Per a pujar al Montí hi ha molts camins però esta vegada ho hem fet des d'Artesa, així que hem començat a caminar des de la part baixa del poble, d'una nova urbanització feta a l'Horta, sobre el camí vell del Carme i hem seguit per la vora d'una vella sèquia fins els llavadors. Ací trobem el SL-CV-107 i el SL-CV-106 que seguim durant un tram pel camí vell de Tales que travessa l'Horta d'Artesa baixant al riu de Sonella.
El Montí des de l'Horta d'Artesa. |
Arribem a un punt on el SL-CV-107 gira a l'esquerra per pujar cap a Santa Bàrbera per l'Artesola travessant una magnífica sureda. Per ací mateix baixa també el SL-CV-142 que fa la volta al Montí des de l'Assut i que seguirem ara durant una gran part de la ruta.
Sureres de l'Alcornocar. |
Ací comença el SL-CV-142 i un panell ens informa del recorregut, a més hi ha una zona de tauletes sota la xopera que s'allarga cap a la font del Canyar.
L'Assut. |
A més trobem un panell que ens informa que per ací també hi ha un sender local (no homologat) que puja al Montí baixant posteriorment cap a Tales.
Comencem doncs des d'ací la llarga pujada cap al cim del Montí. Ens esperen quasi 500 metres de desnivell fins el cim i cal agafar-s'ho amb calma.
El Montí. |
La senda gira per a buscar la falda del Montí que mira a Tales i per ací enllaça una altra senda que puja des de la urbanització de la Falda del Montí. Un cartell ens informa d'on va la senda recentment netejada.
Tales des de la Falda del Montí. |
Tram final de pujada. |
Arribem a dalt a la vegada que una colleta que puja des d'Onda i ells ens fan la foto del cim.
Cim del Montí. |
Així que ens acostem a les vores i fem la volta aprofitant també per trobar un geocache amagat al cim.
La Plana des del Montí. |
Ací trobem un pinet amb un rodal de pedres per a seure, encara li queden uns anys d'aguantar ventades, gelades i sequeres però si ho aconsegueix i es fa un pi gran i gros els caminants agrairem el banquet per a sentar-nos a l'ombra.
Banquet de pedra. |
Deixem ací el Sender Local de Tales, que també baixa al poble però fent un poc més de volta i baixant per la Motxenta.
No caminem molt de tros que enllacem amb el camí de la Font del Retor que baixa des del collet sota el Montí fins a Santa Bàrbara per la Font del Retor. Tot i què hi ha moltes sendes, este és un dels camins tradicionals que pujava des d'Onda al Montí.
El camí està molt ben conservat i es nota que s'ha fet un manteniment constant fent reguerets que desaigüen l'aigua de pluja per a què no erosionen el camí, netejant la vegetació, afermant alguns passos amb pedres. Fins i tot trobem una variant que baixa recte amb salts per a les bicicletes de muntanya fets amb la mateixa pedra que els vells ribassos que aguantaven els bancals.
En un racó a més trobem un banquet de pedra nou que aprofita un vell ribàs i que s'agraeix, sobretot quan es va de pujada.
És un element més de la cada vegada més valorada arquitectura de pedra en sec, però de molt recent construcció.
A la seua vora hi ha una placa de fusta penjada d'un pi en homenatge als Pepes i Juanmi per la tasca de recuperació, neteja i conservació dels camins del Montí (i d'altres del terme d'Onda), iniciativa del club Desplome.
Banquet al camí de la Font del Retor. |
El camí principal es troba marcat amb pintura verda i groga, amb fletxes, punts i indicacions per a qui fa el descens en bicicleta. Per al caminant no presenta més dificultat que la llarga baixada, contrapunt de la llarga pujada que hem fet.
Camí de la Font del Retor. |
El camí ens baixa a la pista de Santa Bàrbara, traçada en part damunt el vell camí, i on retrobem el SL-CV-107 que havíem deixat a l'Artesola. Ara seguim uns metres a l'esquerra desviant-nos tot seguit a la dreta per a pujar a l'ermita.
L'ermita de Santa Bàrbara es troba totalment assolada per dins, només conserva la torre que feia de campanar en bones condicions a l'haver estat usada en temps més recents de colomer, però la seua estampa als peus del Montí i dominant el riu de Sonella s'ha convertit en una icona.
Santa Bàrbara. |
Camí d'Artesa a Santa Bàrbara. |
Travessem el riu i ja només ens queda pujar per un ample camí formigonat cap a Artesa, travessant finalment l'Horta, tal i com hem començat la ruta.
Artesa des de l'Horta. |
Ací està el track:
I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:
tales - monti - tales més informació ací
onda - monti - marimon
tales - monti - espino - tales
coves gelaes - marimon - monti
tales - font del retor - monti - tales
coves gelaes - santa barbara - artesa
tales - monti - tales
sonella - monti
volta al monti
Més informació:
- Ajuntament d'Onda
- Ajuntament de Tales
- Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
- Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
- Cartoweb
- Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Xavier! En primer lloc, felicitar-te per les rutes que publiques ací al bloc, sempre molt ben elaborades.
ResponEliminaVoldria, però, fer-te un apunt en aquesta en concret. L'assut que visiteu després de passar per les sureres d'Artesola, que es diuen "L'Alcornocar", al text l'anomeneu Assut d'Onda, que és el topònim que utilitza la gent de Tales, i és correcte. Tanmateix al peu de foto apareix amb el nom de l'Assut de Sonella, que és incorrecte, ja que l'Assut de Sonella (o Assut del Carme o, fins i tot, també dita Assut d'Onda a Artesa) està just per baix del Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança, entre Onda i Artesa.
Així doncs, al peu de foto hauria de posar bé l'Assut d'Onda, que és el topònim emprat a Tales, bé l'Assut de Tales, que és el topònim emprat a Onda, o bé l'Assut d'Artesa o directament l'Assut, tal com l'anomenem els d'Artesa.
Gràcies i salutacions!
Hola Ismael.
EliminaMoltíssimes gràcies per la puntualització. Ja està corregit i també el topònim de l'Alcornocar.
Si trobes qualsevol altra errada o vols afegir més informació miraré d'incloure-la, considere que la toponímia és quelcom important, valuós i cal fer el possible per a conservar-la; pel que he vist a les teues rutes crec que coincidim.