DE LUDIENTE A LA VALENTINA TORNANT PEL RIU

Ara que ve l'estiu abelleix fer rutes més fresques així que, més tard del que pensàvem, ens acostem a Ludiente a fer una curta circular entre Ludiente i la Giraba com a excusa per a refrescar-nos al riu de Villahermosa.

Comencem la ruta al Molino de Abajo, vora el pozo de la Mula, un lloc refrescant per a acabar la ruta.
Travessem el pont i ens acostem al corral del Río. Per dalt d'ell mou el camino del Cabezo Royo, magnífic camí de ferradura empedrat i netejat recentment per passar per ací la carrera de montanya de Ludiente.
El camí de seguida pren altura per dalt del pozo la Mula, anomenat així perquè una vegada es va despenyar una mula que anava per este mateix camí. Sembla difícil perquè el camí és ample i no dóna en cap moment sensació de perill.
El camí travessa el barranco del Milano i comença a pujar fent voltes sota el pinar fins que pren altura i planeja cap a la Cuba. Des d'ací, allà on el pinar ho permet, tenim ja unes magnífiques vistes del poble, del Boinegro o del riu que queda davall nostre.

Pozo la Mula.

Pont sobre el riu Villahermosa.

Agafant el camí del Cabezo Royo.

El Pozo la Mula des del camino del Cabezo Royo.

El río Villahermosa per on passarem més tard.

Arribem així a un encreuament de camins, tots dos van al mateix lloc però el camí vell pujava per l'esquerra. Nosaltres però ens desviem uns metres per la dreta fins a la fuente la Cuba on hi ha prou aigua per a què bega la gossa.
Reprenem la pujada pel vell camí de ferradura ben empedrat que fa voltes pujant cap al Rodrigo abans de planejar novament passant als peus d'un cingle.
Arribem així a un collet on conflueixen els dos camins. Per ací passa un ample tallafocs sota la línia de la llum que puja a la Benachera, i al mateix coll hi ha una vella pallissa. Des d'ací continua la pista traçada sobre el camí que, de seguida arriba a la pista formigonada que puja des de la Giraba a Benachera pel Cabezo Royo. Nosaltres seguim a la dreta baixant mentre travessem el pinar.

Fuente de la Cuba.

Collet des d'on continua pista.

Pista formigonada al CAbezo Royo.

La llarga baixada cap al riu Villahermosa ens porta cap a la Giraba, però abans d'arribar trenquem a la dreta per una pista que entra a l'Almarjal on encara queden prou bancals treballats.
Quan acaba la pista continua un ample camí que baixa  vorejant la Huerta del Armajal a buscar el pont de la carretera de la Giraba. Passem sota unes penyes i arribem al pont. Ara ens toca baixar al riu i per a fer-ho només hem de travessar el pont i trencar a la dreta per una pista que entra a la fuente de la Valentina.

Huerta del Almarjal.

Pont de la Giraba.

A partir d'ara el camí és fàcil, només cal seguir riu avall buscant el millor pas fins al pozo la Mula.
El primer tram el fem per la pista fins a la Valentina, ací hi ha una àrea recreativa amb tauletes que a estes hores està tota ocupada, encara que la gent no s'està a les tauletes sinó dins del riu on hi ha un bonic toll d'aigua.
Des d'ací contiuem avall avançant per la vora o per dins del riu; çò és, la gossa per la vora i els xiquets per dins del riu.
Grans blocs caiguts dels vessants s'escampen pel riu de tant en tant fins que arribem a sota del Crebadal de la Cuba, ací algun terratrèmol va enrunar tota una muntanya que va caure en forma de grans blocs per la vessant i, molts d'ells, van arribar a fer de represa al riu que s'ha d'obrir pas entre ells formant interessants tolls. Ací la pobra gossa no té més remei que nadar, tot i què evita fer-ho tant com pot.

Fuente la Valentina.

Entrant al riu davant la fuente la Valentina.

El Crebadal de la Cuba.

Per dalt nostre corre el vell camí de la Giraba i encara es pot vore des d'ací el mur de pedra on es recolza la plataforma del camí, penjat a la vora del riu.
Passat el Crebadal ens queda el pozo Largo, l'únic lloc on cal nadar sí o sí, i a continuació arribem a la Presa. Ací està el modern (i antic) assut que desvia l'aigua per a la sèquia que rega les hortes de Ludiente. Ací també baixa una llarga escala des de la carretera i trobem també molta gent prenent el bany.
Deixem enrere la Presa i continuem riu avall per un estret i passat este el riu s'obre i es fa més ample de manera que el canyar ocupa bona part de les vores. Ens toca per tant anar per dins que és l'única part lliure de canyes fins que finalment en podem eixir quan ja estem prop del pozo de la Sardina.

El Pozo Largo.

La Presa.

Pozo la Sardina.

Passem per fora el pozo de la Sardina, situat als peus del poble i des d'on es pot pujar directament i continuem un tros més pel riu fins al pozo la Mula on acabem la segona part d'esta ruta, molt més refrescant que la primera, i on ens quedem a nadar una bona estona.

El Pozo la Mula.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

Ludiente, Benachera i la Giraba
Ludiente - Granella - Giraba


Més informació:

•  Blog Ludiente activo
•  Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.

FANZARA MORISCA: L'ALCUDIA, EL CASTELLET I LA LLEUXA

Hui ens toca ruta cultural i, com ve sent habitual a l'estiu, al voltant d'un riu. En este cas ens acostem a la vall de Fanzara a fer una volta per a visitar els quatre nuclis de població que hi havia abans de l'expulsió dels moriscos: Fanzara, Alcudia, el Castellet i la Lleuxa; i per a complementar la ruta visitarem el MIAU que toca este cap de setmana.

Encara amb la frescor del matí eixim de baix del poble de Fanzara travessant la Huerta Mayor cap al riu, camí de la Yesera. Deixem enrere bancals de tarongers alternats amb alguns altres d'hortalíssia abans d'arribar als canyars de vora riu, just sota l'Alcudia que s'alça de l'altra banda del riu dominant la vall.

Pàrquing del MIAU.

Museu en construcció.

L'Alcúdia des de la Huerta.

L'únic problema és travessar el riu. Ja ho vam fer fa uns anys  per la Yesera on hi havia un pas pràcticable quan el riu no duu molta aigua però amb les riuades tot ha canviat i l'antic pas sembla haver desaparegut, així que finalment decidim travessar seguint les traces dels animals que passen per ací. Ens cal banyar-nos els peus però amb això ja contàvem.
Travessem obrint-nos pas entre la vegetació i pugem per l'altra banda a la carretera de Montanejos. Davant nostre queda la senda a la fuente del Turio i al costat la Yesera, antiga fàbrica d'algeps reconvertida en hotel rural i ara completament arrasada i expoliada.
Ara ens toca continuar per carretera a l'Alcudia, anant alerta que les motos que pugen a Montanejos no se'ns emporten per davant.

Buscant la manera de travessar el riu.

Travessant el riu.

Carretera de Montanejos.

Des de la carretera podem vore les restes de muralles de l'Alcudia, i les hortetes que hi havia als seus peus, regades per la font del mateix nom.
Ens desviem per la carretera vella i, quan fa una revolta a la dreta, continuem recte entre restes de corrals, l'únic vestigi d'edifici que queda de l'antic despoblat morisc de l'Alcudia, abandonat arran de l'expulsió del 1609.

Pugem al tossalet on s'alçava i un senderol ressegueix la línia de muralles. Des d'ací dalt es domina tota la part fèrtil de la vall de Fanzara, però queda més lluny que l'emplaçament actual per a arribar a l'horta així que és normal que quan ja no hi havia perill de guerres i atacs el poble es traslladara a un lloc més proper a la terra de cultiu.

Muralles de l'Alcudia.

Corral de l'Alcudia.

Muralla de tapial de l'Alcudia

La Huerta i Fanzara des de l'Alcudia.

Retornem a la carretera i continuem carretera amunt cap a Onda. Passem el desviament de Fanzara i uns metres més amunt trenquem a l'esquerra per un vell camí de ferradura (ara ampliat) que entra a la Venta, o millor dit, al colladet on va estar la Venta doncs ací hi havia un encreuament de camins passant el que anava de Fanzara a Onda (Tales i Suera) i un dels dos que remuntava el riu de Millars per on hi havia gran trànsit de rècues arrieres.

Per la dreta continuava el vell camí i també el camino de Ayódar (que puja a la Muela), recuperat recentment per a pujar a la Cueva de la Muela. Nosaltres seguim recte per una pista que travessa el barranco del Arbolaje quedant als peus del Castelet.

Quan passem sota el tallafocs d'una línia elèctrica el seguim a la dreta en forta pujada cap al collet que separa el Castellet d'un tossalet bessó. La pujada és recta i costeruda però curta.

Antic camí real d'Onda a Aragó pel Millars.

Tallafocs cap al castillet.

De l'altra banda del coll baixa una pista a buscar la Cueva Santa, i de seguida hi arribem. Ací passa la carretera de Montanejos i hi ha una imatge de la mare de Déu de la Cova Santa (d'ací el nom). Antigament passava el camí d'Onda i hi havia una creu anomenada la Cruz del Sábado. Els camins s'han actualitzat i també les advocacions religioses.
Una fita marca el punt on comença la senda que puja al Castillet. Es tracta d'un senderol mig enfitat i mig camp a través buscant els punts amb més roca i menys vegetació que en poca estona i molt d'esforç ens situa dalt del cim, on encara es conserven les restes d'una torre.

Collado de la Cueva Santa.

Capella de la Cueva Santa.

Pujant al Castillet.

Les vistes des d'ací són immillorables, controlant tot l'accés a la vall de Fanzara i dominant els tres pobles de la vall (l'Alcudia amb dificultat).

La Lleuxa des del Castillet.

Fanzara des del Castillet.

Restes del Castillet.

Baixem al collet i continuem ruta per un entrador d'una finca. Tant l'entrador com la finca estan abandonats però es passa bé. Arribats a la finca la travessem a buscar el barranc que continua per la banda de baix i, ací trobem un sender obert per les ovelles que ens permet baixar a buscar el camí asfaltat de la Lleuja.
La idea inicial era continuar per un sender paral·lel a la carretera a buscar el mas de los Canonigos per entrar a los Casales per dalt, però Juanma s'ha lesionat en un mal pas i decidim seguir el camí asfaltat, de baixada i més fàcil.
Seguim camí avall fins que trobem un entrador a la dreta. Ací ens separem i el lesionat continua recte al poble mentre la resta seguim a la dreta per retallar el camí que entra a l'antic poble de la Lleuxa.

Recte pels bancals.

Camino de la Lleuxa.

Ens costa trobar el punt per a baixar a l'antic camí de la Lleuxa però finalment ho fem i seguim per l'ample camí (per on passa el GR-333) desviant-nos per a travessar les despulles de les cases de baix a dalt fins arribar a los Casales on només hi ha un corral ben conservat.

Travessant bancals cap al barranco de la Lleuja.

GR-333 pel barranc de la Lleuxa.

Restes de l'antic despoblat de la Lleuja o Lleuxa.

Ara ens toca retornar pel GR cap a Fanzara, i el seguim apretant el pas a buscar el riu. Quan arriba al riu continua paral·lel al riu un bell tros fins que a l'altura del camino de la Lleuja el segueix per a travessar el riu a gual. Ací ens tornem a dividir i la meitat del grup continua per l'esquerra per a tornar a Fanzara per l'Escaleta. La resta travessem novament el riu a gual banyant-nos els peus (no hi ha passera) i continuem per l'altra banda pujant cap a Playa.

GR-333 camí del riu.

Travessant a gual el riu de Millars.

Pugem a buscar el camino de los Llanos, ara asfaltat, i ací abandonem el GR que continua cap a Ribesalbes per la dreta mentre que nosaltres seguim a l'esquerra cap a Fanzara que ja tenim davant però més lluny del que pensàvem.
El camí passa als peus de la Frontera de Playa, un llarg cingle que tanca les hortes de Playa que queden als nostres peus. Sota el cingle creixen llidoners i figueres que ens fan ombra i sota nostre queda la Huerta de Playa, majorment abandonada però on encara hi ha prou partetes treballades.
Arribem al barranco de la Bailesa i se'ns afig el camí de Ribesalbes que baixa des del Collao. Ara sí que ens queda ben poc i de seguida entrem al poble per la fuente del Cantón.

Camino de Playa per la Frontera.

Camino de Ribesalbes.

Ací mateix estan fent un gran mural a una casa. Aprofitem per vore com treballen les artistes i continuem travessant el poble observant altres artistes que estan pintant o decorant façanes de cases.
Al bar trobem la resta de companys i tots junts baixem al riu a refrescar-nos per fora amb la fresca aigua del riu i per dins amb una bossa nevera amb cervesses.

Art urbà a la fuente del Cantón.

Instal·lacions del MIAU.

Riu de Millars al pont.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací altres rutes que comparteixen part del recorregut:

de Ribesalbes a Fanzara
GR 333: circular entre Ribesalbes i Tales per terres de Fanzara
del Salvador d'Onda a la Lleuja i Ribesalbes
de Fanzara al Salvador per la cova de la Mola i l'Escaleta
de Fanzara a la Mola per la fuente del Turio


Més informació:

• MIAU Fanzara
• Guarque Porcar, José Mª (2013) La piedra seca en Fanzara 
• Sancho Comins, Jose (1990) Itinerarios por el valle del Mijares. Ed. Cajar rural San José Almazora
• Web de l'ajuntament de Fanzara
• Llop Goterris, Xavier (2013) 30 rutes a peu per la Serra d'Espadà <http://www.slideshare.net/xgoterris/30-rutes-a-peu-per-la-serra-despad>
• Arnau Juan, Òscar (2016) Serra d'Espadà. Mapa i guia excursionista. Ed. eltossalcartografies