dissabte, 22 de febrer de 2014

RODANT BORRIOL: LA BOTALÀRIA, EL CASTELL I LA PEDRA

Continuant amb la preparació dels cinc mils d'Espadà (ja només queda una setmana) aprofitem per a acostar-nos a la serra de Borriol. El febrer és el millor més per a passejar per la serra i poder admirar l'espectacle dels ametlers en flor, llàstima que enguany amb la seca no acompanye la resta de la vegetació. A més Borriol ens ofereix la possibilitat de fer grans desnivells en pocs quilòmetres i l'aprofitarem.

Arribem a Borriol i ens trobem el mercat a la plaça de la Font. Estan montant les paradetes encara i no hi ha gent comprant. De totes maneres eixim d'ací i pugem pels carrers de la part vella del poble a buscar el Calvari.
El castell des del poble.
Eixim del poble del carrer del Calvari que, com és normal, enllaça amb la pujada al Calvari.
El calvari de Borriol és un calvari tradicional amb les creus a la vora d'un camí que puja vorejat de xiprers fins a l'ermita on hi ha tres grans creus de formigó que s'usen en la representació de la Passió que fan cada dijous sant.
El camí, formigonat, puja fins al tossalet on està l'ermita i per la vora continua un sender que seguim per a baixar cap al camí de la Botalària.
Fent les Creus.
La senda travessa un bancal de garroferes i deixa a la dreta un ramal que puja als Sentinel·les. Nosaltres baixem pel camí que dona accés als bancals, amb forta pendent i preparat per a fer descens amb btt.
Arribem al camí asfaltat de la Botalària i el seguim barranc amunt.
Camí de la Botalària.
Al final del barranc es troba la font de la Botalària, on sol haver gent omplint aigua i encara que és ben de matí trobem ja gent omplint. Han de tindre molta paciència perquè com fa temps que no plou tan sols ix un fil d'aigua i cal esperar més de cinc minuts per omplir una marraixa.
Des de la mateixa font un panell explica el recorregut de la ruta de les fonts, que continua per la dreta pujant cap a Javaloies, però eixe camí ja el vam seguir fa un parell d'anys. Ara agafem un sender poc evident que mou just darrere de la font (també es pot agafar poc abans d'arribar a la font per la dreta).
La senda puja fent algunes llaçades i passa just per sota del cingle de la Botalària.
Senda sota el cingle de la Botalària.
Encara que anem pujant no fa gens de calor doncs els sol encara no ha entrat al barranc i tot i la pujada no acabem d'entrar en calor.
La senda que seguim és prou clara i era un antic camí empedrat encara que el pas de les motos d'enduro, una autèntica plaga per als camins de la serra de Borriol, l'està desfent poc a poc.
Passat el cingle el camí continua remuntant el barranc fins prop de la capçalera on, en un moment donat, es divideix en dos.
Per l'esquerra ve un camí traçat per les motos quasi al recte per des del camí de Cotico i per la dreta continua el sender.
Remuntant el barranc de la Botalària.
Pugem cap a la dreta passant per uns bancals plantats de pins i ben cuidats. La vessant de llevant de la serra de Borriol no destaca per la seua vegetació abundant i la roca i la pedra calcària afloren per tot arreu i no afavoreixen la formació d'un bosc així que la major part del paisatge està format per un matollar baix d'argelagues, romer, coscoll i margallons que creixen entre les roques sense arribar a cobrir el sòl.
Després d'una curta pujada arribem a un ample collet i enllacem amb una nova senda que baixa des de la Roca de la Dama i la seguim avall vora el barranc de l'Atzavara.
Els voltants de Borriol estan plens de sendes fàcils de seguir, d'una banda la poca vegetació ha permés conservar les sendes que no estan perdudes ni tapades com en d'altres llocs i de l'altra la quantitat de gent que camina per la muntanya les conserva clares i xafades. Llàstima de les motos i, en alguns casos les bicicletes, que desfan els trams empedrats i retallen les revoltes degradant un valuós patrimoni viari i etnològic.
Baixada pels Sentinel·les.
Conforme baixem per la vora del barranc de l'Atzavara veiem a la cartografia una altra senda que baixa cap al castell per l'altra banda del barranc. I és que a la cartografia Pas a Pas del Terrasit apareixen quasi totes les sendes de la serra gràcies a les contribucions dels usuaris.
Nosaltres però ens anem apartant del barranc per buscar el llom que separa la Botalària de l'Atzavara, baixant cap als Sentinel·les que estan dalt del Calvari.
La senda baixa fent revoltes però moltes d'elles han desaparegut per l'erosió de les motos i cal baixar al recte amb forta pendent. Per sort la roca és molt bona i no cal patir massa per esvarar.
Arribem així dalt del Calvari, per on hem passat a l'eixir del poble que tenim als nostres peus, però no arribem al calvari sinó que ens desviem per una senda que baixa directa al poble deixant-lo a la dreta.
El castell i el poble als peus.
Baixem cap al poble però quan ja estem quasi dalt les primeres cases trenquem a l'esquerra per una senda que fa la volta al Racó de Masses per sota i travessa el barranc de l'Atzavara, que baixa al poble, deixant-nos als peus del castell.
Just davant nostre hi ha unes cases noves voltades per un gros mur. Es tracta de les restes d'un palau medieval, desvirtuat per algunes de les noves construccions que no han mantingut l'estètica antiga.
Des d'ací tenim ja el castell dalt nostre, sobre un tossalet calcari on només creixen alguns matolls. Ara cal pujar i seguint la senda de la cartografia per a GPS i amb un poc d'intuïció, ajudada pel fet d'haver vist pujar davant nostre altra gent, busquem el millor lloc per arribar al collet que separa el Castell de la resta de la muntanya.
Grimpant al castell.
Per sort la calcària per on pugem és excel·lent i al final pugem sense haver de ficar massa les mans. Però si es vol hom pot complicar-se molt més la vida i fins i tot es podrien traçar vies d'escalada de no massa dificultat i es fa estrany no trobar xapes ni anelles de ràpel enlloc. Pot ser com no es poden traçar vies de 7è i 8è grau els escaladors mai s'han preocupat per esta raconada, però de ben segur que eixirien vies llargues i de continuïtat de IVº o superiors.
El castell de Borriol.
Com que estem a la vora del castell no ens estem d'entrar. Jo només havia estat una vegada i el recorde ben espectacular i aeri. I la veritat és que per arribar a la porta cal seguir el vell camí d'accés, penjat de les penyes i amb el poble als nostres peus.
Borriol des del castell.
Després cal pujar per les restes del camí que donava accés, molt aeri i un poc exposat fins a entrar per la porta que dona accés a la part alta del castell des d'on es domina el poble i la vall de Borriol sent un excel·lent punt d'observació i control del corredor per on ara passa l'autovia i, en temps antics la via augusta i el camí real de València a Barcelona.
A la porta del Castell.
Retornem al collet i continuem pel veritable camí d'accés que segueix planer fins a enllaçar amb una altra senda que baixa des de la Roca de la Dama. Esta no apareix al mapa del "pas a pas" però es veu clara i baixa fent voltes cap al poble.
Camí del Castell.
Quan ja estem prou avall trobem un pal indicador que informa d'una senda que puja cap a la Roca de la Dama i la seguim.
Senda a la Roca de la Dama.
La senda travessa el barranc de les Alforges i puja cap a un collet on perdem el camí. Ací hi ha uns quants senders i fites però no massa clars. Suposem que cal seguir a l'esquerra pel llomet per a pujar però decidim baixar un poc i buscar una senda que apareix al mapa i baixa a buscar el camí de la Serra, per on pensem pujar cap a la Roca de la Dama.
Pel baranc de les Alforges.
Enllacem amb el camí prop de la mina de Sant Vicent, dalt del poble nou, i el seguim de pujada en un primer tram no massa clar.
Este era un dels principals camins d'accés a la serra i així ho demostra el fet de ser ample i ben empedrat. L'empedrat però s'ha perdut en bona part a causa del pas constant de motos durant molts anys, ja que per ací fins i tot es feien competicions d'enduro que van acabar de fer malbé bona part del camí.
Camí de la Serra.
Pugem pel camí de la serra amunt en una llarga pujada, que ens durà fins al capdamunt de la Roca de la Dama tenint sempre a la dreta el barranc de Cominells i la partida homònima.
La pujada és llarga, sobretot contant que ja no és ni la primera ni la segona del dia, però el camí puja constant però moderadament com correspon a un camí traçat per a passar sovint per anar a treballar doncs la faena pesada estava als bancals del final del camí i calia arribar amb forces i, sovint, carregat.
La Roca de la Dama des del Camí de la Serra.
Abans de passar sota la Roca de la Dama deixem a l'esquerra la senda que baixa al calvari pels Sentinel·les (o al Castell, o a la Botalària) i només passar-la el camí es fa més planer i de seguida arribem als primers bancals d'ametlers.
Passem els bancals i arribem a un encreuament de camins on arriba la pista asfaltada que mou de la Pedra.
Passem entre dos masets i trobem un pal indicador que ens assenyala la direcció a seguir per arribar a la Pedra passant pel coll de la Serra.
Però abans de continuar ens assentem vora un bancal, al solet, per fer un mos i un glop d'aigua envoltats d'ametlers en flor i mirant cap a la mar i les illes Columbretes que destaquen al bell mig.
Camí entre bancals.
Continuem camí entre bancals d'ametlers florits fins que trobem el camí de Cominells, que puja des del barranc i el seguim amunt arribant al coll de la Serra.
A la dreta ens queda el Cormo de la Serra i davant nostre, veiem la part central de la serra, partida en dos pel barranc de les Ermites.
El tossal de Mollet i el Cormo dels Bustals des del Coll de la Serra.
Baixem de l'altra banda envoltats de bancals d'ametlers que ocupen les parts altes de la Serra. Trobem també moltes casetes, noves i velles, escampades entre els bancals.
Una trossada més avall enllacem amb el camí asfaltat que havíem trobat abans i que fa una gran volta per la serra. El seguim a la dreta fins que arribem a la Pedra i ací trobem les marques del GR-33.
La Pedra de la Serra o Pedra de Felip està erigida en commemoració del promotor de la construcció de la carretera de la Serra, Eladi Vidal. És este un camí asfaltat que puja des del camí Real i que va millorar la comunicació dels masos de la Serra amb el poble i va permetre la mecanització dels bancals propers i, gràcies a això encara continuen cultivant-se.
Des d'ací seguim les marques del GR-33 cap a Sant Vicent pel camí de la Pererola. El camí ample puja als cormos de la serra, ocupats per bancals d'ametlers que llueixen les seues flors rosades.
Camí de la Pererola.
Passat el mas de Ravanell, que queda a la dreta deixem el GR i continuem pel camí del Fontanar. Sempre que he passat per ací em ve a la memòria la pujada a Sant Joan de la Lluna Plena de gener que organitza des de fa anys i panys el Centre Excursionista de Castelló. L'única vegada que em vaig apuntar per a fer-la després de sopar al porxe del mas vaig decidir quedar-me a fer nit i tornar a l'endemà a casa per què no podia seguir el ritme de la marxa. El porxe encara està obert per a què altres caminants puguen resguardar-se.
Camí del Fontanar.
El camí travessa el Mitjà de Pitarguet, ampla extensió de bancals a dalt de tot de la Serra i comença la llarga baixada a Borriol.
Retallem una revolta del camí per un sender i retornem a l'ample camí que, conforme anem baixant acaba convertit en una senda.
El camí baixa entre la Pererola i Cominells deixant l'un a la dreta i l'altra a l'esquerra, baixant fent revoltes cap a la vall. Des d'ell podem vore els bancals que pugen per les vessants del barranc de Cominells i, de l'altra banda, el camí de la Serra passant als peus de la Roca de la Dama.
Baixant pel camí del Fontanar. Davant la Roca de la Dama.
Quan ja ens en queda poc per baixar trobem una senda poc clara a l'esquerra però que apareix al mapa i decidim seguir-la pensant que connecta amb una altra que es veu més avall i retalla el camí principal, quan anem baixant ens donem conter que pel contrari i tal i com indica el mapa acaba perdent-se. Com que ja no tenim massa ganes de tornar enrere mirem de baixar al barranc i continuar per dins per provar d'enllaçar amb la senda de baix.
Esta és la part més aventurera de la ruta. Pel barranc es passa prou bé però de tant en tant trobem alguns salts on cal desgrimpar. Però la part més difícil és eixir del barranc per assolir la senda, entre argelagues seques. Segurament haguera estat millor idea continuar pel fons del barranc que la senda acaba travessant.
Barranc del Fontanar.
De tota manera de quatre que anem dos decideixen no continuar pel barranc i finalment refan el camí de pujada i baixen pel camí correcte. (track de Darkmet)
Després d'això arribem al camí real i entrem al Poble Nou pel pont de Cominells.
Pont de Cominells.
Ja només ens queda seure a la plaça de la Font i fer com Georgie Dann:
I encara després tenim temps de fer gasto al mercat i tornar carregats cap a casa.
Comprant al mercat.
Ací està el track:



I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

pedra serra - pou del portugués - cormo del portell més informació ací
pedra serra - mas de l'hereu més informació ací
pedra serra - pou portugues - tossal de mollet més informació ací
borriol - botalaria - cotico - portell - sant marti - codina més informació ací
borriol - el purri - pedra serra - gr33
botalaria - calvari - castell


Més informació:

3 comentaris:

  1. ¡Hola Xavier! Un bon entrenamente, encara que els cinc mils serà molt més dura. Una llàstima que motos i bicis destrossen sendes i camins. No saben el mal que fan. Ara a esperar la descripció dels cinc mils.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio:
      Per desgràcia la majoria de sendes de Borriol estan molt destrossades per les motos, i és una llàstima perquè és una serra que queda molt prop (als de la Plana) i té raconades molt interessants. El castell per exemple, està al costat del poble però és espectacular (i no recomanat per a qui tinga vertígen).

      Elimina