dissabte, 21 de gener de 2012

DE SUERA A BENITANDÚS PEL CAMÍ VELL I RETORN PER LA LLOMA DELS ÒRGUENS

Hui hem fet una ruta fàcil per fer afició.
Hem eixit de Suera pel camí vell de Benitandús. En part el camí està abalisat com a PR-CV-161 "les Moles", encara que també existia un PR-CV-140 que seguia el recorregut, supose que ara descatalogat a l'esborrar-se les marques.

Hem pujat primer per camí asfaltat, després per pista i, a un collet, abandonant-la per seguir l'antic camí empedrat que fent llaçades remunta la falda fins al collet del Rebolcador  per l'ombria del mateix nom sota un pinar de pi blanc.
Deixem a la dreta el camí vell d'Alcudia per on retornarem i a l'esquerra el sender que, per les àguiles, fa cap a Tales, i transponem el collet que ens passa a la solana amb magnífiques vistes de la part baixa de la vall del riu Veo, el Montí i la Plana al fons.
Passem per dalt del barranc de les Àguiles i del barranc de Paús des d'on podem vore ja al fons el pantà de Benitandús.
Pantà de Benitandús des del camí vell de Suera.

El terreny calar que ens havia acompanyat des de Suera deixa pas al rodeno i apareien les primeres sureres, substituïdes per les carrasques als carasols més secs del barranc de Paús. Després d'una raconada especialment ombria i amb grans sureres deixem a la dreta la senda dels òrguens que mou a contrapèl i per on passa el PR-CV-161. Nosaltres seguim el vell camí de traçat més suau mentre davallem cap a Benitandús.
Camí de Benitandús.

Baixem a la carretera just a l'altura del molí de Benitandús del que només es veu hui les parts altes dels murs. Si el nivell del pantà estiguera més baix el travessaríem per arribar a Benitandús per vora riu. Com que no és possible ens conformem en fer un bon tros de carretera.
Caminem apressa doncs el sol no entra fins ben tard a Benitandús i fa fred. Deixem a l'esquerra el pont d'entrada al poble i a la dreta un niu d'ametralladores excavat dins la roca i eixim al sol a l'altura de les hortes de Benitandús.
Abandonem la carretera quan fa una revolta, seguint recte vora el barranc de l'Alcornocal on ens saluden els gossos d'una caseta de camp, i seguim a dins xafant les fulles marcides dels xops que creixen seguint el barranc, ara pelats i sense fulla.
A l'arribar a la font de l'Alcornocal deixem la senda que continua per dins i, quan està neta, arriba a Veo agafant la senda que passa vora la font i puja cap a la calera del Casalet.
Font de l'Alcornocal.

La senda puja per un magnífic alcornocal clapejat de pins. La primera part va fent llaçades que faciliten l'ascens, encara que les bicicletes al baixar rectes poden acabar de desfer la vella senda i faciliten l'erosió de l'aigua.
Seguim més tard flanquejant per dalt el barranc, primer a l'oest i més tard a l'est, per a pujar finalment a un crestall rocós que seguirem, ara a una banda ara a l'altra, fins quasi al final de la pujada.
Senda de l'alcornocal.

Al crestall les sureres deixen pas a les carrasques, i a la part alta sovintegen els pins.
Deixem a la dreta el vell camí de Suera a Alcudia que travessa tota la part alta dels Òrguens amb magnífiques vistes dels mateixos i, un poc més amunt, continuem recte mentre el vell camí gira a la dreta per una sendera pràcticament perduda que arriba a Alcudia per la font de Sant Pere. Pot ser quan es torne a traure suro es netejarà i tornarà a poder-se passar.
Arribem per fi a l'ample llom que separa el Rodeno del Casalet i ens dirigim cap al Casalet, deixant a l'esquerra una senda que baixa a la Barrancada, per on passa el GR-36 d'Alcudia a la Campana.
A l'arribar a la Calera del Casalet girem a l'esquerra per tal de buscar la senda de baixada a la font del porc, però just al començar la baixada trobem un caçador apostat per a una batuda de senglars.
Ens conta que estan caçant l'ombria de la Serra des del poble i ens recomana que seguim la senda de la Lloma per tornar a Suera (l'altra opció, més llarga és la pista de Pedralba), també ens conta que s'estan netejant sendes per Suera, entre d'altres, la senda de la font del Porc (caldrà vindre a xafar-les abans que s'embruten).
Refem el camí de la Calera i ens trobem uns ciclistes que fan també el nostre camí.
Bicicletes.

Amb bicicleta no avancen molt més que a peu i anem darrere d'ells una bona trossada, fins passar per la Mallada de la Serra, de la qual només queden unes parets a l'esquerra de la senda.
Fem tot el llom de la Serra on els pinars de pi blanc sobre el terreny calar del Casalet deixen pas als pinars de pi ver i a les sureres a l'arribar a l'altra punta, al cim dels Òrguens.
Arribem al cim i fem un mos mentre ens delitem amb les magnífiques vistes de la Plana. Penyagolosa encara amb una poca neu i les serres i tossals de l'interior fins a Culla.
La Plana des dels Òrguens.

Comencem a baixar per la senda oberta pel Club Desplome d'Onda al marcar el PR-CV-161, amb forta pendent, fins que trobem un collet on arriba per l'esquerra la senda que antigament baixava del cim, ara molt tapada de vegetació.
Comencem a oir campanillos de gossos i un tros més avant ens trobem a un dels caçadors de la batuda que acompanya els gossos des del poble. No sembla que tinga molta pressa i estem una estona xarrant en ell i ens diu que si veiem un gos que ha perdut l'enviem cap amunt, però si s'ha quedat al cotxe que el tanquem al remolc (el trobarem que puja a buscar l'amo un poc més avall). La resta de gossos no els ha perdut, i per si de cas es perden duen un gps al collar per tal de localitzar-los.
Gossos amb GPS.

No és el primer que trobem que en duu i és normal doncs és fàcil perdre un gos (o perdre's u mateix) anant camp a través per les costeres i reguers d'Espadà.
Continuem baixant per un vell camí. Es tracta del camí vell de Suera a Alcudia que ja havíem trobat abans i que en conte de pujar al cim dels Òrguens, fa la volta pel nord. La continuació cap a l'aljub dels Òrguens està molt tapada, tot i que encara es pot passar.
Seguim pel camí vell avall fins al collet del Rebolcador on tanquem el cercle. Només ens queda refer el camí de primer hora baixant pel camí empedrat a trobar la pista que puja de la Font Seca, on estan els cotxes dels caçadors.
Suera.

Baixem per la pista fins arribar a la Font Seca, on hem deixat els cotxes.
Després de deixar les coses ens arribem a un dels dos bars per refrescar-nos de la calor d'este hivern que sembla ja primavera.
Recuperant forces.

Per cert que a la vora del bar hi ha una fàbrica de "llimonaes" que a vegades està oberta i es pot vore i dins del bar tenen una col·lecció molt completa amb botelles de sifó i "llimonà".

Ací està el track:


I ací més tracks per la zona que comparteixen part del traçat:

alcudia - xinquer - calera
benitandús -òrguens - alcudia - veo
benitandús - òrguens - castell de suera
benitandús - òrguens més informació ací
suera - castell - casalet - suera
suera - font del porc - òrguens
suera - 4 camins
suera - font del porc - castro - camí vell
suera - pedralba més informació ací
suera - òrguens
suera - suera alta - font del porc - òrguens
suera - òrguens - alcudia
suera - suera alta - casalet - òrguens
veo - òrguens - benitandús
tales - òrguens - benitandús
òrguens benitandús - cara sud


Més informació:
  • Fausto, Vicent Caminant per Suera. Ed. Llibreria Salvador, l'Alcora, 2009
  • Estall i Poles, Vicent Toponimia dels pobles valencians: Suera. Ed. AVL, València, 2006 accessible a la web.
  • Puchades i Vila, Sento Serra d'Espadà. GR-36. Ed. SASE, 2009
  • Barberà i Miralles, Benjamin Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló. Ed. Antinea, Vinarós, 2002



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada