dijous, 5 de gener de 2012

DE CHOVAR A LA BALSA DE LA DEHESA

Feia temps que no compartia ruta amb Àlvar i és que al final només coincidim en excursions amb xiquets. Hui que anàvem sense xiquets ens hem dedicat a allò que més ens agrada: recorrer els vells camins de les muntanyes. Hem aprofitat el magnífic mapa de Chóvar d'Òscar Arnau per dissenyar un recorregut des de Chóvar a la Balsa de la Dehesa de Soneja seguint el vell camí d'Azuébar i d'Algar, per anar, i el de l'Alto del Señor, i d'Alfondeguilla, per tornar.
Alguns trossos de camí estan prou difícils de trobar, quasi esborrats per la malea però els vells camins continuen ahí, sota les argelagues i els coscolls i només l'ús els retornarà a la vida. Amb molt bon criteri, a parer meu, els ha cartografiat l'Òscar per a que altres els puguem buscar, seguir i, si s'escau, netejar i tornar a posar en ús.

La ruta comença seguint la carretera de Chóvar a la Vall (CV-219) per on anava el vell camí d'Azuébar, però just després de passar el cementeri nou es desvia a la dreta passant per sota de la Torreta per un bell camí voltat de camps de cultiu. Els olivars i, sobretot, ametlars ens acompanyen i acompanyaran quasi tot el recorregut i ja hem pogut vore les primeres flors d'ametler de l'any.
Camí vell d'Azuébar.

Continuem camí per un tros formigonat que abandonem a un collet, seguint recte per una senda mig tapada per la remulla de tallar els ametlers de les vores que ha envaït el camí i fa que siga més fàcil anar pels bancals que pel caixer del vell camí.

Senda del vell camí de ferradura d'Azuébar.
Arribem a una nova pista i seguim recte per un pas amb més argelagues però no massa tapat fins trobar una altra pista. Ací abandonem la ruta 5 del mapa excursionista de Chóvar que havíem seguit fins al moment i que, en part, la farem de tornada.
Intentem seguir el vell camí per baixar a la carretera però al final ho fem més per bancals que pel camí que se'ns perd per moments.
Seguim per la carretera fins a l'encreuament amb CV-230 de la Vall a Soneja i des d'ací mateix seguim recte per traces de sender obertes per les ovelles que baixen al Reguero de Marianet, que seguim una bona trossada fins que eixim per pujar a una pista que va just per dalt. si vullguerem estalviar-nos la senda només cal buscar l'entrada de la pista.
Seguim pujant per la pista per la partida del Molinero retallant per un sender entre vells bancals que ens puja quasi directes al collado de la Cueva on acaba una altra pista (que ens permetria empalmar amb el camí de retorn).
Vell camí d'Algar al collado de la Cueva.

Ací tenim un dels punts conflictius de la ruta, cal buscar les traces de la vella senda, o bé seguir el camí obert pels animals i els caçadors per a baixar del collado a buscar uns bancals al migdia. La senda es distingeix en alguns trams i desapareix en altres i al final acabem arribant mig camp a través, seguint els passos d'altres (persones o animals) que han passat abans.
Travessem els bancals i continuem per un camí més bo, deixant a la dreta l'hort solar de l'Almaroz ja en terme d'Azuébar.
Només entrar al terme de Soneja per la partida de Canasta deixem el camí principal i seguim un senderol entre olivars que ens duu al camino de los Juncares, just on passa el PR-CV-320 des de Soneja a la Balsa de la Dehesa.
Seguim el PR a la dreta i al poc passem per la mina de Canasta i continuem paral·lels al barranco del Rodeno per un paisatge on comença a abundar el pinar, amb olivars i ametlars oberts entremig.
Pinars a Canasta.

Quan s'obri el paisatge podem distingir a l'esquerra la Dehesa de Soneja i la Peña la Cagá, magnífic mirador de la zona.
Arribem a una zona amb tauletes i un cartell indicador del PR on finalitza el mateix després d'haver fet la volta a la Dehesa i nosaltres seguim una ampla pista amunt per a fer el recorregut final del mateix.
Deixema la dreta una pista que baixa al racó i font d'Escales i abandonem la que seguim per enfilar una vella pista, ara barrada i amb un panell a l'inici que puja a la balsa de la Dehesa.
Tota aquesta zona es troba dins el Paratge Natural Municipal de la Dehesa declarat per l'ajuntament de Soneja per tal de preservar la balsa i la dehesa de l'explotació minera que es volia instal·lar ací a principi de segle.
Arribem per fi a dalt de tot i deixem estar la ruta del Arenal (molt recomanable) per falta de temps, així com tampoc fem cas als cartells que ens informen dels noms de les plantes i anem directes al mirador de la Balsa.
Balsa de la Dehesa.

La balsa mai es seca del tot però enguany té més aigua que altres vegades gràcies a les fortes pluges del novembre passat.
Continuem camí travessant la Dehesa cap a las Covatas. Passem un lloc acondicionat per aparcar els cotxes i girema la dreta per un camí més estret que abandonem al poc per una senda a l'esquerra qeu puja per l'ombria de las Covatas a buscar el Collado Roque.
La senda de pujada, tot i estar malmesa per les bicicletes de muntanya, és una delícia de senda, ben traçada i en moltes parts encara empedrada. Puja per un pinar en ombria que refresca l'ambient a l'estiu i el refreda a l'hivern, passant al final a la solana vora l'enrunada casica Covatas abans de transpondre el collado Roque.
Baixem per l'altra vessant seguint la pista que travessa els bancals d'ametlers que s'estenen quasi sense continuitat fins al reguero de Marianet on trobem alguna gent esporgant els arbres.
Pista pel Marianet.

Mirem de seguir el vell camí que baixa entre bancals però decidim anar per pista per adelantar, tot i això el darrer tros el fem pel camí vell, difícil d'agafar per perdut d'un principi, però més clar cap al final i de prou bon passar.

Tant l'un com l'altra arriben a la carretera que hem de seguir a l'esquerra uns metres per a abandonar-la per una pista que puja a la dreta, per la vora d'una casa de nova construcció, fins arribar a una altra on el camí es converteix en una magnífica senda empedrada que puja cap al Corral de los Lluqués.
Tram empedrat de pujada al corral de los Lluqués.

El foc ha fet de les seues i a la solana només trobem argelagues, algunes envaint el vell camí, però a l'ombria trobem bonics exemplars de carrasca que s'han escapat del foc i la tala.
Consultant el mapa una vegada més.

Baixem cap a la rambla de Azuébar seguint la senda que fa voltes magníficament empedrada (i no les traces obertes per les ovelles) i ací ens desviem per la rambla, remuntant-la, evitant la carretera.
Rambla de Azuébar.

Pugem fins la confluència amb el Barranco Hondo, on agafem una pista que puja cap a la Cueva del Barranco Hondo i acaba sota la cova (que no trobem) en uns bancals. Des d'ací seguim dreceres de caçadors fins al cim, per on corre una pista, que abandonem per assolir el collado Royo pel corral de Cabelas. Retornem finalment a Chóvar pel camí vell d'Alfondeguilla.



Ací està el track de la ruta:



I ací altres tracks que comparteixen part del traçat:

Chovar - nevera

 pont de les vinyes - nevera - mines - xovar - paridera

 escales - balsa de la dehesa

balsa de la dehesa pel prcv320

Marianet - balsa de la dehesa

Més informació de la ruta ací.


Mapa de Chóvar amb la ruta:


Més informació:

  • Web de l'ajuntament de Chóvar on ens podem descarregar el mapa excursionista.
  • Arnau Juan, Òscar Chóvar. Mapa y guía excursionista. Ed. Ayuntamiento de Chóvar, 2011
  • Martí Coronado, J. Un paseo por Chóvar Editat per l'autor, 1998
  • Web de l'ajuntament de Soneja

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada