dissabte, 7 de gener de 2012

DE LA GRONSA A L'ESPINO

Com que m'havien comentat que els Pepes estaven netejant una senda de pujada a l'Espino allí que ens n'hem anat hui, a vore com estaven les sendes que pugen.
Hem eixit de la mina de la Gronsa, abandonada com tantes altres sense haver fet la corresponent restauració paisatgística i ambiental, així que encara trobem les restes de màquines, magatzems i els talls fets a la muntanya.
Antic terrer de la Gronsa, prop del Toll del Bou.

Continuem pel camí    passant per sota de la Gronsa, curiosa formació de roques que sembla una gronsa (en castellà tolva), i restes de cates fetes per explotar les argiles per a la ceràmica.
La Gronsa.

Ens desviem pel Maset per agafar la senda que remunta el barranc de Don Isidoro, la primera netejada pels Pepes i que remunta el barranc  fins la partida de les Clotxes. Allí la senda gira cap a la caseta de Marimón però nosaltres seguim recte, sempre per la vora del barranc fins eixir al camí vell de Tales a Artana prop del corral de Fusero .
Baixem cap a la font de Montí però abans d'arribar ens desviem a l'esquerra per la senda de la cova de l'Alto. La senda està neta i recuperada, respectant en bona part el traçat original, tapat en molts llocs per les argelagues i els pins.
Senda de la cova de l'Alto condicionada pels Pepes.

La senda puja cap al cim de l'Espino, però nosaltres ens desviem seguint les marques blaves i rosa que van pintar uns xics de Tales que foren qui obriren la senda, molt perduda, fins a l'aljub i la caseta de Sales i la Cova de l'Alto.
Cova de l'Alto.

La Cova de l'Alto és una cova en fractura que s'obre al sud protegida l'entrada per una paret de pedra, i condicionat l'interior amb una sèrie de grades o bancals, segurament construïts al 1938 quan gent de Tales es va amagar ací per fugir dels combats del front que avançava des del nord a la batalla de València.

Vistes des de dalt de l'Espino.
Retornem sobre els nostres passos a buscar el corriol obert pels Pepes que ens permet fer la travessa de l'Espino. Pugem fins al cim principal on es troba el vèrtex geodèsic amb unes magnífiques vistes de tot el sector més oriental de la Serra d'Espadà i de la Plana. Passem pel vèrtex geodèsic i baixem a un collet des d'on pugem a un cim secundari.
Travessant l'Espino.

El camí baixa bancals i puja per alguns llocs on ens toca posar les mans. Anem vora cingles o per terrenys rocosos de mal peany fins que arribem a una gran fita de terme. Tota la travessa de l'Espino l'hem feta seguint la ratlla de terme de Veo i Tales, ara girem a l'esquerra retornant al terme de Tales.
A la dreta deixem un corriol, en altres temps practicable, ara no ho sabem, que baixa als corrals d'Escrig.
Seguim la senda, clara i neta però amb una forta baixada, descartant dos corriols a la dreta fins arribar a la pista que recorre l'antic camí de Tales a Artana just quan fa una revolta pronunciada a la capçalera del barranc de la Gronsa.
Seguim la pista a la dreta fins arribar a uns bancals d'oliveres on hem de buscar una senda al final del primer bancal a l'esquerra que recorre tota l'ombria del Carro fins arribar a la pista que puja a la capçalera del barranc de la Gerra.
Avís de batuda a la pista del barranc de la Gerra.

Seguim recte i ens trobem un cartell avisant-nos d'una batuda. Just on passa el PR-CV-360 camí de la Penya Parda trobem el primer dels caçadors de la batuda que comunica per ràdio amb la resta dels companys la nostra presència i ens informa que els gossos estan en estos moments per dalt del barranc de la Gerra.
Continuem camí trobant-nos un parell més de caçadors fins arribar al Maset on, abandonem el PR i retornem al cotxe pel camí d'inici.

Ací està el track:


I ací altres tracks que comparteixen el recorregut:



tales - montí - espino - tales


tales - montí - tales

toll del bou - maset - marimon - font montí

la gronsa - montí - artesa

 sonella - marimon - maset - pi nano
(ens vam trobar un dels pepes treballant en la senda de la caseta de Marimón)

toll del bou - gronsa - marimon

 toll del bou - penya parda

toll del bou - penya parda - pi nano

toll del bou - toll de xotena - penyes altes


 tales - benarrai - les eres - barranc d'ain - fusero - mogenta

més informació de la ruta i crònica ací.

 Agraïments especials als Pepes, gràcies a gent com ells nosaltres podem fer realitat la nostra afició a la muntanya i arribar a llocs amb tant d'encant com l'Espino.


Més informació:

  • Les muntanyes de la guerra
  • Castany i Àlvaro, Joan Toponímia dels pobles valencians: Onda , ed. AVL, València, 2004 Accessible a la web.
  • Diago Manuel, V. Àlvaro i Fèlix, F El clima i la vegetació d'Onda Ed. els propis autors, Onda, 2004

2 comentaris:

  1. Hola Xavier.

    Ja fa temps que tinc l'Espino al punt de mira,però al llegir ressenyes (sobre tot teves) i veure en les condicions que estaven les sendes,sempre m'havien tirat enrere.

    Es una sort que gent com els Pepes netegen desinteressadament aquests senderols,no tardaré en anar a pujar-lo.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Aprofita ara que les sendes estan netes, encara que els Pepes estan treballant i les deixaran millor si això és possible.
    Per cert si tornes pel Cullera aprofita per fer la cresta que va cap a l'Alto de Peñarroy, es pot baixar bé cap al coll que separa el barranc de la Parra i el d'Aigua Negra ara que han netejat tota la muntanya.

    ResponElimina