diumenge, 29 de gener de 2012

ERMITES DE L'ALCORA: EL CALVARI, SANT CRISTÒFOL I SANT VICENT.

El diumenge tocava eixir a passejar amb els xiquets. Com que ha eixit el dia fred i ventós hem anat a un lloc més arrecerat i assolellat com sol ser l'Alcora.

Hem eixit des del Calvari, pujant totes les creus fins l'ermita del Calvari.
El calvari.

Per tota aquesta vessant el vent no bufa i el sol ajuda a passar el fred.
Hem seguit pujant pel camí vell de Sant Cristòfol, ara nou, encimentat i amb baranes a la vora al llarg de tot el camí, que ens permet disfrutar d'unes magnífiques vistes del poble de l'Alcora, part del seu terme i bona part de la Plana.
Camí vell de Sant Cristòfol.

El vent fa que el dia siga clar i net amb una visibilitat excel·lent.
Arribem així a Sant Cristòfol on entrem per la porta del vell fort de la tercera guerra carlista (1869-76), construït per a protegir l'Alcora dels atacs de les tropes carlistes. Malgrat el temps encara conserva part d'una muralla amb espitlleres i les bases d'algunes torres.
Sant Cristòfol.

L'ermita està dins el fort, o millor dit, el fort es va construir al voltant de l'ermita que és anterior.
Al darrere hi ha un parell de jocs per a xiquets que fan les delícies dels menuts.
Continuem més tard pel camí asfaltat que arriba a l'ermita des de la urbanització propera que ocupa tot el carasol de la muntanya. La urbanització algun dia es farà, de moment només hi ha fetes tres o quatre cases a la part alta.
Preguntem el camí per anar a Sant Vicent a un dels alcorins que pugen a passejar fins ací dalt i ens acompanya un tros per la urbanització per a indicar-nos una senda que baixa cap a l'ermita de Sant Vicent, situada al fons del barranc del mateix nom i envoltada de pinar.
Baixada a Sant Vicent.

La senda baixa amb forta pendent fins que en troba una altra que, pressumiblement, ve directa des de Sant Cristòfol (i que no devia conèixer el nostre informant). S'interna al pinar que tapissa el fons del barranc i arriba al camí d'accés a Sant Vicent per on arriben en romeria els alcorins el dilluns de Sant Vicent, esmorzant a la vora de l'ermita.
Arribem també a l'ermita pel camí tradicional i fem parada a la banda de baix on hi ha instal·lats jocs infantils. Més avall hi ha paelleros i tauletes escampades pel pinar, i davant de l'ermita uns porxes on refugiar-se en cas de mal temps.
A l'ermita de Sant Vicent és on els pelegrins de l'Alcora dinen el primer dissabte de Pasqua, quan fan la pelegrinació a totes les esglésies i ermites del terme, ruta abalisada amb el PR-CV-120.
Sant Vicent.

Després de jugar (els menuts) al parc, continuem la ruta baixant pel pinar fins arribar a un sender que ens baixa al barranc just on es troba la font de Sant Vicent. Preguntem a un xicot que ve a per aigua des del poble pel camí més curt per tornar a l'Alcora i ens indica el que ell ha seguit.
Continuem per una senda que ressegueix el barranc fins que, un poc més avant, trobem una bifurcació, seguint a la dreta planejant o pujant molt poc mentre el barranc s'enfonsa a l'esquerra nostra.
Barranc de Sant Vicent.

Passem un pinaret i just a l'altra banda trobem les primeres cases del poble.
El mateix xic d'abans ens alcança en eixe moment i li preguntem per la millor manera de retornar al Calvari.
- Ben fàcil, el segon carrer a la dreta i tot recte.
I fent cas de les seues paraules retornem sense més inconvenient al punt d'inici.

Al final ens hem trobat amb una ruta ideal per a xiquets; no massa llarga i amb parcs per a que juguen a cada ermita. A més l'ermita de Sant Vicent és un lloc perfecte per acabar de passar la vesprada, això sí, un dia no tan fred i ventós.

Ací el track de la ruta:



Mapa de la ruta:



Ací un altre track que comparteix part del traçat:
 l'alcora - torremundo


Més informació:
  • Ajuntament de l'Alcora
  • Sánchez Jiménez, M. (cood) Castillos,  Torres y Fortalezas de la Comunidad Valenciana. Ed. Prensa Valenciana, Valencia, 1995
  • Arnau Juan, Òscar i Fuster Puig, Pau L'Alcora. Mapa del terme municipal. Ed. Ajuntament de l'Alcora, 2008.  Es pot descarregar el mapa ací.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada