diumenge, 26 de juliol de 2015

DE LES A BAUSÈN I EL BOSC DE CARLAC

Hui acabem el nostre cap de setmana a la Val d'Aran, però no sense fer una caminada no massa llarga per acabar abans de dinar.
Mirant de no fer massa desnivell ni anar molt lluny optem per seguir el GR-211 i més en concret el GR-211.5 des de Les a Bausen fent després la volta al bosc de Carac, possiblement la millor fageda de la vall. En fi, una ruta passant per bordes, prats i boscos plens d'història seguint vells camins empedrats tal i com ens agrada.


Ben de matí eixim de Les i ens toca caminar una bona estona per la carretera de França fins als afores del poble on mou el GR-211-2, la variant del GR-211 o volta a la Val d'Aran que seguirem al llarg de tota la jornada.
Inici de ruta a Les.
Eixim des de Les, no des del centre però quasi i seguim la carretera de França fins que passem l'Hostau dera Nheu, on trobem les paletes del GR que ens adrecen pel camí de Vernet per on comença a pujar el GR-211-2.
Inici del sender.
Comencem passant entre unes cases però de seguida el camí enfila amunt, ample i empedrat, pujant pel bosc  que colonitza els antics prats i bordes que s'enfilaven per la vessant.
Camí de Vernet.
El camí presenta una pujada forta i constant però és una delícia, totalment empedrat i vorejat de parets de pedra per tal d'impedir que els animals se n'entren als prats dels voltants.
Bosc caducifoli.
Entre camp i camp creix un bosc caducifoli amb roures, fajos i fleixos, un dels millors de la Val i no debades forma part de l'Espai natural de les Montanhes de Les e Bòssost.
Arribant al Camin Reiau.
El camí passa per la vora d'unes bordes abans d'arribar al Camin Reiau, traçat sobre una pista que a mitjan altura ve des deBòssost (amb una variant a Les).
Camin Reiau.
A partir d'ací el Camin Reiau i el GR van de la mà cap a Bausèn a meitat vessant sense pujar ni baixar molt.
Guardader de Vernet.
Arribem seguint el Camin Reiau al Guardader de Vernet, mirador des d'on es domina bona part del Baish Aran amb el Montlude al davant vigilant des de dalt.
Bordes de Sapujòla.
Ací acaba la pista i continua el vell camí que fa la volta a un rellomet que baixa des del Cap des Agudes. De l'altra banda hi ha unes bordes mig enrunades.
Bausen des de Sapujòla.
Quan s'obre el bosc entre els arbres veiem ja Bausèn de l'altra banda de l'Arriu de Bausèn, però no passem al recte sinó que hem de fer una llarga volta vall amunt sense perdre altura per arribar al poble.
Arriu de Bausèn.
Passem per un magnífic bosc que creix a l'ombria, dominat pràcticament pels fajos abans d'arribar a l'Arriu de Bausèn que passem per un pontet ben arreglat continuant per l'altra banda on el bosc deixa pas als prats que envolten el poble.
Camin de Cumedan.
Enllacem amb el camin de Cumedan, més ample, i per ell arribem al poble de Bausèn.
Bosc de Sapujòla amb el Montlude al fons.
De l'altra banda queda el magnífic bosc de Sapujòla que hem travessat fa uns moments, i al fons el Montlude, dominant tot el Baish Aran i que bé mereix una visita, però serà en una altra ocasió.
Entrant a Bausèn.
Entrem a Bausèn, pot ser un dels pobles menys turístics de la vall juntament amb Canejan, i seguim camí fins a la hònt des Cortelhats on el camí es desvia amunt pel carrèr Sant Antòni.
Des d'ací el GR-211-2 fa una volta pel bosc de Carlac i torna a Bausèn, així si vulguerem acurtar la ruta només hauríem de travessar el poble i retornar a Les, però ens perdríem la millor part.
Bordes a la part alta de Bausèn.
Pugem fins al carrèr Major i seguint-lo cap a ponent acabem eixint del poble per les bordes que queden als afores.
Camin d'Artiagoda.
Des d'ací ix un ample camí empedrat faldejant cap a l'Artiagoda, però no el seguim massa doncs de seguida el GR trenca a la dreta pujant cap al Coret de Pan.
Pocs metres després el camí es bifurca i per la dreta puja una pista nova mentre que el camí (i GR) continuen recte entre parets.
Bordes de Sacrotz.
Cal estar atents doncs no hi ha marques i és fàcil equivocar-nos i continuar per la pista que, de totes maneres puja a les bordes de Sacrotz lloc encara que és un camí més llarg i més lleig.
Camí al Coret de Pan.
A les bordes de Sacrotz hi ha un encreuament. Fins ací puja la pista i des d'ací continua un ample caminal que puja pels prats cap al Coret de Pan que és el que seguim, encara que el GR no hi puja per ací sinó que enfila recte costera amunt i només quan el retrobem més amunt ens n'adonem que n'havíem perdut les marques.
Coret de Pan.
Anem travessant antics prats ara colonitzats per les falagueres que ho embardissen tot a falta de pasturatge. Només unes poques ovelles hi pasturen, i el pastor que puja a vore-les s'ha modernitzat i les vigila des d'un quad.
Massís de la Maladeta des del Coret de Pan.
Arribem al Coret de Pan des d'on tenim una preciosa vista del massís de la Maladeta al fons, mentre que només passat el coret se'ns apareix davant nostre el bosc de Carlac.
Entrant al bosc de Carlac.
La senda entra al bosc entre un tunel d'avellaners que de seguida deixen pas als fajos que s'estenen  a banda i banda del camí pujant amunt cap a eth Sarrat i avall cap a era Ribèra.
Es Bòrdes de Carlac.
Esta part del bosc sembla encara humanitzada. El camí per on anem és ample, vorejat d'un muret i amb alguns trams empedrats per tal d'arribar a es Bòrdes de Carlac que queden de l'altra banda del Gotèr deth Dossic. Les bordes no les veiem però sí que el bosc queda més clar i amb prats pel mig.

Gotèr deth Dossic.
 Quan passem el Gotèr deth Dossic deixem enrere l'ample camí que portàvem i seguim un camí més estret que s'endinsa en la fageda.
Eth Dossic.
A partir d'ací el camí que fins ara havia anat planer comença a baixar i gira de retorn cap a Bausèn travessant la fageda de Carlac, la millor fageda de tota la val d'Aran.
Faig foradat.
Tot i que vora camí no hi ha exemplars massa grossos sí que trobem alguns fajos de gran bellesa i el conjunt és molt armoniós.
Arriu de Carlac.
Un pontet ens ajuda a passar l'arriu de Carlac i des d'ací encetem la darrera part de la fageda on sí trobem exemplars més grans i espectaculars.
Fageda de Carlac.
Finalment deixem la magnífica fageda de Carlac i retornem al poble pel camí de Carlac que passa per les vessants de la vall de l'arriu Garuna, que circula penjat 300 metres per dalt del riu.
Camí penjat.
I des del camí i mentre caminem tenim unes bones vistes de bona part del Baish Aran però sobretot de la Val de Toran, amb Canejant en primer terme a la mateixa altura nostra però de l'altra banda de la vall.
Val de Toran.
Ens trobem ja a la part més baixa de la vall tot i què al fons de la val de Toran tenim el tuc d'Ermer i el pas de Liat.
Canejan.
Davant nostre queden les muntanyes que tanquen la val pel sud, i per darrere d'elles destaquen les glaceres de la Maladeta i l'Aneto blanques de neu.
Camin de Carlac.
El camí de Carlac deixa Pontaut a sota. La nostra idea era baixar directament a Pontaut per un dels dos cementeris de Bausèn però finalment decidim seguir tot el GR, tot i això Joan i Manolo s'acosten al cementeri de la Teresa.
Ermita de Sant Ròc.
Quan tornen a l'ermita de Sant Ròc, el patró del poble, fem les quatre passes que ens separen del poble on trobem l'altre cementeri, molt més ple, al costat de l'església.
Església i cementeri de Bausen.
Aprofitem que l'església està oberta per guaitar al seu interior abans de continuar camí ja de baixada cap a era Lana de Les, eixint pel camí vell de Les per on passa el GR-211-2.
Eixint de Bausèn.
Sota el poble hi ha els prats de Tressents, que encara no s'ha menjat el bosc gràcies a l'estar tan prop del poble. Ací el camí discorre entre parets de pedra que impedien als animals de pas entrar als prats, i als de dins sortir-ne.
Prats a Tressents.
Sota els prat hi ha l'ermita de Santa Anna, que segueix la tipologia constructiva habitual de les xicotetes ermites de la vall.
Ermita de Santa Ana.
Sota l'ermita hi ha la carretera que travessem un parell de vegades seguint el magnífic camí empedrat que baixa cap al camin reiau de França.
Camin de Les.
La baixada mira al migdia i ací trobem alguns bosquets de roures, que busquen el sol i defugen les humides ombries de manera que a la vall, que queda a la vessant nord del Pirineu, les roureres són escasses.
Bosquets de roures.
El camí de Les és un camí magnífic, ample, perfectament empedrat i molt ben conservat i fa goig baixar per ell (pujar també deu de fer-ne perquè la pujada és constant però assequible.
Tram empedrat al camin de Les.
El camí ens deixa  a la carretera de França que corre paral·lela al riu Garuna, i l'hem de travessar per arribar al riu que passem pel pònt dera Lana.
Arriu Garuna.
Just al costat del pont la variant GR-211-2 retorna al traçat del GR-211 que ara seguirem de tornada cap a Les vorejant els prats dera Lana.
Prat dera Lana.
Seguim un ample camí asfaltat que va directe a Les i el seguim un bell tros travessant els prats on pasturen els cavalls, però no fem molt de tros que les marques del GR trenquen a l'esquerra pujant per la vora de la vall, allà on els prats deixen pas al bosc.
Camí de Sadau.
El camí ens duu pel faldar de les muntanyes travessant el bosc que arriba fins on comencen els plans prats d'era Lana. Es tracta d'un camí planer i ben condicionat per a passejar i, de fet, forma part d'una de les passejades que ixen des del poble de Les.
Les.
Després d'un curt trajecte entrem a Les per l'ermita de Sant Blas, situada davant les cases de la Baronia de Les i on està soterrat el darrer baró de Les en un conjunt que encara manté l'ambient medieval que contrasta amb la part del poble que queda de l'altra banda del riu Garuna, molt més modern i comercial.
Eth Haro.
Ja només ens queda travessar el poble on destaca eth Haro, plantat al bell mig de la plaça esperant per a ser cremat a Sant Joan.
Final de ruta.
I nosaltres acabem ací un magnífic cap de setmana muntanyer, esperant com eth Haro l'estiu vinent per a cremar-nos al sol dels Pirineus.


Ací està el track:


I ací un altre track que comparteix part del traçat:

 volta a la Val d'Aran

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada