Hui ens tocava ruta fàcil amb esmorzar al final, i per a complir amb tots els requisits ens hem acostat a Atzeneta per fer una ruta que ens ha portat a visitar el Castell, les Torrocelles i el Mangranar abans de tornar al poble. La ruta no ha estat massa curta però el poc desnivell i el dia, núvol i frescot, ens han ajudat a fer-la curta i estar a bon hora per a esmorzar.
Amb la frescor d'un matí on encara es fa present la pluja d'ahir eixim del poble a buscar el camí de Llucena que ens portarà cap al Castell d'Atzeneta.
Eixim del poble per l'ermita del Loreto que, quan es va fer estava als afores i ara està ben dins del poble. Al seu voltant ens sorprenen els cadafals que hi ha perquè no sabíem que estaven dcelebrant les festes de la Joventut, per això deu ser que el matí és tan tranquil, encara no s'ha alçat la gent.
Eixim del poble pel carrer de la Font que ens porta a la font de la Torre, abans una font molt important tal i com es pot vore per la gran obra de pedra picada que l'envolta: unes piques de pedra i la font emmarcada en un arc també de pedra. Ara no té aigua o, millor dit, l'aigua es desvia fins al poble de manera que ací no n'ix.
Deixem enrere la font on parteixen dos camins; per dalt va el camí del Castell (i de Xodos) i per baix el de Figueroles (i Llucena). Tot i què anem al Castell agafarem el segon què si bé és un poc més llarg és més entretingut i no xafa tant d'asfalt.
Seguirem una ruta assenyalada en pals indicadors blaus i deixem a la dreta el
PR-CV-358 que puja a la Nevera d'Atzeneta pel Mangranar, part del qual farem de tornada. Eixe tram coincideix amb el PR no oficial d'
Atzaneta a Xodos i al camí d'Atzaneta a Penyagolosa inclós als
Camins de Penyagolosa.
El camí ens porta per la partida dels Freginals, que ja no estan destinats al cultiu de farratges (freginal deriva de farraginal o lloc on es cultiven els farratges) sinó que ara hi trobem camps de cereals, oliveres i fins i tot alguna vinya. Com que estem molt prop del poble i la terra és plana i molt fèrtil encara la trobem quasi tota treballada. Només quan ens acostem a la rambla d'Atzeneta hi ha algun rodal de pinar que creix als camps abandonats. Ací mateix deixem el vell camí de Figueroles que baixa per travessar la rambla i seguir per l'altra banda a pujar la Serra de la Creu (i que es troba perdut en el tros entre el Piló de la Creu i el Corral Blanc) i continuem per dalt de la rambla seguint el camí de Llucena.
El camí ens porta sempre per dalt de la rambla fins al barranc del Gorg. Travessem el barranc on hi ha un interessant assut i després de travessar la pista (asfaltada) del Castell arribem a la rambla del Castell al punt on hi ha l'àrea recreativa de les Sorts a només un centenar de metres de l'assut.
 |
| Començant la ruta a l'avinguda de Castelló. |
 |
| Ermita del Loreto envoltada de cadafals. |
 |
| La font de la Torre al camí del Castell. |
 |
| Camí de Llucena. |
 |
| Assut del barranc del Gorg. |
A l'àrea de les Sorts hi ha alguns jocs infantils, una zona de taules per fer pícnic i, el més interessant, un pontet per a passar la rambla, que a partir d'ací sol dur aigua, a la manera tradicional es tracta d'un llarg cabiró de fusta recolzat en dos pilons d'obra. El cabiró es troba enganxat amb una cadena a un dels dos pilons de manera que en cas que l'aigua passe per dalt es queda surant a favor de la corrent, així quan torna a baixar el nivell de l'aigua només cal tornar-lo a posar al lloc i no es perd el cabiró ni provoca majors desperfectes en la passera llevat de la molèstia d'haver de tornar lo a posar a lloc.
Travessem l'ample cabiró i continuem per l'altra banda sempre prop de la rambla fins que eixim a una pista ampla. L'hem de seguir només uns metres perquè de seguida l'abandonem buscant la rambla. La pista continua seguint el traçat del vell camí de Llucena.
Davant nostre tenim el molí de l'Espinal, mogut per l'aigua de la rambla. Travessem novament la rambla, esta vegada a gual, i el nostre camí passa a vistes del casalici i continua deixant la font de l'Espinal a l'esquerra i buscant la séquia que portava l'aigua al molí. Caminem un tros per damunt del caixer de la séquia fins que trobem una pista transversal i per la passera de formigó de la pista travessem novament la rambla. Cal seguir ara quasi a frec de l'aigua entre una vegetació de ribera que inclou canyes, salzes, alguns oms joves i també els espinals que li donen nom al molí i a la font.
Passem sota un gran mur de pedra que suporta una sénia quasi quatre metres per dalt nostre i tornem a travessar a gual la rambla. Ara el camí ens porta entre antics bancals abandonats abandonant la vora de l'aigua i buscant una séquia vella on pugem per unes escales de fusta.
Seguim pel caixer de la vella séquia cap als tolls del Castell: el del Peix, el de l'Ofegador i el del Castell. El camí puja per unes penyes per a separar-se'n del caixer de la rambla i unes cadenes ens ajuden a no esvarar. Quan prenem altura el camí continua recte a buscar el mas de la Pallissera però nosaltres prenem una drecera a la dreta que puja directe al Castell saltant bancals.
 |
| Àrea recreativa de les Sorts. |
 |
| Pont tradicional. |
 |
| Camí entre els bancals i la rambla. |
 |
| Molí de l'Espinal. |
 |
| Sender vora la rambla del Castell. |
 |
| Pas equipat als tolls del Castell. |
 |
| Tolls del Castell. |
 |
| Drecera de pujada al Castell. |
 |
| Castell d'Atzeneta i ermitori de Sant Joan. |
El Castell d'Atzeneta no és pròpiament un castell. Es tracta d'una torre fortificada medieval que ja apareix en la documentació de la conquesta cristiana amb el nom del Castellar. Del castell original només s'ha conservat la torre que possiblement fou torre de l'homenatge. A finals del segle XV es va afegir una ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança i Sant Sebastià que, posteriorment, canvia l'advocació per Sant Joan què és l'actual titular. Al llarg dels segles ha anat modificant-se però mantenint l'estructura bàsica i servint d'habitatge als ermitans que cuidaven l'ermita. Es va rehabilitar tant el Castell com els voltants després del gran incendi del 96 quan va cremar el pinar que l'envoltava i quasi el tapava així com algunes parts de l'edifici. A la vora del Castell hi ha una gran àrea recreativa amb tauletes i torradors i fins a ell puja un camí asfaltat des d'Atzeneta.
Després de visitar per fora el Castell continuem camí i ho fem baixant per un gorgontxo que hi ha als peus mateix del Castell i que ens portarà novament al fons del barranc del Castell. Per ací baixen les marques d'
elcamí en el tram que va des d'Atzeneta a Xodos passant pel Castell i les Torrocelles. De fet el nostre recorregut en bona segueix les marques de doble ferradura.
En este cas elcamí ve pels tolls del Castell i hi puja per la canaleta que nosaltres baixem, no massa difícil però tampoc massa fàcil. Quan arribem a baix seguim les marques blaves del sender d'Atzeneta que ens portarà al mas de la Pallissera.
Travessem el barranc i continuem per la vora. Quan estem davant del mas de Beltran el travessem novament i agafem el camí de ferradura del mas de la Pallissera, ben traçat, net i ben conservat, que puja amb una pendent constant salvant el desnivell que hi ha entre el barranc i el mas.
Arribem a un collet i el camí enfila recte amunt cap al mas fent l'últim tram per la pista encimentada que baixa als bancals per damunt el vell camí empedrat.
Arribem al mas i ens trobem un veí del mas desbrossant l'herba que creix per les vores. Ens entretenim xarrant amb ell que ens explica on queda la Roca de la Pallissera i ens convida a visitar-la, però hui no serà el dia perquè tenim altres plans però queda pendent per a una altra ocasió. Hui encara tenim molt que caminar i continuem des del mas per la pista que puja cap al mas de Fabra. A la dreta i avall hi ha la continuació de la ruta que portàvem des d'Atzeneta que puja al Castell per la font de la Pallissera.
Pugem per la pista per on fa poc que li han passat una màquina per a aplanar-la i tapar els regalls, això ha fet que la terra estiga més tova i l'aigua de la nit passada ha fet la resta de manera que el fang se'ns va acumulant a les botes fent més pesada una pujada que d'altra manera seria prou suau.
A la nostra esquerra deixem els bancals del mas que baixen cap al barranc de la Vall. Uns centenars de metres més amunt s'acaba el terme d'Atzeneta i entrem al de Llucena que té un terme tan gran com variat. Descartem alguns entradors a l'esquerra que baixen a bancals treballats i continuem pujant cap a un collet on la Lloma dels Pericos (que portem a la dreta) s'uneix a la Lloma de Matassa. Just uns metres abans d'arribar al collet ens ve per l'esquerra el camí dels Pelegrins, abalisat amb les marques roges i blanques del GR-33. El GR puja des del mas de la Vall que domina des de dalt la Vall, lloc on s'obre una xicoteta valleta a les vores del barranc. Ací travessa la pista i continua trasponent la lloma per a baixar per la font dels Xops cap a l'ermitori de les Torrecelles. Nosaltres descartem eixa opció (que ja coneixem) i continuem per la pista cap al mas de Fabra.
 |
| La partida de les Foies des del Castell d'Atzeneta. |
 |
| Gorgontxo o canal per a baixar del Castell. |
 |
| Travessant la rambla del Castell als seus peus. |
 |
| Camí de la Pallissera. |
 |
| Mas de la Pallissera. |
 |
| El mas de la Pallissera i el Castell. |
 |
| Pista del mas de Fabra de dalt. |
 |
| L'ermita de les Torrocelles des de la Lloma de Matassa. |
La pista discorre per dalt les llomes, primer la de la Matassa i més tard la de la Font, que ens portaran al mas de Fabra de dalt. Quasi tota esta zona va estar prou afectada per l'incendi de l'Alcalatén i la major part de la vegetació consisteix en un matollar dominat per l'argelaga on de tant en tant trobem carrasques i ginebres que han rebrotat després del foc. Només dalt la lloma trobem un rodal de pinets de repoblació què és el més semblant a un bosc.
Baixem cap al mas de Fabra de Dalt que s'alça en un colladet entre tossalets però abans d'arribar-hi trobem a la dreta el camí encimentat que baixa al mas de Fabra de Baix. L'antic camí de Llucena a les Torrocelles arribava ací des del mas de la Llometa però actualment està totalment perdut. Des del mas de dalt baixava al de baix recte però no ens atrevim a buscar-lo així que seguim la pista que ens sorprèn gratament al trobar-nos a les vores alguns roures ja fadrinets.
Passem per davant el mas de Fabra de Baix, més ben arreglat que el de dalt i voltat de bancals encara treballats, i seguim la pista que no es correspon amb cap camí vell però que ens baixarà sense punxar-nos al barranc de les Torrocelles (què és el nom que pren el barranc del Castell dins del terme de Llucena).
El camí baixa entre els bancals del mas plantats d'ametlers, oliveres i el nou cultiu de moda: carrasques (tot i què ací també creixerien bé els roures). Fa una gran volta entre els bancals i baixa cap al mas de l'Ombria. Ací la vegetació fa honor al seu nom i a l'ombria trobem roures, carrasques, pins i també oms i xops. De fet la font dels Xops està ben a prop però per més que mirem si hi ha alguna senda que hi vaja no en sabem endevinar cap i no ens atrevim a travessar a pèl un barranc tan frondós.
Seguim la pista que baixa fent grans voltes i travessa el barranc de la Canaleta, que baixa des del mas de Fabra i cada vegada és més verd i amb més vegetació. Ens sorprèn l'espès falagueral que creix als seus voltants i l'aigua que s'escorre dels vessants de la muntanya. Un poc més avant enllaça el GR33 que baixa de la Lloma dels Pericos i que ara ens acompanyarà mentre acabem de baixar al barranc de les Torrocelles.
Baixem un bon tram seguint el GR i abandonem la pista (que segueix a la Pallissera i el Castell i per on ve elcamí) i seguim la senda que ens porta a travessar el barranc de les Torrocelles en una zona on creix el boix, tan escàs per les nostres muntanyes.
La pujada per la solana contrasta amb l'ombria per on hem baixat, ací només algunes savines i oliveres bordes hi creixen entre les penyes i ens acompanyaran fins a l'ermita de les Torrocelles.
 |
| Arribant al mas de Fabra de dalt. |
 |
| Pista al mas de Fabra de Baix. |
 |
| Mas de Fabra de Baix. |
 |
| Pista del mas de l'Ombria. |
 |
| Ermitori de Sant Miquel de les Torrecelles. |
 |
| Barranc de les Torrocelles. |
 |
| Camí dels Pelegrins pujant a les Torrocelles. |
 |
| Entrada a Sant Miquel de les Torrecelles. |
Segurament Sant Miquel de les Torrecelles és un dels ermitoris més
singulars de tota la província de Castelló. Es tracta d'una fortificació
circular amb l'ermita adossada a la part de fora de la muralla.
Presenta una torre davant la porta principal, que mira al migdia mentre
que actualment té una entrada secundària cap al nord. A la banda de
dins del mur hi ha una llarga porxada, una part feta de cap nou als anys
90. Davant per davant un edifici on abans vivia l'ermità o ermitana i
que ara només s'usa en les romeries i pelegrinacions, en este cas on
dinen els pelegrins. Al centre hi ha una gran olivera i d'un costat
l'aljub que recull l'aigua de pluja. Adossat per llevant hi ha
l'església on s'accedeix des de fora per un curiós porxe obert al sud. L'església és menuda i fosca i només s'obre en dies de festa. Nosaltres vam estar-hi fa cosa d'un mes acompanyant fins ací als pelegrins i el contrast entre l'animació d'aquell dia i la solitud de hui és enorme.
Ens aturem uns minuts a la placeta a fer un mos i descansar un poc. Estem més o menys a meitat del recorregut i al punt més allunyat d'Atzeneta de tota la ruta. Ara toca anar tornant i cal fer-ho a bon pas aprofitant que bona part del que tenim per davant són pistes.
Si hem entrat per la porta principal ara eixim per la porta falsa, la que dóna al nord, i per ella arribem a la pista que ve des de Llucena i d'Atzeneta. Ací abandonem el GR i seguim per la pista cap a Atzeneta.
La pista, ampla i planera, ens permet avançar molt de pressa i de seguida deixem enrere els bancals d'ametlers que hi ha prop de l'ermita i entrem a una zona de bosc amb carrasques i pins que creixen a les vores del barranquet de la Font de la Torre. Ací no va arribar el gran incendi del 2007 i la vegetació és més verda i variada malgrat que el matollar domina bona part del paisatge.
Passem per dalt de la font de la Torre d'on quasi no cau aigua i eixim de la part més boscosa a unes llomes desarbrades i ací trobem un encreuament de pistes. Un pal indicador ens assenyala les direccions a seguir; per l'esquerra entra una pista al mas de Timó mentre que per la dreta segueix la pista que portàvem cap al Castell. Recte mou una pista al mas de Remisio i al Mangranar i eixa és la direcció que ens cal a nosaltres.
Per la pista del mas de Remisio també s'ha passat la màquina i això fa que el fang se'ns torne a enganxar als peus. Per sort el camí és planer i cap costera s'afegeix al pes de les espardenyes. El camí ens porta a uns bancals treballats i a partir d'ací ja no s'ha passat cap màquina doncs hem entrat novament al terme d'Atzeneta deixant enrere el de Llucena.
El camí es fa més estret i amb carrasques disperses quan ens acostem al mas que s'alça al bell mig d'una lloma. Passem entre la casa i les pallisses i allí mateix trobem un altre enforcall de camins: recte continua la pista de les Llomes cap a Atzeneta pel mas Propet però nosaltres seguirem a l'esquerra cap al Mangranar.
En un primer moment seguim un estret carril voltat de carrasques no molt grans i coscolls quasi tan grans com les carrasques. El carril acaba a uns bancals i continua el vell camí de ferradura que baixava al mas de Boix baixant pel costat del Llorassar on a una clotada creix un carrascal entreverat de roures que s'escampa per l'ombria que davalla cap al barranc del Gorg. Este carrascar jove bé mereix una visita en una altra ocasió i més temps perquè és un d'eixos racons perduts i ben conservats que amaguen les muntanyes del Maestrat. I és que per més que la classificació comarcal de Soler incloga a Atzeneta del Maestrat a l'Alcalatén tant per història i paisatge es troba al Maestrat, sent el Castell i les Torrocelles prova d'esta frontera històrica bastides les dos fortificacions per a controlar el pas d'una comarca a l'altra.
Seguint el camí del mas de Boix arribem al barranc del Gorg que ja havíem travessat al punt on s'engrava amb la rambla d'Atzeneta. Ara el seguirem uns metres avall fins que n'eixim per l'esquerra seguint un camí que puja recte com un fil amunt, passant entre uns bancals treballats i uns altres repoblats de pinar.
El camí es torna pista d'accés a les finques i al pinar i gira a llevant planejant entre el pinar de repoblació que envolta el mas del Mangranar i seguint-lo arribem finalment al Mangranar.
 |
| Pista de les Torrocelles. |
 |
| Trencall al mas de Remisio. |
 |
| Pista de les Llomes. |
 |
| Mas de Remisio. |
 |
| Camí del mas del Boix. |
 |
| Carrascal a l'ombria del mas de Remisio. |
 |
| Barranc del Gorg. |
 |
| Foia del Mangranar. |
El
mas del Mangranar és un antic mas reconvertit en hotel rural que conta també amb quatre cases rurals. Un lloc perdut i tranquil (però amb molt bon accés) on descansar o des d'on descobrir les muntanyes dels voltants de Penyagolosa.
Tot i què tenim la temptació d'acostar-nos al bar evitem acostar-nos massa per no caure-hi i continuem camí de tornada a Atzeneta.
Per ací passa el PR no oficial d'Atzeneta a Xodos que segueix el vell camí que unia els dos poble, per on també anaven a Penyagolosa els veïns d'Atzeneta en romiatge o pelegrinació en temps antics. Nosaltres el seguirem cap a Atzeneta tal i com indica un rètol.
El camí mou per la vora de la bassa d'aigua potable del mas i puja cap a una llarga lloma que separa el barranc del Gorg del de l'Aigua Nova. El pinar de repoblació que ens acompanya en la pujada desapareix al capoll de la lloma on ens envolta un matollar de coscoll i romer. Per sort el camí es troba net i clar així que és fàcil de seguir i no cal patir. D'esta manera podem entretenir-nos mirant el paisatge dels voltants i conforme avancem trau el cap la punta de
Penyagolosa i el
Marinet, la
Lloma Bernat, el tossal d'
Esparreguera, el
Bovalar, el
Piló de la Creu ... entre molts d'altres.
Camí caminant passem prop del mas de Griva i, un poc més avant, eixim a la pista que hi entra, traçada en bona part aprofitant el vell camí. Davant nostre hi va gent caminant i com que s'ho agafen amb més calma finalment arribem a la seua altura. Es tracta d'una excursió del Club de muntanya
At-zenet que fan amb motiu de les festes de la Joventut. Els avancem quan passen per dalt de la
Cova de Pere Tomàs. Un rètol assenyala on és la senda d'accés.
Deixem enrere l'entrador a la cova que s'obre sobre el barranc del Gorg i continuem davallant per la pista cap a Atzeneta que ja tenim al davant així que apretem el pas aprofitant la còmoda baixada per la pista.
Arribem al punt on la pista aboca a una altra que corre transversalment. Ací tenim dos opcions d'anar a Atzeneta, per la dreta passant pel mas Propet i entrant novament per la font de la Torre o recte, baixant pel barranc d'Aigua Nova. Com no sabem quina és millor preguntem a l'home més major i que fa de guia als senderistes d'At-zenet que ens recomana la segona opció, així que seguint els seus consells seguim el vell camí de Xodos (i del Mangranar) que baixa a buscar el barranc d'Aigua Nova per a seguir-lo després per la vora fins a Atzeneta.
El paisatge canvia i passem per una zona més arbrada amb pins i alguna carrasca que ens acompanya fins al llit del barranc. El travessem i seguim per l'altra vessant coberta només de malea. Ací enllaça el camí real de Xodos (el més important dels dos que anaven d'Atzeneta a Xodos, però que ara coincideix en bona part amb la carretera). Seguim avall fins que arribem a la Madonya on enllacem amb una pista asfaltada que cal seguir avall, sempre per la vessant esquerra del barranc.
A partir d'ací només trobarem bancals treballats als nostres voltants en un paisatge cada vegada més humanitzat quan més ens acostem al poble on finalment entrem pel carrer de l'Aigua Nova, que es correspon al barranc que passa soterrat per baix del carrer.
Ens trobem a l'entrar en un parell de parades del mercat però com no ens fa falta res passem ràpid i travessem Atzeneta, llarga i estreta, de punta a punta fins a Casa Ramón on, ara sí, cal fer parada i fonda.
 |
| Mas del Mangranar. |
 |
| Eixint del Mangranar pel dipòsit d'aigua. |
 |
| Lloma entre el barranc de l'Aigua Nova i el del Gorg. |
 |
| Camí del Mangranar o de Xodos. |
 |
| Pista/camí de Xodos amb Atzeneta al fons. |
 |
| Senda pel barranc de l'Aigua Nova. |
 |
| Barranc de l'Aigua Nova. |
 |
| Entrant a Atzeneta pel carrer de l'Aigua Nova. |
 |
| Mercat als carrers d'Atzeneta. |
Ací està el track:
I ací una altra ruta que comparteix part del recorregut:
Pels camins de pelegrinació de les Useres: el camí dels Pelegrins i el Piló de la Creu
Més informació:
- Diversos autors (2000) S.G.R. 33 Castelló de la Plana Sant Joan de Penyagollosa. Sender de la Lluna Plena. Ed. Centre Excursionista de Castelló
- Soler, José Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per a viure Ed. Diputació de Castelló
- Rutes d'Atzeneta
