PINAR CIEGO A LA VALTUERTA

Vista l'experiència de l'any passat enguany estavem esperant en caneleta la primera nevada de la temporada per anar a fer raquetes amb els xiquets. Així que aprofitant la neu que queda ens n'hem anat al Pinar Ciego per fer una ruta amb raquetes i trineu.
El dia ha eixit fantàstic. Massa i tot. Amb sol, sense vent i amb una temperatura agradable que farà que la neu no dure massa. Per eixa raó hem triat una zona més ombria on la neu encara es conserva en bones condicions.
El Pinar Ciego sol tindre neu bona part de l'hivern (en condicions normals) però només s'hi pot entrar amb 4x4, i no sempre. Per sort algú havia passat abans i ens havia fet les rodades així que hem seguit el Camino de Linares a Fortanete deixant el cotxe abans d'iniciar la baixada al Corral de los Bayos.

Inici de la ruta.

Encara que hi ha menys neu que altres vegades trobem la suficient per a fer una volta amb el trineu i les raquetes. Les raquetes no són massa necessàries però ajuden a estirar del trineu al fer la traça més ampla i clavar-se millor a la neu.

Material utilitzat.

Comencem la ruta seguint un camí que recorre la Lloma que separa el Barranco de las Gazullas del Barranco del Botiguero. La idea és seguir per dalt i baixar cap al primer barranc, remuntant-lo fins trobar la pista traçada damunt del vell camí de Linares a Fortanete, per on tornaríem al cotxe. D'eixa manera recorreríem l'ombria on la neu té millor qualitat i quantitat.

Iniciem la ruta per la pista que puja lleugerament entre el pinar omnipresent. El paisatge no és massa variat: pins, algun ginebre i on hi ha alguna clariana alguna savina rastrera (xaparra) tapada per la neu.

A més des de dins del pinar no veiem res del que ens envolta per tant els punts de referència són mínims i es fàcil perdre's. Segons alguns d'ací ve el nom de Pinar Ciego, de no vore res més que pinar. La fama que té és de ser perdedor per tant cal anar en conte.

Arrossegant el trineu.

Els xiquets s'ho passen d'allò més bé cridant ARRE! mentre els arrastre amb el trineu. Però encara que no hi haja massa pendent es fa pesada la marxa així que ens aturem a fer un ninot de neu (i descansar).

Ninot de neu.

Després de fer el ninot, com ja es tard, els xiquets aprofiten per fer un mos dalt del trineu mentre continuem la marxa.
Arribem a un encreuament de pistes, o això sembla doncs la neu ho tapa tot. Des d'ací es veu la torre forestal de Bramaderas a la part més alta del Pinar Ciego, amb el barranco del Botiguero que ens separa. Seguim recte per la lloma amb la idea d'arribar al final per tindre millor vista de las Valtuertas.
Arribem per fi a la punta on el pinar és més clar i podem vore un poc millor el que ens envolta i on també finalitza la pista que seguíem.

Un descans a la Valtuerta.

Decidim anar baixant per una senda que s'intueix més que es veu, i que a estones es perd pel pinar. Els xiquets s'ho passen molt bé en la baixada, els pares no tant evitant que s'embale el trineu i s'estampen contra els pins.
Anem baixant en diagonal per arribar al fons del barranc quan trobem una pista. Decidim acurtar la ruta pujant per la pista que (pensàvem) retorna al punt anterior.

Pista de pujada.

Així tornem a trobar la traça feta abans. Els xiquets comencen a estar cansats i els pares més, així que aprofitem el camí fet per avançar més de pressa i més lleugers.
Al final fins i tot ens ajuden un poc a estirar del trineu.

Ajudant els majors.

Per fi arribem al cotxe. Fem un mos i descansem i ens dirigim al Tordo on hi ha unes pendents més grans per a fer uns quants descensos amb trineu.

Baixant amb trineu.

Finalitza així un magnífic dia a la neu on han disfrutat els menuts fent el que més els agrada i també els majors amb una bonica passejada per la neu.

Ací està el track:

Powered by Wikiloc

I ací un altre track per a fer amb trineu per la zona:

Powered by Wikiloc

Més informació:

• Sitar
• Ayuntamiento de Mosqueruela
• Peña Monné, L. et al. Paisajes naturales de la provincía de Teruel Ed. Instituto de Estudios Turolenses, Teruel, 2000
• Gonzalez Cano, J. M. et al. Inventario abierto de los bosques singulares del sector S.E. de la provincía de Teruel. Ed. Consejo de la protección de la naturaleza de Aragón, Zaragoza, 2001