dissabte, 30 de maig de 2020

EL SOLAIG I LA RÀPITA DES DE BETXÍ

Després de tres mesos tancats a casa, o quasi, els Sacaleches tornem a la muntanya a reprendre la rutina de cada dissabte al matí. I per a fer-ho no anem molt lluny, simplement al poble del costat fent una ruta per unes muntanyes que no semblen massa interessants de lluny però que quan ens acostem ens deparen grans sorpreses.
Este temps a casa com que no hem pogut caminar realment per la muntanya ho he fet virtualment, així he aprofitat per escriure més que caminar (al contrari del què sol passar) i també per contribuir al OpenStreetMap vist que alguns dels companys l'usen amb l'OruxMaps per a eixir a la muntanya. Així he anat posant algunes rutes i sendes, i també n'he vist d'altres que no coneixia i que tocava conèixer, i entre elles n'hi havia un parell de sendes noves per Betxí, una de pujada al Solaig que com hem vist s'ha obert fa molt poc, i una altra a la Rabosera per on ja vam passar una vegada sense senda.


Així que ben enjorn per aprofitar el dia i fugir de la calor hem començat a caminar des del cementeri de Betxí. No per res sinó perquè està als afores del poble a l'encreuament entre el camí d'Artana per on pensàvem tornar i el camí del Solaig per on tocava anar.
Eixim pel camí del Solaig, que enfila recte cap al tossal que li dóna nom. Tot i ser primera hora del matí el trànsit de cotxes ens sorprén, no tant per què siguen molts sinó perquè passen cotxes un dissabte quasi a punta de dia. D'una banda trobem els talladors que estan treballant als horts de tarongers dels voltants i d'altra els betxinencs que s'estan a la urbanització del Solaig.
Travessem el barranc de la Penya Negra que travessa el pla cobert de tarongers que s'estén a la falda del Solaig i només deixem el camí quan arribem als peus del Solaig. Ací el camí del Solaig gira a la dreta cap al Collet i puja per un barranc que baixa entre la Penya Negra i el Solaig. Nosaltres seguirem recte per un carrer que puja entre els masets de la urbanització fins que arribem al de dalt de tot.
Trobem un home pel carrer i preguntem per la nova senda i ens explica amablement que no tenim pèrdua, tot recte, i així és, quan el camí topa amb la muntanya cal saltar per damunt una tuberia d'aigua i trobem la nova senda, oberta i netejada de fa ben poc i marcada amb ratlles blanques.
La senda s'ha obert pujant recte entre els bancals que abans hi havia a la falda nord del Solaig i què ja fa molts anys que han passat de ser de garroferes i oliveres a pinar.
Després d'un primer tros recte arribem u un llomet més planer i a un extrem trobem un encreuament de sendes. Per la dreta puja el vell camí del Solaig que també s'ha netejat per tal que puguen baixar les bicicletes. A partir d'ací el camí ja no puja tant recte però sí més emboscat cap al cim del Solaig que queda dalt d'un cingle. El camí fa ací una diagonal dirigint-se cap a la mar per a buscar el punt on el cingle desapareix i permet salvar-lo i accedir a la part alta del tossal. Planegem per un secanet abans d'arribar a una antiga pista que puja des del nord i que ara s'ha convertit en una senda i per on hi ha traçat el PR-CV-428 que seguirem per a arribar al cim del Solaig.
Al cim del Solaig hi ha un poblat ibèric, conegut des de fa més d'un segle gràcies a la tasca d'investigació del Dr Pascual Meneu, i prospectat per Norberto Mesado als anys 60 quan van trobar un plom ibèric escrit i (malauradament) encara no desxifrat.
Posteriorment a la dècada dels 70 i principis dels 80 es van excavar dos xicotetes zones del poblat, la part més alta i la més baixa, per on passa la senda d'accés, i finalment a la dècada dels 90 un dels seus contraforts, Conena, on hi ha un poblat del bronze final (als Castellets hi ha un altre).
Així entre botges que creixen entre les restes de les cases ibèriques arribem al cim del Solaig on hi ha situat un vèrtex geodèsic.

Camí del Solaig amb el Solaig al fons.

Inici de la senda del Solaig.

Senda del Solaig.

Betxí des del Solaig.

Encreuament de la senda i el camí del Solaig.

Sota els cingles que protegeixen el cim del Solaig.

Travessant les restes del poblat ibèric del Solaig.

Cim del Solaig.

Mentre ens fem fotos al cim i recuperem l'alè arriben tres senderistes més que han pujat pel Collet. Ens saludem a distància i continuem cadascú per la nostra ruta, ells baixant cap a Betxí i nosaltres encetant la forta baixada que ens portarà al Collet.
La senda s'ha traçat aprofitant un crestall rocallós on no creix la malea però que presenta passos un poc delicats. De tota manera amb cura i dos bastons baixem ràpida i fàcilment al Collet on hi ha les restes d'una construcció relacionada amb les properes mines del Solaig o de Sant Vicent on hi va haver una explotació de cinabri. Des d'elles es pot baixar a la falda del Solaig i partida del mateix nom. Nosaltres encara que estem tentats de fer-ho al final continuem recte per l'altra banda del collet deixant a la dreta el camí de les Mines que puja des de la urbanització pel barranquet que separa el Solaig de la Penya Lilot.
Fem una curta pujada deixant a la dreta la Penya Lilot, que es troba on acaba el Llom de la Gorreta. Quan arribem a dalt del llom a la dreta descartem la senda que baixa a Betxí per la Penya Negra i continuem recte travessant el llarg Llom de la Gorreta.
Seguint per la Gorreta eixim del terme de Betxí i entrem al d'Artana per on caminarem bona part de la ruta i ho fem seguint el PR-428 que ací segueix el camí de la Gorreta, ara per senda i més avant per pista.
Deixem a l'esquerra una senda traçada per a baixar amb btt seguint el circuit btt que va traçar Juanen. Un poc més avant la senda es torna pista i continuem per ella seguint pels cims de la Gorreta seguint el traçat de l'assagador de la Gorreta.
Passem pel Coll de la Gorreta on hi ha un parany abandonat i també un clotxó, i a partir d'ací abandonem l'assagador que continuava per dalt i comencem a baixar per l'ombria de les Mallades cap al barranc de Betxí.
Portem idea de travessar per una senda al colladet de Betxí per on vam passar fa anys però com no recordem massa bé per on s'agafava preguntem un altre passejant que trobem pel camí i què amablement ens indica, detalladament, el camí a seguir que no té pèrdua. Així quan arribem al fons d'un barranquet trobem a l'esquerra una pista formigonada amb una cadena per on hem de seguir.
La pista està traçada sobre la senda del Pou i puja a un parany molt gran però que ara, al prohibir-se la cacera amb visc, es troba abandonat tal i com mostren les oliveres que ja comencen a perdre la forma tot i conservar l'andaorà.
Per darrere la caseta del parany continua la senda del Pou (o del Poet de Betxí) que continua pels cims de les Mallaes i que també s'ha netejat de fa poc i es troba molt xafada.
La senda passa entre algunes barraques i algunes parets per tal d'amagar-se els caçadors de tords per tant no és recomanable passar-hi en època de cacera per bé que la cacera de tords no és perillosa al tirar a l'aire.
Seguim la senda que planeja pels cims rocallosos i on no creix el pinar que tot ho envolta fins que deixem els cims i baixem cap al colladet de Betxí travessant el pinar. La senda aboca a una pista i, seguint-la un curt tram, arribem al colladet de Betxí per on travessa el vell camí de Betxí a Artana, ara convertit en una ampla pista molt transitada per les bicicletes.
A dalt del colladet hi ha el clotxó del colladet de Betxí que segueix el patró de molts dels clotxons (en un altre poble en dirien aljub o cisterna) repartits pel terme d'Artana com el de la Gorreta, el de Xanquet. Semblen repetir tots el mateix patró, segurament fets a la mateixa època per facilitar l'aigua als treballadors del camp dels voltants.

Baixant cap al Collet.

