fanzara al fons.

Collado de la Sillata.
Arribem al collado de la Sillata que fa honor al seu nom doncs de lluny pren la forma d'una Sillata (o millor silleta) o "silla" menuda perquè sí sembla la forma de la sella de muntar.
Fins ací arriba un pujador des de la fuente del Turio (de Fanzara), que queda a llevant nostre. Per muntar cal travessar tot una sèrie de pedreres que baixen cap al barranc. Tant el pujador com tota la travessa de las Picorzas les va marcar i netejar Pascual Vicent ja fa uns anys i han esdevingut una de les excursions més espectaculars dels voltants del Millars (nosaltres el vam acompanyar a pujar per ací al Turio en la ruta inaugural).
Al mateix coll trobem també unes fites que baixen cap a l'esquerra, cap a la pista i fuente del Turio (d'Ayódar) i que ens quedem en ganes de seguir.
Des d'ací cal seguir sense senda cap al cim del Turio. Per a pujar ens fixarem en la gran paret que queda a l'esquerra ja que s'ha de seguir sempre pels seus peus sense baixar massa.
En este primer tram anem trobant les traces que deixen les cabres. Després haurem d'enfilar amunt salvant algun xicotet tram on caldrà posar les mans per trobar un ample gorgontxo que ens portarà directes fins al cim.
Deixant enrere la Sillata sense camí clar.

Avançant sempre als peus de la paret est del Turio.

Gorgontxo o canal que permet l'accés al cim.

Darrera part de pujada al cim del Turio.

Cim del Turio.

Fent un mos al cim.

Arribats al cim cal descansar, fer un mos i disfrutar de les vistes, per a qui escriu molt millors que des de la veïna Peña Saganta. Si més no pujar al Turio és prou més difícil que a la Peña Saganta i sempre s'agraeix descansar i disfrutar de les vistes.
Al cim del Turio hi ha un lapiaz de mal peany on els pins no creixen per la poca terra i en canvi trobem un ginebrar amb ginebres jovenets, paisatge que es repeteix a les altes llomes que separen Espadà de la vall del Millars com Penya Saganta o la Cova Negra. A la vora hi ha l'avenc del Turio, què està a la vora i és una de les cavitats naturals més fondes de la Comunitat Valenciana.
No es tracta d'un avenc solitari sinó d'un sistema kàrstic que ha foradat la muntanya i on hi ha, almenys, sis avencs on es pot baixar, alguns d'ells comunicats interiorment. Gràcies a les visites dels espeleòlegs hi ha un senderol perdedor, marcat amb fites, que puja al cim des de l'altra banda i és el que seguirem per baixar.
Després de fer un mos seguim ruta pel senderol prou ben enfitat però molt perdedor. De fet equivoquem el camí en algun pas i toca tornar a buscar les fites que ens porten a l'únic punt on es pot baixar sense massa complicacions. Ací s'ha obert el sender entre la malea de coscoll i peturrera que quasi ens envolta fins que arribem al pinar que s'estén als peus del Turio i ens acompanyarà els pocs metres que ens separen de l'assolada Caseta del Turio, al collet per on passa la pista del Turio que uneix Ayódar i Espadilla.
Nosaltres la seguirem ara cap a Ayódar (és a dir a l'esquerra) baixant ràpidament fent un parell de voltes entre les pedreres que baixen dels cingles que tanquen el Turio per ponent. Un poc més avall la pista planeja i continua recta passant sota la Sillata i las Picorzas de retorn a Ayódar pel corral de la Peña del Mediodía. Esta és la ruta fàcil però ja posats a fer el cabra (i mai millor dit), quan passem per sota de las Picorzas decidim baixar per l'entrador que dóna accés al Nacimiento o fuente del Turio.
Senda (enfitada) de baixada al corral del Turio.

Caseta del Turio on enllaça la senda amb la pista del Turio.

Pista del Turio amb las Picorzas al fons.

Nacimiento o fuente del Turio.
El Nacimiento del Turio és una font que naix entre penyes però d'on no podrem agafar aigua al trobar-se canalitzada fins al poble d'Ayódar, i la nostra ruta continua ara per la canalització que s'hi va fer en altres temps per a portar l'aigua al poble que mou per davant de la font.
Comencem a caminar sota el pinar ombrívol que s'estén per tota l'ombria de las Picorzas. Seguim un camí planer xafant per dalt del tub que condueix l'aigua al poble. De seguida eixim del pinar i continuem per una plataforma penjada entre els cingles que baixen cap al fons del río Pequeño. Les vistes són magnífiques i el camí sensacional. Malauradament no dura molt i arribem a un punt on la traça del tub està tapada de vegetació. Entremig hi ha un senderol per on podem passar perquè per sort no hi ha res que punxe.
Passat este punt la canalització comença a baixar cap al fons del riu de manera accentuada. En un primer moment hi ha com esglaons però després baixem recte sense més contemplacions fins que gira a l'esquerra. Ací trobem la vella tuberia de ferro que ha estat substituïda per una nova conducció i s'ha deixat al costat. Enfilem avall per un tram amb forta pendent que ens portarà al llit del riu. Des d'ací la canalització continua per la vora del riu però està massa difícil de seguir així que decidim travessar el riu i pujar per l'altra banda al recte cap al camí d'Espadilla.
Ens costa un poc però aconseguim travessar el riu sense banyar-nos per damunt d'unes canyes. Ara cal eixir i ho fem pujant costera amunt sense més camí que el que fan les cabres i senglars per a baixar a beure.Només en un punt hem de posar les mans i salvar un cinglet d'un parell de metres (segurament evitable), després tot és caminar això sí per una dura costera. Per sort tota la vessant de las Solanicas està coberta per romer i podem avançar sense por d'enganxades ni punxes.
Buscant (que no trobant) sempre el millor pas pugem fins al peu d'uns cingles i, seguint-los cap a l'esquerra arribem a un reguer que baixa i el passem per a pujar pel llomet que queda de l'altra banda. Llomet amunt arribem finalment al camino de Espadilla (a Ayódar) per on ara hi ha traçat el GR333.
Quan arribem respirem tranquils perquè hem salvat la part més aventurera de la ruta molt millor que ens pensàvem, sense trobar-nos esbarzers ni argelagues pel camí. Ara ja només ens queda baixar cap al poble per un camí ample, net i conegut.
Baixem pel camí fins a l'antena de televisió on el vell camí es converteix en una pista formigonada. Des d'ací ja es veu el poble i només ens queda deixar-nos caure cap al poble on entrem per les eres que hi ha a la part alta.
Travessem el poble passant per la plaza de la Iglesia, amb una font enmig on brolla l'aigua canalitzada des de la fuente del Turio i la fuente Rita. Llàstima no haver pogut seguir tota la canalització fins ací. De tota manera en conte d'aigua ens encaminem al bar per a ingerir altres líquids si no més sans sí més refrescants donant per acabada una ruta molt aventurera i prou més fàcil del que esperàvem encara que no recomanable per a tothom.

Senda seguint la canalització d'aigua de la fuente del Turio.

El río Pequeño.

Tram d'obra de la canonada d'aigües.

Travessant el río Pequeño.

Pujant camp a través cap al camí vell d'Espadilla.



Camino de Espadilla.

Serp prenent el sol a una penya.

Fuente del Turio (canalitzada) a la plaça d'Ayódar.

Ayódar des del río Pequeño.



Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

D'Espadilla a Ayódar, volta al río Pequeño passant per peña Saganta i el Turio
Al Turio des del Algezar
Espadilla a Peña Saganta
Espadilla - Ayódar - Espadilla
La Mola, el Turio i las Picorzas
GR333: d'Espadilla a Ayódar pel collado del Olmo tornant pel camí vell

Més informació:
  • Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara
  • Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web 
  • Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies 
  • Senderismo en Ayódar
  •  Ajuntament d'Ayódar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada