dimecres, 13 d’agost del 2014

PRESQU'ILE DE LANDRELLEC

Aprofitant que estem al càmping municipal de Landrellec eixim a fer una volteta pels voltants. A la nostra vora es troba la reserva de les Landes de Bringuiller i seguint el GR-34 que passa per davant del càmping li fem la volta.
Càmping municipal de Landrellec.
Sembla que ja ens estem acostumant a l'horari francés així que després de sopar a les set de la vesprada anem a fer una volt per baixar el menjar abans d'anar a dormir, aprofitant que estem prou al nord com per a què el dia allargue prou.
Davant nostre hi ha la mar, al menys ara que està pujant la marea doncs quan està baixa tot un seguit de roques rodones s'estenen fins on comença l'aigua, a uns centenars de metres de la costa.
Plage de l'Ile Jaouen
Comencem a caminar cap al nord i de seguida entrem a la reserva de Bringuiller, comprada pel Conservatoire du littoral per tal de protegir el paisatge de la urbanització indiscriminada.
Ile Jaouen.
El camí passa a frec d'aigua i s'encamina cap a l'illa de Jaouen, deixant a la dreta les landes i dunes de Bringuiller, cobertes de falagueres.
Landes de Bringuiller.
Caminem entre les landes i la mar, acostant-nos a l'illa que ho és des de fa pocs moments quan la marea pujant l'ha separada de terra. Només es troba a uns metres (de moment) però no sembla fàcil arribar doncs hi ha una forta corrent que passa pel xicotet braç de mar que ens hi separa.
Roquers de Gouétanec
Continuem vorejant les landes i girem una punta. Davant nostre hi ha roquers que va cobrint la mar i unes quantes illes que ens separen de la platja de Greve Blanche de Tregastel. Quan hi ha marea baixa es pot accedir a peu a les illes i fins i tot travessar al recte a Tregastel però ara la mar forma una bonica badia plena de barquetes.
Ile Tanguy i Greve Blanche.
El camí és ample i fàcil fins que arribem a un punt on l'aigua l'ha erosionat i s'ha tancat l'accés. Només són uns metres però una tanca impedeix el pas. La gent però passa per l'esquerra, vora mar, cosa fàcil quan la marea està baixa però ara està pujant ràpidament i ens toca passar per les roques amb conte que les onades no ens banyen els peus i quasi ho aconseguim.
Pas complicat.
Passats la vintena de metres complicats el camí torna a ser planer, còmode i fàcil, vorejant la badia i passant davant d'una casa que s'alça quasi tocant la mar.
Bringuiller i l'Ile de Tanguy.
Passem un pinaret amb grans pins marítims que hi ha a la vora del camí, just al límit de le site natural. Un bon lloc per passar la nit i així sembla que ho han pensat alguns senderistes que van fent el GR-34 i que s'endinsen al pinar per plantar la tenda.
Encara que ací comencen a aparèixer les primeres cases ens trobem en un dels racons més bonics de tota la ruta i que al sol del capvespre i amb marea baixa crea uns paisatges molt fotogènics.
El GR abandona la mar i s'endinsa entre les cases per salvar un xicotet entrant, i nosaltres aprofitem per retallar la ruta i retornar cap al càmping, i ho fem pels carrers i camins de Landrellec, passant entre les cases que s'alcen per tot arreu, ocupant quasi tots els antics camps i prats on ja no hi ha vaques que pasturen.
Cases a Landrellec.
Per sort els arbres i les tanques dissimulen el fet que anem per un espai tan urbanitzat, i només quan ens tornem a acostar a la mar desapareixen les cases i tornen les landes i els camps. I així arribem a la platja de Landrellec, just a la vora del càmping, quan el sol ja es pon i la marea ha arribat al seu punt més alt.
Plage de Landrellec.


Ací està el track:

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada