dimecres, 29 de juliol de 2015

VIA FERRATA DEL PECO

Ja tocava fer una via ferrata amb els "peques" i ens hem decidit per la del "Peco", equipada pel Centro Excursionista Alto Palancia, doncs per les informacions que tenia és una via ferrata d'iniciació i ideal per a xiquets.
Així que ens n'hem anat després de dinar, aprofitant que de vesprada la via es troba a l'ombra, a conèixer el lloc i mirar de pujar la via.

Després de llegir les cròniques de la via fetes per Dani i deandar ens hem acostat a Soneja per agarrar la carretera de Castellnovo fins que a la vora del camí apareix una fonteta que, segons els mapes és la fuente de Carcajes. La fuente del Peco la retola uns centenars de metres abans. De tota manera la partida en què es troba és la del Peco.
Fuente de Carcajes.
Des d'ací mirem cap a l'altra banda de la rambla i ja veiem la paret on hi ha la via. Seguint els camins que entren als olivars que es troben a banda i banda de la rambla d'Almedíjar ens anem acostant fins que ens toca travessar un olivar per la vora per a arribar als peus de la paret.
Camí travessant la rambla entre olivars.
Ací comença la via, curta i sense massa dificultat. Es tracta d'una línia de grapes de ferro amb la seua corresponent línia de vida. La primera part és un poc extraplomada i això dificulta la pujada als més menuts, i a meitat fa un poc de panxa de manera que des de dalt no es veu el peu de via.
Línia de la Ferrata.

A meitat hi ha una variant que va i torna en un recorregut horitzontal.
Pujant el primer tram.
 Puge jo primer i munte una reunió per tal d'assegurar els xiquets des de dalt per fer l'ascensió més segura i ajudar-los en cas de necessitat, encara que per a que s'acostumen pugen amb dos mosquetons a la línia de vida (a falta d'un dissipador que si els agrada tocarà comprar).
Reunió a meitat.
 La reunió em toca montar-la a meitat per tal de poder vore el peu de via, en cas d'anar dos adults no caldria facilitant la pujada.
Descansant a la reunió.
 Així montat comencen a pujar primer l'un i després l'altra fins a la reunió on s'esperen mentre desmonte i monte reunió al capdamunt de la via, només a uns quants metres. Això fa que la pujada s'allargue més del que seria normal.
La part final, més fàcil, no té grapes sinó preses que fan les delícies dels menuts més acostumats a d'elles que a les grapes.
Tram final amb preses.

Des de dalt hi ha la possibilitat de fer un rapel baixant al peu de via, però com els xiquets no semblen disposats decidim retornar caminant pel camí marcat.
Sender de retorn.
 Unes fites i unes marques de pintura taronja ens trauen per dalt a buscar el camino de Valanta, on enllacem amb una pista que es fa senda per on passen motos.
Camino de Valanta.
 Pugem cap a un collet pel camí argilós. A la nostra esquerra queden uns pins cremats i és que fins ací va arribar l'incendi de Soneja del 2012.
Valanta.
 Passat el coll hi ha Valanta, una ampla valleta amb el fons plantat d'oliveres que baixa suaument cap a la rambla d'Almedíjar.
Senda a Valanta.
 En un punt les marques taronja ens conviden a abandonar el camí i trencar a la dreta travessant els olivars i endinsant-nos al pinar de l'altra banda on el camí ample deixa pas a una estreta senda molt xafada per les motos.
Baixant a la Rambla.
 Travessem un tossalet i baixem per l'altra banda, seguint una vella senda. La senda planeja entre els pins fins que enfila recte avall, ací entre l'aigua i les motos l'han erosionada de tal manera que es fa difícil la baixada.
Verdún.
 Des d'ací hi ha unes magnífiques vistes del pla que s'obre a la rambla entre els termes de Soneja i Almedíjar, totalment plantat d'oliveres.
Olivars a la Rambla.
 I cap als olivars que queden a la part baixa per on ix la rambla a buscar el riu Palància ens dirigim enllaçant amb el camino de la Rambla, ara asfaltat i que porta cap a Castelnovo o Almedíjar.
Mores al camino de la Rambla.
I seguint el camí asfaltat per tornar al cotxe encara ens aturem a tastar les mores que ja comencen a estar madures abans de tornar cap a casa.




Ací està el track:



Més informació:

2 comentaris:

  1. ¡Hola Xavier! Molt valents el xiquets que ja s'atreveisen amb les ferrates. Tenen un bon mestre.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Emilio, però la ferrata és molt fàcil, ideal per a iniciar-se a totes les edats i sense tindre grans coneixements.
      De segur que la repetirem i a vore si podem fer el rapel.

      Elimina