dimarts, 12 d’agost de 2014

BEG PENN HIR

Per completar la trilogia de la Presqu'île de Crozon ens acostem a la Pointe de Pen Hir, una redundància donat que Penn en bretó és cap o punta i hir llarg. Per tant ens acostem al cap llarg.
Ja hem estat a Kerpenhir (ker penn hir: la casa del cap llarg) a Morbihan, però este és un cap completament diferent, obert a la mar i molt més espectacular.
Comencem la ruta al pàrquing de Lagatjar  encaminant-nos cap a la Manoir de Saint Pol Roux, o el que en resta en peu, bombardejada a la guerra.
Des de les runes es veu la platja i les dunes de Pen Hat i la pointe du Toulinguet on hi ha diverses fortificacions que no es poden visitar per ser una zona militar.
Platja de Penn Hat i pointe du Toulinguet.
Davant mateix passa el GR-34 que ve de la pointe du Toulinguet, nosaltres el seguim cap al sud en direcció a Penn Hir.
El sender passa vora un parell de cases construïdes cara a la mar, les úniques que vorem prop de la mar, i per dalt l'extrem sud la platja de Pen Hat mentre va guanyant un poc d'altura sobre els penya-segats que dominen la punta.
GR-34.
Quan arribem als primers penya-segats que aboquen a la mar ens espera un gran búnker de la segona guerra mundial, un dels que formava part de la defensa de Brest dins el mur de l'Atlàntic. En concret este estava destinat a la defensa marítima i antiaèria.
Bunker antiaèri del mur atlàntic.
Ens acostem a ell i hi entrem. Es tracta d'una construcció de ferro i formigó on el ferro està prou rovellat encara que sembla en bon estat encara. Presenta una ampla obertura a la mar per encarar una peça d'artilleria de la qual encara es pot vore la base on anava encaixada.
Interior del bunker.
Continuem ruta i anem trobant altres bunkers al llarg de la costa de Kerbonn. De fet al llarg d'uns centenars de metres trobem velles bateries de morters del segle XIX, modificades durant la primera guerra mundial i, més a fons durant la segona guerra pels alemanys. Totes elles estan tancades per evitar accidents i no es poden visitar per dins però podem passejar-hi per fora i anar llegint les plaques que ens informen de què era cada cosa.
Arribem així a l'últim dels búnkers, més ben conservat i que domina per damunt els altres la costa. En ell hi ha el musée mémorial de la Bataille de l'Atlantique, el més espectacular no és el què hi ha dins sinó les tres grans àncores que hi ha al davant, així com el canó d'una torreta d'un submarí alemany que guarda l'entrada.
Museu memorial de l'atlàntic.
Continuem la ruta, no molt llarga però distreta i plena de racons interessants passant per la vora d'uns grans entrants que ha fet la mar a la terra, perillosos doncs la senda va molt a la vora i una caiguda pot ser fatal. Ací podem vore com l'erosió diferencial actua doncs al obrir-se un portell a la dura quarsita que mira a la mar, de seguida l'erosió conjunta de l'aigua de pluja i de la mar ataquen les pissarres més trencalloses del darrere remuntant terra endins l'erosió ràpidament.
Cales fruit de l'erosió diferencial.
Davant nostre ja tenim el cap de Penn Hir, cobert d'una landa baixa i d'herba doncs el sòl i la proximitat de la mar impedeixen que cresca altre tipus de vegetació.
La senda, molt marcada pel constant pas de gent, s'encamina cap a ell fugint dels penya-segats que ens queden a la dreta i encara a un gran monument que mira a la mar.
Beg Penn Hir.
Arribem així a una gran construcció erigida en memòria als bretons morts per la France Libre, membres de la resistència contra la invasió alemanya.
Monument aux morts.
Ací ja podem dir que hem arribat a la pointe de Penn Hir i les Tas de Pois que s'endinsen mar endins prolongant-lo.
Beg Penn Hir.
Es tracta d'un paratge sorprenent i espectacular dominat per penyes de quarsita com les que hom pot trobar als cims del Pirineu, però ací a vora mar.
Les Tas de Pois
Un gran tall separa la part final de la punta que mira cap al Tas de Pois però cal dur cordes per passar a l'altra banda i no és per casualitat que ací hi ha també una escola d'escalada.
Zona d'escalada al cap.
Després d'estar una estona pel cap (mirant de passar a l'altra banda, tot s'ha de dir) reprenem la ruta per la banda oest del cap, baixant cap a la platja de Véryac'h entre una vegetació més alta de falagueres donat que esta cara queda protegida dels vents dominants de l'oest.
Platja du Véryac'h.
La marea està pujant però l'aigua encara està lluny del peu dels penya-segats on hi ha algunes coves obertes per la mar. El paisatge és com quasi sempre a Crozon; espectacular i els camins amples i ben marcats de manera que no hi ha pèrdua.
Camí de la platja.
Arribem així a la platja i, com no, cal anar a prendre el bany i tastar les aigües del mar d'Iroise que són tan fresques com les de Morbihan o més.
Com que la platja mira al sud és un bon lloc per a prendre el sol i recuperar la calor després del bany mentre els xiquets (que no han volgut entrar a l'aigua) es dediquen a fer castells a l'arena que no se l'acabaran.
Platja de Véryac'h.
Però com sovint passa a la Bretanya, quan menys ho esperes s'acosta un núvol i comença a ploure de manera que cal canviar el banyador per l'impermeable i continuar camí.
Camí de Véryac'h.
Gràcies a un mapa de Cameret que ens han facilitat a l'oficina de turisme trobem un camí que voreja un rierol i ens porta de tornada al punt d'inici.
El camí va enclotat entre la vegetació de ribera fins que travessa un camí asfaltat i continua per una zona de landa alta que ha substituït els antics camps de pastura, ara quasi tots abandonats.
Font i llavador a prop de Kerbonn.
Els núvols han passat i torna a eixir el sol amb força, i en este camí entre tanques on no corre l'aire tornem a tindre calor. És el què té la Bretanya, passem de l'estiu a la primavera en qüestió de minuts.
El camí ens porta a les cases de Kerbonn, passem entre elles i travessem el camí asfaltat que va a Penn Hir i en seguim un altre de terra (i herba) que circula paral·lel i, seguint-lo arribem a Lagatjar, però per a arribar on hem deixat el cotxe encara hem de travessar un gran camp on es troba l'alineament de Lagatjar que si bé no és tan gran com els de Carnac si ens ajuda a fer-nos una idea d'este tipus de monuments megalítics.
Alineaments de Lagatjar.

Només ens ha restat per completar les tres puntes de la presqu'île de Crozon acostar-nos a Roscanvel per on va la ruta de les fortificacions, però això haurà d'esperar millor ocasió.

Ací està el track:


Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada