Arriba l’estiu i toca fer rutes refrescants, i què millor que buscar l’aigua fresca dels rius i barrancs. Per sort, després d’una primavera ben plovedora, els rius i barrancs llueixen la seua millor cara, ben carregats d’aigua. Segurament al final de l’estiu ja no serà així.
Hem fet moltes rutes d’aigua al llarg dels darrers anys i, de fet, el riu de Villahermosa l’hem baixat tot per dins des del poble que li dona nom: Villahermosa, fins al punt on engrava en el riu de Millars a Vallat. Però n’hi ha dos trams que se’ns resisteixen; l’un el tram entre Ludiente i la fuente la Valentina, i l’altre el què anem a fer hui entre el pont de la carretera de Zucaina i la Giraba.
Per a fer la ruta ens hem acostat a la Giraba, però no hem començat la ruta al llogaret, sinó que hem baixat al riu per a començar a caminar just al punt on comença el terme del Castillo, on el barranco de las Peñas (de Castejón) engrava amb el río Villahermosa.
Ací mateix, sota uns pins que creixen a l’ample llit del riu, aparquem els cotxes i comencem a caminar.
Cal seguir la pista que munta riu amunt. De fet és una pista molt poc xafada, no apta per a turisme, i que té la raó de ser per ser l’accés als bancals del Plano Perbalsa i, sobretot, per a poder accedir amb un vehicle a l’assut de la «ceica nueva», que es troba per dalt el Molino la Luz. Cada any quan comença la temporada de reg, o després de les riuades de l’hivern, cal revisar-lo i reparar-lo, de manera que almenys una vegada a l’any passa una màquina per la pista.
La pista corre pel caixer del riu, que ací és ample i ple de grava i de seguida veiem que l’aigua corre i part del camí que seguirem està inundat. Normalment no sol dur aigua fins molt més amunt però es nota que ha plogut prou enguany perquè el riu baixa amb més cabal de l’habitual.
Deixem enrere la vall on s'alça Giraba i el riu travessa un interessant estret entre les estribacions de las Peñas de Castejón, a la nostra dreta, i el Morrón, a l'esquerra. Per eixa banda els cingles flanquegen el llit del riu. Per la nostra esquerra corre la Ceica Nueva, construïda a la dècada del 1920 i que suposa tota una obra d’enginyeria on els veïns van invertir diners i esforços, doncs ací travessa per dins les muntanyes les parts que no va penjada dels cingles i penyes.
Continuem avançant i per la vora trobem altres parets per on suma l'aigua per la base fins que, finalment entrem a una raconada on s'obre un poc l'estret i que pren el nom apropiat de la Rinconada. A l'esquerra i dalt nostre queden els bancals treballats de l'antiga horteta del Plano Perbalsa. Un poc més avant comencem a trobar l'obra de la acequia del Plano Perbalsa que és tota una obra d'enginyeria popular feta amb mamposteria de pedra que s'arrapa a les parets de la vora del riu i el travessa pel curiós pont penjant de la Canal, on ha desaparegut la canal però on encara queden els cables. Ací la sèquia canvia de vessant i la portarem sempre a vistes fins al molino de la Luz, cap a on ens dirigim.
La pista passa d'un costat a l'altre del riu i ens toca anar travessant el riu continuament, en alguns llocs amb aigua fins al genoll. Continuem per ella fins que arriba a l'altura del molino de la Luz, anomenat així perquè a funcionar com a central elèctrica per a proveir de llum a la Giraba. De fet este molí el van comprar els regants de la Giraba per a obtindre el dret de l'aigua (que estava en conflicte amb el seu dret de reg) i el van habilitar per a portar la llum a la Giraba. També se l’anomena el molino Bajo, per ser el més avaller dels sis que hi va haver al terme del Castillo.
 |
| Pista que munta riu amunt. |
 |
| El riu baixa ple i inunda la pista. |
 |
| Estret entre las Peñas de Castejón i el Morrón. |
 |
| El Castillo des de la Rinconada. |
 |
| Aqüeducte de la Cequia del Plano Perbalsa. |
 |
| La Peña del Buho trau el cap entre el pinar. |
 |
| Travessant el riu a gual, una vegada més. |
 |
| Molino la Luz. |
Arribats a les restes de l'antic molí hem de travessar el riu i buscar el vell camí de matxo que puja cap al Castillo, ben evident a l'haver estat desbrossat de fa poca.
El camí puja enfilant a uns corrals que es troben a un morret i, des d'ací, continua entre parets fins que arriba a uns bancals on enllaç amb una pista. El vell camí continuava recte amunt cap al poble però no s'ha desbrossat i cal continuar per la pista que fa molta més volta (i suavitza així la pujada) pel Parralet fins que, a las Tres Calejas, reprenem el camí vell que a partir d'ací s'ha recuperat.
El camí puja entre el pinar però de seguida n'ix travessant els bancals ermats i embardissats de la part baixa de l'horteta de los Olmos. Conforme pugem els bancals abandonats deixen pas als treballats que es reguen aprofitant l'aigua de la fuente de los Olmos que baixa pel reguer que corre vora el camí.
Arribem així a la font. Ací els bancals estan tots ben cuidats i l'aigua no s'aprofita només per a regar doncs se'n desvia una part a uns grans llavadors porxats i ben conservats, abans d'abocar a la bassa de reg d'on ix l'aigua per a les hortes. Estranya la poca aigua que sembla que raja per a tanta superfície d'horta però cal tindre en conter la llarga seca que patim.
Des d'ací cal continuar per la pista encimentada superposada al vell camí fins que, un centenar de metres més amunt, gira a l'esquerra. A partir d'ací el camí continua ample i empedrat remuntant una forta "rocha" que s'agarra. Este camí deguere ser molt transitat per a baixar a les hortes i llavadors i es nota el temps i esforços que s'han esmerçat en mantindre'l en bon estat fent voltes i empedrant tot el sòl.
El camí ens porta a unes eres i a una granja de porcs. Cal travessar-les pujant a la carretera de Zucaina. Per dalt d'ella continua el camí que ens portarà a entrar al poble pels nous llavadors i el carrer del Lavadero.
 |
| Camino de los Olmos... |
 |
| ... que ens pujarà fins al Castillo. |
 |
| Tram de pista a on el camí no està net. |
 |
| Caleja del camí, una de las Tres Calejas. |
 |
| Llavador de la fuente los Olmos. |
 |
| Huerta de los Olmos. Al fons la Benachera. |
 |
| Voltes del camino de los Olmos. |
 |
| La Loma Benachera des del Castillo. |
 |
| Entrant al Castillo per la calle del Lavadero. |
 |
| El Castillo de Villamalefa. |
No ens aturem al Castillo i travessem el poble eixint per la calle Zucaina, per on mou el vell camí de Zucaina que seguirem ara per a baixar novament al riu. Eixim del poble i arribem al collao de la Balseta. Ací el camí traspon per a baixar per la Umbría del Picayo, deixant a l’esquerra el camino de las Umbrías, que també baixa al riu però més avall i que travessarem més tard.
Comencem a baixar per l’ombria coberta d’un espès pinar. El camí coincideix amb un assagador que davalla al recte cap al riu. Ací el camí és ample i (quan els pins ens deixen) tenim bones vistes de la vall alta del riu de Villahermosa entre el Tis i Penyagolosa. El camí es troba net, ben conservat i amb molts trams empedrats i baixa fent revoltes seguint l’assagador fins que arriba a un punt on se’n desvia per la dreta el camí que continua cap a Cedraman, enllaçant amb la carretera que travessa el Estrecho de la Jara.
El camí baixa travessant un parell de vegades la carretera, unes fites situades estratègicament ens ajuden a no perdre’n la traça i continuar recte avall fins que arribem per tercera vegada a la carretera, just davant del mas de Salvador ... o del que en queda d’ell. Ara toca seguir la carretera. El camí continuava recte avall cap al mas d’Adelantado, de l’altra banda del riu, i es va netejar fa uns anys, però la part que travessa el riu no estava massa neta quan vam passar fa un parell d’anys, de manera que decidim no provar perquè segurament estarà massa difícil de passar.
Seguim la carretera i, en 400 metres arribem al molino Palanques, que deixem a la dreta, i al pont on la carretera de Zucaina (o de Teruel) travessa el riu.
Ací és on comença la part aventurera de la ruta doncs ara el camí a seguir és ben fàcil: tot dret riu avall, passant per on millor se puga.
 |
| Eixint del Castillo per la Calle Zucaina. |
 |
| Penyagolosa des del collao de la Balseta. |
 |
| Camino de Zucaina... |
 |
| Carretera de Zucaina |
Per l’esquerra del pont baixem al riu i, després d’un curt tram per un camí que corre per la vora del riu entrant cap a la Huerta Vieja, baixem al llit del riu i comencem a caminar per dins. Ací el llit és ample i pedregós i no cal banyar-se els peus per a seguir-lo. Quan el caixer del riu s’estreta busquem l’aigua per ser el lloc més fàcil de passar. Per sort l’aigua només ens cobreix els turmells o, com a molt, fins a mitja cuixa i en cap lloc ens arriba ni fins a la cintura.
Caminar per dins del riu quan comença a apretar la calor sempre és refrescant però cal anar en conte per no fer un mal pas entre les pedres, més grosses o més menudes, però sempre arredonides per l’aigua, i ja se sap la dita, «no te fies de gos pelut ni de pedra redona».
El camí baixa més o menys recte fins que arribem a un colze, on trobem unes Cinglas al vessant de la muntanya que donaven nom al desaparegut Molino de las Cinglas. Només les restes de la paret fan de testimoni que ací hi va haver un molí. Una riuada se’l va endur i la família del moliner (pare, mare i xiquets) van haver de fugir per la teulada, ofegant-se tots els animals que tenien. Al final les riuades no han deixat gran cosa del molí.
A partir d’ací entrem en el tram més bonic del riu, amb alguns tollets que no ens obliguen en cap cas a passar per dins però sí conviden al bany. El riu fa un parell de voltes obrint-se pas entre el rocam de les muntanyes, abans d’arribar al camino de las Umbrías, que puja per la dreta cap al mas de Aguilar. Este camí es troba net i ben cuidat doncs al mas de Aguilar hi viuen. A més ara s’ha netejat el tram que baixa des del Castillo per a passar el Trail Gigante del Castillo en la seua primera edició. El camí ve per l’esquerra entre els bancals del molino Bayo, però nosaltres seguirem riu avall.
Un centenar de metres més avall arribem al molino Bayo, este encara conserva el casalici i la teulada. Ací antigament passava el riu el camino de las Umbrías, i encara s’hi troben els pilars on es recolzaven els cabirons de fusta de la palanca. Deixem enrere el molí i quan el riu torna a fer una revolta, trobem el Azud de la Ceica Nueva, fet de pedra i grava, motiu pel qual cal refer-lo després de cada riuada.
Des d’ací anem buscant la pista que entra a l’assut, i seguint-la ens trau del riu per l’esquerra de manera que podem avançar més ràpidament pels peus de la Peña el Buho, que trau el cap cent-cinquanta metres per dalt nostre.
Caminem entre pins i oms fins que la pista ens torna a traure al riu, que seguirem un tros per dins fins que trobem el molino de la Luz, on ens hem desviat abans per a pujar al Castillo. Ara ens toca refer el camí que hem fet d’anada pista avall, travessant el riu ara i adès, quan no caminant per dins.
Refem així els dos quilòmetres i mig que ens queden per arribar al cotxe on acabem una ruta refrescant i aventurera, que si la volem fer amb aigua és millor fer-la a finals de la Primavera o principis de l’estiu, doncs més tard el riu sol baixar amb molt poca aigua o directament sec.
 |
| Tram inicial del riu. |
 |
| Restes del Molino de las Cinglas. |
 |
| Antic pont al camino de las Umbrías. |
 |
| Assud de la Ceica Nueva. |
 |
| Pista de l'assut. |
 |
| Aqüeducte del Plano Perbalsa. |
Ací està el track:
I ací altres rutes que comparteixen part del traçat:
Del Castillo a Zucaina per las Umbrías
De Giraba al mas de las Umbrías per camins oblidats
Circular al Castillo pel Mas Quemao,la Granella i el Molino Bajo
Circular al Castillo passant pel Remolcaor, Cedraman i el Chorrador
I ací algunes rutes que segueixen el riu de Villahermosa per dins (en alguna part):
Caminant entre Cedraman i Villahermosa al voltant i per dins del riu
De Cedraman al Chorrador del Villar
Circular al Castillo pel Mas Quemao,la Granella i el Molino Bajo
De Ludiente a la Valentina tornant pel riu
De Toga a Argelita, entre el Mijares i el Villahermosa
De Vallat al Pozo Vidal i tornada pel riu Villahermosa
Més informació:
Sancho Comins, José (1990) Itinerarios por el Valle del Mijares. Ed. Universidad Alcalá de Henares i Caja Rural San José Almazora.
Barberà i Miralles, Benjamín (2002) Catàleg dels molins fariners d'aigua de la província de Castelló Ed. Antinea
Muñoz Badia, Ricardo (1996) El Maestrazgo, l'Alcalatén, Ducado de Villahermosa Ed. Antinea
