dimecres, 19 de febrer de 2014

DE LA PEDRA AL TOSSAL DE MOLLET



Un dimecres més a la muntanya, i esta vegada en companya que sempre és més agradable.
Uns companys de feina s'han animat a vindre a caminar. Ja fa anys també ho fèiem i anava bé per a partir en dos la setmana i així sembla que es fa més curta. I és que encara que siguen unes poques hores acabes desconnectant de tot.
Hui hem anat a la Serra de Borriol, és un bon lloc per a anar al febrer, verd i florit, tot i què enguany com ha plogut tan poc no hi ha massa verd i l'herba està ben seca i romer i argilagues han florit poc, però els ametlers sí que han sigut puntuals a la cita i estan començant a florir els més tardans i ja amb fulles els més primerencs.
Hem començat la ruta a la Pedra, dalt del camí de la Serra i, com que no hi havien estat mai hem decidit pujar al Tossal de Mollet. No és la millor ruta per a vore ametlers, que sovintegen més a la solana, però és una ruta que s'ha de fer i el Mollet és la muntanya més destacada i destacable de tota la serra i s'ha de pujar.

Així hem eixit per davant del mas de Tàfol seguint el GR-33, però només uns metres doncs de seguida ens hem desviat a l'esquerra cap al Pou del Portugués seguint les indicacions de la ruta de les fonts de Borriol.
Camí del Pou del Portugués.
La senda de seguida deixa enrere els bancals, treballats o erms, i baixa seguint el barranquet de les Ermites on el pinar ha ocupat el lloc dels antics bancals. Es tracta d'un pinar espontani de pi blanc que ha colonitzat bona part de la serra i el trobem fins i tot a les parts silícies.
Sota el pinar hi ha l'habitual sotabosc de coscoll, llentiscleromer i argelaga i, com que tenim la sort de contar amb biòlegs, altres plantes com la corona de frare, l'albaida, etc. que ens van explicant conforme van apareixent.
Arribem al pou del Portugués. Hi ha un pouet més nou a la banda de dalt i una fonteta que raja un fil d'aigua a un abeurador i una bassa que feia les funcions de llavador a la vora, ara tapada per la vegetació. Ací trobem falzies i joncs.
Classes de botànica.
Després de vore el pouet continuem avall sempre per la vora del barranc fins que enllacem amb el camí del Castellet que puja per la vora del barranc de les Ermites.
Deixem la ruta de les fonts que baixa cap a la font de la Teula pel camí del Castellet i pugem a la dreta a buscar la serra del Portell. La senda puja entre pinars fins que ix del bosc a l'arribar a la part més alta ocupada per bancals d'ametlers.
Arribant al Portell.
Arribem a dalt i trobem una pista que corre per dalt la serra del Portell. La seguim cap a la dreta travessant uns bancals d'ametlers però de seguida l'abandonem i girem a l'esquerra seguint una pista que baixa cap a uns altres bancals que van apareixent enmig del bosc.
El tossal de Mollet des de la serra del Portell.
Estem ja a la vessant nord i davant nostre ja veiem el tossal del Mollet, separat de nosaltres pel profund barranc del molí del Roig.
Senda del Pou.
Entre els bancals ix una senda, marcada amb una fita, que els travessa en diagonal a buscar un vell camí que baixa fent voltes entre el pinar. Es tracta d'un ample camí empedrat que puja des del camí del Mollet al colmo de la serra. Per sort es troba prou net doncs per ací passa la volta al terme de Moró.
El camí baixa recte al barranc, tot i fent continues revoltes per a suavitzar la pendent.
Camí empedrat de baixada.
Arribat un moment ix del pinar per trobar-se enmig dels bancals ermats i d'un maset assolat, just abans d'arribar a la pista de la font del Buitre.
Travessem la pista i seguim baixant recte cap al camí del Mollet, que baixa asfaltat des del mas del Mollet al Pla de Lluc passant per la nova ermita de Sant Vicent, construïda al costat de la font del Ros.
Arribats a l'asfalt el seguim avall passant per la vora d'un vell terrer on entre el pinar encara es veu el clot fet per l'extracció d'argila, el temps no ha aconseguit esborrar-ho tot i ser menut. El terrer que tenim al davant i que amenaça del Mollet és prou més gran i costarà molt més de temps esborrar el clot fet a no ser que es facen treballs de restauració paisatgística tal i com obliga la llei al clausurar una pedrera o terrer però que malauradament sovint no se fa.
Vell terrer.
El camí asfaltat fa una revolta davallant cap al barranc mentre el vell camí continua recte (marcat amb una fita), camí per on ara ve la romeria a Sant Vicent.
Nosaltres continuem baixant fins que la nova pista travessa el barranc. Es tracta d'un racó molt fresc i així ho mostra la vegetació on sovintegen els alborcers.
Arribats al barranc trobem un panell explicatiu de la ruta que fa la volta al Mollet. Es tracta d'un sender no abalisat tot i què hi ha panells informatius en punts clau, i abans hi havia tauletes en eixos mateixos llocs, ara en tots aquells llocs on es pot arribar en cotxe han desaparegut.
Senda al Mollet.
La senda puja per la vessant de llevant, que mira cap al barranc del Molí del Roig i sota un espès pinar de pi blanc tot i què el sòl és silici.
Conforme pugem entre els pins anem veient el barranc i, en un moment donat, la nova ermita de Sant Vicent de Moró.
La nova ermita de Sant Vicent de Moró.
El tossal de Mollet és un tossal silici cobert de boscos de pins i carrasques que destaca entre els tossals calcaris de la serra de Borriol. Es troba amenaçat pels terrers d'argila oberts a les seues faldes, tant al nord com a l'oest, i que ja s'han menjat bona part de les muntanyes de la vora. És per això que va ser declarat Paratge Natural Municipal per l'ajuntament de Moró on pertany arran de la independència de Moró de Vilafamés dins el terme del qual va quedar l'ermita de Sant Miquel, al nord del Mollet, dins el Paratge Natural Municipal de Sant Miquel. La senda que seguim travessa el Paratge Natural de sud a nord passant pel cim.
El cim del Mollet des de les Saleres.
Pugant per la vessant de llevant eixim del bosc per trobar-nos travessant uns antics bancals d'oliveres abandonats on acaba una pista que puja des de l'ermita de Sant Miquel. El camí continua per la pista que puja fins al coll de les Saleres. Ací la pista (i una senda) baixen cap a l'ermita de Sant Miquel mentre que nosaltres seguim una sendera que en forta pendent munta cap al cim del Mollet.
Tram final de la senda al Mollet.
Mentre prenem altura cal anar girant-se de tant en tant per a descobrir les panoràmiques que s'obrin darrere nostre, amb la serra del Portell i el Tossal Blanc en primer lloc i, al fons, la Plana tancada per la serra d'Espadà.
Arribem així a un primer collet que separa la part més baixa del tossal de la més alta, ací mou la senda de les Carboneres que baixa directament al camí de la Serra fent la volta per l'ombria del Mollet. Nosaltres seguim el camí principal, més fressat, que puja al cim.
Ens costa prou el tram final fins al cim i no és per la pendent que ja és ben poca, sinó perquè anem aturant-nos i tractant d'identificar tots els pobles, serres i tossals que es veuen de camí, que no són pocs.
Així arribem al cim on hi ha un pal indicador, i ací també trobem una senda que travessa l'ample cim cap als cingles de la cara nord. La seguim un bon tros però no arribem al final perquè se'ns fa tard i no volem que ens caiga la nit al damunt i és que el cim del Mollet és ben extens i té quasi un quilòmetre de llarg.
Cingles al cim del Mollet.
Desfem el camí i iniciem la baixada cap al camí de la serra.
Per dalt del cim veiem munts de pedres escampats formant alineacions, i fins i tot alguna resta de paret i porta als llocs on s'han fet cates arqueològiques i és que en l'alta edat mitjana al cim hi havia un poble que, per l'extensió de les restes que trobem no era massa menut. Segons els arabistes eixe poble és el que dona nom a l'actual poble de Moró tot i què fou abandonat al segle XI.
Restes arqueològiques al cim del Mollet.
La senda de baixada voreja els cingles del sud i es dirigeix diabonalment per llevant a buscar el camí de la Serra.
Cingles del sud del Mollet.
Conforme ens acostem a llevant podem vore al fons la mar, i també la Pedra on hem de tornar, separada de nosaltres pel barranc del Molí del Roig.
La senda baixa entre carrasques i pins i acaba al collet que queda a la capçalera del barranc, just dalt del mas de Mollet, masada on ara només queda un edifici dret.
Un poc abans d'arribar unes taules sota els pins conviden a aturar-se i descansar, i així ho fem per fer un glop i un mos i encarar amb ganes la recta final de la ruta.
El cormo de la Serra des del Mollet.
Baixem al collet i trobem ací es troben el camí asfaltat que puja des de Moró pel barranc del Molí del Roig amb el camí que puja des de Sant Miquel fent la volta al Tossal de Mollet pel nord.
El tossal del Mollet des del camí de la Serra.
Continuem recte uns metres més i al passar pel mas de Paneret s'incorpora per l'esquerra el GR-33 que ve pel camí del collet d'en Vent (i per on es baixa a Vilafamés).
Ens trobem en una ampla coma oberta al ponent amb el fons ocupat per bancals d'ametlers, molts d'ells ja deixats ermar.
Cap a la part més alta, però en terreny pla encara es troba el pou de Mollet, pou d'aigua naixenta i únic lloc amb aigua segura dels voltants i, per això mateix, punt de pas del GR.
El Pou del Mollet.
Tot i què ara pot ser no siga massa recomanable beure fins fa ben poc el pou es trobava cuidat i netejat i disposava d'un aigua fresca i clara.
Deixem enrere el pou i continuem seguint el GR que voreja el Cormo dels Bustals, davant per davant del Mollet que veiem de l'altra banda del barranc.
L'asfalt acaba quan acaba el terme de Moró i el camí continua de terra, de més bon caminar, pel terme de Borriol.
Sol ponent darrere la serra d'Espadà.
Els bancals d'oliveres i ametlers, ben florits, sovintegen a les vores del camí i deixem a la dreta el camí de la serra del Portell, per on havíem passat a l'anada, despedint-nos del Mollet i del barranc del Molí del Roig que forma un tall allargat als seus peus al mateix temps que el sol es despedeix de nosaltres i es pon darrere la serra d'Espadà.
Per sort ja ens queda poc i a boqueta nit però encara sense ser nit fosca estem de retorn a la Pedra per cloure una ruta què és tota una clàssica per a pujar al tossal de Mollet.


Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

borriol - botalaria - cotico - portell - sant marti - codina més informació ací
pedra serra - pou portugues - cormo del portell més informació ací
pedra serra - mas de l'hereu més informació ací
la pobla - sant joan de moró més informació ací
moró - sant vicent - moró
pedra serra - tossal de mollet
sant vicent moro - mollet
volta al tossal de mollet
pedra serra - la penya
pou mollet - font en plenes


Més informació:
  • Ajuntament de Borriol
  • Aparisi Monfort, Ferran (2008) "El Tossal de Mollet" Revista Ribalta nº 13 accessible a la web 
  • Diversos Autors (2000) Caminant per Borriol
  • Ajuntament de Sant Joan de Moró
  • Diversos Autors (2000) S.G.R. 33 Sender de la Lluna Plena Ed. Centre Excursionista de Castelló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada