dissabte, 4 de juliol de 2015

D'ARTANA A LES PENYES DE CARLOS TORNANT PEL COLL ROIG


Hui s'ha apuntat Solo a vindre amb nosaltres així que hem quedat a Artana per a què jugue a casa, i allí els l'hem trobat a les set i mitja del matí per començar la marxa.
Artana.
La ruta que havíem pensat no tenia moltes complicacions: eixir d'Artana pel camí vell d'Alfondeguilla fins al barranc d'Eslida i des d'allí pujar a les Penyes de Carlos, baixant novament al barranc i remuntant-lo fins al coll Roig per baixar per l'Ombria. Fàcil. Però finalment hem aconseguit complicar-la.
Camí de la Vall.
Hem eixit d'Artana pel camí de la Vall, que fins a la Quadra és el mateix que el de Fondeguilla.
El camí és va convertir en pista ja fa dècades per a poder traure'n el mineral de la Mina de la Font de Ferro. Nosaltres aprofitem per anar a bon pas amb la frescor del matí, però no hem sigut massa matiners doncs quan pugem ens trobem a Manolo i la parella que ja baixen, és el que té eixir a les cinc del matí, que fuges de la calor i el matí condix molt.
La Quadra dels Matxos.
Anem pujant deixant al pla els olivars i entrant al pinar que cobreix la major part de l'ombria. Passem sota la boca de dalt de la Mina mentre que als nostres peus es troba la boca de baix. Una vegada vam voler passar d'una a l'altra al recte però vam haver de desistir però, segons conta Solo, algun ciclista ha baixat d'una a l'altra així que mirem a vore si hi ha cap senda clara tot i què no en trobem cap.
Coll de Fondeguilla.
Arribem a la Quadra dels Matxos, lloc on tenien els animals de treball per a les mines, i la pista deixa pas a l'antic camí de ferradura que puja cap a l'Ereta baixant a la Vall per l'Anogueret. Nosaltres però de seguida l'abandonem i trasponem el coll de Fondeguilla entrant en el seu terme.
Per la mateixa ratlla de termes passa el GR-36 i ací trobem la segon cara coneguda del dia perquè just en eixe moment passa Juli que va fent camí d'Eslida a Nules i, com tots, ha matinat per fugir de la calor.
Les Penyes de Carlos des de la Pujada d'Artana
El saludem i no ens entretenim començant de seguida la baixada a la Pujada d'Artana, doncs des de Fondeguilla el camí és de pujada cap al coll encara que nosaltres venint d'Artana l'hauriem d'anomenar la baixada a Fondeguilla.
L'Estacador.
De baixada hem sentit les cabres que pasturen ara pel barranc d'Eslida. A l'arribar al barranc ens trobem al pastor que amb una moto menuda va a buscar-les i ens pregunta si les hem vist. No però n'hem vist senyals del seu pas. Ell se'n va cap al coll Roig a trobar-les i nosaltres seguim barranc avall continuant cap a Fondeguilla.
Pujada a les Penyes per l'Ombria de Marc.
No fem molt de tros que de seguida trobem a la dreta una senda clara que puja per l'Ombria de Marc. Abans hi havia un cartell que informava del seu destí: les Penyes de Carlos, ara no està però la senda està prou clara de manera que comencem la llarga pujada a les Penyes per l'ombria.
Penyes de Carlos.
Quan quasi arribem dalt trobem que la senda està acabada de netejar i, al fer cim, la senda continua cap a la dreta passant per dalt del Puntal. Nosaltres però ens desviem per l'esquerra a buscar la part de dalt de les Penyes de Carlos on ens apareixen un parell de cabres que s'hauran extraviat del pastor.
Dalt les Penyes.
Pugem fins a dalt de tot de les Penyes des d'on hi ha una magnífica vista de tot el barranc de la Fondeguilla però no ens estem massa que comença a apretar la calor i encara ens queda un bon tros de tornada així que remuntem per tornar a trobar la senda que passa pel cim del Puntal i baixa per l'altra banda cap al coll de la Coroneta.
Coll de la Coroneta.
Deixem a l'esquerra una fita que marca l'inici d'una senda, prou perduda, que baixa al barranc de les Hortetes per les Penyes de la Rimansa. Per ací vam passar fa cosa d'un mes i no en guardem massa bon record, sobretot per anar amb pantaló curt. Hui però pensem no eixir-nos-en de les sendes clares i netes i estalviar-nos punxades.
Camí dels Casalets.
Arribats al coll continuem per la senda que baixa cap a la fonteta de Marc i els corrals dels Casalets, on ara guarden les cabres. Però quan el camí gira a la dreta recte continua un altre camí ample i molt net de manera que decidim seguir recte.
Corral dels Casalets.
Passem per l'Ombria de Segarra on hi ha uns quants camins de ferradura ben traçats per tal de traure el suro. De fet hem passat moltes vegades i fins i tot alguna hem vist com el trauen. Malauradament no hi ha cap camí que remunte el barranc per esta vessant i quan ho hem fet hem hagut d'anar enllaçant diferents sendes amb trams camp a través, però hui som optimistes i encara no ens hem punxat i per tant, decidim fer camí i trobar la forma de passar.
Senda a l'Ombria de Segarra.
Quan la senda gira a l'esquerra decidim continuar recte per la direcció que seguíem tot i que encara estem lluny del coll Roig.
Camp a través per l'Ombria de Segarra.
La veritat és que es passa prou bé i al cap de cent metres trobem un altra senda neta que segueix remuntant el barranc. Malauradament al cap de poc gira i torna avall.
Senda de traure suro.
Tot i què l'enteniment ens diu que hem de seguir la senda avall travessant el barranc i enllaçant amb el camí d'Eslida (que baixa per la Solana) decidim continuar recte camp a través a buscar una senda que baixa des del coll Roig i que ja hem fet altres vegades.
Buscant el millor pas.
Anem buscant el millor pas seguint els camins que obren les cabres quan pasturen i gràcies a això eixim prou ben lliurats. Ara bé ja són les onze tocades i la calor comença a ser insoportable i l'aigua escassa així que les ganes d'arribar al coll es converteixen en desesperació. Pot ser a l'hivern amb fresca i pantaló llarg ho haguerem disfrutat més però hui ho estem patint.
Coll Roig.
Finalment i quan ja estem ben prop del coll trobem la senda que baixa des d'allí, molt més perduda del que recordàvem i és que ací no deuen haver tret suro.
Arribats al coll comencem a pujar a la lloma de Justí però fent algunes parades per tal de refrescar-nos perquè la calor no deixa anar més de pressa. Així ens costa molt més del normal arribar a dalt.
Lloma de Justí.
Seguim l'Ombria d'Artana que ara ja no ho és tant doncs el sol també li pega de valent però després de la pujada per la solana la baixada per l'ombria ajuda a recuperar la temperatura corporal tot i què finalment es fa llarga perquè ja portem quatre hores sense aturar-nos.
Pista de l'Ombria.
No seguim el GR sinó que baixem a Artana per la pista de l'Ombria que passa per la Baldriana i el Plantiu però abans d'enllaçar amb el camí vell de la Vall trenquem a l'esquerra per una senda que pel Fondo ens durà a les piscines.
L'Ombria des del Fondo.
La senda ens duu a un olivar i des d'allí al dipòsit d'aigua de la urbanització de les piscines que travessem de punta a punta.
La veritat és que passant per davant de les piscines abelleix tirar-se de cap però no hem portat banyador i ens conformem amb refrescar-nos per fora a la font que queda baix.
Piscines d'Artana.
Uns metres més avall està el poble on ja ens refrescarem per dins.

P.S. Malauradament el GPS i la càmera de fotos es van quedar a casa així que les fotos estan fetes amb el mòbil i tenen una qualitat més que millorable.


 Ací està el track:


I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:

Volta a l'Ombria d'Artana
Volta a Artana pels cims
Volta al Puntal d'Artana
D'Artana al Puntal i retorn pel Clot de Blai
Aín - Eslida - Artana
Eslida a la Costera i retorn per la Mina los Sejas
D'Eslida al castell de Castro i la Nevera
Alfondeguilla: penyes de Moixell, castell de Castro i penyes de la Rimansa


Més informació:

2 comentaris:

  1. Anotada queda, pero para el invierno

    Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor sí, i també millor pujar al coll Roig pel camí d'Eslida que és net i ample.

      Elimina