dissabte, 9 d’agost de 2014

ENIZENAC'H O ILE AUX MOINES. EL COR DE MORBIHAN.

Dins el golf de Morbihan hi ha entre 30 i 40 illes (segons com les contem), moltes d'elles xicotetes i accessibles a marea baixa degut a la poca profunditat. D'entre totes estes illes només dos tenen una població important; les dos més grans: l'Ile d'Arz i l'Ile aux Moines (Izenah o Enizenac'h en bretó).
Estes dos illes però no són accessibles a marea baixa i cal navegar per anar-hi i moltes companyies de creuers fan parada en elles.
Per anar a l'Ile d'Arz hi ha enllaços des de Vannes sobretot mentre que a l'Ile aux Moines el millor enllaç i més proper és Port Blanc.
Tot i què hi ha enllaços directes entre Port Blanc i l'illa nosaltres vam aprofitar per fer una volta al golf i visitar l'Ile aux Moines (també es pot visitar l'Ile d'Arz però cal temps) amb una de les moltes companyies que operen al golf, en el nostre cas la companyia Izenah que fa una volta al golf aturant-se a les dos illes i que disposa d'un enllaç permanent entre Port Blanc i Enizenac'h i vam aprofitar també el descompte que ens feren per allotjar-nos al càmping de la fontaine du Hallate.
Creuers a Port Blanc. Al fons l'Ile aux Moines.
D'esta manera vam navegar pel golf veient des de l'aigua el magnífic Cairn de Gavrinis, el cromlech doble d'Er Lannic i l'entrada del Golf entre Kerpenhir, on ja havíem estat caminant, i Port Navalo.
 Només desembarcar a l'illa de seguida trobem el sentier cotier (GR-34) que fa la volta per la costa. De tota manera al mateix moll hi ha una oficina de turisme on ens poden facilitar un senzill mapa on hi ha diferents rutes a fer per l'illa, tot i què en general estan més pensades per a fer amb bicicleta que a peu, i allí mateix podem llogar una bici i passejar l'illa, plana i amb un trànsit de cotxes mínim.
Platja a le Lério.
 A pocs metres del moll trobem la punta de Toulindac, que mira cap a Port Blanc que tenim al davant a poc més de 300 metres però desaconsellables nadant pels forts corrents que hi ha. Després de doblar el cap trobem la platja de de le Lério, la principal de l'illa i que es troba arrecerada dels vents de l'oest, habituals a la zona. Així que aprofitem que fa sol per a prendre el bany a una aigua que està més que fresca.
Resulta estrany per a un valencià trobar-se gent prenent el bany mentre d'altres s'estan a la platja amb la jaqueta posada, però tot és possible.
Camí vora le Lério.
El camí continua entre les cases i les casetes de bany de fusta que hi ha al voltant de la platja que li donen un aire pintoresc i d'altres èpoques al paisatge.
Passem per davant d'una casa que s'alça just a la vora de l'aigua i un poc més avant deixem enrere les cases que es fan més escasses i s'amaguen entre els arbres mentre el sender passa a frec de l'aigua cap a le Greignon.
Le Greignon.
Arribats ací decidim recurtar la ruta travessant a l'altra vessant de l'illa per Kergonan i així visitar el cromlec'h que hi ha.
Avancem per un camí asfaltat on no passen cotxes doncs a l'illa hi ha pocs i la majoria dels habitants i tots els visitants es desplacen a peu, en bicicleta o, com a molt, amb moto.
El camí ens duu a uns grans prats on s'alça el cromlec'h de Kergonan
Cromlec'h de Kergonan.
A la vora mateix del Cromlec'h hi ha una exposició que explica la història de l'illa i també recrea l'època megalítica. Just allí hi ha també hi ha el camí que travessa l'illa de nord a sud des de le Trec'h a Penhab i suporta un important volum de trànsit ... de bicicletes.
Nosaltres però deixem enrere el camí principal i continuem per camins secundaris, asfaltats o de terra que ens porten cap a la platja de Vran.
Antiga casa amb el sostre de palla.
Passem per la vora de moltes cases, algunes noves i moltes antigues però rehabilitades amb gust, i fins i tot en veiem alguna amb el sostre de palla tradicional i que, per motius pràctics, fa molts anys que es van abandonar.
Arribem així a la badia de le Vran on enllacem amb el sender costaner qeu fa la volta  a l'illa i el seguim cap al nord per la vora de la mar.
Platja de le Vran i punta de Kastell er Guévr.
Davant nostre s'estén la platja que finalitza a una xicoteta punta que entra a la mar coberta de pins, es tracta del bois de la Chèvre a la punta de Kastell er Guévr. Com que la marea encara no està alta del tot abandonem la senda i anem per la platja fins al pinar on ens toca pujar per retornar al camí que tan sols es troba a una desena de metres.
Le bois de la Chèvre.
Des del Bois de la Chèvre es pot anar al recte fins a la punta de Brouel, extrem oest de l'illa, quan la marea està baixa. Ara però està pujant i cal anar a buscar el camí principal que passa pel centre del braç de terra que entra.
Ací el camí abandona la mar i travessa bosquets de roures i altres arbres de fulla caduca així com alguns prats que encara resten, no ocupats per construccions, fins que arribem al camí de le Brouel.
Camí de le Guéric.
Com que no ens abelleix massa entrar i eixir i no volem allargar la ruta dessistim d'acostar-nos a la punta de le Brouel i continuem uns metres per arribar altra vegada a la mar. És el que té estar a una illa tan menuda, mai estàs a més de tres-cents metres de la mar.
Ens trobem ara a le Guéric on hi ha una capelleta i una font, així com un château que no és castell sinó palau.
Le Guéric.
El camí costaner coincideix amb un camí asfaltat on ens passa l'únic cotxe que hem vist circulant a l'illa. Però no anem massa tros per l'asfalt doncs l'abandonem per continuar vora mar cap a Port Miquel.
Passem per la platja de Port Miquel, mínima amb la marea alta, i el camí es desvia per pujar a l'església de l'illa abans de tornar a baixar al port pròpiament dit, el principal de l'illa on hi ha encara barques de pesca i fins i tot una planta de tractament de les ostres a Beg Moussir on també en venen per a degustar a bon preu.
Magatzem d'ostres.
Deixem enrere la zona pesquera i ens acostema la punta de Trec'h. Ací ens entretenim mirant el trànsit de barques que passen entre esta i la punta d'Arradon, davant nostre, i com les arrossega la forta corrent de maresa que hi ha que pareix un riu dins la mar.
Pointe du Trec'h.
Tot i que no hi ha platja els xiquets no s'estan d'entrar altra vegada a l'aigua per un moll que hi ha i es refresquen de cara a la pujada que ens espera fins a la creu que domina la punta.
Des d'ací continuem per le Trec'h, i passem pels afores de le Bourg, la vila i centre de l'illa on la concentració de cases és major, i entre carrers i carrerons retornem al moll d'embarcament per tornar a terra ferma.
Retorn a Port Blanc.


Ací està el track:

I ací el track del tour du golfe:

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada