Aprofitem les vacances de Pasqua per a acostar-nos a Torralba i fer una ruta per la part de la Serra d’Espadà que menys xafada tenim. La idea és caminar per camins i senders que no tenim xafats, alguns ja vells, com la senda de la Rambla del Cojo, i d’altres que s’han recuperat fa poc com la senda del Tajar.
Les previsions donaven aigua però poca i que aniria escampant al llarg del matí, així que arribem a Torralba plovent finet però sense parar. De tota manera com hem vingut a caminar ens posem impermeables i cobre motxiles i comencem a caminar eixint per la senda del Pinar que s’agafa per les eres del poble. En este primer tram seguirem el SL-CV-103 que fa la volta al Pinar.
Només eixir del poble el GR-36 i el SL-103 se’n van per l’esquerra seguint el camino de Villamalur. Nosaltres però seguirem recte pujant per la senda del Pinar (per on retorna el SL què és circular). Comencem doncs a pujar només eixir del poble i ho fem travessant un pinar de pi blanc que creix sobre un terreny calar. El pinar ens acompanya mentre remuntem una primera costera que ens porta a una pista que recorre la falda del Pinar. Ací girem a la dreta, seguint les marques del SL, continuant per la pista cap a ponent. Deixem la senda del Pinar que per l’esquerra puja recte cap a l’Alto del Pinar o la Santa i continuem per la pista que ací està traçada sobre la senda de las Majadicas. Seguim camí per la pista que planeja fins que per l’esquerra continua la senda de las Majadicas per on hi ha traçat el SL.
Comença ara la veritable pujada al Pinar que queda dalt nostre tapat per la boira que, quan més pugem, menys ens deixa vore. Malgrat la boira la pujada fa goig de fer. Caminem per un bosc que s’ha recuperat dels estralls del foc de fa vint-i-cinc anys i torna a mostrar-se en tot el seu esplendor. Els pins blancs i les carrasques que trobem en la part baixa sobre el terreny calar van deixant pas als pins de rodeno i els roures, acompanyats d’algunes sureres, tal i com pugem per l’ombria i la calcària dóna pas al rodeno. L’acompanyamet arbustiu també canvia i el ginebre i el romer deixen pas als brucs que entapissen tot el sotabosc.
La senda és fàcil de seguir i travessa les pedreres que baixen del cim fins que arriba a la pista del Pinar que entra des de la carretera de Pavías. Just davant continua la senda de las Majadicas que traspon la serra i baixa cap al Mojón de Torralba pel Breceral. Nosaltres hui no la seguirem perquè la senda està prou tapada de «brezos» i no volem acabar encara més xops a causa de l’aigua que es queda a la vegetació, així que triem la pista on no ens banyarem tant.
 |
| Eixint de Torralba pel camino de Villamalur. |
 |
| Desviament per la pista de la falda del Pinar. |
 |
| Senda de las Majadicas. |
La pista fa la volta al Collado Alto i, normalment, ens permet disfrutar d’unes magnífiques vistes que hui no tenim a l’estar tot cobert per la boira, així que ens toca disfrutar d’un paisatge diferent, que semblaria més propi d’altres contrades si no fora perquè les dies de boira als cims més alts d’Espadà són freqüents i la criptoprecipitació, çò és aquella generada per les boires i que no recullen els pluviòmetres, s’estima en quasi 200 mm a l’any.
Seguint pista avant arribem al Mojón de Torralba, on arriba també (i més dreturer) la senda de las Majadicas. Ací passa la carretera de Pavías i per ella hem de seguir un tros fins al corral de Robina ja dins del terme de Pavías. Carretera avant deixem a la dreta una pista que baixa cap a la Mina, al fons de la clotada que queda entre el Pinar, la Serratilla i , antigament coberta d’un espès pinar i ara només de brugueres que fan honor al seu nom. Per ella baixa el barranco del Brezal a buscar el de las Clochas. Hui però no veiem res doncs tot queda cobert per l’espessa boira. Uns metres més enllà hi ha la pista que va a la Balsa del Lobo, per on passa el camí de Torralba i, encara un poc més avant després de passar el corral de Robina continua per la dreta de la carretera la senda del Moral que baixa a Pavías així com una altra que també porta a la Balsa del Lobo. Nosaltres però no hi arribem i a l’altura del corral de Robina abandonem la carretera i entrem a l’esquerra cap a uns bancals d’ametlers.
 |
| Pista del Pinar. |
 |
| Carretera de Pavías a l'altura del corral de Robina. |
 |
| Senda de la Carrascosa. |
Des del corral mouen dos camins catalogats com a passos ramaders; el primer baixa per la fuente la Higuera a buscar la rambla d’Artea, el segon, que és el què seguirem, puja al Alto de la Carrascosa per a baixar al corral del Rebollo. El primer és molt fàcil de seguir doncs mou quan acaba l’entrador als bancals, el segon cal parar més atenció perquè l’inici es confon entre els bancals treballats i, malgrat que unes fites el marquen, no és fàcil de trobar. Nosaltres no el trobarem a la primera i ens toca fer unes voltes pels bancals abans de enfilar el vell pas. Però una vegada trobat es troba netejat i fàcil de seguir doncs per ací passa la Garrote Trail.
El pas puja cap al Alto de la Carrascosa entre pins i ginebres que deixen espai entre ells per a que cresca el romer, ben florit a estes altures de l’any. La senda travessa antics bancals abandonats i enfila l’últim tram de pujada entre coscoll i carrasquissos abans d’assolir el Alto. Ací trobem tota una línia de trinxeres fetes de pedra seca que baixen cap a migdia seguint el camí. Es troben prou ben conservades i ens acompanyen bona part de la baixada cap al corral del Rebollo. La baixada comença suau però poc a poc es fa més costeruda i finalment enfila avall vertiginosament. La pedra solta i la pluja fina fan que tinguem que parar molta atenció en l’últim tram que ens porta al corral del Rebollo per on passa la pista asfaltada de Pavías a Villamalur.
 |
| Trinxeres al Alto de la Carrascosa. |
 |
| Baixant de la Carrascosa al corral del Rebollo. |
 |
| El corral del Rebollo. |
Arribem al corral, encara en prou bon estat, i travessem la pista per agafar la continuació del pas cap a la rambla de Artea. Ací el camí planeja entre un bosc de carrasques i, sobretot, pins, que ens acompanya en tota la suau baixada que ens porta a los Corrales de Artea o de la Huerta Baja on trobem una pista que baixa acompanyant la rambla.
Els corrals es troben totalment assolats i la Huerta Baja està desapareguda entre el pinar. Encara es conserva en cultiu part de la Huerta de Artea (la alta) que pren l’aigua de la fuente de Artea, on la pista que hem trobat se’n separa de la pista asfaltada de Pavías a Villamalur. Allí s’hi troba la fuente de la Artea, el millor punt on carregar aigua de la zona i amb taules i torradors. Hui però no ens cal més aigua doncs ja en tenim prou amb la que ens cau del cel i la que anem arreplegant de les herbes i matolls.
Nosaltres seguim rambla avall per la pista que la travessa un parell de vegades. Els voltants de la rambla estan coberts d’un pinar de pi blanc que no ha estat tocat pel foc però sí molt tocat per les grosses nevades dels darrers anys, així trobem molts arbres caiguts o partits que li donen un aspecte un poc trist al bosc.
Seguint la pista arribem a un punt on trobem una bifurcació, la de la dreta puja un tros pel barranco de las Plumas abans de morir. Ací mateix baixa la Senda de la Rambla del Pozo des del punt on la carretera de Pavías conflueix amb la pista de Pavías a Villamalur. Per ací continua la Garrote Trail tornant cap a Pavías. Nosaltres continuarem a l’esquerra per la pista que segueix rambla avall fins que acaba mig quilòmetre més avall.
 |
| Baixant a la Huerta Baja. |
 |
| Pista de la rambla de Artea. |
Quan acaba la pista hem de baixar al barranc per a continuar per ell. Per ací continuava la senda de la Rambla del Pozo i per ací també va un track de Pepino Acn que ens serveix de guia en esta part del recorregut. La veritat és que el tram de la rambla es troba molt tapat, tant per a seguir per dins com per a recórrer la vella senda que en alguns punts està molt tapada. Això no seria massa problema en qualsevol altra ocasió però hui les plantes que ens tapen el pas fan que acabem xopats fins a les orelles de manera que, quan després d’un gran esforç, acabem de travessar la rambla i eixim al camí vell de Matet a Torralba, ja no ens queden ganes de fer més experiments. Per sort el tram realment perdut no són més que uns centenars de metres i al final eixim a una pista vella que ens porta a la pista asfaltada que s’ha obert per damunt del vell camí que des de Matet a Torralba passava per la fuente que Nace per arribar ací per la vora de la rambla del Perrudo.
Ara ens toca seguir rambla amunt i ho fem per l’asfalt de manera que aprofitem per eixugar-nos un poc de la xopà anterior. El camí tot i ser per asfalt és una delícia. Travessem un pinar on abunden les carrasques de gran port a la vora de la rambla on fins i tot trobarem algun xop. Per ací s’ha traçat la ruta ciclista groga del parc natural i de tant en tant trobarem algun dels cartells que així ho indiquen.
 |
| La rambla de Artea. |
 |
| Senda de la Rambla del Cojo. |
 |
| Tram de camí per dins la rambla. |
 |
| Camino de Torralba a Matet. |
Quan acaba l’asfalt arribem a un refugi obert situat prop del punt on conflueixen el barranco del Pajarico, el barranco de Gil i la rambla del Perrudo. Ens resguardem al refugi un moment però no ens estem massa perquè no podem aturar-nos molta estona doncs totalment banyats com anem agafarem fred, així que toca seguir camí.
Un centenar de metres després de deixar enrere el refugi acaba l’asfalt. Recte continua una ampla pista que puja cap a la fuente de la Artea. Nosaltres seguirem a la dreta per la que entra pel barranco del Perrudo. Per ací passava l’antic camí de Pavías a Villamalur que baixava des de l’Artea per a remuntar el Perrudo fins al Collao i baixar pel barranco Berniches a Villamalur. Nosaltres el seguirem fins al Collao. El camí de Matet a Torralba en canvi pujava recte per el Saz a buscar el corral de la Rocha, la part de la costera està perduda però la resta s’ha aprofitat per a traçar una pista forestal de manera que si vulguerem acurtar la ruta cap a Torralba ixe fora el millor camí. Però nosaltres hui encara hem de xafar una altra senda que fa poc es va obrir així que hem de pujar al Pinar de Villamalur i ho farem pel Perrudo.
Al poc de caminar passem pel costat d’un Mojón de terme, el que separa els termes de Pavías, Villamalur i Matet. Entrem ara dins del terme de Villamalur remuntant el barranco del Perrudo. El barranc del Perrudo és una d’eixes joies botàniques que amaga la serra. Poc conegut i pràcticament menys transitat, es troba al sud de l’eix principal i aboca les aigües al riu de Sogorb (primer al del Regajo o de Gaibiel). Va escapar al gran incendi del 1994 així com també, parcialment, a la fam de terres de la primera meitat del segle XX que va artigar boscos sencers. Això fa que conserve una vegetació rica i variada formada per pins blancs, al començament que van deixant pas als pins vers o de rodeno, carrasques, sureres i fins i tot roures, acompanyats per un sotabosc ric i abundant. Contrasta a més clarament l’ombria i la solana, així mentre a la solana apareix un bosc més aclarit de sureres acompanyades d’argilaga i argilagó, a l’ombria el bosc és molt més variat i frondós.
Una pista recorre el barranc per dins fins a la seua capçalera i serà la que seguirem nosaltres. Cap a la capçalera una pista puja a l’esquerra, continuant després una senda que enllaça al Saz amb el camino de Matet a Torralba. L’última vegada que vam passar estava bé però hui decidim no seguir-la i anem al segur. Un poc més avant a la dreta puja el vell camí de ferradura en un tram bellíssim sota les sureres que van deixant pas als pins conforme pugem. El sender ens aboca a una pista que continuem amunt i ens puja a un collet on enllaça amb la pista que ve del corral de Gómez. Cal seguir-la a l’esquerra un poc tros i de seguida arribem a la pista asfaltada de Pavías a Villamalur ben a prop del Collao.
 |
| Refugio del Perrudo. |
 |
| Entrant al barranco del Perrudo. |
 |
| Carrasca coberta de líquens al Perrudo. |
 |
| El bosc del Perrudo. |
 |
| Camino de Pavías a Villamalur. |
 |
| El Pinar des del Collao. |
A la dreta ens queda el Collao pròpiament dit, on hi ha uns vells corrals i per on passa el camino de Matet a Villamalur. Nosaltres ara seguirem a l’esquerra per la pista asfaltada que ens portarà als peus del Pinar. És un camí que hem fet moltes vegades i una costera que coneixem molt bé. Deixem enrere el Collao recordant la vegada que, fent els 5 mils, Jose va perdre la gorra per culpa del fort vent i a bon pas arribem a la falda del Pinar que s’alça davant nostre però quasi dos-cents metres més amunt. Per la dreta ens arriba el GR-333 que ve des de Villamalur pel barranco Berniches i que seguirem fins a dalt del Pinar. Cal pujar la Rocha que baixa des del Pinar, l’última pujada del dia i ens ho agafem amb calma. Després d’una primera pujada a pits la pendent suavitza molt i sense més dificultat arribem al Pocico de Villamalur on enllacem amb la pista que passa pel cim. A la dreta queda la caseta forestal del Alto del Pinar, nosaltres no fem ni intenció de pujar i continuem a l’esquerra per la pista que recorre el llom del Pinar cap al Tajar. Per sort la pluja ha parat i amb la calor de la pujada ens eixuguem un poc fins que arribem al Pocico de Torralba d’on mou la senda del Tajar que es va netejar l’estiu passat.
 |
| Enllaçant al Collao amb la pista asfaltada. |
 |
| Cap a la Rocha per a pujar al Pinar. |
 |
| El barranco del Perrudo vist des de dalt. |
 |
| Senda de la Rocha pujant al Pinar. |
 |
| Pista pel cim del Pinar. |
 |
| Pocico de Torralba on comença la senda del Tajar. |
Jo ja vaig pujar per ella a primers d’any però amb neu i em va costar prou de trobar-la, ara vorem com està de normal i la farem de baixada que, segurament, serà més fàcil ... o això pensàvem. La senda comença baixant entre els pins jòvens que creixen en tota la vessant. Encara estan penjant de les branques les cintes que van servir per a marcar per on havien de netejar les brigades encara que sembla que no van netejar per on anava antigament i, en bona part del traçat, s’ha obert al recte costera avall. De fet molts trams són difícils de passar tan per la pendent com per la pedra banyada. En molts llocs els esbarzers tornen a créixer i tapar el camí de manera que si no se passa molt ben prompte tornarà a desaparèixer. De tota manera les vistes des d’ella són espectaculars i el traçat és molt muntanyenc travessant pedregals i amb pendents considerables.
Després de travessar un gran pedregal tornem a entrar al pinar retrobant la traça de la vella senda que ens baixa a travessar la pista asfaltada de Torralba a Villamalur per dalt de l’Endrinal. Des d’ací la senda baixa, molt més clara, entre un bosquet de pins que s’alterna amb carrasques i roures. Es tracta d’una zona molt humida on creixen els «endrinos» i els rosers, i també creixen, i molt, els esbarzers que tapen el camí fins a mitja cuixa de manera que hem d’agafar a la gosseta al braç perquè és incapaç de passar. Nosaltres amb pantaló llarg i xafant bé passem sense massa complicacions però de ben segur que en poc de temps tornarà a tapar-se i fer impossible el pas.
Després d’este curt tram la senda enfila avall i ens baixa al barranco de las Montalbanas per on passa el camino de Matet a Pavías que havíem deixat enrere al Perrudo. Per ací baixa també des del collado de la Rocha el SL-CV-103 i la GR-333 que seguirem ja sense deixar-los fins a Torralba.
 |
| Senda del Tajar. |
 |
| Ayódar i el Turio des del Tajar. |
 |
| Senda del Tajar o el que s'ha recuperat. |
 |
| Baixant pels pedregals. |
 |
| Pinar a la falda del Tajar. |
 |
| Senda per l'Endrinal envaïda pels esbarzers. |
Continuem camí avall passant per las Peñas del Grau on el camí va penjat d’elles abans d’enllaçar amb el GR-36 que ve pel camino de Villamalur. A partir d'ací ens queda un curt tram de pujada fins a la pista de Torralba, que seguim uns metres i abandonem per l'esquerra per a baixar a Torralba per la Fuencerezo, que pren l'aigua d'una llarga galeria que n'entra a la muntanya abans. De la font no n'ix aigua ja que es troba canalitzada cap al poble.
La senda que baixa és el vell camí de Villamalur a Torralba que ací coincideix amb el GR-36, el GR-333 i el SL-CV-103. Un únic camí i tres itineraris diferents.
Finalment entrem a Torralba per les eres acabant així una ruta llarga, bonica i, almenys hui, molt humida, de manera que tornem cap a casa sense cervesa per a buscar una dutxa calenta que ens estalvie el constipat.
 |
| Las Peñas del Grau al camino de Matet. |
 |
| Enllaç amb el GR-36 al camino de Villamalur. |
 |
| Arribant a Torralba per Fuencerezo. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:
El Alto del Pinar des de Torralba pel Tajar
15 rutes circulars seguint el GR-333
GR333: de Villamalur a Torralba tornant pel GR36
Crestes d'Espadà 3: Mojón de Torralba al collado Arenillas
Crestes d'Espadà 2: del coll de la Ibola al Mojón de Torralba
Villamalur - Alcudia - Torralba - Villamalur. Circular pel GR36 i el GR333
Pujada al Pinar (la Santa) des de Villamalur
Circular als pinars de Villamalur: del Cantal al Perrudo pel Bobanar i el barranco Berniches
De Pavías a las Balsillas per la Balsa del Lobo
Villamalur - Matet pel Perrudo i Catalán
Torralba - Pavías - Ceja del Pinar
Més informació:
- Hermosilla Pla, Jorge (dir.) (2005) Los paisajes y regadío en el Alto Palancia. Sistemas y elementos hidráulicos. Ed. Generalitat Valenciana accessible a la web
- Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
- Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies
- Mancomunitat Espadà – Millars
- Puchades i Vila, Sento (2009) Serra d'Espadà. GR-36 Ed. SASE
- Wikiloc de la Mancomunitat Espadà – Millars
- Ajuntament de Torralba del Pinar
- Ajuntament de Pavías