El Collet que separa el Solaig de la Gorreta.

El Puntal de l'aljub des de la Gorreta.

Pista pel llom de la Gorreta.

Clotxó de la Gorreta.

Desviament per l'antiga senda del Pouet de Betxí.

Tram formigonat de pujada al Pouet de Betxí.

Parany abandonat on puja la pista.

La senda continua per darrere del parany.

Senda cap al colladet de Betxí.

Tram final de pista cap al colladet.

El colladet de Betxí.

Clotxó del colladet de Betxí.

Al mateix colladet trobem un parell de parelles que han pujat en bicicleta i estan descansant a la taula i banquets d'obra que hi ha a l'ombra d'un pi vora la pista. Nosaltres no passem per allí sinó que seguim el camí vell que ací baixa recte mentre que la pista traçada sobre el mateix fa una llarga volta.
Baixem pel vell camí entre olivars que en molts trams encara conserva l'empedrat original fins que enllacem novament amb la pista i continuem avall entre olivares i garroferes deixant a l'esquerra una granja de pollastres fins que arribem a un encreuament. Ací abandonem el camí principal i seguim a la dreta per una drecera entre antics bancals abandonats que ens portarà al camí de la Masadeta on trobem les senyals d'una ruta que va d'Artana a la Ràpita.
Ara ens cal seguir camí amunt per la ruta de la Ràpita que travessa la partida de la Masadeta.
Mentre caminem per la part més plana els olivars s'alternen amb tarongerars i molts bancals abandonats. Quan el terreny comença a pujar el pinar s'estén per tot arreu, ocupant el lloc dels vells bancals i ens acompanyarà fins als peus de la Ràpita.
Quan el camí acaba en una gran replaça continua la senda de la Ràpita que comença pujant al recte. Ací el pinar es fa escàs i travessem trams de rocam on només creix el fenàs.
La senda després d'arribar a un llomet comença a pujar fent voltes per més que molta gent retalla pujant recte fent que es perda el traçat original més còmode i fàcil.
Passat este primer tram de rocam torna a aparèixer la terra i el pinar que ens acompanyarà fins que coronem el llomet que baixa des de la Ràpita al colladet de Parrús on trobem un encreuament de sendes. Trasponent el llomet baixa una senda cap a les Vinyes de Piquer mentre que pel llomet en passa una altra que baixa al colladet de Parrús seguint l'assagador de la Gitana. Nosaltres seguirem per ella, però estant tant prop és una pena no pujar al cim de la Ràpita d'Artana i primer anem a l'esquerra, pujant per la senda de la Ràpita fins al cim.
El cim de la Ràpita (d'Artana perquè hi ha un altre entre Algimia i Alcudia) és un magnífic mirador de la Serra d'Espadà. Des d'ell es veu tota l'eix principal de la Serra des de la Vilavella al Pic d'Espadà del qui pren el nom la que antigament s'anomenava Serra d'Eslida.
Tant esta Ràpita com l'altra tenen en comú les bones vistes i el situar-se en lloc enlairats a part del topònim. Cal dir que Ràpita és un topònim àrab que fa referència a una mesquita fortificada fora de les poblacions.

Baixant pel camí vell que encara conserva l'empedrat.

Camí de Betxí a Artana.

Tram camp a través d'enllaç amb la Masadeta.

Senyals de ruta al camí de la Masadeta.

Camí de la Masadeta pujant a la Ràpita.

Senda de la Ràpita.

La Ràpita d'Artana.

Cim de la Ràpita.


Des del cim tenim unes immillorables vistes de la Serra d'Espadà. Un gran panell informatiu explica el què podem vore o millor dit, explicava perquè es troba ja prou malmés pel sol i l'aigua.
Després de descansar i disfrutar de les vistes encetem la baixada que ens portarà al colladet de Parrús, i ho fem seguint l'assegador de la Gitana que baixa seguint la cresta cap al colladet de Parrús. Per ací hi ha traçat també el PR-CV-428 que hem deixat al baixar de la Gorreta i que seguirem fins al colladet.
Arribats al colladet de Parrús trobem el camí de les Vinyes de Piquer que passa per ací pujant des del camí de Betxí a Artana. Per ell puja el PR des del barranc de Betxí. Per l'esquerra també es pot tornar a Betxí per les Vinyes de Piquer, però nosaltres continuarem recte seguint l'assagador.
Fa anys ja vam passar per ací però sense cap senda clara, travessant per l'alt de la Rabosera fins a Montserrat. Ara però han netejat una senda que baixa pel Racó de la Gitana i és la que seguirem.
La senda continua recte per dalt dels cims entre el pinar. Ací fa uns anys es van tallar pins i encara queda el rastre en forma de remulla seca escampada un poc per tot arreu.
Quan el camí ix del pinar continua per un llomet pelat que ens portarà a travessar la ratlla de Betxí i Artana, deixant a la dreta una gran fita de terme situada just dalt del Racó de la Gitana, que forma exàctament això, un racó en la muntanya als peus de la Rabosera.
No baixem directament sinó que continuem recte cap a l'alt de la Rabosera, però abans d'arribar a la part més alta trenquem a la dreta per encetar la baixada. Des d'ací és fàcil arribar camp a través fins a Montserrat i, fa dècades, hi va haver una senda que pujava des d'allí però ara està perduda.
La senda que s'ha obert per a baixar pel Racó de la Gitana aprofita el pas entre antics bancals i, quant no, baixa arrapant-se a les pedres de manera que en un lloc s'han instal·lat cadenes per tal de facilitar-ne la baixada. Passat este punt el descens és més fàcil i quan arribem a la part més plana als peus del racó el camí enfila entre els antics bancals fins que ix a una gran finca de tarongers.
Cal travessar pel mig la finca fins que n'eixim. De l'altra banda hi ha el camí d'Artana a Betxí (o al revés) que hem de seguir ara avall cap a Betxí i que ja no deixarem fins a entrar al poble.
El camí corre a l'esquerra del barranc de Betxí, com s'anomena a Artana al barranc de Sant Antoni. La primera part és de terra i travessa un espès pinar entre la Rabosera i la Penya Negra, però a l'eixir de les muntanyes els pins deixen pas als tarongers i la terra a l'asfalt.
Davant nostre s'escampa la Plana fins a la mar, però més prop veiem ja el poble de Betxí on hem d'arribar i ja va sent hora i en uns pocs minuts arribem al cementeri que es troba a l'entrada de Betxí tancant el cercle d'una ruta bonica, entretinguda i ben prop de casa.


Assegador de la Gitana i PR.

Tram per la cresta de baixada. Recte queda l'alt de la Rabosera i a la dreta el Solaig.

Colladet de Parrús.

Senda recuperada.

Senda de Montserrat.

El Racó de la Gitana, la Gorreta i el Solaig.

Fita de terme entre Betxí i Artana dalt del Racó de la Gitana.

Senda de baixada pel Racó de la Gitana. Al fons la Ràpita.

Tram equipat amb cadenes.


Travessant un hort de tarongers vora el barranc de Betxí o de Sant Antoni.

Camí d'Artana a Betxí.

Camí Artana enter la Rabosera i la Penya Negra.

Cementeri de Betxí, destí final de la ruta.





Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Volta a Betxí sense perdre el campanar de vista
Inauguració del PR-CV-428 de la Mina al Solaig
De Betxí a les Penyes Altes per les Vinyes de Piquer i tornada per la Murtera
De Betxí a les Penyes Altes per la Murtera i la Ràpita
Artana a les Penyes Altes

Més informació:

  • Artanapèdia
  • Ajuntament d'Artana
  • Ajuntament de Betxí
  • Remolar i Franch, Alfred (2008) Toponímia dels pobles valencians: Betxí Ed. AVL,  accessible a la web
  • Fletcher, D. i Mesado, N. (1967) El poblado ibérico de el Solaig Ed. Diputación provincial de Valencia accessible a la web.
  • Blasco, J. "El poblat ibèric del Solaig" en Betxí. Revista d'informació local accessible a la web.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada