diumenge, 10 de juny del 2018

EL NAIXEMENT DEL GUADALAVIAR

L'estiu passat vam fer una ruta (en cotxe) passant pels principals naixements de rius que hi ha a la confluència de la Serrania de Cuenca i la Sierra de Albarracín. Així vam visitar el naixement del Tajo, Júcar, Cuervo i el Guadalaviar. Bé, este darrer no el vam trobar perquè estava completament sec. Així que aprofitant que hem tingut un any plovedor (fins ara) hem mirat de traure'ns l'espineta visitant el naixement del Guadalaviar, però esta vegada fent una ruta a peu.


Hem començat a caminar des del Molino de Guadalaviar, on hi ha una àrea recreativa amb tauletes i una font sota un xopar, vora l'aigua del Guadalaviar que ací forma un rierol menut. Al costat hi ha un dels antics molins habilitat com a refugi (per a quedar-se cal demanar la clau a l'ajuntament). Des c'ací començarem la ruta seguint, més o menys, un track de elmirón.
Comencem a caminar per una pista que mou per dalt del refugi i que travessa els bancals, quasi tots abandonats, que davallen per les faldes de la Muela San Juan.
Deixem un camí a l'esquerra que remunta el barranco del Resonero i nosaltres seguim per un camí que munta en una forta pendent un curt tram per continuar planer, sempre entre bancals.
En estos bancals hi ha gent buscant bolets, i és que la primavera plujosa ha afavorit l'aparició de bolets de primavera i alguns no tan propis (moixernons, xampinyons, cama-secs, gírgoles, ...). Cal recordar que a la major part de la serra està acotada i regulada la recol·lecció de bolets.
La pista que seguim gira cap a la dreta enfilant cap a la Muela de San Juan i remuntant la capçalera del riu Guadalaviar.
Pista al naixement del Guadalaviar.

Prats a les faldes de la Muela.

Curs alt del Guadalaviar.
Arribats ací abandonem la pista i trenquem a l'esquerra a buscar el riuet que baixa pel mig de la fondalada. D'ací i d'allà baixa aigua i fins i tot n'ix del fons. Un poc més amunt i a la nostra esquerra queda un tancat des d'on ix aigua i allí entrem. Este és el punt on naix oficialment el Guadalaviar que sorgeix de la falda de la muntanya baixant entre roques tobàcies on, en una, hi ha esculpida una cara.
El riu Guadalaviar.

Naixement oficial del riu.
Ens aturem ací a fer un mos aprofitant les tauletes que s'han pujat i aprofitem per buscar i trobar un geocache.
Després de la parada continuem la ruta remuntant la comalada cap al cim de la Muela. Deixem enrere els prats i entrem al pinar on encara trobem alguna surgència, l'última. Seguim amunt travessant el pinar fins que arribem a una pista que corre per les vores de la Muela de San Juan. Ara toca seguir la pista a la dreta a buscar la Peña Tormera.
Una de les moltes surgències d'aigua de la zona.


Pinar al Rentobar.

Pista a la Peña Tormera.
L'ampla pista travessa el pinar de pi negral i rojal vorejant el cim i per dalt dels cingles que, sovint, delimiten la Muela. Seguint-la arribem a un punt on hi ha un pal indicador de direcció, malauradament el temps i l'oratge han esborrat les senyals i només s'endevina el que poden dir. Per l'esquerra continua la pista cap a Griegos mentre que a la dreta entra al mirador de la Peña Tormera que és per on ara anem.
Seguim ara un carril menys evident que travessa el pinar cap al sud, a buscar el canto de la penya que mira cap a Guadalaviar.
Seguint el carril deixem a la dreta un vell caminal que baixa salvant les cingleres que voregen la Muela. Uns metres és avant trobem una antena a dalt de la Peña. Ací el cingle que voreja la Muela és més alt i fa de tanca a les Dehesas Boyales, però per a evitar que tot i així algun animal se n'isca hi ha una tanca nova dalt del cingle que ens impedeix acostar-nos a disfrutar de les vistes.
Sota nostre estan les Dehesas Boyales de Guadalaviar, el Villar i Griegos (de sud a nord) que baixen per les faldes de la Muela aprofitant les fresques pastures que creixen al nordest sobre les arenes cretàciques on aflora l'aquífer de la Muela. Ara es troben cobertes de flors i herba fresca que, si l'estiu és com cal, durarà fins a la tardor quan comencen les gelades.
Desviament a la Peña Tormera.

La Valsequilla i al fons la Cebadilla.

Guadalaviar des de la Peña Tormera.
Després de buscar un punt on tindre bona vista retornem sobre els nostres passos per a buscar el camí que puja a la Muela des de Griegos.
Comencem a baixar seguint el vell camí que fa algunes voltes per a salvar els cingles però ens toca abandonar-lo quan enfila dins de las Dehesas, ací l'alta tanca ens barra el pas i decidim baixar al recte a buscar el camino de Checa.
Camí vell de la Muela.

Baixem entre antics bancals on ara s'escampa el pinar. La pendent és important però fent voltes entre els bancals suavitza bastant. Conforme baixem el calcari deixa pas a les arenes cretàciques on suma l'aigua. Sobre elles s'han format grans xaragalls i, a les parts menys costerudes, hi ha bones pastures.
Després de travessar un dels xaragalls i voltar per un prat entollat arribem a un corral d'ovelles que passem per la vora i seguim el camí que hi puja des del camino de Checa, ara una ampla pista asfaltada. Arribem a la pista i només ens queda fer uns metres a la dreta per retornar al Molino des d'on hem començat la ruta.
Baixada al recte.


Refugio del Molino.

Àrea recreativa del Molino.




Ací està el track:



Powered by Wikiloc


I ací un parell de rutes que comparteixen part del traçat amb esta:

Griegos - fuente la Selvia - Muela San Juan - Griegos
circular sierra de Albarracín gr-10 gr-10.1


Més informació:
  • De Jaime Lorén, Ch. i Pérez Grijalbo, R. (2006) Guía de la naturaleza de la sierra de Albarracín Ed.PRAMES
  • VV.AA. (2003) GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. PRAMES
  •  VV.AA. GR 10 Sierras de Albarracín y Javalambre Ed. Prames,1996
  • Centro de Estudios de la Comunidad de Albarracín
  • Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la província de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, 2000
  • De Jaime Lorén, Ch. Paisaje protegido de los pinares del rodeno y Sierra de Albarracín Ed. Prames, 1996
  • VV.AA. Sierra de Albarracín col. "Red natural de Aragón" Ed. Prames i Gobierno de Aragón, 2007
  • Senderos de Aragón

dissabte, 2 de juny del 2018

DE CAUDIEL AL ALTO DE LAS PALOMAS

Com cada any, quan arriba el juny és època de cireres, així que toca fer camí per terres de cirerers. Molts anys hem estat per Villamalur però els darrers anys ens acostàvem a la Salzadella per a visitar la Fira de la Cirera. Enguany però hem decidit canviar i anem a Caudiel per a vore també la Feria de la Cereza, i eixa és l'excusa per a pujar al Alto de las Palomas, vèrtex geodèsic i punt més elevat (segons se mire) de la Serra d'Espadà.
La ruta de hui és un clàssic que no presenta més problema que la distància. Pujarem cap a la Sierra per la senda del Estajo i baixarem pel camino de la Sierra, tots dos nets i marcats.

Deixem el cotxe a Caudiel i el primer que fem és baixar a buscar el Barrio que queda a l'altra banda del barranco de Juésar. Per la vora del barranc passa també el vell tren miner d'"Ojos Negros" reconvertit ara en via verda.
Travessem el barranc i la plataforma de la via i pugem per la vora del llavador cap al Barrio que hem de travessar de baix a dalt eixint pel camino de Cirat, per on està traçat el PR-CV-63.5, de fet a l'eixida del Barrio encara es troba una de les velles paletes de quan es va marcar la xarxa de PRs del Alto Palancia als anys 90.
Seguim recte travessant la partida de la Cuatrena i arribem a la carretera de Higueras. L'hem de travessar i continuar per l'altra banda per on una ampla pista ha substituït el vell camí de ferradura. De moment la Sierra encara queda lluny davant nostre i travessem el pla que s'estén als seus peus mentre travessem un paisatge on es barregen els pinars, matollars i camps treballats d'oliveres i ametlers.
Camí caminant arribem a una bifurcació de senders; per l'esquerra puja el PR pel Paso de la Sierra mentre que per la dreta segueix el camino de Cirat, ací anomenat "senda del Estajo" que pel barranco del Estajo puja a la Sierra. Nosaltres seguirem este segon.

El Barrio des de Caudiel.

La via verda d'Ojos Negros.

Eixint del Barrio camí de la Sierra.

Travessant el Cerrao pel Paso de la Sierra.
El camí puja ara per la vora del barranc de la Fuente la Higuera encara que en línies generals el paisatge no canvia. Seguim ara el camino de Cirat (que fins ací no ve exàctament pel mateix lloc que ho hem fet nosaltres) i ho farem durant poc més d'un quilòmetre doncs quan la pista que seguim gira cap a l'esquerra a buscar el corral del Estajo el vell camí continua recte cap a la Sierra per un traçat més curt però (en estos moments) brut.
Girem cap al corral del Estajo i davant mateix de les seues restes trobem una nova bifurcació. A l'esquerra entra el camí a la fuente la Higuera però nosaltres seguirem per la dreta per la senda del Estajo o camino de la fuente la Higuera.
La senda remunta el barranco del Estajo, primer per dins i després per la vora. En este tram hem deixat enrere el pla i els camps treballats i comencen les costeres tapissades d'un matollar dominat pel coscoll i romer on apareixen algunes carrasques disperses que formen rodals més grans conforme anem pujant. Totes elles són menudes tan per haver-se carbonejat en temps antics com per haver patit incendis més recents.
Cap a la part final de la pujada n'eixim del barranc i enfilem amunt cap al llom de la Sierra per on passa la Vereda de los Contrabandistas que enllacem a l'altura del corral de Ronces.
Camino de Cirat.

Senda del Estajo o camino de fuente la Higuera.

Barranco del Estajo.

Carrasquissos a les faldes de la Sierra.

Corral de Ronces.
Seguint la Vereda de los Contrabandistas passa el PR-CV-63.5, en este cas el tram que va des del collado Arenillas a Higueras.
Cal dir que el PR-CV-65 no és un simple sender sinó una xarxa de senders que als anys 90 van traçar des del mas de Noguera a instàncies de la comarca del Alto Palancia amb la intenció d'enllaçar tots els pobles de la comarca entre ells. Fou una iniciativa pionera per moltes raons; per recuperar vells camins, per fomentar el senderisme i també per dissenyar un recorregut en xarxa i no lineal ni circular d'acord amb les tendències més recents dels itineraris senderistes.
Seguim ara el traçat del PR que passa per dalt de la Sierra que és com s'anomena la partida de Caudiel que comprèn les parts més altes del terme entre el Monte Redondo i el Alto de las Palomas. Tota esta part és una gran plataforma que es troba al voltant dels mil metres d'altitud i connecta la serra d'Espadà pròpiament dita (cal recordar que el parc acaba al Monte Redondo) amb la Sierra Espina (que mou al collado Arenillas). El paisatge recorda més a les terres altes del Maestrat que a la veïna Espadà amb coscollars i carrascars que s'estenen sobre els cims plans o arrodonits.
Avancem per la Sierra passant per la corraliza de los Tacos i el cerro Juja. Deixem enrere el corral de Roque i a l'altura del pozo Valero (o pocico de la Sierra) retrobem el Paso de la Sierra per on puja la variant del PR que ve de Caudiel.
Vereda de los Contrabandistas a la Sierra.

Estribacions de la sierra Espina des de la Sierra de Caudiel.

Caudiel des del corral de Roque.
Tota la Sierra està plena de restes de corrals, record del que fou aquesta zona fins fa poc, una zona dedicada a la pastura d'ovelles i cabres al estar allunyada del poble i, a més, ser la part del terme menys apta per al cultiu. És esta la raó que no trobem antics bancals i també una de les causes de la deforestació que ha patit i encara pateix.
Des del Pozo Valero abandonem el PR i continuem per un carril que continua a la dreta travessant la capçalera del barranc del Gollizno per a pujar al Alto de las Palomas.
Arribem així al Alto que, segons com es mire, es pot considerar el cim més alt de la serra d'Espadà (tot depèn d'on fixem els imprecisos límits).
Ens fem la foto de rigor al vèrtex, descansem un poc i comencem la baixada de retorn a Caudiel, que com la pujada serà suau però ben llarga.
Baixem a buscar la Vereda de los Contrabandistas per on pasa el PR i el seguim retornant al Pozo de Valero. Ací deixem la vereda i baixem pel Paso de la Sierra per on puja el PR des de Caudiel. El primer tram està cobert de carrasques que ens acompanyen mentre baixem fent voltes pel vell camí de ferradura traçat seguint el pas i que ens facilita la baixada. Allà on el camí vell s'ha perdut cal baixar recte per un terreny de més mal peany.
El camí enfila el barranquet de l'Alcabaira que s'obri pas entre el Picayo i la Peña de San Juan. Quan les deixem enrere arribem a la fuente de la Alcabaira on cau un rajolí curt que aboca a un gamelló llarg vorejat d'uns xops.
Pujant al Alto de las Palomas.

Alto de las Palomas.

Vèrtex al cim.

Baixant a buscar la vereda de los Contrabandistas.

Carrascars a la Sierra.

Paso de la Sierra.

Camí de ferradura que baixa pel pas.

Fuente la Alcabaira.
A partir de la font el camí de ferradura que seguia el pas ara és una ampla pista que travessa la partida de l'Alcabaira, on només trobem alguns bancals treballats enmig del coscollar i pinar.
Al corral de Andrónico abandonem el Paso de la Sierra, que baixa quasi al recte cap a Caudiel, i continuem les marques grogues del PR que ens porta paral·lels al barranco de la Alcabaira a buscar el camino de Cirat, on trobem la bifurcació que on, al pujar, hem seguit a la dreta. Tanquem així el cercle i només ens queda refer el camí que hem fet a l'inici de la ruta de tornada a Caudiel.
Com no solem fer rutes lineals i per a trencar la monotonia tot baixant ens desviem a passar per la fuente del Cerrado, que trobem seca, i un poc més avall enganxem novament amb el PR que ja no abandonarem fins a Caudiel.
Pista de la Sierra.

Fuente del Cerrado.

Entrant al Barrio.
Només ens queda anar al bar a recuperar forces davant d'una cervesa, però això hui costa prou perquè al fer la fira de la cirera el poble està ple de gom a gom, encara que finalment aconseguim taula i cadires per a descansar. I abans de tornar a casa fem una volta per la fira i carreguem de cireres cap a casa.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc

I ací un parell de rutes que es poden combinar amb esta:

Crestes d'Espadà 3: del mojón de Torralba al collado Arenillas
Ruta de las 5 fuentes

Més informació:

diumenge, 27 de maig del 2018

DE GIRABA AL MAS DE LAS UMBRIAS PER CAMINS OBLIDATS

Actualitzat a 1 d'octubre del 2022.

 

La setmana passada vam estar caminant pel terme del Castillo i, com passa sovint, ens vam quedar en ganes d'allargar la ruta per la part sud del riu així que hui toca fer una ruta per eixa part. Per a fer-ho buscarem (i sortosament trobarem) els vells camins de ferradura que anaven de mas a mas i de poble a poble, i seguint-los completarem una circular més que interessant per terres del Castillo i Ludiente.


Comencem la ruta a la Giraba de Arriba, i quan encara no hem eixit del poble trobem una parella major prenent el sol a una era. Ens aturem a preguntar-los i ens estem una bona estona xarrant doncs ens expliquen el camí que hem de seguir cap al mas de Aguilar. També portem un track de Gemboi) però sempre és interessant parlar amb la gent que encara ha usat els camins per a treballar o, com és el cas, per a anar al bou a Zucaina. I és que el camí que seguirem és el camino viejo de Zucaina.
Ens despedim i comencem a caminar per la pista traçada sobre l'antic camí que remunta per entre les hortes que rega la Acequia Nueva, o no tan "nueva" perquè l'home amb qui hem parlat ens ha explicat que es va fer el 1918.
La pista enfila amunt i de seguida deixem enrere els bancals treballats pe rentra al pinar que creix sobre els bancals abandonats. Com ens han dit a Giraba, abans només hi havia alguns rodals de pins entre els bancals, ara totes les vessants de les muntanyes són un gran pinar amb alguns rodals de bancals cuidats.
Quan la pista gira a l'esquerra voltant per dalt d'un olivar, una fita a la mateixa revolta marca el punt on continua el camino del mas de Aguilar.
Bar de Giraba.

Giraba de arriba i la huerta de la Acequia Nueva.

Vessant de la Carrascosa cobert de pinar.

Pista traçada sobre l'antic camí de Zucaina.
Al principi el camí es veu un poc tapat d'argelagues i romer, però només ens fiquem sota els pins l'ombra del pinar no deixa crèixer massa la malea i el camí, tot i què no massa xafat, és fàcil de seguir encara que millor fer-ho amb pantaló llarg.
En els llocs on la traça del camí és menys evident unes fites de pedres (alçades per Julio i Albert) ens ajuden a no perdre'n el fil.
Passem sobre un primer mirador dalt d'una penya que mira al riu villahermosa, que corre al fons obrint-se pas entre la penya on estem i las Peñas de Castejón davant nostre. Un poc més avant abandonem el terme de Ludiente i entrem al del Castillo però el paisatge no canvia. Continuem sota l'ombra d'un pinar que s'estén per les vessants del riu Villahermosa de forma quasi continuada. Només alguns bancals d'oliveres mostren la mà de l'home entre el pinar que ha engolit els antics bancals que, no fa tans anys, eren el paisatge predominant a les dos vessants del riu.
Passem per dalt del Plano Perbalsa, un dels rodals encara treballats, i un poc més avant queda la Rinconada. Arribem ací a un rodal més ombrívol on el camí baixa a travessar un barranquís fugint de las Peñas de las Horas, que s'alcen dalt nostre tallant el pas.
Ací el camí es fa més difícil de seguir entre el marfullar que creix als voltants del barrancusset i quasi tapa el camí. Només passar el barranc trobem una bifurcació. Per l'esquerra una fita ens marca la continuació del camí mentre recte baixa un altre camí molt tapat, cap al riu.
El camí continua més o menys planer sota el pinar. Quan arribem a un morret ens acostem per a guaitar i entre els pins es distingeix el Castillo, davant nostre però de l'altra banda del riu.
Continuem camí avant fins que arribem a un punt on la traça del vell camí s'ha vist alterada per la construcció d'una pista forestal, tan abandonada que només queda un senderol obert entre el matollar abundant i espès que creix.
Seguim avant fins que, uns centenars de metres més avant, arribem a una pista més important i en bones condicions. Es tracta de la pista que, des da la Giraba, entra al mas d'Aguilar (però fent molta més volta que el camí vell).
Camino de Zucaina.

Revolta de la Acequia Nueva al riu.



Tram tapat pel marfull.

El Plano Perbalsa des de la Rinconada.

El Castillo de l'altra banda de riu.

Antiga pista per la falda del Morrón.
 Ara cal seguir la pista però abans no ens estem d'acostar-nos a la dreta al cim de la Peña del Buho que conforma un espectacular mirador sobre el riu. A sota nostre queda el molino Bayo, o millor dit les seues restes que s'esglaonen a la vora del riu al mateix punt on s'engrava el barranco del mas d'Aguilar. Davant nostre queda el Castillo. Avall queda el riu que s'encaixa per la vessant boscosa del qual hem pujat. Riu amunt només es veuen pinars que amaguen a la vista la carretera del Castillo a Zucaina. Més enrere queden les penyes per on es despenya el Chorrador del Villar.
Retornem a la pista i continuem ara pista dreta i avall per l'ombria de la Jara. Quan arribem al davant del mas de Aguilar la pista acaba a un replanell. Ací hi ha una caseta per a deixar atifells el veí del mas d'Aguilar i des d'ací mouen tres sendes. La senda de la dreta baixa a travessar el barranc i puja al mas d'Aguilar (i continua a Zucaina). La senda del mig baixa a buscar la font del mas. Nosaltres seguim la senda de l'esquerra que puja pel mas de Paco i el de las Peñas a las Umbrías.
El riu Villahermosa des de la Peña del Buho.
El barranco del Centenar.


Pista al mas de Aguilar.

El mas de Aguilar.


La senda puja un poc i travessa un rodal d'antics bancals on ara creixen els cirerers de pastor i, tota una raresa pel poc que es prodiga, el boix. Segurament en altres èpoques el boix era més habitual però ara només el trobem en alguns rodals dispersos de l'Alto Mijares, la seua capacitat d'expansió és limitada i això fa que li coste molt colonitzar el terreny perdut al llarg d'anys d'explotació humana.
Passem sota els cirerers i pomeres, que formen un racó frescal i amb vegetació densa i per l'altra banda enfilem un sender que puja al recte retallant les voltes de l'antic camí.
Anem seguint un assegador (el Paso de la Jara al Catalán) que deixa antics bancals a les dos bandes. Quan acaba la costera la senda planeja entre bancals fins que arriba al collet on s'alça el mas de Paco, en procés d'assolar-se.
Per davant del mas de Paco puja a la Jara el Paso de la Jara per on (m'informa Julio)  hi ha encara una senda per on es pot pujar al cim de la Jara. Fòra una possibilitat de retallar la ruta. Nosaltres continuem pel vell camí que planeja buscant el barranc que baixa de la Cortada.
Este tram és un dels més bonics de la ruta. Al fons del barranc creixen els cirerers de pastor, de l'altra banda s'alça el masico de las Peñas, dalt d'unes penyes, com no podia ser d'altra manera, i davant nostre es troba la Cortada, un gran cingle que fa ombra al barranc.
Travessem el barranquet i per l'altra banda la vegetació és fa més humida. Segurament hi havia alguna font doncs en una zona de joncs encara es veu una bassa mig tapada.
Des d'ací el camí puja en diagonal a buscar el masico de las Peñas. De les diferents cases del mas encara hi ha una en bon estat i arreglada i, on sembla que hi viu algú, encara que ara no trobem ningú. 

Tot este tram ha estat netejat el 2022 per tal de passar el Trail del Castillo, recuperant el traçat original del camí.

Tram tapat entre boixos i cirerers.

El mateix tram a l'octubre del 2022.

Seguint l'antic camí.

Mas de Paco.

Senda cap a la Cortada.

La mateixa senda a l'octubre del 2022.

Sotabosc de cirerers a la Cortada.

Masico de las Peñas.

Deixem enrere el masico de las Peñas pel camí empedrat que travessa els vells bancals deixats ermar. Seguint el camí passem per la fuente de las Umbrías. La font consta d'un pouet amb porta de fusta on hi ha una aigua clara que aboca en una bassa per a regar. A la vora del pou encara hi ha un poal amb atifells de cuina escurats que algú ha deixat.
Continuem camí i arribem a las Umbrías de Abajo. Fins ací entra pista i un cartell ens informa que ací encara viu gent tot i que nosaltres no hem vist ningú.
A l'era del mas hi ha dos cotxes i una moto desguassats i les dos cases es troben obertes i no massa ben cuidades encara que sembla que han estat vivint de fa poc.
Des d'ací seguim el camí que puja cap al mas de las Umbrías de Arriba i passem per l'antiga escola on anava la gent de tots els masos dels voltants. Consta de dos portes i dos cambres, per a xics i xiques, i com la resta es troba oberta i sembla que va estar ocupada en temps no massa llunyans. Ens sorprén trobar una banyera damunt la llar de foc.
Continuem pel camí empedrat que puja, fent algunes voltes, fins al mas de las Umbrías de Arriba on hi ha més cases que als anteriors encara que només un parell o tres es troben en bon estat. Ens acostem a vore i, sorpresa, ens trobem una persona.
Saludem l'únic veí del mas, un xic jove bielorrús que fa tres o quatre anys que viu amb altra gent que ara no hi són. Ens explica com pujar al mas de la Loma i també que hi ha un camí que va directe a Zucaina on ha d'anar quan vol comprar. Estem una bona estona enraonant però el cel s'ha anat fent negre i s'acosten nuvolades de tormenta així que ens despedim esperant ser més ràpids que la pluja.

Este tram també es va netejar el 2022 amb la idea de passar el Trail del Castillo, encara que finalment no passarà per ací.

Senda al masico de las Peñas.

El Morrón des de las Umbrías.

Fuente de las Umbrías.

Los Picayos.


Escola de las Umbrías.

Interior de l'escola.

Camí entre las Umbrías de Abajo i de Arriba.

Zucaina des del camí de las Umbrías de Arriba.

Umbrías de Arriba.

El camí que puja a la Loma es troba més xafat, no debades per ací passen les ovelles i, seguint-lo remuntem cap a la Loma Benachera. Arribem a un punt on es perd la traça del vell camí, han estat tallant pins i s'ha quedat tot net. Continuem pel carril per on han tret els pins que es dirigeix al mas de la Loma, però quan gira cap a ell l'abandonem i pugem al recte travessant bancals al mas del Corralico, que està ben a la vora.

Al recuperar el camí el 2022 es pot seguir sense dificultat cap a l'esquerra anant al mas de la Loma Benachera, des d'on hi ha l'entrador al mas del Corralico. És un poc més llarg però molt més fàcil i còmode.

Arribem al mas on encara hi ha una casa ben cuidada i conservada tot i què no viu ningú. Des d'ací enllacem amb el Paso de las Umbrías que, entre parets, ens portarà a dalt la Loma Benachera.
Arribem a la llarga Loma de Benachera que s'estira des del mas de la Loma a la Jara (a l'extrem nord). Per dalt passa la ratlla entre Ludiente i el Castillo, també un assegador i una pista, i per ací passa també la cursa de muntanya de Ludiente i, seguint-la, portem idea de baixar a Giraba.

Camino de la Benachera.

El mateix lloc a l'octubre del 2022.

Pinar tallat i aclarit.

Mas del Corralico.

Paso de las Umbrías a la Jara.

Continuem cap al nord per la pista que travessa el pinar de la Loma fins que arribem a un encreuament de camins. Ja fa uns anys que vaig passar per ací i la memòria falla així que dubte sobre quin és el camí a seguir.  La tronada ve darrere nostre i no ens fa gràcia que ens pille a dalt de tot així que el temps per a pensar no és molt. Finalment tirem per la primera pista però de seguida crec que l'hem errat, tot i això provem d'anar fins al final per si de cas i trobem unes fites que baixen. Hem encertat en seguir el Paso del Catalán que des d'ací dalt baixa a la Giraba.

El track del 2022 que s'adjunta al final segueix el mateix traçat de la carrera de Ludiente, assenyalat amb pals de fusta als punts problemàtics.

Baixem pel sender netejat que fa voltes i, uns metres més avall, enllacem amb el recorregut de la carrera que fa més volta. A partir d'ací seguim el camí que ha estat netejat fa ben poc i que baixa fent voltes la llarga pendent que ens separa del riu Villahermosa.
Només a un lloc abandonem el traçat de la carrera, allí on incomprensiblement s'ha optat per baixar bancals en conte de seguir pel pas, clar i prou net. Només són uns metres i de seguida es junten els dos camins per travessar la pista que entra al mas de Aguilar i continuar baixant.
Ací el terreny calar deixa pas als gresos grisos que afloren per sota, com correspon a la sèrie estratigràfica normal. Baixem pel camí que fa voltes entre les parets de l'assagador fins que, finalment arribem a la pista que baixa de la Benachera a la Giraba.

Pista de la Jara.



Paso del Catalán.

La Giraba des de la pista de Benachera.

 Ací la carrera segueix la pista cap a l'esquerra però nosaltres busquem (i trobem) just davant nostre el vell camí que continua pel pas cap a la Giraba. Ací baixa també una grossa goma que puja l'aigua des del riu a la Benachera i, pot ser al ficar-la, s'ha netejat el camí de manera que ara es passa bé tot i què sembla que no passa massa gent.
El camí continua fent voltes avall fins que arribem a una casa un poc separada de la Giraba de abajo. Continuem des d'ella pel camí encimentat que ens porta a la Giraba de Abajo i, seguint amunt, a la de Arriba des d'on hem començat a caminar des de davant del Centro Cultural. Acabem així una ruta tan interessant com poc concorreguda però no ens n'anem encara, ens acostem a l'era per on hem eixit este matí i trobem a la parella que ja hi era acompanyats de més gent, i xarrant xarrant acabem de passar la vesprada aprenent moltes més coses del poble i dels llocs per on hem caminat. 

El track del 2022 segueix el traçat de la carrera, un poc més llarg, però amb un manteniment constant.


Barranco de Simón.

Camino de la Benachera a Giraba.

Cal seguir les fites per no perdre el camí bo.

Arribant a Giraba de Abajo.



Ací està el track:



Powered by Wikiloc


 Com ja s'ha apuntat el primer d'octubre del 2022 vam repetir la ruta. No sol penjar cap track repetit, però en este cas a l'haver-se netejat les sendes per al Trail de Montaña del Castillo faré una excepció.

Cal dir que el track no segueix el traçat de la primera ruta sinó que fa un parell de variacions. La primera és al seguir el Paso de las Umbrías, que en conte de pujar directe al mas del Corralico, segueix el camino de las Umbrías al mas de la Loma Benachera, què és el tram que s'ha netejat (tot i què al final la carrera no passa per ací). Des d'ací hi ha un carril que entra al mas del Corralico però el track segueix un vell camí que puja al vèrtex de la Loma de Benachera per on passa la carrera de Montaña de Ludiente. La segona variació és que al baixar segueix íntegrament el recorregut de la carrera, més llarg però normalment més net.

 Ací està el track del 2022:

Powered by Wikiloc

 

I ací unes altres rutes que es poden combinar amb esta (actualitzades):

de Ludiente a Benachera i la Giraba

del Castillo a Zucaina per las Umbrías

Del Castillo a Zucaina pel mas de Aguilar i tornant per Cedraman


Més informació:

  • Sancho Comins, José (1990)  Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
  • Blog Ludiente activo 
  • (1909) Minuta del término municipal de Ludiente Ed. IGN
  • (1909) Minuta del término municipal de Castillo de Villamalefa Ed. IGN
  • Muncharaz Pou, Manuel (1984) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Lucena del Cid  Generalitat Valenciana
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Castillo de Villamalefa  Generalitat Valenciana
  • Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1988) Proposición de clasificación de las vias pecuárias de Ludiente  Generalitat Valenciana