dissabte, 30 d’agost de 2014

AL VOLTANT DE LA CASA FORESTAL DE TORMON

Tornem a la serra d'Albarracín amb la idea de conèixer millor el sector sud del rodeno, on ja vam estar fa poc i ens va semblar que donava molt més de si que la fàcil ruta traçada dins el paisaje protegido de los pinares de rodeno.
Així que esta vegada eixim des de la casa forestal de Tormón. La casa forestal del Prado de Tormón és, conjuntament amb la de Ligros i Dornaque , una de les tres cases bastides dins els pinares de rodeno amb la funció de controlar l'explotació resinera (i de fusta) dels mateixos. La de Dornaque ha estat reconvertida en centre d'interpretació i allí ens dirigirem a l'acabar la ruta. Les de Ligros i Tormón però romanen sense cap utilitat sent, com són, dos edificis grans i magnífics i enclavats en llocs d'indubtable bellesa.
Com que entre coses i d'altres se'ns ha fet més bé tard aprofitem per fer un esmorzar-dinar abans d'eixir a l'àrea recreativa de vora la casa que disposa de taules, font i foguers.
Després de fer un mos comencem la ruta. La idea és fer una ruta pels voltants de la casa forestal enllaçant alguns dels molts tracks que Leuka té per Tormón i rodalies.
Casa forestal de Tormón.

Eixim cap a les pintures rupestres seguint el sender del Parque cultural d'Albarracín que des de Tormón arriba a Ródenas, travessant de sud a nord tot el Ródeno d'Albarracín i que ja hem aprofitat en moltes altres ocasions.
La senda ens porta a travessar el que resta del Prado de Tormón, només alguns antics bancals es resisteixen a ser envaïts pel pinar, la resta del que deguere ser un gran i magnífic prat entre les penyes de rodeno ha esdevingut un pinar.
Abrigo del Tío Jorge.
El sender es bifurca seguint al nord cap al abrigo de la cerrada del Tío Jorge, mentre per l'esquerra es va a l'abrigo de las Cabras Blancas.
De seguida arribem a l'abric, que es troba ben propet de la casa i on hi ha restes d'un mur de la "cerrada del Tío Jorge". L'abric només presenta una part de la figura d'un bou i no es veu tan bé com d'altres de la zona, això sí es deu d'estar fent algun seguiment de les condicions ambientals doncs dins l'enreixat que el protegeix hi ha una estació meteorològica per a fer el seguiment del peculiar microclima de la balma.
Vist l'abric continuem la ruta seguint les indicacions del sender del parc així com fites i pedres que delimiten el camí.
Pujada a Piezarrodilla.
De seguida arribem sota les grans penyes de rodeno i ara cal pujar-les. El camí enfila unes escales que s'obrin pas entre les penyes fins que arriben a l'abrigo de Piezarrodilla. Visitem l'abric on hi ha unes figures que es veuen més bé que a l'anterior i continuem amunt un tram més doncs ja hem fet quasi tot el desnivell que ens separava dels cims que envolten el Prado.
El camí ens aboca a una gran penya on hi ha unes baranes de fusta en forma de mirador i des d'on tenim una magnífica panoràmica del Prado de Tormón, la casa forestal i Tres Castillos.
El Prado i la casa forestal des del mirador de Piezarrodilla.
Des d'ací retrocedim unes poques passes per trobar les fites que marquen la continuació del sender.
Caminem un poc i de seguida deixem enrere el rodeno. Anem ara pel faldar d'un tossalet i la senda té un itinerari molt curiós doncs caminem per la zona de contacte entre el rodeno i la marga que hi ha per damunt. Just en esta zona hi ha restes de ferro. Però sí geològicament és una zona curiosa no ho és menys ecològicament doncs es pot vore clarament el canvi de vegetació que imposa el canvi de sòl. Així a la nostra dreta hi ha el pinar de rodeno que creix damunt les penyes arredonides,
tan atractives als ulls. Per l'esquerra però només tenim una vessant parda on creixen algunes savines i carrasques i també algun pi que sembla que vol canviar de bàndol.
El sotabosc que l'acompanya també és diferent: romer, timó i argelaga negra a l'esquerra, estepa i bruc per la dreta.
Pel límit del rodeno.
Passem sota el corral de Piezarrodilla, completament assolat i arribem finalment a un collet.
Pel coll passa un gran tallafocs obert pels cims de les muntanyes i la senda es fa perdedora, per sort un pal indicador ens informa del camí a seguir i, uns metres més avall trobem la pista del Pajarejo que hem de prendre a la dreta.
Tallafocs i pista pels cims.
La pista s'interna al rodeno i circula molt propera als cims. A banda i banda s'ha obert un gran tallafocs i li lleva bona part de l'encant que tindria si anara per dins del pinar però és el preu que s'ha de pagar per protegir del foc la resta del pinar.
Després de fer un centenar llarg de metres per la pista principal, esta continua a l'esquerra de baixada mentre nosaltres seguim una pista secundària que puja al recte amb forta pendent.
Caminem ara pel límit de la Comunidad de Albarracín que també marca el límit del Paisaje protegido de los pinares de rodeno, tot i què tan tenim rodeno a una banda com a l'altra.
La pista cara amunt es fa avorrida més que pesada. Per sort les formacions de rodeno que ens queden per la dreta i les vistes que per l'esquerra tenim sobre el barranco de las Olivanas i, més lluny, sobre el de Ligros.
Pista de pujada.
Arribem així a una valleta més plana, voltada de grans penyals de rodeno on busquem un lloc per a fer un mos que ja és hora.
Mentre mengem els xiquets aprofiten per rodar pels voltants i comencen a trobar pots dels que s'usaven per a resinar. Hi ha un poc per tot arreu i molts d'ells es conserven encara sencers. Al final en fan una bona collita que deixen per a qui vinga darrere.
Núvols de tronada amenaçant.
Mentre dinem veiem davant nostre, cap al Jabalón, com creixen les nuvolades i com que la previsió dona tormenta decidim acurtar la ruta prevista (prou més llarga) mirant de baixar des d'ací mateix a la casa forestal que tenim just sota nostre.
Continuem un carril de treure pins que travessa el tallafocs i ens fa canviar de vessant, quedant per dalt dels barrancs que baixen cap al Prado.
Seguim el carril fins que finalitza sota unes penyes i des d'allí mirem d'improvisar una baixada que no siga massa difícil per als menuts (i per als majors).
Vella pista.
Anem baixant entre el pinar i els grans tormos de rodeno en una baixada que no és massa difícil tècnicament tot i què no hi ha camí clar.
Com que no anem massa de pressa els xiquets s'entretenen marcant el camí amb pots de resinar a manera de fites, i és que n'anem trobant quasi a cada pas que fem.
Pas marcat amb potes de resinar.
Quan hem baixat una bona trossada trobem les traces d'un vell camí que puja i el seguim avall confiant que ens durà al nostre destí.
El camí es troba prou esborrat per manca d'ús i només sembla que passen els cèrvols i altres animals. 
Sender poc evident.
De tota manera es pot passar sense massa problemes i sense punxes i seguint-lo arribem al barranquet que baixa entre las Tasoneras i el Puntal del Cerro Medio cap a la casa.
Sota el rodeno.
Quan arribem al barranc el camí el segueix, encara que no millora massa al principi. De tant en tant cal alçar la vista per vore les espectaculars formacions de rodeno que queden per dalt dels nostres caps, i també mirar a terra per no entropessar amb les pedres del barranc.
Arribant a la casa forestal.
Finalment i seguint-lo ens retorna a la casa forestal just a temps perquè el cel, dalt nostre es comença a ennuvolar de tal manera que minuts després d'acabar la ruta ens alcança l'aigua i comença a ploure de valent.
Àrea recreativa de la casa forestal de Tormón.

I per a complementar la visita ens acostem al centre d'interpretació de Dornaque per vore l'exposició sobre els pinars de rodeno … i esperar que passe la tronada.


Nota:
Tormón no es troba dins la comunidad de Albarracín sinó que històricament ha format part i encara ho fa de la Comunidad de Teruel, però per afinitat i proximitat l'he classificat dins la mateixa, espere que ningú se'n senta ofés.

Ací està el track:


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada