divendres, 15 d’agost de 2014

ROCHERS DE PLOUMANAC'H

Sens dubte és esta la ruta més espectacular de tota la costa bretona ... i també la més concurrida doncs el camí costaner, ample i formigonat, sembla el passeig de Benidorm de tanta gent que hi ha. També cal dir que hui és la Mare de Déu d'Agost i sembla que tota Europa està de vacances, així anem trobant anglesos, alemanys, holandesos, espanyols i sobretot francesos al llarg dels 10 km de recorregut pels Rochers de Ploumanac'h.

La ruta és circular i es pot començar en qualsevol dels aparcaments habilitats a la seua vora, nosaltres comencem al parquing de la vora del càmping de le Ranolien per on passa el sentier des douaners abalisat com a GR-34.
Només començar a caminar se'ns presenta davant dels ulls la part més espectacular de la Cote de Granit Rose, amb impressionant formacions rocoses formades per blocs de granit amuntegats i arredonits per l'erosió.
Chateau du Diable.
La ruta és molt senzilla, es tracta d'un sender ample i formigonat en bona part del seu traçat per tal d'evitar l'erosió que podrien produir els centenars de milers de visitants que rep esta part del litoral cada any, i no és per a menys doncs els paisatges són espectaculars i conviden a perdre's entre els blocs de granit que s'endinsen a la mar, i també a pujar-ne.
El primer que trobem és el castell del Diable, que protegeix una xicoteta cala arrecerada que convida al bany, nosaltres però ens encaminem a dalt, però arribar al cim és més complicat del que sembla així que després d'una curta escalada de IVº només es pot arribar a sota del bloc més gros que corona el cim.
Ar Skevell.
Continuem la ruta cap a Ar Skevel, una altre castell de roques que s'endinsa a la mar. Travessem les landes que s'estenen cap a la costa, preservades gràcies a la seua adquisició per part de le conservatoire du litoral.
Landes entre els blocs de granit.
Arribem a Ar Skevell i no ens estem de pujar als grans blocs i perdre'ns per les coves, túnels i forats que queden entre ells. Fins i tot si baixem molt sentim el soroll de la mar entre els badalls.
Ar Skevell.
Aprofitem per fer un mos i buscant menjar se'ns acosten unes gavines desvergonyides que perden la por fins al punt d'acostar-se a pocs passos de nosaltres. Sembla que fins i tot les podrem tocar amb els dits.
Gavines acostant-se a per menjar.
Continuem la passejada mirant enrere per a no perdre'ns la vista d'Ar Skevell de l'altra banda, que bé sembla una fita de pedres gegant però inestable que caurà al proper temporal.
Ar Skevell.
Camí avant arribem a Pors Kamor, una xicoteta cala abrigada on hi ha un cobert amb una embarcació de salvament marítim, encara activa, i que baixa fins a la mar mitjançant una rampa i un cabrestant.
Pors Kamor
Un poc més avant passem per la vora d'una garita per a la vigilància costanera dels duaners, i per davant un polvorí. Tots dos conservats i rehabilitats per a vore'ls des de fora. I és que el nom del sender dels duaners ve per ser el camí que seguien aquests per vigilar la costa i evitar el desembarcament de mercaderies de contraban de l'altra banda de la mar evitant així els ports i duanes, i les taxes i impostos als productes estrangers.
Costa de Men Ruz.
Continuem una trossada més per entre el paisatge de blocs de granit i trobem la Maison du litoral on hi ha una exposició que explica com s'ha format el paisatge de blocs de granit de manera didàctica.
Caos de blocs.
Després de visitar la Maison ens adrecem al far de Ploumanac'h, que només està a uns metres però hem de fer una volta per evitar travessar una propietat privada. Es tracta d'un dels molts fars que hi ha als voltants, i és el símbol de la costa de granit rosa i la foto més repetida.
Phare de Ploumanac'h.
La gent fa una processó d'anada i tornada al far, però paga la pena d'acostar-se.
De l'altra banda ens aturem a descansar i gaudir dels blocs de roca quan trobem un escalador fent búlder. Estranya no haver-ne trobat més doncs la zona es presta, plena de blocs per totes bandes, alguns d'ells que s'alcen directament des de la mar ... el paradís dels bloqueros, però només en trobem un.
Escalada en adherència.
I és que si a marea alta hi ha una costa formada per grans blocs, la marea baixa deixa al descobert grans extensions de blocs de granit que s'estenen mar endins fins a les illes properes que resten unides així a terra.
Illa de Costaérès.
Continuem camí aturant-nos seguit seguit per disfrutar d'un paisatge tan espectacular fins que arribem a Saint Guirec. Ací aprofitem per acostar-nos a un geocache que hi ha entre els carrers que s'estenen darrere la platja de Saint Guirec.
Platja de Saint Guirec.
Retornem a la platja, una llarga platja, la més gran de tota la zona de Tregastel i que a més mira cap a migdia abrigada dels vents freds del nord, pot ser per això ací s'alcen antics hotels balnearis i també diferents cases d'estiueig.
Visitem la vella capella de Saint Guirec que s'alça dins l'aigua (a marea alta) i l'església de Saint Guirec que s'alça darrere seu i continuem ruta vora la platja.
Costaérès des de Saint Guirec.
Encara trobem un altre geocache a Penn ar Krech abans d'arribar al port de Ploumanac'h. Port natural tancat i resguardat i on les velles barques de pesca conviuen amb els velers i iots de plaer.
Port de Ploumanac'h
Des del Port abandonem el sender dels duaners que continua direcció a Tregastel i continuem per un carrer que ens retorna cap a Ranolien fins que arribem a les landes que envolten el càmping. Ací tenim dos opcions vorejar el càmping per la dreta baixant per un carrer o envoltar-lo per l'esquerra que és la que seguim.
Landes de Mezobraz.
Així seguint un camí que travessa les landes retornem a vora mar on tornem a trobar el sender coster, només a alguns centenars de metres d'on hem eixit.

Ací està el track:

Més informació:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada