dimecres, 4 de gener de 2012

HIGUERAS - PAVÍAS - HIGUERAS

Hui hem fet una ruta que feia anys tenia pendent, des que amb Àlvar vam agafar tall arreu la Serra d'Espadà de llevant a ponent recorrent quasi totes les sendes practicables i algunes impracticables. Aleshores ens vam quedar a Pavías i Higueras on només vam fer algunes rutes però ens van quedar pendents moltes coses, hui sense voler hem continuat el que vam deixar aparcat fa anys.
Com que Àlvar no podia vindre hem anat Jose i jo a Higueras, ell no havia estat mai i tenia ganes de vore coses noves i jo, ho tenia pendent.
Hem eixit tard i el primer que hem fet ha sigut preguntar a la primera (i quasi única) persona que hem vist a Higueras. Ens ha explicat que s'han netejat algunes sendes, entre altres la senda que puja a la Serratilla per la Fuente de la Maricalva i també una altra que baixa a Pavías així que ens n'hem anat cap allí.
La ruta comença pel carrer de la Maricalva on, al final del poble hi ha una paleta que ens marca la direcció de la font.
Camí de la Fuente Maricalva.

Seguim les marques blanques i blaves de la "ruta del agua" que roda per les fonts i ullals del voltant d'Higueras i que ací segueix una pista en pujada per la vora del barranco de la Maricalva.
Arribem poc després a la font, vora un pouet on hi ha un banquet per a descansar des d'on comença una senda, abalisada de blanc i blau, i recentment netajada, que puja cap a El Abejero.
Fuente Maricalva.

Pugem per una umbria on els pins jòvens creixen amb força i formen ja un incipient bosc, recuperat ja del gran incendi del 1994. Arribem a un primer collet on passem a la solana on els pins són més menuts i més esparsos i continuem pujant vora la ratlla dels termes de Pavías i Higueras.
Tot aquest camí de pujada és una autèntica lliçó de geologia doncs trobem pissarres i quarsites al fons del barranc, rodeno a meitat pujada i margues i calisses a la part alta.
Camí vell de Higueras a el Abejero.

La senda continua recta i a l'altura d'una gran fita de terme, just a la vora d'un corral enrunat hi ha un senderol més menut amb una fita. Deixem ací el camí més fressat per baixar per la vora del corral del Abejero per tota la partida del Abejero.
Senda a el Royal, al fons el corral del Abejero.

La senda és evident però no està tan neta com l'anterior. Un poc més avall la senda està netejada de fa poc, pot ser s'han acabat els diners per netejar el centenar de metres que falten o pot ser encara estan treballant en netejar-la.
Continuem baixant pel vell camí a trossos empedrat fins que arribem a un encreuament de pistes.
Ens trobem a la partida de El Royal, pel color roig (royo) de la terra i és que ací la calcària ha tornat a deixar pas al rodeno.
Rodeno a el Royal.

La pista discorre entre camps de cultius i matollars, retalls de pinar salvats de l'incendi i futurs pinars que creixen amb força.
Arribem però a un lloc on ens desviem obligatòriament uns metres a la dreta a observar de ben a prop una de les grans sureres d'espadà. Sureres n'hem vist, poques, ací i allà per tot el recorregut, molt malmeses pel foc però encara vives, però cap de tan gran. Com sabrem després fa ben bé 5 metres de perímetre i rivalitza amb la surera mare de Fondeguilla i la surera de les revoltes d'Ain.
Surera.

Seguim camí per El Royal fins que arribem a un barranquís que travessem per seguir el vell camí de ferradura del Maingrané. El camí manté la cota mentre que el barranc s'enfonsa als nostres peus, tapat el fons per grans carrasques i roures.
Camino del Maigrané.

Per l'ample camí, en molts trossos empedrat, fem l'entrada a la població de Pavías pel Barrio de la Fuente, arribant a la Fuente de la Cueva Santa, just a la vora dels llavadors on trobem una dona fent la bugada.
Fem un tros més per vora carretera i arribem al Bar, l'únic del poble on entrem a fer-nos alguna cosa calenteta per llevar-nos de damunt el fred vent.
Tot xerrant amb clients i encarregat ens expliquen les sendes que s'han netejat, les rutes que podem fer i els noms dels llocs per on hem passat. També ens donen el telèfon per si volem parar a esmorzar doncs si som més gent millor fer un toc per avisar.
Pavías des de la Umbría.

Continuem camí per darrere de l'església, travessant el barranco de Pavías per enllaçar amb la pista que ve del frontó. De quan en quan trobem banquets i cartells amb poesies de diferents poetes (des de Lorca a Cernuda, passant per Jorge Guillén, Rubén Darío, etc.) així que aquesta part del recorregut el podem titular ruta poética.
Banc i textos poètics.

La pista travessa l'ombria per un pinar madur fins que gira a l'esquerra (i comença a pujar) hem de seguir la pista que baixa, per on continua també la ruta poética.
La pista que puja, amb marques blanques i verdes de SL, puja cap a la Peña Blanca i baixa a los Covarchos, fent la volta a la muntanya per retornar pel camí que seguim. Si volem allargar l'excursió caldria fer eixe recorregut.
Continuem baixant fins arribar prop del barranc, davant del cementeri on la pista es fa senda i, al cap de molt poc, l'hem d'abandonar per seguir a l'esquerra una senda menys xafada que recorre tota l'ombria
La senda, prou clara al començament, va tancant-se poc a poc. La remulla dels pins que s'han deixat al talar-los i les argelagues la desdibuixen un poc.
Senda poc clara i bruta.

Anem planers fins que comencem a pujar per a passar a l'altra banda d'un rellomet des d'on podem vore ja les cases més altes de Higueras.
Baixem per un pinar més espés però amb més sotabosc d'argelagues. La senda està marcada amb pintura rosa però en la direcció contrària a la què seguim, així que hem de girar-nos de tant en tant per confirmar el camí.
Arribem per fi a una pista que seguim a la dreta. A l'esquerra continua a los Covarchos enllaçant amb el SL que havíem deixat.
La pista baixa pel pinar fins arribar al barranco del Aguanaj. Seguim ací remuntant el barranc, per pista primer que abandonem quan el creua per pujar a la carretera de Higueras. Seguim ací per una senda i més tard pel mig del barranc sense senda.
Barranco del Aguanaj.

Gràcies a les fortes pluges de la tardor els esbarzers estan tots tombats i podem passar per damunt d'ells fins que mirem d'eixir del barranc arribant a un camí que baixa de la carretera (si el barranc està impracticable es pot pujar a la carretera i baixar tot seguit després de fer un tros per carretera).
Arribem a una bassa de reg i travessem el barranquet que duu prou aigua i pugem per l'altra banda, travessant bancals, alguns recuperats i la majoria perduts, fins arribar a una senda neta que baixa als bancals des de la carretera.
Fem un tros per la senda fins a eixir a la carretera a un centenar de metres de l'entrada del poble.
Arribada a Higueras.

Encara ens queda fer la volta al poble per a entrar per l'únic carrer que puja des de la carretera acabant així l'excursió.


Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen part del recorregut:

Pavías - cueva santa - cueva moma

Pavías a los covarchos

Mas del Prado - Higueras

Matet a Pavías

Torralba - Pavías - alto del Pinar

De Matet a Torralba per Peña Blanca

Més informació d'este recorregut ací.

Més informació:

  • Web personal de Higueras
  • Rutes del parc natural de la Serra d'Espadà
  • Ruzo Gómez, J. M. Estratigrafía y mineralogía de la Sierra de Espadán Ed. Fundació Serrà Espadà, 2003
  • Bar de Pavías (964 145531)
  • Web de l'ajuntament de Pavías

1 comentari:

  1. Tenemos pendiente toda esa zona del Espadán y a buen seguro que este año repasaremos alguna de tus rutas

    Saludos

    ResponElimina