dimecres, 26 de febrer de 2014

AL MONTÍ DES D'ARTESA

Un dimecres més eixim a fer una volta per cansar les cames i descansar el cap i en esta ocasió el lloc triat és el Montí d'Onda. El Montí és una muntanya peculiar, un con quasi perfecte que destaca darrere del poble d'Onda mirant des de la Plana. A més està cobert d'una pinada fosca i espessa i també és peculiar pel seu rocam, el roig rodeno que contrasta amb les calcàries grises dels tossals que l'envolten.
Per a pujar al Montí hi ha molts camins però esta vegada ho hem fet des d'Artesa, així que hem començat a caminar des de la part baixa del poble, d'una nova urbanització feta a l'Horta, sobre el camí vell del Carme i hem seguit per la vora d'una vella sèquia fins els llavadors. Ací trobem el SL-CV-107 i el SL-CV-106 que seguim durant un tram pel  camí vell de Tales que travessa l'Horta d'Artesa baixant al riu de Sonella.
El Montí des de l'Horta d'Artesa.
 Travessat el riu continuem per l'altra banda, per la falda del Montí. Deixem a l'esquerra el SL-CV-106 que per la vora del riu baixa cap a les Coves Gelaes i continuem pel camí vell, ara asfaltat, que passa per la vora d'un bonic bosc de sureres que baixa des del Montí.
Arribem a un punt on el SL-CV-107 gira a l'esquerra per pujar cap a Santa Bàrbera per l'Artesola travessant una magnífica sureda. Per ací mateix baixa també el SL-CV-142 que fa la volta al Montí des de l'Assut i que seguirem ara durant una gran part de la ruta.
Sureres de l'Alcornocar.
 Continuem el camí que s'endinsa al pinar fins que arribem a l'Assut d'Onda. Des d'ací agafen l'aigua la sèquia que rega l'Horta d'Artesa i duu l'aigua a la bassa de la Vila i al Molí de la Reixa. Ara només ho fa algunes vegades perquè des de la construcció del pantanet de Benitandús sovint el riu està sec i l'aigua es porta canalitzada des del pantà. Per si de cas a la vora de l'Assut hi ha uns pous d'aigua dels regants d'Onda per a casos de necessitat.
Ací comença el SL-CV-142 i un panell ens informa del recorregut, a més hi ha una zona de tauletes sota la xopera que s'allarga cap a la font del Canyar.
L'Assut.
 Continuem camí per la vora del Montí uns metres més fins que trobem un sender que puja a l'esquerra cap al Montí. Ens trobem a l'inici de la pujada i així ens ho fa saber un pal indicador.
A més trobem un panell que ens informa que per ací també hi ha un sender local (no homologat) que puja al Montí baixant posteriorment cap a Tales.
Comencem doncs des d'ací la llarga pujada cap al cim del Montí. Ens esperen quasi 500 metres de desnivell fins el cim i cal agafar-s'ho amb calma.
El Montí.
 La senda puja per un dels contraforts del Montí, deixant a l'esquerra un reguer que baixa del cim. El pinar  ho cobreix quasi tot fent-se omnipresent. Es tracta d'un pinar de pi rodeno acompanyat per un sotabosc de brugueres.
La senda gira per a buscar la falda del Montí que mira a Tales i per ací enllaça una altra senda que puja des de la urbanització de la Falda del Montí. Un cartell ens informa d'on va la senda recentment netejada.
Tales des de la Falda del Montí.
Conforme pugem un altre cartell ens indica on queda una de les pedreres del Montí, i és que totes les sendes que envolten el Montí, tant per la part de Tales com per Onda, les trobem netes, cuidades i amb cartells i fites per a indicar-nos cap a on van. És tot un goig caminar per llocs així i cal agrair-ho al treball desinteressat de molta gent i també a l'interès dels ajuntaments que ho han aprofitat per senyalitzar les rutes.
Tram final de pujada.
El camí comença a pujar fent revoltes per a remuntar la forta pendent fins que fa una llarga diagonal buscant un rellomet i per dalt d'eixe contrafort que ve directe del cim enfila amunt a buscar l'ample cim del Montí.
Arribem a dalt a la vegada que una colleta que puja des d'Onda i ells ens fan la foto del cim.
Cim del Montí.
El cim del Montí però té poca vista per no dir gens. Pla i envoltat de pins cal acostar-se a les vores per poder vore alguna cosa, però quan ho fem les vistes són de primera: bona part de la serra d'Espadà per ponent i la Plana a llevant, les terres del Millars i les serres del Maestrat històric, Penyagolosa i més enllà pel nord, i l'extrem est d'Espadà pel sud.
Així que ens acostem a les vores i fem la volta aprofitant també per trobar un geocache amagat al cim.
La Plana des del Montí.
Després d'estar una bona estona dalt del cim comencem a baixar pel sud i de seguida trobem un tossalet pelat, que fa com una espècie d'avantcim del Montí per esta banda i que hi ha gent que anomena "Montí menor". La veritat és que el Montí dona nom a tota la gran partida que l'envolta, tant a la banda de Tales com d'Onda.
Ací trobem un pinet amb un rodal de pedres per a seure, encara li queden uns anys d'aguantar ventades, gelades i sequeres però si ho aconsegueix i es fa un pi gran i gros els caminants agrairem el banquet per a sentar-nos a l'ombra.
Banquet de pedra.
El SL-CV-142 des d'ací enfila cap a llevant a buscar la font del Retor. Nosaltres continuem un tros més de baixada fins que trobem un encreuament de senders. Per sort uns xicotets cartells ens assenyalen els llocs on van: a la dreta baixa a Tales una senda oberta de fa poc mentre que a l'esquerra continua cap a Onda, enllaçant amb el camí de la font del Retor.
Deixem ací el Sender Local de Tales, que també baixa al poble però fent un poc més de volta i baixant per la Motxenta.
No caminem molt de tros que enllacem amb el camí de la Font del Retor que baixa des del collet sota el Montí fins a Santa Bàrbara per la Font del Retor. Tot i què hi ha moltes sendes, este és un dels camins tradicionals que pujava des d'Onda al Montí.
El camí està molt ben conservat i es nota que s'ha fet un manteniment constant fent reguerets que desaigüen l'aigua de pluja per a què no erosionen el camí, netejant la vegetació, afermant alguns passos amb pedres. Fins i tot trobem una variant que baixa recte amb salts per a les bicicletes de muntanya fets amb la mateixa pedra que els vells ribassos que aguantaven els bancals.
En un racó a més trobem un banquet de pedra nou que aprofita un vell ribàs i que s'agraeix, sobretot quan es va de pujada.
És un element més de la cada vegada més valorada arquitectura de pedra en sec, però de molt recent construcció.
A la seua vora hi ha una placa de fusta penjada d'un pi en homenatge als Pepes i Juanmi per la tasca de recuperació, neteja i conservació dels camins del Montí (i d'altres del terme d'Onda), iniciativa del club Desplome.
Banquet al camí de la Font del Retor.
Continuem baixant i un poc més avant el camí fa un gir a l'esquerra i baixa a buscar el barranc de Santa Bàrbara. Una senda continua recte també cap a Onda, però hi ha tantes sendes al Montí que seria llarg d'explicar on va cada una.
El camí principal es troba marcat amb pintura verda i groga, amb fletxes, punts i indicacions per a qui fa el descens en bicicleta. Per al caminant no presenta més dificultat que la llarga baixada, contrapunt de la llarga pujada que hem fet.
Camí de la Font del Retor.
Passem per la font del Retor, seca de fa anys, i continuem avall per l'ombria buscant el barranc i per la seua vora trobem el millor tram per la senda, sota un bosc humit i ple d'enfiladisses i amb un caixer que conserva l'empedrat original, reparat també en alguns trossos que s'han anat perdent.
El camí ens baixa a la pista de Santa Bàrbara, traçada en part damunt el vell camí, i on retrobem el SL-CV-107 que havíem deixat a l'Artesola. Ara seguim uns metres a l'esquerra desviant-nos tot seguit a la dreta per a pujar a l'ermita.
L'ermita de Santa Bàrbara es troba totalment assolada per dins, només conserva la torre que feia de campanar en bones condicions a l'haver estat usada en temps més recents de colomer, però la seua estampa als peus del Montí i dominant el riu de Sonella s'ha convertit en una icona.
Santa Bàrbara.
Baixem al collet que separa el tossalet de l'ermita del cos principal del Montí i ací abandonem els senders abalisats que pugen per la pista cap a unes antenes i seguim avall per un camí que passa per la falda de l'ermita.
Camí d'Artesa a Santa Bàrbara.
El camí baixa a buscar una finca de tarongers i per la banda de baix passa el SL-CV-106. Nosaltres no el seguim sinó que continuem a buscar el riu entre un niu de senderols que s'encreuen i es separen, traçats en part sobre una antiga pista en desús.
Travessem el riu i ja només ens queda pujar per un ample camí formigonat cap a Artesa, travessant finalment l'Horta, tal i com hem començat la ruta.
Artesa des de l'Horta.

Ací està el track:




I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

tales - monti - tales més informació ací 
onda - monti - marimon
tales - monti - espino - tales
coves gelaes - marimon - monti
tales - font del retor - monti - tales
coves gelaes - santa barbara - artesa
tales - monti - tales
sonella - monti
volta al monti

Més informació:
  • Ajuntament d'Onda
  • Ajuntament de Tales
  • Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
  • Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004
  • Cartoweb
  • Llop Goterris, X. 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà accessible a la web

3 comentaris:

  1. Hola Xavier! En primer lloc, felicitar-te per les rutes que publiques ací al bloc, sempre molt ben elaborades.
    Voldria, però, fer-te un apunt en aquesta en concret. L'assut que visiteu després de passar per les sureres d'Artesola, que es diuen "L'Alcornocar", al text l'anomeneu Assut d'Onda, que és el topònim que utilitza la gent de Tales, i és correcte. Tanmateix al peu de foto apareix amb el nom de l'Assut de Sonella, que és incorrecte, ja que l'Assut de Sonella (o Assut del Carme o, fins i tot, també dita Assut d'Onda a Artesa) està just per baix del Santuari de la Mare de Déu de l'Esperança, entre Onda i Artesa.
    Així doncs, al peu de foto hauria de posar bé l'Assut d'Onda, que és el topònim emprat a Tales, bé l'Assut de Tales, que és el topònim emprat a Onda, o bé l'Assut d'Artesa o directament l'Assut, tal com l'anomenem els d'Artesa.
    Gràcies i salutacions!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ismael.
      Moltíssimes gràcies per la puntualització. Ja està corregit i també el topònim de l'Alcornocar.
      Si trobes qualsevol altra errada o vols afegir més informació miraré d'incloure-la, considere que la toponímia és quelcom important, valuós i cal fer el possible per a conservar-la; pel que he vist a les teues rutes crec que coincidim.

      Elimina