Arriba l'estiu i seguim pujant vèrtex, en esta ocasió el Tropicana que es troba a la voreta de la mar. Així per fer una ruta interessant hem optat per fer tot el tram de costa entre Alcossebre i Orpesa, passant pel Prat de Cabanes. Un tram encara poc urbanitzat (amb l'excepció de Marina d'Or).
 |
| Inici de la ruta. |
Àlvar ens ha dut fins a Alcossebre de manera que no ens ha tocat agarrar dos cotxes, i allí mateix ens hem despedit d'ell que va a pegar una volta per la serra d'Irta. Nosaltres hem girat al sud i hem començat a caminar amb el sol a l'esquerra.
 |
| Alcossebre. |
Eixim des de la platja del carregador d'Alcossebre. On antigament carregaven i descarregaven les barques i on van fer-se les cases dels pescadors que han donat lloc al poble actual que conserva poc més que el nom de l'antic poble medieval abandonat al segle XV.
 |
| Platja de la Romana. |
Per la vora de la mar hi ha un camí entre barrots de fusta que passant pel Roquer de Martí ens porta per la vora de la platja de la Romana i la del Moro fins a la Roca del Moro on hi ha un mirador sobre la costa.
Encara és prou de matí i el sol no pega fort però hi ha molta gent passejant amunt i avall per ací mentre que les platges estan buides.
 |
| Roca del Moro |
El caminal acaba a les Tres Platges, des d'on continuem pel camí l'Atall, camí que coincideix amb la carrerassa o assegador de l'Atall que va seguint la costa cap al sud fins a Orpesa. Nosaltres el seguirem sovint tot i què de vegades l'abandonem per anar just per vora mar.
 |
| Tres Platges. |
Passem per davant de les Tres Platges que més bé són tres caletes quasi unides, separades tan sols per roques que entren cap a dins la mar i continuem passant per davant la platja que s'obre davant el
campament de conselleria. Ací encara queda un bon tros de pinar a vora mar en una zona que, a partir d'ací, ha escapat al desori urbanístic de les dos darreres dècades.
 |
| Pescant als roquers. |
Seguim a partir d'ací pel camí l'Atall que és la millor manera d'adelantar tot i l'asfalt doncs ja tindrem temps més endavant de cansar-nos de l'arena i les pedres.
 |
| Campament Jaume I de l'IVAJ. |
Quan el camí fa una volta a la desembocadura del barranc d'Estopet travessem al recte l'arena. Este és el barranc que naix entre els dos braços que forma la serra d'Irta a la banda sud i al qual ja li vam fer la
volta fa un parell d'anys. En aquell moment vam caminar per la seua capçalera i hui ho fem per la desembocadura.
 |
| Platja de Manyetes. |
Després del barranc es troba la platja de Manyetes, també anomenada Tropicana pel nom del càmping que hi ha al davant. Cal travessar-la tota fins que acaba a un alteró de roques dalt del qual està el vèrtex.
 |
| Vèrtex Tropicana. |
Fem la foto de rigor a sota del
vèrtex doncs l'escala que puja a dalt no sembla massa segura i continuem camí doncs ja hem fet el vèrtex que és la justificació de la ruta però encara ens queden quasi vint quilòmetres per davant.
 |
| Platja del Serradal. |
Passat el vèrtex es troba la platja del Serradal que, com el seu nom indica, està separada de la mar per un cordó de grava (o serradal). És per això que esta denominació és tan freqüent a tota la costa baixa valenciana on el serradal (serrallo, serratella, ...) separa la mar de les marjals interiors.
 |
| Gola del riu de les Coves. |
Arribem tot seguit a la gola del riu de les Coves o de Sant Miquel, que forma un con que se n'entra a la mar anomenat d'antic Capicorb.
Encara que el riu de les Coves arribe sec a la gola es forma un estanyol on sempre hi ha aigua, vorejat de vegetació palustre. A la dreta del camí hi ha també l'antiga torre de Capicorb, envoltada d'unes basses semiartificials i reconvertida en segona residència tot i què conserva l'estructura antiga de torre de vigilància costanera.
 |
| Capicorb. |
Un tros més avant passem per la vora de l'ermita de Sant Antoni on
van fer carrers en una urbanització ilegal que ara estan plens de matolls. Només uns xicotets apartaments fets a finals dels 80 hi ha a la vora de les poques cases que s'agrupen al costat d'una antiga duana/magatzem del segle XVIII reconvertida en discoteca.
 |
| Antic magatzem i duana a Capicorb. |
A partir d'ací l'asfalt continua cap a dins passant pel Campàs, una gran finca agrícola explotada encara just a la vora de la mar i que sortosament sembla que
s'ha salvat també de l'especulació urbanística i la destrucció del territori que han caracteritzat la primera dècada del segle XXI que de ben segur serà recordada com la més funesta per a la costa valenciana pels nostres descendents que, ens ho podran tirar en cara amb raó.
 |
| Serradal al Campàs. |
Nosaltres continuem per vora mar, pel serradal que separa el Campàs de la mar i on fa pocs anys encara es podien trobar les ovelles pasturant a la voreta de la mar.
 |
| El Campàs. |
Ací podem vore clarament com la mar se n'entra i és que bona part de la costa valenciana és de subducció i ja de forma natural hi ha una important transgressió marina, accentuada ara per l'augment de la temperatura de la mar i la manca de sediments aportats pels rius arran la construcció d'embassaments. Això encara ho vorem de forma més clara al Prat i d'esta regressió només escapen les platges "urbanitzades" on s'han fet escolleres per mirar de frenar allò que el mateix home ha fet trencant l'equilibri natural.
 |
| El Clot de Tomàs. |
Deixem enrere el Campàs i passem per la vora del Clot de Tomàs, zona de marjal que malgrat això no està protegida encara que la urbanització prevista no s'ha construït i amb molta sort pot ser escaparà a la destrucció del litoral que amb l'excusa del turisme encara hi ha gent que té en ment.
 |
| Platja del Campàs. |
Arribem així fins als primers carrers de Torrenostra, el barri marítim de Torreblanca on van anar fent-se algunes casetes d'estiueig al voltant de la torre de defensa que li dona el nom. Casetes que van deixar pas als blocs d'apartaments a partir dels anys 80 i que a primers de segle van doblar la seua extensió tant per la banda de la mar com cap a l'interior.
 |
| Platja de Torrenostra. |
Passem per la vora d'una urbanització fantasma amb carrers plens de brossa i només algunes construccions on hi ha un xicotet espai a manera d'un parc on un gran cartell informa dels ecosistemes existents, els mateixos que s'han destruït per a fer-lo i que sí hem pogut observar abans d'arribar ací.
 |
| Torrenostra. |
Des d'ací continuem pel llarg passeig marítim de Torrenostra, passant per la torre que li dona nom, ofegada per les construccions que s'han alçat adossades a ella.
 |
| Vèrtex Torrenostra. |
Quan ja estem arribant al final del passeig a la nostra dreta hi ha un conjunt de blocs més antics amb el nom de "Prados", i és ací on hi ha el
vèrtex geodèsic de Torrenostra, al qual no pugem doncs es troba al terrat d'un edifici privat. D'este tipus hi ha uns quants al llarg de la mar.
 |
| Platja del Prat. |
Només passar els edificis s'acaba el passeig i el paisatge canvia totalment. Deixem enrere les urbanitzacions i construccions i entrem a una zona més natural (que no verge) i què s'ha lliurat de l'especulació al haver-se declarat parc natural. Ens trobem ja dins el Prat, extensa marjal que s'estén entre Torreblanca i Cabanes.
 |
| Serradal al Prat. |
El Prat és una antiga albufera colmatada per la sedimentació que l'ha convertida en marjal. Només en la zona propera a Torrenostra hi ha unes llacunes permanents conseqüència de l'extracció de turba que s'hi ha fet des de fa més de cent anys.
Ací també es pot observar clarament la transgressió marina que s'està produint, accelerada en els últims anys doncs el nostre camí coincideix amb la
ruta groga del parc natural i trobarem algunes paletes colgades per la grava.
 |
| Torre d'observació de la gola del Trenc. |
Arribem així a la Gola del Trenc on hi ha una torre d'observació d'aus que és un magnífic mirador de tot el Prat i des d'on podrem vore el que ens queda fins a Orpesa.
 |
| El Prat des de la gola del Trenc. |
Just als peus de la torre hi conflueixen tres sèquies que drenen la marjal: la sèquia Mare, la del Mig i la del Polo. I és que durant molts anys s'ha intentat dessecar les zones humides per tal de destinar-les a cultius i no a pastures que ha estat l'ús tradicional del Prat.
 |
| Alguers a la platja. |
Continuem camí per vora mar en una zona on la mar se n'ha entrat clarament deixant a la vora la terra que estava més endins. Ací també hi ha grans acumulacions d'algues dels grans alguers de posidònia que hi ha mar endins.
 |
| Buscant cucs. |
Caminem pel cordó litoral de grava que ací pren el nom d'El Codolar, suficientment descriptiu per sí mateix.
Un poc més avant i en este mateix tram trobem uns pescadors que estan garbellant el fons per a traure'n cucs per a pescar, una activitat que ja no sol ser massa habitual.
 |
| Platja d'arena a l'Escarnal. |
Després d'un primer tram pedregós arribem a l'Escarnal on trobem una magnífica platja d'arena que s'estén davant nostre.
 |
| Platges del Prat. |
Les platges del Prat són el que hom considera una platja verge, llargues, tranquil·les i solitàries doncs l'accés no és fàcil amb vehicle i llarg anant a peu. I esta és segurament la més inaccessible.
 |
| Codolar o cordó de còdols. |
Quan el Codolar s'acosta novament a la mar continuem per dalt fins que trobem a la dreta el camí del Codolar que, fins fa no massa anys permetia el pas pel serradal entre la mar i la marjal des de Torrenostra a Torre la Sal però que ara en bona part ha estat engolit per la mar.
 |
| Camí del Codolar. |
Seguim el camí per on s'avança molt més ràpidament que pels còdols deixant enrere la sèquia Vella fins que, prop ja del Quartel Vell l'abandonem per retornar a la platja i continuar camí just per la voreta de la mar.
 |
| Platja del Quartel Vell. |
A la platja del Quartel Vell comencem a trobar algunes persones que es preparen per a passar el dia o ja es troben prenent el sol. Fins ací es pot arribar en cotxe per un camí ple de clots que travessa la marjal (sempre que no estiga inundada), de tota manera no hi ha massa gent perquè està declarada platja nudista. Nosaltres passem de pressa per no molestar però sense despullar-nos.
 |
| Platja del Codolar. |
Deixem el Quartel Vell, totalment enrunat. Es tracta d'una edificació bastida al segle XIX quan les torres de defensa van caure en desús i la vigilància del litoral (per evitar el contraban) va passar a mans dels Carabiners.
Seguint la platja cap al sud va fent-se el tram d'arena va fent-se cada vegada més estret fins que s'acaba de manera que els còdols arriben fins a la mar. Esta part s'anomena també el Codolar (este en terme de Cabanes i l'altre a Torreblanca).
Al Codolar trobem la
ruta roja
del parc natural i per la seguirem en sentit contrari a la ruta passant
per la platja del Codolar fins que arribem a Torre la Sal.
 |
| Vèrtex "langostino". |
Abans d'arribar a les cases del poblet marítim trobem un parell d'edificacions quasi dins la marjal. La primera i més alta és el
centre d'investigació del CSIF i al seu sostre hi ha el
vèrtex "langostino" doncs la principal investigació que fan és l'estudi i cria dels llagostins.
Al seu costat està el
centre d'informació del Parc Natural, punt d'eixida de dos de les tres rutes del parc.
El Canal de la Sala de Màquines separa estos edificis i els tres blocs
nous construïts just a la vora de la marjal en el què és un clar exemple
d'aberració urbanística i agressió mediambiental.
 |
| Cases a Torre la Sal. |
Travessem el canal i arribem a Torre la Sal on hi ha un parell de carrers amb casetes baixes d'estiueig. L'ambient no ha canviat massa en fa unes dècades però ara hi ha molta més gent.
 |
| Recuperant forces. |
Aprofitem per aturar-nos a recuperar líquids a Casa Artemio però no ho fem molt llarg perquè encara ens queda una hora llarga de marxa així que reprenem el camí seguint les passeres que hi ha al llarg de la platja de Torre la Sal.
 |
| Torre la Sal. |
Passem per la vora de la Torre de la Sal, una de tantes torres de defensa de les que es van construir al llarg de la mar per a avisar dels atacs dels pirates. Ara no podria fer-se servir doncs els arbres que creixen pels voltants impedeixen vore quasi res.
Esta zona de Torre la Sal, fins fa poc sense edificacions, ha estat
ocupada de ben antic, així prop de la torre hi ha un jaciment ibèric i dins la mar un jaciment romà. De fet al fer les excavacions prèvies a la urbanització dels voltants van aparèixer materials des del neolític fins a l'època actual, passant per una necròpolis musulmana, que ariben fins a d'ara.
 |
| Passeres de fusta a la platja de Torre la Sal. |
Deixem enrere la torre i continuem pel tros que queda entre els càmpings de la Ribera de Cabanes i la mar. Ací hi ha de fa temps un seguit de càmpings que s'allarguen per la costa i què és el turisme tradicional que hi havia fins que es va edificar (i ampliar) Marina d'Or.
 |
| Càmpings abandonats. |
Deixant enrere els càmpings comença la platja de les Amplàries on es va construir la "ciudad de vacaciones" Marina d'Or, gran complex urbanístic paradigma de l'afany constructor (i la destrucció del litoral) de principis de segle.
 |
| Urbanització Marina d'Or. |
En una zona on les vinyes i ametlers arribaven fins a la mar, i amb una
platja regular o poc atractiva es va construir un seguit de blocs
d'apartaments d'una qualitat millorable i amb uns resultats econòmics i
socials que el temps s'encarregarà de mostrar. Els únics que van traure
un profit immediat van ser els propietaris de les terres i els
constructors.
 |
| Marina d'Or. |
Travessem la platja de les Amplàries urbanitzada per Marina d'Or amb una
sèrie de jardins davant la mar amb diversos ambients i per a tots els
gustos que ens acompanyen fins a la desembocadura del riu de Xinxilla.
 |
| Gola del riu de Xinxilla. |
La gola del riu de Xinxilla és una gola artificial, antigament el riu desaiguava directament a la veïna albufera d'Orpesa que s'estenia des d'ací fins a la Torre del Rei. Hui en dia l'albufera ha escapat a la urbanització però no sencera sinó que ha patit la construcció d'un carrer pel mig i la urbanització de la barra que la separava de la mar així com l'aterrament de les seues vores.
 |
| Albufera d'Orpesa. |
Només la part més propera al riu s'ha conservat mentre que l'altra, prop del Morro de Gos, està totalment urbanitzada amb el seu passeig marítim i els grans blocs d'apartaments de primera línia. Un paisatge no per repetit més interessant al llarg del litoral valencià.
 |
| Passeig del Morro de Gos. |
Travessem la platja del Morro de Gos pel passeig. Com ja és tard l'afluència a la platja comença a ser notable tot i què encara es pot posar la tovalla a l'arena.
 |
| Platja del Morro de Gos. |
Quan acaba la platja un camí s'enfila pel promontori que forma el cap d'Orpesa on està la Torre del Rei. És l'única pujada del dia però molt suau.
 |
| El Morro de Gos. |
Passem per davant de l'illeta del Morro de Gos, que dona nom a la platja, i pugem fins al far d'Orpesa.
 |
| Pujada al far d'Orpesa. |
Arribem així a la torre que s'alçava dalt del cap dominant la resta de torres de defensa. Esta és més gran i més ben construida que la resta i feia una funció d'enllaç i de defensa d'una zona especialment delicada. Construida al segle XV fou comprada per Felip II i d'ací el nom de
Torre del Rei.
 |
| Torre del Rei. |
Abans era l'únic edifici de la zona (més tard amb el far) però ara desapareix entre els totes les edificacions existents.
 |
| Punta de la Cova. |
Seguim per vora mar passant les diferents puntes que n'entren dins la mar fins que arribem a la platja de la Conxa. De l'altra banda es va construir un port esportiu que va fer malbé la caleta del Retor, situada al sud de la punta d'Orpesa la Vella, jaciment de l'edat del bronze on un conegut cineasta es va fer la seua casa d'estiueig.
 |
| La Conxa i Orpesa la Vella. |
La ruta per vora mar continua cap a Benicàssim seguint el traçat antic de les vies del tren que ara s'ha convertit en via verda, però nosaltres ja en tenim prou per hui així que després de prendre el bany a la platja acabem la jornada senderista.
 |
| Final del camí. |
P.S: al llarg de tot el litoral valencià es troben marques del GR92, sender de gran recorregut que recorre el litoral mediterrani espanyol de Port Bou a Gibraltar. L'únic tram homologat és el que correspon a Catalunya i el valencià està sense homologar i no presenta més que marques de pintura blanques i roges, inexistents als trams urbans.
Ací està el track:
Més rutes que comparteixen part del traçat:
Torrenostra - Gola del Trenc, ruta roja del parc natural
centre d'interpretació - torre la sal ruta groga
Via verda Benicàssim - Orpesa i GR92
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada