dissabte, 5 de desembre de 2020

EL CABEZO ROYO DES DE LUDIENTE

L’any passat vam fer un parell de rutes pel terme del Castillo passant a vistes del Cabezo Royo que presenta una silueta inconfusible destacant entre les amples llomes que separen el riu Villahermosa del barranco Hondo. Per tant calia fer una ruta per a pujar-hi, però mirant la millor ruta possible al final hem pujat des de Ludiente, aprofitant també la neteja que se va fer de l’antic camí de la Granella, que també és el camí de Sant Joan de Penyagolosa.


No molt pronte, per fugir del fred de primeres hores, comencem a caminar des del poble de Ludiente, i de seguida entrem en calor. Eixim del poble cara amunt, pujant a buscar el cementeri per on passa el vell camí del Castillo i també de la Granella què és el que seguirem. El camí, formigonat, ens puja fins al Perión del Cementerio que marca no només l’entrada al poble sinó també un encreuament de camins: recte continua el camino de Lucena i també el de l’Alcora (que se’n separen al mas de Vicenta); nosaltres seguirem per l’esquerra, pel camino del Castillo que també és el de la Granella. Este és el camí que seguien els veïns de Ludiente en la seua romeria a Sant Joan de Penyagolosa, romeria que es va estar celebrant fins a primeries del segle XX quan finalment es va deixar de fer. Esta romeria a més era conjunta amb els veïns del Castillo que s’afegien als de Ludiente a l’altura del Mas Quemao.

Nosaltres seguirem el mateix camí que feien els romeus fins a la Granella. Este camí s’ha netejat recentment de manera que no tindrem cap problema per passar, això sí, no es troba senyalitzat malgrat formar part dels «camins de Penyagolosa».

El camí comença pujant fent voltes entre el pinar de pi rodeno que creix en una zona de «rodesnar» on el sauló dels gresos en descomposició permet una vegetació un poc diferent a la que trobem a les parts altes, de terreny calar. La rosada del matí encara no ha desaparegut i li posa un toc cendrós al paisatge apagat de l’hivern. Per sort la pujada ens fa entrar un poc en calor, un poc però no massa perquè com correspon a un camí real (veïnal o general en diríem ara) el camí puja fent voltes mantenint una pendent constant però no excessiva que evita cansar persones i animals carregats que tantes vegades han passat per ací.

De seguida eixim del pinar i continuem per la Solana on, fent honor al nom, ja ens pega el sol. El camí puja entre bancals abandonats que poc a poc són envaïts pel pinar que es va estenent. Quan la pendent suavitza trobem alguns bancals treballats. Ens trobem al Plano que no fa massa honor al seu nom doncs massa pla no és, ho és si ho comparem amb la costera que hem deixat enrere i la que tenim per davant. Ací travessem la pista que des del mas de Vicenta porta a la Hoya del Agua (abans hem travessat dos estrets camins que porten des del mas de la Puebla a la Hoya del Agua donant accés als bancals que encara es treballen).



Primeres passes de la ruta dins de Ludiente.

Ludiente des del cementeri.

El Peirón del Cementerio.

Inici del camino del Castillo.

El camino de la Granella arribant a los Planos.

El camí entre parets que separen els bancals de los Planos.

Zucaina des de la Hoya del Agua.

Deixem a l’esquerra el camino del Castillo que continuava per la pista del mas de Vicenta fins a las Casetas (i més enllà però ja perdut entre el pinar) i seguim amunt per la vora d’uns bancals plantats, com no, de carrasques. El camí ací puja recte entre parets a buscar la Hoya del Agua i arriba finalment a la pista que, pel mas del mateix nom, entra a la Granella. Nosaltres seguim a la dreta pista amunt retallant el camí vell que es troba perdut. A l’esquerra queda el mas de la Hoya l’Agua, ben cuidat, i on hi ha una font.

La pista puja una darrera costera abans d’arribar a les altes llomes que s’estenen al llarg de quilòmetres des d’ací fins al coll de Portapaus. Travessem el pinar que va colonitzant-ho tot sense pressa però sense pausa fins que arribem als bancals treballats del Hoyo. Ací hem de deixar la pista que fa una gran volta per la Casica i continuar recte per on s’ha recuperat el vell camí (encara que no exàctament seguint el traçat original).

Deixem enrere el Hoyo, que té tota la pinta de ser una dolina irregular capturada per l'erosió del barranco del Jaqués i enfilem una costereta que ens porta al Alto de la Casica on retrobem la traça del camí vell, i no només açò, sinó que trobem també unes vistes excepcionals sobre la profunda vall que obre el riu Villahermosa entre nosaltres i la Benachera, que queda a la nostra altura de l’altra banda de la vall. Molt a sota nostre (uns 450 metres) queda la Giraba dividida en dos: Giraba de Abajo i Giraba de Arriba, pedania de Ludiente i encara amb un bon grapat de veïns. Des d’ací també veiem Zucaina i el Castillo i també els voltors que pugen des del Buey Negro seguint la vall per a trobar les tèrmiques que els ajuden a enlairar-se sense esforç.

A partir de l’Alto entrem al pinar i fem un tram ben agradable fins que enllacem novament amb la pista de la Granella, ja prop de la mateixa. Uns metres després d’enllaçar amb la pista deixem a l’esquerra el Paso del Cabezudo que baixa directament a la Giraba pel pinar. Es tracta d’un camí deliciós però molt complicat de seguir perquè es molt fàcil perdre’l entre el pinar. Per sort darrerament algú s’ha entretingut ficant fites que faciliten el seu seguiment. Nosaltres hui no el seguirem sinó que continuem recte per la pista fins a la Granella.


Pista de la Granella, traçada sobre l'antic camí.

Bancals treballats a la partida del Hoyo.

Pujant des del Hoyo al Alto de la Casica.

La Benachera amb el Alto de Santa Bárbara al fons.

Voltor.

Penyagolosa des del Alto de la Casica.

El Castillo i el Tis al fons.

Camino de la Granella recentment netejat.

La Granella.

La Granella és un dels masos més grans del terme de Ludiente sinó el què més. Fins a una cinquantena de persones va arribar a tindre, quasi tantes com hi ha ara a tot el terme vivint tot l'any. Ací hi havia forn, trull, taverna, ... només li faltava l'església per a ser poble. Ara les cases es troben assolades amb les teulades caigudes i les parets que van caent a poc a poc. Bastit a la part alta d’una lloma, punt de pas de camins i assagadors i dominant una important extensió de cultiu que ara resta quasi tota erma, la Granella es troba a la ratlla del terme del Castillo, on hi ha una part de les seues cases, i tenia més prop este que Ludiente. Aprop no es veu cap font, només una bassa d’aigua quasi permanent i un xicotet pou així que no és estrany que no s’haja recuperat com alguns altres masos del terme que presenten condicions més favorables per la comunicació i, sobretot, la disponibilitat d’aigua.

Passada la Granella ix una pista a la dreta que ara seguirem per a acostar-nos al Cabezo Royo, que tenim davant a l’altra banda d’un fondal per on corre el barranco de los Árboles. Recte continua el camí que feien els romeus de Ludiente cap a Penyagolosa, ara camí de ferradura. La pista que seguim baixa entre les darreres cases del mas, prop d’una paret, i permet accedir als bancals que encara es treballen. La retallem en un punt per evitar una llarga volta que fa i continuem per ella fins que en trobem una bifurcació. Per l’esquerra continua una pista que enllaça amb el vell camí que hem deixat a la Cruceta però nosaltres seguirem per la pista de la dreta. Esta ens porta fent voltes per antics bancals, on encara hi ha algun bancal llaurat, i baixa per la capçalera del barranco de los Árboles on no abunden precisament estos, tan sols algunes carrasques que creixen per les vores dels antics bancals i els pins que els colonitzen formen un incipient bosc al qual li queden molts anys per a ser un autèntic bosc d’àrbres.

La pista puja per l'altra vessant enllaçant amb un assagador que puja cap al Cabezo Royo. Travessem l'assagador i continuem amunt per una vessant escassa d'arbres que ens porta als peus del Cabezo Royo. Ací arriba per l'esquerra el Paso del Cabezo Royo que ve del camí de la Granella (de la Cruceta) i continua fent la volta al Cabezo cap al terme de Ludiente. Recte tenim un camí que baixa al Barranco Hondo i puja a la Cueva Voltà. Nosaltres hui trencarem a la dreta cap al terme de Ludiente per l’assagador on s’ha traçat una pista precària que passa als peus del Cabezo Royo.

Davant nostre tenim el Cabezo que mostra ací la seua vista més vistosa. Per a pujar al cim no hi ha camí així que quan ho veiem més clar enfilem amunt camp a través per una vessant herbosa on creixen alguns romers i en molt poc temps arribem a dalt.

El Cabezo Royo des de la Granella.


Pista al Cabezo Royo.


Paso del Cabezo Royo.

Pujant al Cabezo Royo.

El Barranco Hondo i Penyagolosa des del Cabezo Royo.

Javalambre nevat des del Cabezo Royo.

El cim del Cabezo Royo.

Des del cim del Cabezo Royo hi ha unes vistes espectaculars. Paga la pena pujar-hi. Cap al nord tenim Penyagolosa ben prop ... o almenys ho pareix. A l’est queda la mar on es reflexa el sol del matí. Cap a ponent es veu Javalambre amb la seua esquena coberta de neu. Al sud s’estenen les muntanyes i barrancs del Millars fins a la Serra d’Espadà. Es tracta doncs d’un dels millors miradors de la comarca del Millars i una muntanya que destaca sobre les que té al voltant. Pot ser per això marca el límit entre els termes del Castillo i Ludiente.

Baixem del cim altra vegada a la pista que recorre el pas i continuem per ella fins que acaba. Recte continua el Paso del Cabezo Royo que baixa per la Loma de la Carrasca i per on continua la nostra ruta. Esta és la part més delicada del dia perquè no hem passat mai i no tenim clar com estarà de tapat el pas. Per sort malgrat el poc ús que té per part de les persones anem trobant senderols d’animals que ens ajuden a baixar fins a un collet on acaba un entrador, just on hi ha un bassot on van els senglars a rebolcar-se. El pas continua recte però es troba molt tapat així que descartem seguir-lo.

De l’altra banda del barranco de los Árboles queda el mas de la Morilla per on baixa el Paso de la Granella i l’entrador que hem trobat ens portarà cap a ell, primer baixant a buscar el barranco de los Árboles per un bosquet de carrasques i pins ben espès. Arribats al barranc hi trobem una pista que el remunta. La seguirem a l’esquerra, a la dreta puja a la Loma Batista, dalt de la Morilla, pel mas de Gasque.

Baixem pista avall pel barranco de los Árboles que poc a poc comença a portar un fil d’aigua. Esta frescor i humitat fa que a les ombries cresquen roures mentre que les parts més altes i seques estan ocupades per ginebres i savines. Seguint la pista barranc avall anem deixant algun que altre bancal treballat, que per a això són estes pistes, per a donar accés als pocs bancals que encara es treballen. El camí ens porta a passar entre el mas del Molar, que queda a la dreta dalt nostre, i los Cubos de Royo, a l’esquerra i de l’altre costat del barranc. Travessem ací el paso de la Granella al barranco Hondo que ve per la Morilla.

Un poc més avant la pista enllaça amb la pista de los Cubos de Royo que segueix, més o menys, el traçat del vell camino de Lucena. La pista fa molta més volta que el vell camí que pujava recte des del barranco Hondo, del Manzano, de la Teja (almenys de les tres maneres l’anomenen en aquest punt) al punt anomenat de las Huerticas per ser eixa la partida que travessa i ens permet acostar-nos a la Reduela, un dels antics masos que es trobava totalment deshabitat, com la Granella, i que en els darrers anys ha tornat a la vida de manera que ja té fins i tot algun veí censat.


Pista del Paso del Cabezo Royo.

Continuació del Paso sense pista ja.

L'únic punt complicat de la ruta.

Pista de baixada al barranco de los Árboles.

Roures al barranco de los Árboles.

El barranco de los Árboles per on passa una pista.

Seguim ara per la pista traçada seguint l’antic camí sempre vorejant el barranco de los Árboles fins que el camí ens porta al collet on s'alça el mas de Vicenta, als peus de la Loma Sincabo. El mas de Vicenta és un gran casalici de pedra bona, ben construït i que encara conserva el trespol. Es troba situat en un llomet que domina un collet i els bancals que s'estenen a banda i banda, alguns encara treballats. Les construccions auxiliars del mas no es conserven, i pallisses i corrals resten en runes.

Pel collet que hi ha a pocs metres passen dos dels principals camins tradicionals del terme de Ludiente: el camino de Lucena i el de l'Alcora. Pugen des de Ludiente pel Peirón del Cementerio i el mas de la Puebla (des d'on és camí de ferradura). Al mateix collet arriben tres pistes, una des de la casilla de la carretera del Castillo i les dos que segueixen el traçat dels vells camins; cap al nord i portant al costat el barranco de los Àrboles el camino de Lucena, i cap a l'est baixant al barranc del Manzano el camino de l'Alcora.

Continuem la ruta baixant pel camí vell de Llucena (i l'Alcora) que ací baixen conjuntament. Fa goig trepitjar els vells camins empedrats per on tanta gent ha passat al llarg dels segles per anar al poble des dels masos o per anar de poble a poble. Conforme baixem el camí baixa a travessar el barranco del Jaqués i travessa un bosquet molt fresc on alternen els pins i els oms. Continuem avall passant per un periró trencat que ens avisa de la proximitat del poble i entrem ja a la vall del riu Villahermosa. A la nostra esquerra es veu el Buey Negro i davant el barranco Santa Ana, i caminant caminant arribem als bancals treballats de la Solana de la Puebla on es nota que es pot arribar ja per pista.

Al mas de la Puebla ens reb un gos que el guarda, i un poc més avant passem a la vora de la font que aboca a una bassa d'on raja un bon reguer d'aigua que corre cap avall a buscar el riu. La pista traçada damunt el vell camí ens va baixant poc a poc cap al poble mentre disfrutem d'unes grans vistes dels voltants. Arribem a una revolta i, per fi! veiem Ludiente a sota nostre però ja ben prop. Anem baixant cap a ell fins que arribem al Peirón del Cementerio per on hem passat al començament de la ruta.


Camino de Lucena. Al fons la Loma Sincabo.

Camino de Lucena (i de l'Alcora) o del mas de Vicenta.

El camí arribant al mas de la Puebla.

Mas de la Puebla.

El Peirón del Cementerio.

Entrant novament a Ludiente.

Comentant la ruta al final d'una gran jornada senderista.


 

Ací està el track:

 

 

Powered by Wikiloc

 

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

 Del Castillo a Ludiente per camins oblidats i masos assolats

 De Llucena a Ludiente pel camí vell i tornant per la Granella i el camí de Foios

 Circular al Castillo pel Mas Quemao la Granella i el molino Bajo

 De Ludiente a la Loma Sincabo i la Loma Batista

 Volta pels masos del Castillo: mas del Pozo, la Granella, mas del Barranco i Roque Chiva.

 Cingles i barrancs de Ludiente

 

Més informació: 

  • Blog Ludiente activo 
  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
  •  Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
  • (1909) Minuta del término municipal de Ludiente Ed. IGN  
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1988) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Ludiente  Generalitat Valenciana
  •  Roncero, Enric (1998) Penyagolosa Ed. Alpina
  • Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada