Este hivern l’ajuntament d’Atzeneta ha netejat i recuperat alguns dels vells camins de ferradura que recorren el seu extens terme. Així que com hui ha eixit un dia plujós i toca fer una volta amb paraigua quina ruta millor que una per sendes netes i amples i pistes de manera que no se’ns enganxe el paraigües als arbres.
Comencem a caminar amb el cel cobert i l’aigua que corre pels carrers encara que en estos moments no plou. De fet al llarg de la ruta la tònica general la pluja anirà fent acte de presència a estones, suficient per a acabar xops sense un bon paraigües o impermeable de manera que caldrà anar obrint-lo i tancant-lo (o posant i llevant) al llarg de tot el matí.
Eixim del poble pel carrer de l’Aigua Nova que ens portarà al barranc de l’Aigua Nova, sent la continuació del mateix per dins del poble. Pel costat del barranc mou l’antic camí de Xodos per on s’anava abans de fer la carretera. De fet el camí retalla la carretera eixint al quilòmetre dos de la mateixa. Per ací mou també el PR (no oficial) que va d’Atzeneta a Xodos seguint a l’inici el vell camí de Xodos per a desviar-se posteriorment pel Mangranar.
Eixim del poble pel camí, que ací es troba asfaltat i passa entre bancals d’ametlers ben treballats i amb unes parets de pedra perfectes. Passem per davant de la capelleta de l’Aigua Nova fins que trobem un forcall de camins. Ací el vell camí continua per la dreta remuntant el barranc mentre que nosaltres seguim a l’esquerra per un camí asfaltat que travessa al camí del Castell i el de les Torrecelles. No seguim però l’asfalt sinó que el retallem per una malea arribant així al camí de les Torrocelles just quan entrem a la zona del Bosquet on el camí avança entre parets de pedra que delimiten els bancals de les vores. Seguint-lo baixem cap al barranc del Gorg pel vell camí de ferradura que, en este tram de baixada, és un clar exemple d’enginyeria popular. Ací el camí es troba delimitat per parets per evitar que els animals entren a les zones de pastura en la primera part i, ja a la baixada, les parets de pedra fan de suport als bancals d’oliveres centenàries. A més en la costera el terra es troba empedrat per a no haver de despedregar i aterrar el camí cada any. Fins i tot trobem una part on fa un parell de curtes revoltes perfectament empedrades i, més avall, hi trobem un reguer per la vora del camí per a conduir l’aigua de pluja. Tota una lliçó d’ús de la pedra en la construcció de camins resumida en poc més de quatre-cents metres.
 |
| Eixint d'Atzeneta pel carrer del Maestrat. |
 |
| Barranc de l'Aigua Nova camí del mas Propet. |
 |
| Retallant cap al camí de les Torrocelles. |
 |
| Camí de les Torrocelles pel Bosquet. |
 |
| Oliveres al Ribassal. |
Seguint el camí arribem al barranc del Gorg on hi ha un encreuament de camins i rutes tal com ens marca un pal informatiu: recte continua el camí de les Torrecelles passant pel mas de Remíssio; a l’esquerra i seguint el barranc es baixa al Castell i a la dreta, una paleta recent, marca el camí que remunta el barranc cap a la cova de Pere Tomàs.
Este darrer serà el camí que hem de seguir ara, remuntant el barranc per una senda que s’ha netejat fa molt poc. Caminem doncs per un sender ample i perfectament desbrossat de manera que ens trobem lluny d’herbes i matolls carregats d’aigua que ens acabarien banyant els camals. El camí va ara per un costat del barranc, ara per l’altre, fins que arriba a vistes de la cova. Després de retallar les voltes del barranc pujant una costereta, apareix la cova de Pere Tomàs davant nostre, penjada d’un cingle. Cal tornar a baixar al barranc i pujar-hi.
La Cova de PereTomàs, de Pere el Berre o de Pere Joan, que amb tots els noms se l’ha coneguda, és un gran abric, utilitzat recentment per a guardar les ovelles en cas de mal temps i on a principis del segle XX es van detectar restes de pintures rupestres. És per eixa raó i per haver-hi un petròglif antropomorf que s’ha tancat l’accés amb unes reixes, però es pot vore des de fora fins i tot el petròglif que hom atribueix a l’edat del bronze però que perfectament podia ser molt més recent.
Després de vore la cova continuem ruta pujant per les escales que s’han fet darrere per a donar-li accés des del camí del Mangranar (per on hi ha traçat el PR a Xodos) encara que no arribarem. Quan ens trobem a pocs metres de dalt la lloma per on passa el camí trenquem a l’esquerra per a seguir el camí cap al mas de Boix. El camí circula a mitja vessant, remuntant sempre el barranc del Gorg. Davant nostre queden alguns bosquets de pins de repoblació que contrasten amb el matollar de coscoll, romer i argelaga que és el que ens ha acompanyat al llarg del barranc. Ara també trobem en algunes ombries i sota algun cinglet espessoralls de carrasques que quan més anem barranc amunt més freqüents són.
Barranc amunt passem per la Foieta Redona que forma una espècie de coma coberta de pinar. A partir d’ací es posa a ploure i durant una llarga estona l’aigua ens acompanyarà en el caminar de manera que cal obrir paraigües o tapar-se amb les capes. Sota el paraigües arribem al mas de Boix voltat de grans carrasques on mirem d’arrecerar-nos però la pluja no s’atura així que més val continuar camí.
 |
| Remuntant el barranc del Gorg. |
 |
| Arribant a la Cova de Pere Tomàs. |
 |
| Cova de Pere Tomàs. |
 |
| Petroglif a la cova de Pere Tomàs. |
 |
| Escales a la pujada de la cova al camí del Mangranar. |
 |
| Camí del Mas de Boix sota la pluja. |
 |
| El barranc del Gorg el portem a l'esquerra i al fons queda el Cabeço. |
 |
| Mas de Boix. |
Des del mas de Boix la ruta continua per la vora del barranc un tros més fins que arribem a un punt on el camí travessa el barranc i puja per l’altra banda cap al mas de Remíssio. Per ací ja vam passar una vegada baixant des del Mangranar. Ara agafarem amunt per la vora dels bancals el que sembla un antic baixador als bancals que quan es van repoblar les terres del Mangranar es va convertir en pista. No la seguirem fins al Mangranar perquè als cent metres girarem a l’esquerra per una pista que travessa els bancals de la foia del Mangranar, prou encara treballats, pujant cap al corral de Senent.
Passem per davant del corral de Senent, reconvertit en mas i molt ben arreglat abans d’enllaçar amb el camí del Mangranar a Xodos per on hi ha marcat el PR (no oficial) d'Atzeneta a Xodos. El seguim a l’esquerra cap a Xodos i un tros més avant hi ha la roca del Raudor, allargassat cingle que dóna nom a tota la partida. El vell camí de ferradura puja per la dreta passant als peus del cingle cap al mas de la Foia. Nosaltres seguirem per la pista que baixa a travessar el barranc del Gorg, que ací pren el nom de l’Ullal (per l’ullal del Gorg que es troba un poc més amunt) i munta per l’ombria del Mas d’Aicart.
L’antic camí pujava recte però la pista fa molta més volta travessant el bosc de roures i carrasques que cobreix les vessants del Buscarró fins que arribem al mas d’Aicart. El mas d’Aicart de Baix es troba un poc més avall del mas d’Aicart pròpiament dit, segurament l’original doncs es troba a la vora dels millors bancals de la contornada. A més este està ja dins del terme de Llucena mentre que el de baix està, per ben poc, dins del d’Atzeneta. Passem per la vora del mas d’Aicart de Baix i fem la volta als bancals del mas d’Aicart per la banda de dalt.
A la punta dels bancals trobem un pas canadenc que marca el límit de les terres del mas d’Aicart i el de Timó. Ací els bancals donen pas a un pinar de repoblació sobre els antics bancals mentre que a les ombries trobem una interessant rourera, jove però ben estructurada. Sota els roures del mas de Timó pasturen les vaques que busquen l’ombra on creix l’herba més verda.
 |
| La foia del Mangranar entre el Cabeço i la roca del Raudor. |
 |
| El Cabeço i les coves del Replà. |
 |
| La roca del Raudor. |
 |
| Rourera del Mas d'Aicart. |
 |
| El mas d'Aicart. |
 |
| Senda de "Villalber". |
Nosaltres no seguirem ara cap al mas de Timó. Just abans de passar el pas canadenc trobem un cartell que ens indica «la Villalber», una senda oberta per la vora de la tanca que del mas de Timó baixa cap al barranquet que davalla des dels bancals del mas, el nom és perquè fou Villalba qui la va netejar.
El camí baixa a buscar el barrancusset passant per un bosquet de roures joves que creixen massa espessos i tot. La humitat de l’ambient el terra cobert de les fulles caigudes ens transporta a altres latituds més al nord i el paisatge que travessem contrasta amb les llomes que hem passat fa ben poc cobertes d’una espessa malea de coscoll i romer.
El senderol ens baixa al pou del mas d’Aicart i, des d’allí, continua vorejant la falda del Cabeço a buscar el camí del Cabeço que, des del mas d’Aicart de Baix, porta al mas de Remíssio. El sender s’ha netejat de fa poc així que només ens banya l’aigua que cau del cel i que encara fa l’ambient més «eurosiberià». Més avant els roures s’entreveren amb les carrasques i per molts d’ells s’enfila l’heura formant els típics boscos humits de roures i carrasques de la muntanya mitjana mediterrània, en este cas ben conservat. Si no ho tinc mal entès ens trobem a la partida del Buscarró, derivat de boscarró, i la veritat que fa honor al nom
Camí caminant trobem un rodal on hi ha un roure ben gros, l’exemplar més vell i bell de tots els què hem trobat i què sembla el pare de tota la resta. Després de fer-li algunes fotos continuem camí, en este cas separant-nos del barranquet que baixa a buscar el barranc del Gorg i planejant a mitja falda del Cabeço. Conforme anem avançant els roures van deixant pas a les carrasques, i més avant estes deixen pas a un carrascar molt obert i dominat pel matollar que creix entre les carrasques joves. Des d’ací, ja fora del bosc, podem vore a la nostra esquerra el barranc del Gorg i de l’altra banda la foia del Mangranar per on hem passat abans. El mas de Remíssio, cap a on anem, només el vorem quan ja estem quasi al damunt i el carrascar ha deixat pas novament al matollar.
El camí ens aboca a la pista de les Llomes, traçada (aproximadament) sobre l’antic camí de les Torrocelles. A la dreta aniríem cap a les Torrocelles en poc més d’un quilòmetre però seguirem a l’esquerra, ja de tornada cap a Atzeneta passant per davant del mas. Davant del mas hi ha un grapat de carrasques grans que van ser indultades per l’estral per tal de fer ombra. Al seu voltant hi ha també les solls i els corrals del mas.
 |
| Senda per la rourera del Mas d'Aicart. |
 |
| Camí del Cabeço. |
 |
| Roure gros a l'ombria del Cabeço. |
 |
| Camí del Cabeço entre el Llorassar i l'Esmunyida. |
 |
| Camí del Castell arribant al mas de Remíssio. |
 |
| Mas de Remíssio. |
Deixem a l’esquerra el casalici del mas i, uns metres més avant, també el camí del Mas de Boix que baixa al barranc del Gorg (per on hem passat abans). Un pal informatiu ens marca el camí a seguir de tornada a Atzeneta i li fem cas. Encara un poc més avant a la dreta hi ha uns corrals nous i un gran tancat on pastura una rabera de cabres aprofitant l’espès matollar que cobreix les Llomes. Ara ens queda una llarga tirada travessant les Llomes on se’ns torna a posar a ploure.
El camí de les Torrocelles travessa les Llomes cobertes de malla baixant poc a poc cap al barranc del Gorg, poc a poc fins que ja estem quasi damunt quan la terra deixa pas al formigó i fa un parell de voltes per a suavitzar la pendent buscant el barranc de les Llomes. Passada la Teuleria l’últim tros no el fem per la pista sinó pel vell camí, recuperat i senyalitzat, que ens torna a baixar al barranc del Gorg on unes grosses pedres fan de passera per a tancar el cercle i arribar al punt on, a l’anada, hem deixat el camí de les Torrocelles pujant barranc amunt.
Podríem tornar a Atzeneta recte per on hem vingut, però per a no repetir seguim per un sender que va per l’esquerra barranc avall en direcció al Castell. Per la vora del barranc trobem alguns grans roures que estrenen les fulles d’enguany i posen un to de verd ben clar al verd apagat del coscoll. Els deixem enrere i arribem al camí del Castell que perpendicularment a la nostra marxa travessa a gual el barranc del Gorg. Des d’ací uns senyals ens conviden a tornar a Atzeneta pel camí Fondo, i així ho fem deixant a la dreta el camí del (i cap) al Castell i recte l’Assut del Gorg i l’àrea recreativa que hi ha a la vora.
El camí puja formigonat entre bancals d’ametlers i oliveres, algunes de grans dimensions, per la partida dels Ribassals. Avancem a bon pas sota la pluja fins que arribem a un punt on hi ha un encreuament de camins des d’on ja es veu Atzeneta. A l’esquerra ve el camí de les Torrocelles que hem deixat abans. Passat un mas i recte la pista principal enllaça amb el camí de Xodos que va pel barranc de l’Aigua Nova, per on hem eixit del poble. Nosaltres seguirem a la dreta pel vell camí del Castell que ací passa entre parets de pedra que delimiten els bancals ben treballats.
Arribant a la font de la Torre el camí ja està formigonat i així arribem a la font de la Torre, actualment sense aigua, i on enllacem amb el camí vell de Figueroles que enfila cap a l’àrea recreativa de la rambla i per on passa un itinerari cap al Castell.
Des d’ací ja només ens queden quatre passes per a arribar a Atzeneta per on entrem passant per davant de l’ermita del Loreto, situada fora poble quan es va fer a finals del segle XVI o primers del XVII què és quan es va estendre la devoció al Loreto arreu del Maestrat. Arribem així finalment a l’avinguda de Castelló, per on passa la carretera i que s’ha convertit en el carrer major d’Atzeneta i allí ens espera una cervesa fresca o una beguda calenta a casa Ramon per a acabar la jornada senderista.
 |
| Pista de les Llomes, antic camí de les Torrocelles. |
 |
| Camí de les Torrocelles baixant al barranc del Gorg. |
 |
| Camí del Castell travessant el barranc del Gorg. |
 |
| Olivera centenària als Ribassals. |
 |
| Oliveres als Ribassals. |
 |
| El camí del Castell arribant a la Font de la Torre. |
 |
| Font de la Torre. |
 |
| Ermita del Loreto a l'entrada d'Atzeneta. |
 |
| Calfant el cos després d'un dia ben humit. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del camí:
D'Atzaneta a les Torrocelles pel Castell tornant pel Mangranar
Del Mangranar al tossal de l'Andreva: una volta pel terme d'Atzeneta
Del mas de Timó a la Lloma Bernat entre Atzeneta i Xodos
Més informació:
- Soler, José Luis (2015) Atzeneta del Maestrat. Un poble per a viure Ed. Diputació de Castelló
- Bernat Agut, Jesús (1994) Toponímia dels pobles valencians. Atzeneta del Maestrat. Ed. Generalitat Valenciana
- Rutes a peu d'Atzeneta del Maestrat
- Bernat Agut, Jesús Imatgies blog en línia
