diumenge, 23 de febrer del 2014

PER LA RUTA DE L'AIGUA DE BENLLOC

Arriba el febrer i els ametlers són els primers arbres que senyalen la proximitat de la primavera. Enguany a més sembla que ho han encertat i no vindran gelades tardanes que faran malbé la collita. És per tant la millor època de l'any per a passejar per les valls interiors de Castelló on els ametlers ocupen amples espais de cultiu.
Un dels llocs on els ametlers s'estenen i sovintegen dins el paisatge local és el Pla de l'Arc, on conviu amb l'olivera i, abans, amb la vinya. Per tant la florida de l'ametler és una bona excusa per passejar pel pla i conèixer nous racons sempre interessants.
La ruta de hui és una d'eixes rutes interessants però que sovint es deixen de banda per anar per camins amples i pistes, poc de desnivell i un paisatge poc variat. Però tot i això presenta l'al·licient d'anar trobant elements relacionats amb l'aigua: aljubs, pous, sènies, basses, ... molt ben conservats i altres elements del ric patrimoni etnològic d'un món agrícola ja passat. Ací encara podem vore aljubs en ús i ben conservats, sènies, pous i fonts cuidades tot passejant entre ametlers en flor que li donen un color i un olor diferent al camí.
Hem començat la ruta dins el poble a l'aljub del camí del Cementeri on hi ha un panell que ens informa del recorregut a seguir i els punts destacats de la ruta.
Aljub del camí del Cementeri.
L'aljub del camí del Cementeri és un aljub prou recent, a la façana està inscrit l'any de construcció (1956) però es tracta d'un aljub monumental destinat als ramats de la població.
Des d'ací comencem la ruta eixint pel camí de l'Ermita (de l'Adjutori) situada a poc més de dos quilòmetres del poble i que disposa d'una pinada amb taules per seures i poder dinar (o berenar el dia de Pasqua).
Només eixir del poble i abans de travessar el barranc de les danses trobem la següent fita del dia, l'abeurador del camí de l'adjutori, modern bassi d'obra allargat per facilitar l'abeurada de les raberes d'ovelles.
Abeurador del camí de l'Adjutori.
Travessem el barranc de les Danses i deixem enrere l'abeurador i un poc més avant passem per la vora d'una granja d'ovelles que de ben segur aprofiten l'abeurador abans d'arribar a l'encreuament amb el Pas de la Fusta.
Abans d'arribar hi ha una curiosa creu entre pins que sembla preparada per a il·luminar-se.
Just a l'encreuament hi ha un altre gran aljub, bastit també a mitjans segle XX. Es tracta de l'aljub de l'Adjutori on es pot vore encara el sistema de recollida d'aigua i fins i tot se'n pot treure amb el poal tot i què no és recomanable beure'n.
Aljub de l'Adjutori.
 Ací trobem les fletxes grogues del camí de Sant Jaume de Castelló que puja pel Pas de la Fusta cap a la Serra d'en Galzeran. Nosaltres fem el camí contrari, seguint el Pas cap a llevant.
El Pas de la Fusta és l'assegador més llarg del terme de Benlloc que travessa de ponent a llevant, entrant per la Bassa de l'Argila i eixint pel Tossal del Quartico camí del Prat de Cabanes.
El Pas de la Fusta i Subarra al fons.
El pas és ample i planer, travessa la carretera de la Vilanova i el camí vell de Torreblanca i passa per la vora del Tossalet de les Forques.
Aprofitem que està a la vora per pujar. Tot i la seua modesta altura domina quasi tot el Pla de l'Arc des de Subarra i la Ferradura, el Gaidó, la Penya del Corn i la serra d'en Galzeran, i fins i tot la serra d'Espadà al fons cap a ponent.
El Pla de l'Arc des del Tossalet de les Forques.
Quan el pas de la fusta travessa el camí dels Romans el deixem anar cap a Subarra i el Quartico i continuem pel camí dels Romans cap a ponent direcció a l'Arc.
Ací trobem les senyals blaves de la Via Augusta que des de fa dos mil anys travessa per ací mateix el pla. Si seguirem en direcció contrària uns centenars de metres més podríem vore un tram de la mateixa excavat i conservat in situ.
Ara però el trànsit de carros i legionaris ha canviat pel pas de tractors, ciclistes i alguns caminants.
Pel camí dels Romans.
Seguint el mateix camí que Trajà, Adrià o Jaume I arribem a la carretera de Castelló que corre paral·lela al barranc de les Danses. Abans d'arribar però s'erigeix un curiós monument en commemoració del pas de la via romana.
Travessem la carretera i baixem al barranc de la Font que ara com abans es passa a gual. Just a la vora hi ha la següent fita; el pou de l'Hostalet tot i què de l'Hostalet no en queda rastre.
A la seua vora esmorzem sentats a la pica de l'aigua. Davant nostre hi ha el pinar de  que ha substituït les antigues hortes regades de l'aigua de la Font.
Pou de l'Hostalet.
La ruta abandona ara la comoditat dels camins i continua per dins del barranc on per a l'alegria dels xiquets ens ixen uns quants conills.
Per la vora del barranc podem intuir el pas de la moderna claveguera que duu les aigües brutes de Benlloc a la depuradora situada aigües avall del barranc. També és una arquitectura hidràulica tot i què molt més recent.
Barranc de la Font.
El tram de barranc no és massa llarg ni pesat i li dona un toc diferent a la ruta però s'acaba pronte i de seguida eixim d'ell seguint un camí que el passa a gual i gira cap al poble passant per dalt de la bassa del Molinet.
El Molinet fou l'únic molí en funcionament de Benlloc i sobta vore un molí sobre un barranc on no hi ha traces d'aigua. Però és que un poc més amunt hi ha la font dels tres Canons que abasteix d'aigua al poble i d'on mitjançant una sèquia coberta agafava l'aigua el Molinet per a poder moldre.
El Molinet.
Ara però fa molts anys que no mol i que la bassa queda eixuta però un cartell encara en guarda memòria.
Entrem al poble seguint el barranc de la Font per un passeig molt agradable fet a la seua vora. Des d'ací podem vore com el llit del barranc ha estat aprofitat per a fer corrals on hi ha gallines, ànecs, cavalls, oques, ... i molts altres animals que quan plou molt deuen resar per a què no ixca el barranc.
Passeig urbà vora el barranc de la Font.
Arribem així a la propera fita: la font dels Tres Canons. És esta la font més antiga del poble i dona nom al barranc de la vora. Es tracta d'una font que canalitza l'aigua que baixa pel subsòl mitjançant una mina d'aigua.
Benlloc mai ha tingut facilitat per a accedir a l'aigua i a mitjans segle XX se'n va construir una altra de la qual podem vore els registres barranc de la Font amunt per a abastir d'aigua la població.
L'aigua de la font és aprofitada per al llavador edificat a la vora, i posteriorment era també usada pel Molinet i servia per a regar les hortes davant de l'Hostalet, barranc avall. Així no se'n desperdiciava ni una gota.
La font dels Tres Canons i el llavador.
Després de visitar la font i el llavador continuem barranc amunt i a l'eixida del poble, on el barranc es divideix en dos: el del Consell i el de la Font pròpiament dit, hi ha el Povet Nou que, com tots els nous ja és vell tal i com ens recorda la data gravada a la pedra del llindar.
El Pouet Nou.
Des del Pouet i deixant a l'esquerra l'ermita del Loreto enfilem el camí dels Forns que abandonem de seguida per continuar pel camí del Consell continua vora el barranc i partida homònima.
El primer tram de camí es troba vorejat de parets de pedra per protegir els horts propers al poble de les malifetes de persones i animals que anaven i venien.
Començament del camí des Forns.
Un poc més avant comencem a vore pous i pouets foradats a la vora del barranc per a punxar l'aqüífer i així poder regar unes taules d'hortalíssia. És un dels pocs llocs del terme on això és possible i encara ara, quan la major part de trossos estan abandonats hi ha hortetes ben cuidades.
Un poc més avant i al fons del barranc es troba el Pou de la Mosca, just al lloc on l'assegador del Consell se'n desvia del camí. Nosaltres però continuem pel camí que voreja el barranc, ara ja sense hortes però cobert d'espessos canyissars.
Hortetes al barranc del Consell.
Passem per la vora d'un parell de sènies, la segon d'elles, la de Morete, encara conserva la major part dels elements tradicionals.
Sènia de Morete.
Conforme ens allunyem del poble el camí es retira del barranc i travessa bancals d'ametlers en diferents fases de floració: alguns encara borrant mentre que d'altres ja traen fulla.
Este llarg tram asfaltat se'ls fa llarg als xiquets que s'avorreixen més que cansen al no trobar molta cosa amb que trencar la monotonia del paisatge.
Camí del Consell.
Per sort un poc més avant retrobem l'assegador del consell i continuem per ell, deixant el camí asfaltat per un ample camí de terra que puja lleugerament cap a la falda de les muntanyes.
Passem per la vora d'una bassa nova on es recull l'aigua de pluja i deixem enrere un encreuament on arriba el camí dels Forns. Un poc més avant trobem a la dreta un vell rodat de pedra que volta la balona d'una gran olivera preparada així per a caçar tords. Uns metres per dalt es troba una curiosa caseta de pedra de forma circular, a la vora d'una altra gran olivera que completa el que fou un vell parany.
Parany antic.
Les velles oliveres alternen ací amb els ametlers

El Pla des de la casa de Parrús.
Abans d'arribar a un tossalet on hi ha una bassa nova la ruta trenca a la dreta per un entrador que mor a uns bancals i cal continuar per un tram de senda vora un pinaret. És l'únic tram de senda que farem en tot el recorregut.
Retornant al poble.
La senda té continuïtat per un caminal que baixa entre bancals d'ametlers i oliveres fins que aboca a un camí més ample que davalla cap al pla on s'alça el poble travessant la partida dels Prats. Conforme baixem les oliveres queden enrere i els ametlers es fan dominants.
Travessem camps d'ametlers ben florits i arribem al camí fondo on enllacem amb un sender abalisat com a PR tot i no estar homologat i que puja i baixa des de Benlloc cap a les faldes de la serra.
Continuem a bon pas pel camí Fondo que fa honor al nom doncs discorre enclotat entre els bancals que queden més alts fins que gira a l'esquerra i ix a la carretera de la Serra.
Camí Fondo.
Eixim a la carretera però només fem un centenar de metres llarg per ella i ens tornem a desviar a la dreta a buscar el naixement del barranc de la Font. Eixe és l'únic tram de carretera que xafem i té prou de trànsit sent l'únic punt perillós de la ruta si la fem amb xiquets, la resta de camins tot i què molts tenen molts trams asfaltats tenen poc de trànsit i no són gens perillosos.
Continuem baixant per dins del barranc de la font per un tram realment bonic, amb carrasques i oms vorejant-lo i sembla que estem en un lloc completament diferent d'on erem fa uns moments. De tant en tant trobem alguna caseta que formen part dels respiradors de la mina d'aigua oberta pel llit del barranc als anys 50 del segle XX per dur aigua al poble.
Barranc de la Font.
El barranc de la Font ens duu al poble i a l'arribar a les primeres cases ens desviem a l'esquerra per un estret carreró que ens duu a la carretera de la Serra on trobem el curiós Pou de la Reixa.
Este pou situat a la part alta del poble estava tapat amb lloses i només s'obria en temps de molta sequera quan la font dels Tres Canons, el Povet Nou i el de la Vila no tenien prou aigua. La curiosa reixa que li dona nom servia per a aguantar les lloses que el tapaven i per a evitar que ningú caiguera dins. Ara podem disfrutar d'ell perquè en conte de lloses una placa de vidre ens permet vore la reixa i el seu interior.
Vist el pou continuem camí passant pel carrer Remur, darrere l'església fortificada del segle XVII. Ací trobem també la darrera fita de la ruta de l'aigua: l'antic dipòsit d'aigua del poble que recull l'aigua de la mina feta al llarg del barranc de la font. Ja només ens queda passar per la vora del Calvari abans de cloure la ruta.


Ací està el track:


<
Powered by Wikiloc


I ací un parell de tracks més pel terme de Benlloc:
ermita de l'adjutori - les barrisques
bassa d'andrià - subarra més informació ací

Més informació:



Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,
Ubicació: 12181 Benlloch, Castellón, España

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)