dimecres, 12 de febrer del 2014

VOLTA A LES VINYES DE PIQUER


 No m'agrada repetir ruta, hi ha massa llocs per conèixer, però per  segona vegada consecutiva torne a visitar les Penyes Altes. I és que la setmana passada em vaig quedar amb el dubte de saber per on anava la senda que puja a les Penyes per la vora de la cantera.
Però com que cal canviar hui eixiré des de Betxí i aprofitaré per fer part d'un track de piq que puja enllaça les fites de terme de Betxí.
Comence a caminar quan acaba l'asfalt del camí de les Vinyes de Piquer. Ací els tarongers s'acaben i comença un bonic pinar que creix als antics bancals de secà. És una meravella tot i estar molt propet del poble i això es nota doncs fa anys es va usar d'abocador i encara en queden restes.
Camí de les Vinyes de Piquer.
El camí de les Vinyes de Piquer, per on vaig, és de terra però ample i ben arreglat. De seguida deixa el pla que puja des del poble i passa vora un corral. Per davant d'ell mou un camí cap a la Mina.
A partir d'ací el camí s'arrima al barranc de les Vinyes de Piquer que s'estreta deixant a l'esquerra el Llom del Cautiu i a la dreta el Pasqualot.
Poc després de passar eixe tros ombrívol i boscós es torna a obrir el panorama en una ampla foia envoltada de muntanyes on antigament devien estar les vinyes de Piquer que van donar nom a la partida.
De vinyes ara ja no n'hi ha i han deixat pas als tarongers que s'arrengleren en llargues fileres ocupant tota la part central de la foia.
Límit entre els tarongers i el pinar a les Vinyes Roges.
Només arribar als primers tarongerars trenque a l'esquerra per la vora buscant la part alta de la finca. Ací enllace amb el track que puja cap al Llom del Captiu.
Per la punta de la finca ix una sendeta que s'endinsa al pinar. El track però només la segueix uns metres i de seguida puja al recte cap al cim. Esperava trobar una senda poc clara però l'únic que hi ha són traces del pas dels senglar i, seguint-les i seguint el track vaig pujant entre l'espès pinar fins a dalt de tot.
Branques enfangades pel pas dels senglars. L'única traça de senda.
Arribe finalment dalt del Llom on hi ha una fita de terme, i des d'ací el track i jo continuem per dalt del llom on el pinar és més obert i hi ha traces de sender en direcció al colladet de Parrús.
El track però baixa abans d'arribar per a travessar Xerlits i pujar cap a la Rabosera buscant la següent fita. Jo continue per dalt buscant un colladet anterior, a la Gitana, per on vam passar no fa molt i des d'on ja hi ha camí més clar.
Llom del Captiu. al fons la Ràpita.
Sense massa complicacions arribe al colladet on ja vam passar baixant de la Rabosera i busque la senda que porta al colladet de Parrús. És un poc complicat doncs han estat tallant pins i s'han deixat les branques seques escampades per tot arreu i han tapat algunes sendes però al final la trobe i en dos passes em plante al coll.
Senda de la Gitana.
Pel coll passa el camí que va a les Vinyes de Piquer des del camí d'Artana a Betxí. És el millor camí per anar-hi des d'Artana, sobretot si es va a la part baixa. Hi ha però un altre camí, el que faré més tard i que passa per dalt les Penyes.
Este camí es troba en millor estat, amb molts trams encara empedrats i net i fàcil de passar. Fa anys no era així i la part de baixada al barranc de Betxí estava molt tapada. Com que per ací passàvem al fer la pujada des de Vila-real a Espadà vam vindre un any a netejar-lo i a marcar-lo amb pintura blanca. És per això que encara es poden vore ratlles blanques des d'ací fins a Veo, i també alguns escrits amb indicacions de la direcció a seguir (Artana, Veo, ...), doncs vam creure convenient marcar el camí per a què ningú es perdera però evitar fer-ho amb les senyals de PR, GR o SL, doncs no és una ruta abalisada oficialment.
Camí de les Vinyes de Piquer.

El mateix tram després de netejar-lo.
Ara per ací baixa cap al barranc de Betxí el PR-CV-428 que fa la volta a Betxí. El PR baixa de la Ràpita seguint l'assegador de la Gitana, i ara el seguisc de pujada a la Ràpita.
El primer tram de la pujada és molt pendent però quan arribem a l'aresta cal girar el cap enrere per no perdre's les meravelloses vistes de la Plana i, si el dia és prou clar, vore fins i tot les illes Columbretes.
Assegador de la Gitana des de la Ràpita. 
Quan acaba la part més aèria de l'aresta (que no ho és molt) arribem a un collet per on passa una senda que puja des de la Masadeta, seguint aproximadament l'assegador, i baixa cap a les Vinyes travessant bancals.
Des d'ací ja només queda un curt tram de pujada per assolir el cim de la Ràpita. De ràpites a Espadà hi ha dos, esta és la més baixeta, l'altra és el principal cim de la serra amb 1104 metres. No és estrany trobar dos cims amb el mateix topònim doncs és prou freqüent i el podem trobar a Sant Carles de la Ràpita o al monasterio de la Rábida, per citar només els dos més coneguts. I és que Ràpita (derivat de Ribat) és un "ermitatge o mesquita fortalesa fora de poblat" (DCBV) però també un hostal o fonda.
Però hui no toca pujar a la Ràpita, sinó que agafe la senda que baixa a les Vinyes. 
Fa anys que no passe i tenia curiositat per saber com estava i, la veritat, és tal com recordava: una senda oberta travessant bancals fins que enllaça amb la part final de la pista que puja des de les Vinyes.
Senda de baixada a les Vinyes de Piquer.
En molts trams és més recomanable baixar corrents que caminant donada la forta pendent que té, i això fa que semble més curta del què és.
La senda mor a la vella pista que puja des de les Vinyes, ací quasi impracticable per a cotxes. Cal seguir-la avall travessant el pinar que creix a l'ombria de la Ràpita.
Pista a les Vinyes de Piquer.
Mentre baixe vaig mirant per si hi ha alguna senda que enllace directament amb les finques de tarongers que s'estenen de l'altra banda del barranc de les Vinyes de Piquer, però no trobe cap senda més clara que la que ja vam passar fa poc venint de la Rabosera pel camí de les Vinyes, tot i què vaig mirant de trobar un camí més clar per si aquell dia se'ns va passar per alt.
Senda? travessant el barranc de les Vinyes de Piquer.
El curt tram de senderol entre el pinar aboca als tarongerars que s'escampen per la part central de la foia de les Vinyes, i vorejant-los per la banda de dalt buscaré la bassa d'incendis per on continua el vell camí, tal i com ja vam fer l'altra vegada.
Les Vinyes de Piquer. Betxí al fons.
Arribat a la bassa d'incendis pensava dedicar temps a trobar l'inici de la senda que no vam aconseguir localitzar l'altra vegada però una gran fita indica ara per on s'agafa i en raó no la vam trobar doncs contra tota lògica cal anar cap a la mar, en direcció contrària a on ens dirigim perquè la senda tomba i roda el tossalet on s'alça la bassa i enfila amunt per la vora d'un reguer fins que puja a buscar un rellomet per on munta cap a les Penyes.
En els llocs on pot presentar alguna complicació hi ha fites posades que esvaeixen els dubtes. Per si de cas m'ature i en pose alguna més ara que ja sé per on va la senda. Sovint no ho fem perquè no n'estem segurs de seguir el camí correcte.
Fita a la senda de les Penyes a les Vinyes.
Després de passar per un bonic alcornocaret, menut però l'únic que hi ha pels voltants, fem una última costera fins que enllacem amb el PR-CV-428, just uns metres abans que se'n desvie el camí que baixa a la rambla d'Artana. Per ací passaré més endavant però ara toca seguir a l'esquerra com si pujàrem a la Ràpita.
Deixe un primer entrador a la dreta, que va al capdamunt de les Penyes, i un poc més avant hi ha un altre entrador amb fites i marques de pintura que seguisc pensant que és el camí que cal seguir per baixar a la rambla.
Aljub a les Penyes Altes.
La veritat és que sí és el vell camí i passa per la vora d'un aljub tal i com recordava Josep Herrero de quan anava al bancal, però el camí ara acaba dalt les Penyes, a les puntes de més al sud, i com que la continuació de la senda no està clar i segurament està tallada per la cantera refaig el camí fet i retorne al PR, no sense abans aprofitar per disfrutar d'unes vistes més que interessants de les Penyes.
Les Penyes Altes.
Vist des de casa, amb tranquil·litat i foto aèria sembla factible seguir el vell camí vorejant la Pedrera, i estaria bé fer el que no han fet els propietaris de la Pedrera i recuperar el vell camí. Ara bé, com que eixe no és el meu propòsit al retornar al PR comence a buscar per on poden anar les marques que vaig trobar la setmana passada. Al final acabe baixant pel mateix lloc i trobant les mateixes marques, doncs és el camí més lògic i net, tot i què no el millor a causa de la forta pendent.
Drecera de baixada a la Pedrera de les Penyes.
M'entretinc ficant fites en els trams més perdedors, però tot i així cal anar amb molta vista per a seguir la senda que em porta quasi al peu de la pedrera. Just en eixe punt una pista segueix ara el traçat del vell camí que havia deixat dalt les Penyes.
Pedrera de les Penyes Altes.
Pista avall travesse els pinars que volten la pedrera i trenque a la dreta mirant de fer drecera per travessar la rambla i arribar al camí d'Artana a Onda.
Arribe quan acaba l'asfalt, just davant l'entrada de la Pedrera. Fa anys passar per ací feia llàstima, entre el soroll, la pols i la impotència de vore com s'anaven menjant les Penyes ... ara també en fa, però per vore el gran mos que se li ha fet a la muntanya i com no s'ha fet la corresponent restauració ambiental a que està obligada l'empresa per llei. Caldria que la pagaren els polítics que van fixar la fiança en la ridícula xifra de poc més de 12.000€. Amb això no hi ha ni per començar.
Per sort al poc de tros el camí i el barranc gira i es veu davant la magnífica estampa de les Penyes, i hom oblida de seguida la imatge de la pedrera.
Les Penyes Altes des del camí d'Onda.
Just davant les Penyes Altes, què és com s'anomenen a Artana (a Betxí i Onda els diuen les Penyes Aragoneses, segons Cavanilles perquè des de dalt es veu l'Aragó) i on comença la senda del Carrascal (descrit en una altra ruta) hi ha un cartell que informa de les característiques geològiques de les Penyes, que juntament amb la diversitat botànica i l'espectacularitat del paratge les fa ben singulars i mereixedores d'una protecció que a hores d'ara no tenen.
Pilar del pont provisional sobre la rambla.
Continue marxa sense aturar-me i un poc més avant el camí d'Artana a Onda, que és el que passa vora la rambla, travessa altra vegada la rambla. Si ens fixem un poc es veuen les restes d'un pont (un de tants) que es va fer a la guerra i que ha desaparegut a l'estar fet de fusta, llevat dels pilars d'obra que encara es conserven.
Les Penyes Altes des de la senda de pujada.
Un poc més avant hi ha un cartell indicador que ens informa de la senda que puja a enllaçar amb el PR-CV-428 que passa per dalt de les Penyes. Este és el meu camí. Si la setmana passada la vaig fer de baixada ara toca de pujada i cal agafar-la amb calma.
Quan estic encara al primer tram de pujada em trobe a un artanenc que ha eixit a passejar el gos i li demane de fer-me una foto amb les Penyes al fons, i també li pregunté alguns topònims dels voltants. Per sort és caçador i coneix bé els voltants perquè ja són pocs els qui coneixen els noms dels llocs.
Després del breu encontre continue amunt fins a enllaçar amb el PR, a pocs metres d'on havia passat abans, i són eixos metres els que falten per a que la ruta no trace un 8 perfecte.
Des d'ací puge cap a la part més alta de la muntanya, que separa les Vinyes de Piquer a llevant i les Penyes Altes a ponent. El camí està molt fressat i és molt clar.
Cim entre les Penyes i les Vinyes.
Des de dalt és domina tota la Plana fins a la mar. La lluna ja ha eixit però encara queda almenys una hora de llum fins que es faça nit tancada, així que aprete el pas de baixada. El camí travessa un pinaret fins que arriba a un coll on hi ha una gran fita de terme que delimita els termes d'Artana i Onda.
Des d'ací el camí principal continua carenant per dalt dels cims fins a la Murtera, mentre que el PR, que seguisc, baixa a la dreta a buscar el terme de Betxí.
La Plana al capvespre.
El camí baixa per una vessant més eixuta i que encara no ha estat colonitzada pel pinar. És un terreny rocallos i poc fèrtil on a les plantes els costa de créixer.
Després de travessar un xicotet barranquet, que enllaça més avall amb el de les Vinyes de Piquer, es troba el Molló on conflueixen els termes d'Artana, Betxí i Onda. Per ací passa el track que portava i mire per on continua. Quan veig que va per dins del barranc sense senda mire l'hora i vistos els precedents decidisc continuar per un camí clar i no arriscar i que es faça fosc enmig de la malea.
Senda cap a les Vinyes Roges.
La senda puja un llomet i davalla per les Vinyes Roges. Ací hi ha un tram més brut on creixen pins molt jòvens i espessos. Es tracta d'una zona que es va cremar fa cosa de deu anys i que, per sort, està regenerant-se molt bé tot i que li vindria bé una aclarida.
Des d'ací el camí baixa com si anara a buscar una caseta però abans d'arribar gira a l'esquerra per dirigir-se a la Mina. Ací abandone el PR i continue cap a la casa on arriba una pista. Passe la casa i seguisc pista avall fins que, només uns metres més avall hi ha les fletxes blanques del circuit de BTT de Betxí, fet també per Juanen (com el PR) i el seguisc.
Circuit BTT baixant de les Vinyes Roges.
El camí és clar i no té pèrdua. Baixa a buscar un barranquet i el segueix en part passant per la vora d'un cocó molt ben conservat.
Es tracta d'una cavitat natural a la roca on s'acumula l'aigua de pluja. En este cas es troba engrandida de forma artificial i coberta per una precària construcció de pedra seca a la qual s'ha afegit també una línia de pedres amb morter per a afavorir la recollida d'aigua. És tota una mostra d'arquitectura rural i d'etnologia que caldria conservar doncs cada vegada se'n troben menys tot i què abans eren molt abundants.
Cocó.
Després de passar un pinaret el camí arriba a una pista, just a la vora d'un corral. Ací trobe un home cavant i li pregunte pel millor camí per tornar a l'eixida i m'indica la senda per on continua el circuit de btt, que baixa a travessar el barranc de les Vinyes i puja per l'altra banda enllaçant amb el camí de les Vinyes de Piquer, per on ja havia passat al començament de la ruta.
Ja només queda doncs fer uns centenars de metres per retornar al punt d'eixida, i just a temps perquè el sol ja s'ha post i d'ací poc es farà fosc del tot.
El camí de les Vinyes a boqueta nit.
Ací està el track:


Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

betxí - penyes altes - rapita més informació ací
artana - penyes altes més informació ací
pr-cv-428 sender de la mina al solaig més informació ací
betxi - montserrat - rabosera - vinyes piquer - penyes altes - murtera més informació ací
penyes altes - penya parda - xotena més informació ací
betxí - pic espadà 2005
Vila-real - espadà 2010

Més informació:
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Ubicació: Bechí, Castellón, España

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)